Menú

dissabte, 20 de juny del 2015

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 33 i 34

Ja està, hi hem arribat. És l'hora de fer la ressenya dels últims dos volums de l'edició definitiva de Bola de Drac, una edició definitiva que, almenys en català, és plena d'errades de tota mena, algunes de les quals evidencien que es va traduir del castellà i que això ja venia de la mítica edició en grapa (i prestigi quan va ser l'hora de la Sèrie Vermella), que potser perquè érem més joves no vam detectar. 

No es va aprofitar per a fer un rentat de cara a la molt mediocre traducció, i me n'he queixat per activa i per passiva, però avui ho torno a fer i al principi de l'entrada perquè no vull acomiadar aquestes ressenyes en un to negatiu, així que primer els pèsols i després les patates.


Ja he dit alguna vegada que a mi, de Bola de Drac, no em sobra res. No sóc d'aquells fans de pa sucat amb oli que malparlen, repetint i repetint tòpics, dels gairebé dos terços de l'obra amb en Goku adult. És la mateixa gent que malparla de Captain Tsubasa perquè la versió televisiva exagerava la durada dels partits. M'agrada tot, encara que també se'm coneix per criticar-ne coses. També vaig dir que, posats a triar un final perfecte, el de la saga d'en Cèl·lula ho era, perquè s'acabava amb un enemic com no n'hi havia hagut cap i el relleu passava del protagonista al seu fill. 

Però no, sigui l'afany de calés de l'autor o les pressions que rebia per tal d'escanyar encara més la gallina dels ous d'or, va sorgir la saga d'en Bû, a la qual va costar arrencar, i on l'autor va recuperar el to humorístic d'antany i va mostrar més signes de cansament que mai a l'hora de dibuixar -regalant-nos de tant en tant, tot sigui dit, algunes escenes espectaculars i il·lustracions memorables-.


A la recta final la cosa es posa seriosa i comença l'acció de debò, com podem veure en escenes com aquesta, en què en Bû es carrega, amb un sol atac, gairebé tots els habitants de la Terra, però abans el mestre Toriyama dóna curs a l'ànsia humorística que se'l menja per dins i ens ofereix un combat entre en Bû i en Gotenks (aquí Gotrancs) amb atacs que rocen l'absurd, i és que no es podia esperar una altra cosa de l'enfrontament entre un monstre boig -i capaç, literalment, de tot- i uns nanos de 7 i 8 anys fusionats i dominats per un enorme poder. 


De fet, i això va ser tot un impacte en el seu moment, són capaços de transformar-se en superguerrers de tercer nivell, suposem que només quan estan fusionats, amb una facilitat insultant per a un Goku que va haver-se d'esforçar terriblement per tal d'arribar-hi. Una altra cosa és com gestionen aquest poder, però, ja que podrien haver guanyat en Bû fàcilment si no haguessin caigut en l'arrogància i un excés de confiança.


El mateix li passa a en Son Gohan, que després d'entrenar amb el Déu Kaitoxin de fa 15 generacions assoleix un nivell de poder que fa innecessària -o això és el que ens diuen- la transformació en superguerrer. Un gir interessant que torna a posar, de retop, el fill d'en Goku en un paper protagonista, després d'haver decebut tothom, en Vegeta i els lectors/espectadors, amb la seva deixadesa en temps de pau.

El veiem acorralar en Bû, però no el remata, potser perquè li surt l'esperit de lluitador que desconeixia que tenia, i després d'absorbir el distret Gotenks també l'absorbeix a ell. En un intent desesperat en Goku proposa al seu propi fill la fusió amb les arracades Pohtala, en teoria irreversible, però no hi són a temps. No queda cap esperança... 


Fins que en Vegeta s'agafa el dia de permís de l'Altre Món i es fusiona amb el seu màxim rival. Junts, com a Vegeku (espero que a la nova traducció es discuteixi, com a mínim, aquest nom), estomaquen en Bû de valent i ens fan vibrar amb l'aliança més espectacular de tota la sèrie, però tampoc no aconsegueixen guanyar-lo. 

És arrogància? En part sí, però hi ha un motiu amagat, i és que tenen el pla de deixar-se capturar per en Bû i alliberar els altres des de dins. Un cop aconseguit, però, l'efecte és diferent del que esperaven: en Bû torna a la seva forma primordial, menys amenaçadora des del punt de vista de l'aspecte -comparable amb l'última fase de les transformacions d'en Freezer-, però formada per maldat pura.


Entre les coses que és capaç de fer, i sense deixar anar ni una gota de suor, hi ha el que veiem en aquesta imatge, un concepte amb què sempre es flirteja fins al límit però que poques vegades arribem a veure plasmat: la destrucció de la Terra. Moren els pocs supervivents que quedaven, i en Chaoz empata a 3 amb en Krilín pel que fa a defuncions. 

Arribats a aquest punt sabem que en algun moment, per desesperada que sembli la situació, les boles de drac hi hauran d'intervenir per tal de posar-ho tot a lloc -poques vegades ha quedat alguna cosa sense solucionar, però hi ha excepcions com la mort de l'A-16-, però s'ha d'admetre que l'explosió de la nostra Mare Terra impacta.


Abans de pensar en les solucions, però, té lloc un combat absolutament èpic, sense contemplacions ni bajanades, entre en Goku -ajudat per en Vegeta, el Bû gras i, sí, en Satan- i aquest petit i malvat Bû, que s'acaba decidint amb una tècnica que feia moltíssim que no vèiem, reservada per a les ocasions més especials i executada per tercera i última vegada, la genkidama o bola d'energia

Moments molt emocionants que recorden coses de tota l'obra, des d'en Goku lluitant sense estar transformat en supeguerrer -obligat per les circumstàncies, és clar- fins a un xoc de raigs d'energia que fa pensar en el final d'en Cèl·lula, a més de l'aparició -el cameo més aviat- de vells amics del protagonista de quan era petit, com l'Upa i el seu pare o el número 8 i la Suno, pràcticament gens envellida i, és clar, l'ús de les boles de drac en ple combat. Pell de gallina.


Llàstima que en Toriyama encara va tenir temps -o el van obligar, que sembla l'opció més probable- d'encetar una nova saga, 10 anys després, que li permetia presentar-nos una Pan de 4 anys, també la Bra (filla de la Bulma i en Vegeta) i un nou Gran Torneig de les Arts Marcials, que es dedueix que és el 27è perquè en Satan i en Bû parlen d'una edició anterior on van participar tots dos fent trampes. 

Un nou torneig que queda interromput -quina sorpresa-, aquí no per l'arribada de cap enemic, sinó per la de l'Ub, un nen que és la reencarnació del Bû malvat, i que en Goku decideix entrenar. I ja està, així s'acaba Bola de Drac, de cop, de sobte, sense avisar. 


L'edició definitiva de Bola de Drac presenta dues diferències amb l'estàndard pel que fa a continguts: per una banda, aquesta última saga interrompuda té un parell de pàgines extra i una vinyeta inèdita protagonitzada per en Vegeta. Per l'altra, el 34è volum acaba amb la versió en còmic de la història d'en John Connor Trunks, el del futur, que havia tingut versió en forma de pel·lícula. 

És una història interessant, molt tràgica també, però queda una mica estranya col·locada aquí, al final de la col·lecció i després d'haver-nos acomiadat en un to feliç que ens deixava amb un somriure a la cara. En fi, així és com acaba l'edició kanzenban de Bola de Drac. Prometo no emprenyar més amb això... però hi haurà més entrades dedicades a l'obra. Esteu avisats/des.






15 comentaris:

  1. Crec que es bastant clar que la fusió, és en Gotenks doncs qui arribar al tercer nivell. Per separat en Goten i en Trunks, primer nivell i encara gràcies.
    No sé que hi posa l'edició catalana de DBGT 100 anys després ja que no n'he vist cap imatge i tampoc l'he fullejat, l'edició castellana hi posen "Vegerot", ja que han canviat el "Kakarotto" per "Kakarot". Suposo deurà passar el mateix quan s'arribi a la Saga d'en Boo al DB Color en les dues edicions.

    Sobre les morts, en Krilin mort abans de la destrucció de la Terra, quan es transformat en xocolata. I en Chaoz, justament es llavors quan arriba a la seva tercera mort.

    I sobre morts, són molts els que s'han quedat a l'altre món, com els causat per pels androides números 19 i 20. I ja que l'has mencionat durant els 7 anys de pau entre els androides i en Boo podrien haver demanat a en Shenron que reconstruís el Nº16.

    I Planeta es va lluir posant l'especial d'en Trunks a l'últim volum, quan correctament va incós al volum 27 entre els capítols 396 i 397. Posats posar-lo al final d'algun tom tindria més sentit haver-lo posat al final del volum 28.

    Més que una obligació com dius tu els dos últims capítols és l'epíleg tant de la saga com de la història. Apareixent el més malvat i poderós de tots reconvertit en un nen bon jan, i escollit per en Goku per tal que sigui el futur defensor del planeta. A més amb les noves pàgines de l'Edició Definitvaa, amb el regal, es deixa clar. La Bola Genki, en Satan, 10 anys després, l'Oob. Han de ser el humans qui protegeixin el seu propi planeta. Tal com va dir el propi Vegeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per detectar aquest lapsus d'en Krilín, ja l'he canviat :)

      Pel que fa a la resta, anem a pams xD

      Caldrà veure què es fa, sí, però proposaré Vegerot quan arribi el moment.

      Allò de l'episodi extra d'en Trunks al final de tot no és cosa de Planeta, ja que l'edició japonesa també ho va fer així :S

      I quant a l'epíleg, em sembla que en alguna banda en Toriyama havia declarat que el van forçar una mica a continuar (entenc que potser tota la saga d'en Bû va ser forçada, també), i que va acabar abruptament perquè en va acabar fins als pebrots. Sí, ens podem donar per satisfets interpretant-ho com tu, però el missatge quedava clar sense aquest afegitó, i que un manga acabi així, d'una manera tan sobtada, és quelcom que no m'agrada i que ja he vist per exemple a Yû Yû Hakusho.

      Elimina
  2. Doncs segons el Compendi 1, la història d'en Trunks es al volum 27 de la Kanzenban (amb el mateix paral·lelisme en els corresponents volum dels Tankobons, entre els capítols 396 i 397) tal com he dit, així doncs no sé per que Planeta ho va canviar de lloc

    Que la saga Boo va ser obligada sí, improvisant en molt lloc, per tant el final sí és sobtat, és cert. El regal es cosa de la Kanzenban, però independentment d'això el missatge es clar, tal com he mencionat.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, és que hi ha dues coses diferents, aquí: la història d'en Trunks que és quan se'n torna al futur i mata els androides i en Cèl·lula (tom 28), i la del Trunks del futur (34), però el número coincideix en les dues edicions.

      Elimina
  3. La història especial extra d'en Trunks, que surt amb en Gohan i abans que vagi al passat, es va incloure originalment al final del volum 33 tankobon, després del capítol 396. El volum 34 doncs comença amb el capítol 397.
    Quan es va fer la Kanzenban, es va mantenir la distribució, trobant-se en aquesta edició al volum 27.

    Però quan Planeta va fer la seva Kanzenban, va decidir posar l'especial aquest al final del volum 34. Aquí és el kit de la qüestió. El perquè del canvi de lloc.

    ResponElimina
  4. Ostres, doncs no entenc què passa, perquè la imatge que he posat és efectivament del tom 34 perquè així és la versió japonesa que tinc jo escanejada també.

    ResponElimina
  5. A doncs segons el Compendi 1 la història especial d'en Trunks surt al volum 27, i és el que jo tenia entès.....
    Ara mirant el DB Forever, també situen aquest capítol extra al tom 34 del Kanzenban.
    Error doncs al Compendi 1?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho miraré, perquè el vaig revisar jo, però segurament és un error de l'original que no vam pensar que ho hagués de ser. Em pots dir la pàgina en què s'afirma això, a veure què pot haver passat?

      Elimina
  6. Compendi 1 pàgina 16.
    Hi ha la nota a peu de pàgina que a l'edició catalana es al volum 34.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tot un misteri: el que em dius efectivament apareix, però en una cronologia, en què s'indica en un peu que efectivament a l'edició catalana és al 34. Per què? Probablement perquè al compendi, ja des de la versió original, les referències són a l'edició estàndard, que en català no existeix.

      A la pàgina 16 del Compendi, doncs, no hi ha cap error per se. A la 68 es detallen els capítols dels toms estàndard o tankôbon i allà apareix la història del futur d'en Trunks, que és on tocava originalment. Tampoc no és un error.

      El que no sé és on dius que surt una afirmació que aquesta història apareix al volum 27. Al Compendi? Si és així, on?

      Elimina
  7. Aquestes pàgines del Compendi 1 fan referencia a la Kanzenban (JAP), oi? Es material nou que no apareixia a la Daizenshu.
    Llavors tal com m'has dit i et crec, si aquest capítol es va incloure al volum 34 de la Kanzenban (JAP) , al Compendi doncs hauria de sortir a la pàgina 17 dins el volum 34. Però en canvi se situa al volum 27. El que vol dir doncs que d'origen ja hi ha un error a la guia. Es a dir que el títol/capítol està mal situat, surt que forma part d'un volum (27) quan correctament hauria de sortir al (34).

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, a veure, aquí hi ha dos temes diferents. Per una banda aquesta pàgina que comentes repassa simplement els fets cronològics de l'obra, per capítols, sense assignar-hi volum. Com que el d'en Trunks figura al capítol 396 es fa una N del T, sí, per a posar-hi que a l'edició catalana va al final, però potser s'hauria d'haver canviat "catalana" per "definitiva".

      L'altra cosa és que quan en un altre apartat es repassen els capítols per volums, es fa en base a la tankôbon, que no existeix en català.

      Però el que em té intrigat és això del volum 27. On surt esmentat que el capítol d'en Trunks surt al volum 27, sigui kanzenban o estàndard? :S

      Elimina
  8. De la pàgina 12 a 17 del Compendi 1 es presenta l'Edició Definitva (Kanzenban) de Bola de drac, oi? I s'hi especifica quins capítols s'inclouen a cada volum.
    Aquí hi posa que al volum 27 s'hi inclou "La història d'en Trunks" (entre els capítols 396 i 397).
    Però tal com m'has dit aquest capítol especial en realitat s'inclou al volum 34 (tant edició japonesa com catalana), per tant hi ha un error a la guia. El capítol a la guia doncs està mal ubicat, és dins un volum quan hauria de ser en un altre.

    Ara poder s'entén més el que vull dir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aaaaara t'entenc! Doncs sí, és un error de la guia original (i no és l'únic). Els traductors van canviar els títols per les corresponents versions en castellà i català, però que estigués mal ordenat a la versió japonesa del Compendi no ho esperaven pas, ni els revisors tampoc no hi vam caure.

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails