Menú

dimarts, 16 d’octubre del 2012

Lectures: Paradise Kiss

Fa més de mig any vaig parlar de Nana, l'obra més coneguda de l'Ai Yazawa, un anime i un manga que m'havien impressionat i que vaig recomanar moltíssim, tant al públic femení com al masculí, que a priori pot ser que no se senti gaire atret per un títol que es ven equivocadament com a shôjo o típic manga per a noies, però que en realitat és una història adulta i per a públics dels dos sexes

Avui el que faré serà parlar d'una altra obra de la mateixa autora, que evidentment he llegit arran de la sensació que em va quedar amb Nana, i aquesta obra és Paradise Kiss.


En aquest cas es trenca la norma que els manga de la mestra Yazawa els publica Planeta DeAgostini i el que tenim és una edició d'Ivrea, editorial que confesso que fa anys que no segueixo però que, almenys llavors, encara patia un mal que em temo que és crònic: en tenir origen argentí acostuma a reaprofitar traduccions al castellà d'Argentina tot retocant-les com pot per tal que siguin més digeribles per al públic de l'estat espanyol, i almenys a Paradise Kiss això no s'acaba d'aconseguir.

No són lapsus esporàdics, sinó expressions que intenten sonar "ibèriques" però que contenen coses pròpies del castellà d'aquell país, temps verbals emprats a la sudamericana (ús del pretèrit perfet simple o indefinit en comptes del pretèrit perfet quan es parla de coses que han passat avui) o paraules que se'ls escapen com ara "felicitaciones" en comptes de "felicidades", "flaca" (que en castellà de l'estat espanyol té una connotació negativa) quan volen dir "delgada" i l'inconfusible "recién", tan típicament argentí, deixant de banda altres coses que els delaten com per exemple la repetició de l'expressió "la primer", per dir "la primera". 


Aquí tenim una pàgina de la traducció argentina, que dono fe que és exactament el mateix text que el de la mateixa pàgina a l'edició espanyola, amb l'únic canvi de la paraula "vos" per "ti". Ho podeu comprovar si aneu a l'última pàgina del capítol 7 (aquí anomenats "stage") del primer volum.

A banda d'aquest problema, que personalment m'empipa i em fa menys agradable la lectura, també es poden apreciar traduccions poc naturals, que semblen calcades de l'anglès (i això que el manga és japonès), cosa que contribueix a que consideri la lectura de Paradise Kiss, des del punt de vista traductològic, com una mala experiència.


Però comencem ja amb l'obra en si mateixa. Es tracta, com Nana, d'un josei o manga per a joves adultes, i per tant també és interessant per al públic masculí. Es va publicar entre 1999 i 2003, cosa que la va fer coincidir durant uns anys amb l'esmentada Nana, i ho va fer excepcionalment a la revista de moda Zipper, perquè el tema de Paradise Kiss és aquest, la moda.

Si esteu pensant "uf, no m'interessa gens" tindreu la mateixa reacció que jo quan me la van recomanar, i és que el món de la roba és dels que menys m'interessen en aquest món, però no caigueu en aquest error, perquè és un manga que val la pena, molt amè fins i tot si, com és el meu cas, passeu completament de la moda.


La protagonista és la Yukari Hayasaka, que un dia mentre va pel carrer es troba amb l'Arashi, un paio d'estètica punk que li pregunta si faria de model. Evidentment ella hi reacciona de manera negativa, però gràcies a aquest encontre fortuït coneixerà els altres membres del seu grup, el Paradise Kiss (o Parakiss) del títol, un conjunt de joves estudiants de l'institut Yaza, especialitzat en moda.

El cas és que s'estan dedicant en cos i ànima a la creació d'un vestit amb què competiran a final de curs, i tots troben que l'aspecte d'ella, malgrat la seva manca d'experiència a les passarel·les, és ideal per a dur el vestit que estan dissenyant, i tot i que al principi la Yukari, a qui anomenen "Caroline", no en vol saber res perquè es vol dedicar a estudiar per als exàmens de final de batxillerat i els d'accés a la universitat, acaba accedint-hi per tal de poder passar més temps a l'Atelier amb els seus nous amics.


Però principalment el que vol és estar amb en Jôji Koizumi, de sobrenom George (en japonès es pronuncia com "Jôji"), un nano carregat de calés que és el geni del grup i viu per al disseny de moda, tot i que no li interessa en absolut la part comercial ni està disposat a treballar per ningú. Tots els altres, companys d'institut, el que fan en realitat és ajudar-lo a fer realitat les seves creacions.

De cara a la Yukari té aquella actitud tan típica dels manga per a noies que consisteix en considerar que la protagonista és la seva parella, tant si ho vol com si no, i ella, com una bleda, se n'acaba enamorant en el que és la gran història d'amor, si bé no pas l'única, de Paradise Kiss.


Perquè encara que sigui un faldiller (o almenys ho hagi estat fins ara) i faci el paper de noi rebel i amb problemes, en George també estima la Yukari, i ella ho deixa tot, fins i tot els estudis i casa seva, per tal d'estar amb aquest noi que per la seva manera de ser no li podrà oferir mai una relació normal.


Però és clar, també hi ha altres personatges, com la Miwako Sakurada, que esdevé la millor amiga de la Yukari i que és una noia bufona i menuda amb una actitud força infantil. Gràcies als seus contactes, a més, permetrà que la Yukari iniciï una carrera com a model en paral·lel al projecte de Paradise Kiss.


I aquest és l'Arashi Nagase, el punk que hem esmentat abans, que és potser el que per estètica i personalitat encaixa menys en això dels vestits. L'Arashi és el xicot de la Miwako, amb qui manté una relació força ardent, i és el cínic i el rondinaire del grup, tot i que és així perquè en realitat li preocupa el projecte i vol que tothom es concentri en acabar a temps per al concurs.

Té un fort complex d'inferioritat, que en el passat el va dur a fer coses de les quals es penedirà sempre, perquè va ser el guanyador d'un triangle amorós força ajustat i no està segur que la Miwako ja no senti res per l'altre noi.


També tenim la Isabella Yamamoto, que va néixer com a Daisuke, un personatge transsexual (o transvestit, no s'acaba d'especificar), millor amiga d'en George des de la infantesa i figura materna per a tots els altres. És potser el personatge en què menys aprofundeix l'autora, tot i que també té un capítol dedicat a explicar els seus orígens.


Repassats els personatges principals també hem d'esmentar el secundari més important, que és en Hiroyuki Tokumori, estudiant exemplar de l'institut de la Yukari que es preocupa per ella quan veu que deixa d'anar a classe.

Resulta que és el noi que li agradava a la protagonista abans de conèixer els nois de Paradise Kiss, i més endavant veurem com té un paper més important del que semblava al principi, tant en el passat com en el present i el futur dels personatges.


Paradise Kiss és una història senzilla, només són 5 volums recopilatoris i l'autora la va explicar, naturalment, en menys temps i espai del que va dedicar a Nana (que, per cert, continua "en pausa" al Japó i té pinta que es quedarà així), però val la pena i és molt amena de llegir.

Curiosament es considera la seqüela de Gokinjo Monogatari, manga de 1995 a 1997 que Planeta va editar en 4 volums gruixuts fa temps, però ho és només perquè alguns dels seus protagonistes eren nens en aquell còmic situat cronològicament uns anys abans.

 
El 2005 se'n va fer un anime, de 12 episodis, que no he vist pas, però per les imatges que trobo (no és el cas de la que he posat) és evident que el disseny de personatges no és tan respectuós amb el manga original com passava amb el cas de Nana. Tot i així suposo que deu estar bé i deu ser una manera perfectament vàlida de seguir aquesta història, que el 2011 va rebre també una pel·lícula d'imatge real.

En fi, Paradise Kiss no m'ha arribat tant com Nana, no us vull enganyar, però potser és perquè aquella és més llarga i és més fàcil acabar estimant-se els personatges. Això no vol dir que no sigui un manga d'allò més recomanable, i estic segur que els fans de les obres d'Ai Yazawa en gaudiran, perquè té el mateix estil narratiu que es pot veure a Nana, l'obra més coneguda de l'autora, i les dosis adequades de drama, humor, sexe i realisme que calen per tal de conquistar el públic adult.







13 comentaris:

  1. ‘Paradise Kiss’, sense haver-la acabat encara, em provoca sentiments oposats. D’una banda, la narració és molt bona i els dissenys i les personalitats dels personatges estan molt ben aconseguits. De l’altra, no m’agrada gens que la Yukari es pengi d’aquesta manera d’en George. Per les opinions que he llegit, el final és molt bo; així que quan en tingui l’oportunitat la seguiré.

    Pel que he llegit de la sèrie, crec que en George no és home d’una sola persona i que, simplement, ara està encapritxat de la Yukari. Evidentment, i tenint en compte com solen ser els shôjos i molts joseis, és molt probable que m’equivoqui i acabin els dos junts i d’allò més feliços ¬_¬

    El que a mi em fot especialment de la traducció d’aquest manga és l’”hamabilidad”/”hamable” (no recordo la paraula exacta) del primer tom. Em va fer sagnar els ulls. El que tu comentes no és gens professional i se segueixen fent coses similars a dia d’avui en el si d’altres editorials (Norma amb l’actual edició de ‘Tokyo Babylon’, respecte l’edició de toms de Planeta [la traducció de la qual era massa adaptada en determinades situacions], EDT amb els extres de l’edició integral de ‘Fushigi Yugi’ en castellà respecte l’edició catalana i Planeta amb l’edició de luxe de ‘Detective Conan’ respecte a edicions anteriors de la mateixa editorial pel que fa a la traducció i rotul•lació). Pel que fa a Ivréa, com que no n’obtinc massa obres, tampoc puc opinar gaire, però en el primer tom de ‘Private Prince’ els temps verbals, tot i que no eren incorrectes, moltes vegades semblaven ficats amb calçador.

    Malgrat que no em consideri una fanàtica de la moda, sí que és cert que m’encanten els mangues en què els personatges van canviant de roba i complements; sobretot quan són escollits amb tan bon gust i varietat.

    Es veu que l’anime no conserva els gags del manga i que això li fa perdre molts sencers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que no n'havíem parlat mai, de Paradise Kiss, però tenia la sensació que comentaries aquesta entrada. :P

      Mira, em penso que el final t'agradarà, no diré més. I estic d'acord amb què ja hi ha massa shôjos on les noies s'enamoren del típic noi dolent i passota (vaja, sense anar més lluny Nana, que tampoc no és shôjo, però ja m'entens), però al cap i a la fi és un tòpic, tant al manga com en d'altres productes, basat en fets reals i estadístics, per desgràcia.

      El personatge d'en George... bé, llegeix-te-la tota, perquè no és tan simple com sembla. Hi ha una explicació per al seu comportament.

      Ara que parles de Tokyo Babylon, que per cert he acabat de llegir fa molt poc i que comentaré aquí al bloc quan toqui, precisament crec que em pots resoldre un dubte: tinc l'edició de Planeta. Faria bé de treure-me-la de sobre i canviar a la de Norma? No n'he trobat cap comparativa enlloc.

      Ivrea cada cop té més criteri amb les seves obres, però a nivell de traducció continuen treballant amb un traductor argentí, amb qui he treballar i que és per altra banda un bon paio, i els manca una revisió final que poleixi els "argentinismes". També ha traduït coses per a Glénat, quan encara es deia així, i en la tasca de revisió que em pertocava precisament tenia ordres d'"iberitzar" el seu text. :P Ivrea, però, sua completament de fer-ho.

      Elimina
  2. Quan hagi acabat de llegir ‘Paradise Kiss’, si m’enrecordo, et torno a comentar l’entrada.

    De ‘Tokyo Babylon’, l’únic que aconsegueixes amb l’edició de Norma és el sentit original de lectura. Pitjors portades, preu descaradament elevat... no em compensa. A més, això de l’Indiana Jones de principis del primer tom em molesta bastant. El més curiòs de tot, és que en l’edició de grapa van respectar l’edició original japonesa i no van posar cap mena d’asterisc per a explicar de què va tot això del “pavo real” (Kujaku no sé què en la versió original, si no recordo malament). Tenia esperances que amb aquesta edició mantinguessin la cita i expliquessin una mica de què anava, però ja veus. Et deixo amb la comparativa del Jeparla: http://jeparla.blogspot.com.es/2011/12/asi-comienza-tokyo-babylon.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'enllaç. Efectivament pel que dius i també diu ell només és un canvi de sentit de lectura i poca cosa més. Trobo que en aquest cas no val la pena. Seria diferent si, com en el cas de Rurôni Kenshin, que tenia sencera i vaig vendre, haguessin passat d'una traducció del francès a una del japonès.

      No recordo aquesta referència a l'Indiana Jones, però vaja, potser es va quedar a l'edició en grapa que esmentes, i jo tinc la de toms de 128 pàgines.

      Elimina
    2. Això que et comento de l’Indiana Jones està a l’edició que tens, molt al principi, quan la Hokuto es comença a ficar amb en Subaru després d’haver-se ficat amb el Seishiro, la seva calma i el seu melindro. És un detall molt nimi, però és que vaig estar una temporada que em va agafar molt fort amb aquesta sèrie (de tal manera que conec dades tan malaltisses com la data exacta en què el Subaru i el Seishiro van tenir aquella trobada tan casual a l’estació d’Ikebukuro).

      Elimina
    3. Caram! Tot i que he de reconèixer que aquest manga m'ha anat atrapant a mida que avançava i que el "final" és espectacular, si bé te'l rebenten quan compres X abans de Tokyo Babylon amb els articles introductoris i perd una gran part de la gràcia.

      Quan en faci la ressenya, que sortirà el mes que ve perquè hi ha llista d'espera, comenta per a tothom això de l'Indiana Jones! :)

      Elimina
  3. Bona entrada i tot ben explicat, m'alegro que fes bé en enxufar-te el manga a casa i que el llegisis quan volguessis xD

    He de dir que he llegit el manga i tinc ganes de rellegir-lo, i el final està molt bé...

    L'anime el vaig baixar però no recordo si el vaig veure sencer... una part sí.

    I no fa molt van treure un live action i vaig estar pendent fins que el vaig aconseguir.. estava bé, però el final no té res a veure i no és tan bo com el del manga, que potser no és per tant, però el recordo com un dels millors finals que he llegit, ja que impacta bastant :P

    A veure si em poso al dia amb el que tinc i em torno a rellegir aquest gran manga, com d'altres així curtets que tinc i que m'encanten ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'hagi agradat l'entrada :)

      I que em deixessis el manga! XD

      El final està molt bé, sí, però espero que també t'agradi el de Touch quan decideixis llegir-lo, que una cosa és que no tinguem els mateixos gustos i una altra que no hagis llegit encara el meu manga preferit! :P

      Elimina
    2. jajaja saps que tinc un calaix amb milers de manga meus pendents XD i també llibres.... ufff...
      i si, llegiré touch, no et preocupis :D
      ah, un altre que vull llegir però em fa cosa treure'l de "passeig" per l'edició que tinc: Marmalade boy, que vull rellegir-lo però no el vull fer malbé, és el meu tresor xD

      Elimina
    3. saps que a casa no llegeixo, només si fas feina i no tinc sèries per mirar xD
      I per poder-ho fer l'hauria de tenir a casa teva, però si tinc coses pendents de llegir, abans llegeixo aquestes xDDD
      vaaal... ja me l'enduré... al final no em deixaràs una balda de l'estanteria que hem comprat sino 3! XD

      Elimina
    4. A veure, ni l'has de rellegir ara (tens coses per llegir) ni entenc això de la balda. Si l'has de portar igualment, aquesta col·lecció, com totes les altres! XD

      Elimina
    5. xDDDD doncs que si me l'enduc ara per anar llegint, ocuparé espai (tot i que poc xD) i que ara mateix no hi ha estanteries extres a part de les que ja tens ocupades :P

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails