Fa uns anys vaig poder, per fi, llegir la col·lecció completa del manga Sakura, la caçadora de cartes, una història que ja m'havia captivat quan n'havia vist la sèrie animada que es va emetre en català a partir de l'any 2000.
Ha passat el temps i les autores del manga, les CLAMP, n'estan dibuixant una seqüela, de la qual ja hi ha sèrie animada, la primera temporada de la qual ja he vist gràcies a l'emissió simultània amb el Japó, format de moda a l'anime, i en què he treballat com a ajustador en el procés que ha fet possible aquesta rapidesa a l'hora de portar la sèrie.
Card Captor Sakura: Clear Card va començar com a manga el 2016 i la primera part de l'anime s'ha emès durant aquesta primera meitat de 2018 en 22 episodis, i com que la versió original en paper encara duu pocs volums (4 quan escric aquestes línies, 1 d'ells ja editat en castellà -per desgràcia no en català, ja que Norma no és la desapareguda Glénat-) ja s'ha hagut d'inventar algunes coses perquè havia superat el punt en què s'havia quedat la versió en paper.
No hi fa res, però. Produïda, igual que la sèrie de 2000, per Madhouse, la nova sèrie és una delícia visual i sonora, amb una qualitat d'animació potser ara més estàndard i no tan sorprenent com la de la primera sèrie, però en tot cas digna del que esperaríem d'uns dibuixos animats de la Sakura. Curiosament, però, en aquest cas s'han fet servir uns tons més pastel.
Pel que fa a l'argument, Clear Card ens situa dos anys després del final de la història original, amb una Sakura de 12 anys que comença secundària i es retroba amb les seves amigues, però també amb el retorn d'en Syaoran -ara es veu que s'escriu així-.
Veurem moltes cares conegudes i aparicions de personatges secundaris que ja no viuen al Japó, però com que només amb això ens estancaríem també tenim l'arribada d'algun personatge nou, com l'Akiho Shinomoto o el seu misteriós majordom Yuna D. Kaito.
L'Akiho és una noia dolça que s'ha criat a l'estranger, té dificultats per parlar el japonès amb naturalitat -empra un registre formal- i està obsessionada amb uns llibres, però a banda d'això és entranyable i de seguida ens cau tan bé com a la Sakura.
Però, evidentment, la seva aparició no té res de casual, i representa l'element misteriós de la nova trama, que arrenca amb la transformació de les cartes de la Sakura en unes cartes totalment blanques i uns somnis inquietants que té la protagonista. Quina deu ser la seva connexió amb la nova alumna de l'institut de Tomoeda?
Seguint una estructura autoconclusiva que ja havíem vist a la sèrie original, d'enemic per episodi, la Sakura i els seus aliats s'enfronten a unes noves cartes, aquestes transparents, i fa l'efecte que tot plegat és repetitiu i que no innova -les característiques de les cartes són les mateixes que les de la primera sèrie, però per alguna raó, segurament per la mestria amb què es dosifica l'element misteriós, Clear Card no es fa gens pesada, de la mateixa manera que el seu ensucrament extrem ens molesta tan poc com ens molestava a l'obra original, encara que en aquest cas tot plegat té un to més fosc i segurament hi ajuda.
Per tant, estem parlant d'una sèrie animada -i d'un manga- que no decebrà cap fan de la Sakura, i espero que, quan acabi, puguem recordar amb el mateix afecte amb què recordem els 70 episodis originals. De moment sembla que va pel bon camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada