dissabte, 3 de desembre de 2016

Lectures: L'Evangeli segons Jesucrist

He fet ressenyes de diversos llibres del desaparegut mestre José Saramago, però no tenia ni tinc pas la intenció de fer-ho amb tots els que en llegeixi. Era el cas del que protagonitza aquesta entrada, perquè no pensava que, pel tema que li deduïa, en pogués parlar per dir res d'interessant.

De fet, no sé fins a quin punt és interessant res del que escric, però aquesta novel·la m'ha sorprès positivament i m'han agafat ganes de parlar-ne. No és que n'esperés res de dolent, però el títol em feia pensar que potser sí, que aquest cop m'avorriria una mica. Però és clar, un senyor que em va fer llegir un llibre sobre el trasllat d'un elefant i divertir-me m'ho pot fer empassar tot. 


Fins i tot L'Evangeli segons Jesucrist (1991), a mi, que no tinc formació religiosa. Però és clar, això no vol dir que no m'interessi el tema, aquest i el de qualsevol altra religió, com a bases de la civilització i, en el pitjor dels casos, relats que -amb tot el respecte per a les persones que hi creuen- considero de ficció però alhora influents com no n'hi ha d'altres.

En fi, també sospitava, perquè en realitat no existeixen evangelis escrits pel mateix Jesús, que aquesta versió dels "fets" que el Nobel de Literatura portuguès presentava com a versió "definitiva" del mateix interessat seria un relat ple del seu humor característic, sorneguer, irònic i sarcàstic, i humanitzant els personatges al màxim. I així ha estat. 


Amb el títol original O Evangelho segundo Jesus Cristo, i provocant una forta i previsible polèmica pel tema que tractava i per la lliure interpretació de la història "oficial" que incloïa, es considera una de les seves millors novel·les, i certament a mi també m'ho ha semblat.

A les pàgines amb l'estil clàssic de l'autor, amb llargues frases unides per comes -de tant en tant un punt- i els diàlegs marcats per majúscules en comptes de quedar separats del text, pràcticament cap punt i apart i tot i així molt amenes -marca de la casa-, Saramago relata basant-se en els textos ja coneguts però afegint-hi molta collita pròpia, interpretació lliure, humor i crítica, la vida de Jesús des que va néixer fins que va morir a la creu. 

És un Jesús insegur, rebel envers els seus pares -que aquí ho són tots dos, de pares biològics, tot i la intervenció divina-, poc disposat a acceptar l'encàrrec de Déu fins al punt de posar en dubte tot el que aquest li diu, molt més humà i no tan "Fill de Déu", aspecte que es veu més aviat al tram final, però personalment trobo molt més interessant aquesta versió que la que estem acostumats a veure, llegir i sentir explicar. 

No en desapareixen els missatges positius de la religió que respectuosament critica l'autor, i tanmateix la idea general, per bé que alterada -i qui sap si no més propera a la realitat del que va passar que no pas l'oficial-, ens entra molt millor i esdevé el que crec que Saramago pretenia: una novel·la més de les seves, però amb un protagonista i una ambientació especials. Al capdavall, una de les característiques de l'autor són les seves curioses premisses.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails