dijous, 9 de març de 2017

Cinema: Logan

Una pel·lícula d'orígens (X-Men Origins: Wolverine, 2009), una de la seva etapa japonesa (The Wolverine, 2013) i ara aquesta sobre la seva vellesa, el seu crepuscle. Totes elles formen part d'una trilogia spin-off de la saga cinematogràfica dels X-Men que es basen, almenys en el concepte, en etapes o còmics concrets del personatge. 

Han estat 17 anys d'en Hugh Jackman fent de Wolverine i 8 de trilogia protagonitzada per ell, que culminen amb aquesta pel·lícula situada en el futur, concretament al 2029, i que posa el punt final no només a l'etapa de l'actor australià en el seu paper més conegut (això ha assegurat, almenys), sinó també a la història dels mutants en versió cinematogràfica. Almenys cronològicament, perquè sens dubte s'acabaran fent més produccions situades al present de l'espectador.


Dirigida per en James Mangold, que també s'havia encarregat de The Wolverine i havia treballat amb en Hugh Jackman a Kate & Leopold, la pel·lícula adopta un to crepuscular, molt adequat per a aquesta mena d'història sobre un personatge envellit, cansat, apartat del món.

Hi veiem un Logan que tot i haver nascut a mitjan segle XIX i haver aguantat bé fins ara, ja no es guareix tan ràpid com abans, de manera que s'està fent vell i les ferides provoquen estralls al seu cos. Ni tan sols les urpes metàl·liques que el caracteritzen li surten tan ràpid ni de manera tan suau com quan era eternament jove.


Però les cicatrius les té també a l'ànima, i és que és pràcticament l'últim mutant que queda en un món en què ja no en neixen (però que recorda els X-Men i fins i tot n'ha fet còmics, esplèndida picada d'ullet a l'espectador), i en què s'ha quedat gairebé sol i tira endavant com a xofer de limusines a la frontera entre els Estats Units i Mèxic.

Sens dubte és la interpretació més interessant i treballada que l'actor ha fet del personatge, tot i que la mena d'història i el to de la pel·lícula ho demanen i hi contribueixen.


No vull entrar en més detalls sobre la trama, però cal esmentar que en aquesta ocasió, com era d'esperar d'altra banda, també es torna a ficar en embolics. Altrament no hi hauria pel·lícula. I concretament el que ha de fer és protegir una nena, la Laura, d'una organització que la persegueix.

Interpretada per la Dafne Keen, hispanobritànica que va debutar a la sèrie espanyola Los refugiados (2015), no en donaré més detalls perquè no vull fer spoilers, però és un personatge d'allò més atractiu i gens indefens.


Logan té elements de gèneres cinematogràfics com el road trip, i la dinàmica d'en Logan i la Laura sens dubte recorda la saga Terminator, que personalment em va tornar a venir al cap en algunes escenes de combat, la persecució d'un poderós enemic i, no crec que per casualitat, el fet que se situï a l'any 2029, el punt de partida dels androides de la llegendària saga. Fins i tot, el fet de veure el protagonista envellit i lluitant contra un rival aparentment superior recorda Terminator Genisys.

No és l'única referència que vaig captar (o em va semblar captar, perquè també pot ser que no fos intencionat per part del director). Per exemple, una escena em recorda la saga Mad Max, però també la localització de la primera part del film.

Però hi ha altres coses, més subtils: el títol del film i el seu to em fan pensar en Rambo i Rocky Balboa, pel·lícules amb què en Sylvester Stallone acabava les particulars històries dels respectius protagonistes després d'una llarga trajectòria, en aquell cas més que la d'en Wolverine, és clar.


Logan és una pel·lícula diferent. És innegable que pertany al gènere dels superherois i que forma part de l'univers cinematogràfic dels X-Men, però també que té un estil propi que ens fa oblidar, en alguns moments, que hi pertany. I tot i així hi encaixa perfectament, sens dubte beneficiada per la seva situació al futur, al punt final de la cronologia, que li permet certes llibertats i que no ens fa enyorar els altres personatges d'aquest panteó tan estimat.

Que no vol dir que no n'aparegui cap: tenim un paper secundari molt interessant del professor Charles Xavier, un envellit Patrick Stewart que durant una bona estona em va tenir amb la mosca al nas pel que fa al càlcul de les edats, però que en afirmar que té 90 anys -en realitat l'actor en té 76- vaig considerar plausible i adequat, si suposem que va néixer el 1939 i que a X-Men: First Class en tenia 23 (aquella pel·lícula ens portava al 1962 i en Charles s'acabava de llicenciar a la universitat, per tant els números surten). 

Els altres personatges, tant els dolents (el ciborg Donald Pierce, interpretat per en Boyd Holbrook) com els bons (el mutant Caliban, amb la cara i la veu de l'Stephen Merchant (Extras)), tenen menys força, però és evident que la culpa la té el poderós atractiu del protagonista i la nena.


No se m'acut un tipus de pel·lícula més adequada per narrar el final de la història d'aquest personatge tan popular, i sembla que ha agradat de manera força universal, fins al punt que hi ha qui la considera la millor de les 10 que formen part de la saga X-Men al cinema.

És coherent, intensa, plena d'acció i més madura que les altres, amb un nivell de vocabulari groller i violència gràfica superior al que havíem vist fins ara. Mentrestant, en Wolverine ha madurat físicament i també accepta la vellesa, de manera que encara sense por el seu crepuscle particular.


A favor:

-Un final rodó per a aquest spin-off cinematogràfic

-La dinàmica dels dos protagonistes és captivadora, amb unes interpretacions excel·lents

-La barreja de gèneres i les referències que hi podem trobar li donen un acabat polit


En contra:

-Potser posa el llistó massa alt i qualsevol nova entrega de la saga, encara que situada en un moment cronològic anterior, quedarà per sota

-Que en Hugh Jackman hagi acabat amb el personatge no vol dir que no se'n facin noves versions amb nous actors en el futur, cosa que sens dubte passarà.




11 comentaris:

  1. Helloooo!!! XD Escriuré la meva opinió plena d'SPOILERS:
    Intensa, plena d'acció i més madura ho és, com bé dius, però coherent? vaig mirar tota la peli intentat esbrinar on se situava, pensant que potser era una linia temporal nova o un altre univers. Al final parlen del arma x o no se com es deia, que era tota la trama de la tercera peli de la primera trilogia, aquella en que, hola? matàven al professor X i gairebé la resta de personatges.
    Com a peli em va agradar força, interessant, intensa... bona en general. Com a saga de xmen ja és una altra cosa. Això no és DC, això no és star wars, normalment els xmen tenen un propòsit i lluiten cada dia per assolir-lo, i obtenen, en major o menor mesura, resposta. Amb Logan maten tot això, em va semblar veure un episodi de Lost interpretada per mutants. Què va passar amb Charles Xavier per a que acabi així? Per què Logan s'està morint? Li passarà el mateix a la Laura? Què va passar amb magneto, que era tant important? Va recuperar els seus poders com indicaven al final de la tecera peli? I la resta de mutants? Per què no naixien més? Què passa amb els nens que fugen? Algú continúa amb la lluita per la igualtat entre homes i mutants o ens hem empassat pelis i més pelis per a que tot això caigui a l'oblit i guanyi el mal? Nens amagats i fugint i una organització que no està ni molt menys eliminada, continúa, ja que Logan només va carregar-se els "matons" que volíen capturar els nens. En fi, masses preguntes per a una saga que no crec que segueixin des d'aquest punt, i si ho fan, tornaràn a canviar coses fins ferla incoherent com han fet amb TOTES les que han tret.
    Per mi, una peli bona, un molt bon homenatge al personatge, però una cow shit en quant a la relació amb les altres pel·lícules, semblava una altra història completament independent, que està bé, però no intentis que m'endinsi en un món que se suposa haig de reconèixer d'anteriors històries, perquè em feu perdre.
    Per altra banda, la relació que té amb la Laura està bé, típica que agafes afecte a la nena i l'acabes estimant, però es va veure clarament com prioritzava al Charles per sobre d'ella i com fins a l'últim moment, no volia anar amb ella. Just al final abans de morir, que li digui "papi" a mi personalment em va decolocar un colló i mig. D'acord que s'hagin agafat afecte fins al punt d'estimar-se, que tinguin bona conexió i que ella recordi a com és ell. Però no vaig notar aquesta química de pare i filla i per mi va sobrar més que quedar bé, aquella paraula. Sense això ja quedava bé, podria haver dit un "t'estimo" i hagués quedat de PM, però "papi"...
    Això sí, l'escena final de la tomba, tot i que previsible, no és de 10, és de 12

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure, no t'exaltis! XD

      És clar que queden preguntes sense resposta, és un salt temporal de dècades. Però pertany a la línia de sempre. No sabem què ha passat amb el Magneto, però es dóna a entendre que els altres mutants van morir per culpa d'en Xavier, per una mala combinació del seu cervell i la demència.

      També expliquen que Transigen va alterar la beguda i el menjar per fer que no nasquessin més mutants i controlar ells els que es "creaven".

      Pel que fa a la dinàmica pare-filla, el cert és que no és la primera vegada que es mostra un personatge dur, un antiheroi, fent-se el dur davant d'un nen o una nena. És un tòpic, de fet.

      Elimina
    2. I què que sigui un salt temporal? No és excusa per deixar-ho tot a l'aire, si no, valdria tot XD Has explicat algunes coses, però queden moltes pendents, com per exemple, per què coi s'està morint Logan justament ara.
      Sí que és un tòpic, ell mateix amb Pícara al principi de les pelis, sense anar més lluny. I en aquesta última ja es veu un "guiño" quan li causa dolor veure una vinyeta del còmic de la Laura on surt ella. Però què ha passat i com han mort? Ni idea. Molt homenatge a Logan però cap a la resta de personatges, i una mica sí que s'ho mereixien, crec jo. (Ja em va cabrejar la mort de Cíclope, no te digo más).
      Ahir vam veure la primera i mitja de la segona de la primera trilogia d'xmen i realment sembla una altra saga. Molt més cutre en quant a lluites (a part de la Mística, la resta sembla que siguin boy scouts), però amb uns arguments i una ètica moooolt diferent a aquesta última, el que em fa pensar que per molt que intentin dir que és la mateixa línia argumental, a mi em sembla una pel·lícula completament apartada i separada d'això.

      Però el que jo pugui pensar d'això sobra, si se sitúa en la mateixa línia que la primera trilogia, a la tercera maten en Charles Xavier. No hay más preguntas, señoría.

      Elimina
    3. Jo trobo que té la seva gràcia, i narrativament és interessant que no ens ho donin tot mastegat.

      El to de la pel·lícula, molt més fosc, he dit en tot moment que és diferent de la resta. I això és el que ha fet que agradi tant.

      Sobre la mort d'en Charles, és un dels grans errors de la saga, però és el que hi ha xD

      Per què s'està morint ara? Doncs se suposa que per l'enverinament de l'adamantium. Si no l'haguessin tocat hauria tingut la capacitat de regenerar-se i prou i potser sí que hauria estat immortal, però el van alterar.

      Elimina
    4. OK, no tot, però es que son personatges mítics, mereixen un mínim.
      Si no dic que no, la peli està bé! Però que no vulguin fer que sigui continuació, perquè no cola.
      Enverinament de l'adamantium?? qui?quan?on?com?què?

      Elimina
    5. Bé, això no es diu explícitament i jo a la pel·li pensava que es referien al càncer, però he llegit que representa que l'està enverinant l'adamàntium que, com s'explica a les altres pel·lícules, li introdueixen aproximadament als anys 80.

      Elimina
    6. i per què ara? No sabien que tindria caducitat? A la Laura també li passarà? I la resta de mutants creats a propòsit no tenen fallos? ai, no sé, massa depriment tot, tret del no res i anant a no res... no entenc la finalitat de la peli, no veig que s'en tregui res bo, i si no és així, no és Xmen...

      Elimina
    7. Però tu entens el concepte de "crepuscular"? És un final, un ocàs, i ha d'acabar de manera agredolça en el millor dels casos. Si tot té resposta està massa mastegat. No tot han de ser flors i violes!

      Elimina
    8. Evidentment que no tot ha de ser maco! Però ha de quedar una mínima esperança per als mutants, altrament no tindria sentit, no és la filosofia que segueix Xmen. Si fos una altra peli vale, però no Xmen.
      Res, que els hi va quedar només un personatge viu i van dir "doncs ens el carreguem també i de pas ressucitem el que havíem matat i el tornem a matar" OLE!

      Elimina
    9. I què són els nens mutants que fugen a Canadà, si no esperança? :P

      Elimina
  2. No son naturals! estàn creats expressament, no sabem si moriràn com el Logan (que per cert, no entenc per què s'enverina amb l'adamantium, si el seu poder és el de curar-se, hauria d'estar constantment curant-se del verí). A més, no volen lluitar, dubto que tornin a liquidar l'organització. No hi han mutants naturals, el mal ha triomfat. Si els dolents es morissin tots de cop, al món no hi haurien més mutants. Fi de tota la lluita feta fins ara, no té sentit!!
    Que no, Toni, que la peli com a tal està bé, però no intentis defensar el que no es pot defensar XP

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails