Com suposo que li va passar a molta gent, quan es va començar a saber que el projecte de fer un remake de Els Caçafantasmes era seriós i posteriorment se'n va emetre el tràiler fins a la sacietat, les meves expectatives no eren gens bones.
S'havia especulat amb si es faria o no, però a diferència del que passa amb Back to the Future, en què el creador de la trilogia original, en Robert Zemeckis, afirma que farà tot els possibles per a evitar-ne continuacions o remakes, en el cas de Ghostbusters més o menys tots els implicats tenien ganes de fer una Caçafantasmes III de què s'ha parlat durant molts anys.
No era el cas d'en Bill Murray, l'estrella de la pel·lícula original de 1984, que després de quedar decebut amb la segona, de 1989, anava rebutjant totes les propostes, i sense ell la idea s'anava aparcant, ressuscitant i tornant a aparcar. No és que no en volgués saber res, d'aquell paper: va posar la veu al seu personatge al videojoc Ghostbusters: The Video Game de 2009, però ja des dels anys 80 no volia involucrar-se en una franquícia gaire llarga i, per tant, anava rebutjant guions.
Un dels protagonistes de les pel·lícules originals, en Harold Ramis, va morir el 2014, i amb això els altres companys es van acabar de destrempar. A més, per decisions dels estudis, i entre una cosa i l'altra, es va decidir oblidar la idea d'una tercera part i recomençar amb una cosa completament diferent, descartant que el director original, l'Ivan Reitman, la dirigís, i amb un repartiment en què els caçafantasmes serien LES caçafantasmes.
El tràiler va tenir una acollida pèssima: entre els que vam arrufar el front davant de l'enèsim reboot d'una saga clàssica -mal dels nostres temps-, els que no veien clar que el repartiment fos femení -masclisme, vaja- i els que trobaven que l'humor era poca-solta... En resum, que s'ensumava un desastre.
Doncs no ho ha estat. Des del punt de vista econòmic n'han tret benefici, i des del crític sembla que ha agradat força, potser en comparació amb el que s'esperava, encara que tothom està d'acord que no fa gens d'ombra a les originals.
Abans de donar-ne la meva opinió, però, parlaré una mica de la premissa i els personatges, que és el que al capdavall fa que la nova Ghostbusters sigui el que és.
La primera protagonista que ens presenten és la doctora Erin Gilbert (Kristen Wiig), professora de física a la Universitat de Columbia que vol aconseguir la plaça fixa i que vol oblidar el seu passat, en què s'interessava pels fenòmens paranormals i fins i tot va coescriure un llibre sobre el tema.
La confirmació de l'existència d'aquests fenòmens fa que les seves expectatives laborals desapareixen i, posats a fer, ella esdevé caçafantasmes.
La Melissa McCarthy, la cara més coneguda de les quatre protagonistes, i especialista en comèdia, fa de doctora Abby Yates, la culpable que el vergonyós llibre, del qual és l'altra coautora, torni a estar disponible gràcies a internet.
Ella no ha abandonat els interessos de joventut i continua investigant fantasmes en una escola tècnica on no saben realment a què es dedica el seu departament.
L'acompanya la Jillian Holtzmann (Kate McKinnon), la sonada inventora dels aparells que es fan servir durant la pel·lícula per tal d'atrapar i estudiar els fantasmes.
Un personatge boig, excèntric de fet, que no sembla que tingui por de res ni cap sentit de la prudència.
El grup el completa la Patty Tolan (Leslie Jones), treballadora del metro de Nova York i amant de la història de la ciutat que entra en contacte amb un fantasma a les vies de l'estació en què treballa.
A partir de llavors coneix el trio de caçafantasmes i, malgrat la seva nul·la formació científica, el transforma en un quartet. La Patty posa el contrapunt d'humor racial tòpic al repartiment protagonista.
L'últim dels papers més importants és el del recepcionista Kevin Beckman (Chris Hemsworth, el Thor de les pel·lícules de Marvel), un home atractiu però ben babau que es podria entendre com el capgirament del tradicional i masclista paper de recepcionista agradable a la vista però amb el cap ple de pardals, cosa que no sé si és quelcom per aplaudir o, en fer-nos pensar en aquesta inversió de rols de gènere, perpetua el problema.
Altres cares que veurem, però en papers petits, inclouen noms com el de l'Andy García, que fa d'alcalde de Nova York, els agents secrets Hawkins (Michael Kenneth Williams, l'inoblidable Omar de The Wire i el Chalky White de Boardwalk Empire) i Rourke (Matt Walsh, de Veep)
Ghostbusters uneix, doncs, aquests quatre talents femenins de la comèdia nord-americana actual, totes elles ben conegudes entre altres coses -en alguns casos sobretot- pel late show llegendari Saturday Night Live, i fa que s'enfrontin a l'aparició sobtada de fantasmes i als obstacles que els posa l'Administració, que evidentment vol amagar-ho al públic.
La primera protagonista que ens presenten és la doctora Erin Gilbert (Kristen Wiig), professora de física a la Universitat de Columbia que vol aconseguir la plaça fixa i que vol oblidar el seu passat, en què s'interessava pels fenòmens paranormals i fins i tot va coescriure un llibre sobre el tema.
La confirmació de l'existència d'aquests fenòmens fa que les seves expectatives laborals desapareixen i, posats a fer, ella esdevé caçafantasmes.
La Melissa McCarthy, la cara més coneguda de les quatre protagonistes, i especialista en comèdia, fa de doctora Abby Yates, la culpable que el vergonyós llibre, del qual és l'altra coautora, torni a estar disponible gràcies a internet.
Ella no ha abandonat els interessos de joventut i continua investigant fantasmes en una escola tècnica on no saben realment a què es dedica el seu departament.
L'acompanya la Jillian Holtzmann (Kate McKinnon), la sonada inventora dels aparells que es fan servir durant la pel·lícula per tal d'atrapar i estudiar els fantasmes.
Un personatge boig, excèntric de fet, que no sembla que tingui por de res ni cap sentit de la prudència.
El grup el completa la Patty Tolan (Leslie Jones), treballadora del metro de Nova York i amant de la història de la ciutat que entra en contacte amb un fantasma a les vies de l'estació en què treballa.
A partir de llavors coneix el trio de caçafantasmes i, malgrat la seva nul·la formació científica, el transforma en un quartet. La Patty posa el contrapunt d'humor racial tòpic al repartiment protagonista.
L'últim dels papers més importants és el del recepcionista Kevin Beckman (Chris Hemsworth, el Thor de les pel·lícules de Marvel), un home atractiu però ben babau que es podria entendre com el capgirament del tradicional i masclista paper de recepcionista agradable a la vista però amb el cap ple de pardals, cosa que no sé si és quelcom per aplaudir o, en fer-nos pensar en aquesta inversió de rols de gènere, perpetua el problema.
Altres cares que veurem, però en papers petits, inclouen noms com el de l'Andy García, que fa d'alcalde de Nova York, els agents secrets Hawkins (Michael Kenneth Williams, l'inoblidable Omar de The Wire i el Chalky White de Boardwalk Empire) i Rourke (Matt Walsh, de Veep)
Ghostbusters uneix, doncs, aquests quatre talents femenins de la comèdia nord-americana actual, totes elles ben conegudes entre altres coses -en alguns casos sobretot- pel late show llegendari Saturday Night Live, i fa que s'enfrontin a l'aparició sobtada de fantasmes i als obstacles que els posa l'Administració, que evidentment vol amagar-ho al públic.
La pel·lícula té moments divertits, sens dubte, i no es fa pesada ni és dolenta, però com passa per desgràcia massa sovint, al tràiler hi veiem tots els moments més estel·lars i quan veiem finalment el producte sencer ens els sabem de memòria.
Ghostbusters no es trenca gaire el cap, presenta una història amb elements que ja coneixem -de manera que, com que no ens calen les explicacions, tant se val si no tenen fonament científic, ni versemblant ni absurd- i es recolza en les quatre actrius principals, que fan un bon paper però, per al meu gust, sense ser memorable i, sens dubte, no gràcies al doblatge, però això és una cosa que em passa a mi des que veure les pel·lícules en versió original és la norma i doblades, l'excepció.
Una de les coses que també recolzen una pel·lícula que altrament hauria estat mediocre són, precisament, mèrits dels films originals: espais -la mítica estació de bombers-, velles cares conegudes -cameos dels 3 caçafantasmes que encara viuen, fins i tot en Bill Murray, que amb les seves negatives va impedir una tercera part de la saga original, i d'algun personatge més al final...- i els dos fantasmes més populars de la franquícia, perquè no oblidem que també va tenir una sèrie de dibuixos animats que es va arribar a emetre aquí i que va fer immortals en Babetes i aquella mena de ninot gegant de Michelin, l'Home Núvol, per exemple.
Picades d'ullet que satisfan els fans de les pel·lícules originals però que no provoquen estranyesa en les noves generacions a les quals, sens dubte, s'adreça aquesta nova proposta.
Com deia més amunt, no ha estat pas un fracàs, en aquest sentit sí que ens ha sorprès, però no és ni de bon tros tan interessant com l'original. Fins i tot sabent que el component nostàlgic juga a favor de la de 1984 i intentant deixar-lo de banda. Per a mi és una comèdia poca-solta de l'estil actual, per a tots els públics, sense complicacions ni excessiva originalitat, que pren com a referent una història clàssica i estimada, però que és completament diferent.
Haurem de veure com se'n surten amb la propera entrega, perquè la idea és, no ens ha de sorprendre, fer una nova franquícia, i queda clar a l'escena de després dels crèdits que sempre hem d'esperar quan anem a veure una pel·lícula d'aquestes característiques.
El millor
El pitjor
-Si el tema de la pel·lícula no estigués rescatat d'una saga clàssica dels 80 tan popular, possiblement no funcionaria i ens n'oblidaríem ben ràpidament, d'aquest film
-El cameo d'en Bill Murray, que em fa l'efecte que no dissimula gens les poques ganes que en tenia
Primer de tot: "Chris Hemsworth, el Thor de les pel·lícules de Marvel" --> JA DEIA JO QUE EM SONAVA!!! XDDDD
ResponEliminaaiiish.. quin cap que tinc.. jaja
després, sobre la peli jo he de dir que si que estic conforme que el trailer deixés poques ganes de veure-la. Semblava una paròdia massa exagerada i que podia estar pels terres, però em va sorprendre molt gratament.
A mi em va agradar molt, sobretot que fes tantes referències a les originals i coses així. Suposo que per atraure a la nova saga als que ja vam veure les anteriors (tot i que crec que vaig veure més els dibuixos que les pelis) han hagut de fer que tingués referències, així han assegurat que als viejunos ens agradi i als joves que saben de què va també. I llavors ja asseguren que una segona entrega vagi més gent per defecte.
Recomano veure-la amb un bon bol de crispetes i a divertir-se! :D
Cap no... és que tens una memòria terrible per a les cares XD
EliminaVeig que et va agradar més que a mi, cosa que no vol dir que no m'agradés. Simplement cal veure-la sense esperar-ne gaire.
Doncs sí, em va agradar XD
EliminaI sé de gent de la uni (frikis totals) que han sortit del cine emocionats perduts per referències a les altres, del pal "fins i tot ha dit la frase tal!" jaja
(Ara tinc al cap... Who you gonna call? Ghostbusters!)
EliminaJo a tant no vaig arribar. Vaig reconèixer cameos, però ja està xD
EliminaAl capdavall en era "moderna" només l'he vist a casa amb tu. I la 2 la tenim pendent.
mmm hem vist la primera a casa? no ho recordo :O
Eliminaestàs segur? XD
jo dic gent de la universitat, aquests que de música de festa a la tarda posen la cançó aquesta i de manga i coses així, el que mola de FestaFIB XD
Ja. No deia que fos jo.
EliminaLa primera la vam veure a casa fa temps, baixada, i havíem de veure la segona. No sé si te la vas arribar a copiar abans de perdre jo el contingut del meu disc dur extern, però.
Doncs no recordo haver-la vist!!!!!! :OOOO
Elimina