Visionats: La tortue rouge

Se'ns ha venut com una nova pel·lícula de l'Studio Ghibli. Estratègies comercials. No ho és. La companyia del mestre retirat Hayao Miyazaki és una de les que la coprodueixen, però això és tot. 

Destacava també, per altra banda, perquè era una pel·lícula d'animació "muda", adjectiu que és incorrecte perquè un film mut no té cap mena de so i se li afegeix música en directe. El que tots ens imaginem quan ens parlen de cinema mut, vaja. Però no, aquesta pel·lícula simplement no té diàlegs, que no vol dir que no tingui banda sonora i efectes de so.

Sigui com sigui La tortue rouge, o La tortuga roja, o The Red Turtle, o Red Turtle: Aru shima no monogatari és una pel·lícula l'existència de la qual vaig conèixer en visitar una exposició dedicada a l'Studio Ghibli a Roppongi Hills, a Tòquio, l'estiu passat, i després la van estrenar aquí, però per diverses circumstàncies no la vaig anar a veure al cinema, sinó que la vaig acabar veient a casa, el dia abans de la cerimònia d'entrega dels Oscars, premis on participava amb una candidatura a millor pel·lícula d'animació. Que no va guanyar, és clar. Només una pel·lícula animada no estatunidenca ha guanyat l'estatueta, i va ser El viatge de Chihiro.

I veure-la va ser una decisió encertada, perquè el film de l'holandès Michaël Dudok de Wit, una coproducció japofrancobelga, és una bellíssima història que demostra que no ens ha de fer por enfrontar-nos a un llargmetratge sense diàlegs, no és pas avorrit per això, i ens recorda que es pot explicar una història perfectament comprensible sense ni una línia de text.

Però de què va? Doncs en el fons l'argument és ben senzill: un home naufraga i es desperta en una illa deserta. Allà aprofita els recursos de la natura per sobreviure mentre pensa com marxar i tornar a la civilització, però una gran tortuga vermella l'hi impedeix un cop rere l'altre.

Això, sumat a un esdeveniment una mica surrealista, fa que es replantegi la situació i la seva vida canviï completament. Sense voler entrar en més detalls per tal de no aixafar la trama, La tortue rouge és una obra d'art, amb un aspecte visual que recorda -amb raó- el còmic francobelga i un ús magistral dels colors apagats que no per això resta força als bellíssims paisatges que ens mostra, tot plegat amanit amb una animació exquisida. 

La música, el ritme i el desenvolupament de la història, sumats als aspectes visuals ja esmentats, fan que aquesta pel·lícula ens expliqui un relat senzill amb una sensibilitat captivadora, i és per això que no només em va agradar molt, sinó que per a mi, sense treure mèrits a les altres pel·lícules nominades (i la guanyadora Zootopia), hauria d'haver estat la vencedora.

Així que si us cridava poc l'atenció perquè era "muda", reconsidereu-ho i, quan pugueu, mireu-la perquè val la pena. I també recomano que no en mireu el tràiler. Ho explica gairebé tot.