Sèries: Mare of Easttown

Tornem a les minisèries, perquè n'hi havia una que em va recomanar el meu cosí fa temps i, després d'una divertida confusió fonètica -n'havia imaginat el títol com a "Melodies Town"-, i sense fer-ne cap recerca, tot refiant-me del seu criteri, vaig posar a la llista de la plataforma HBO Max i allà es va quedar, per quan li arribés el moment.

I l'hi va arribar fa poc, i en ser una minisèrie no hem trigat gaire a completar-la, de manera que ha arribat també el moment de fer-ne la meva humil crítica per a la joia de la vintena de persones, vintena llarga si tinc sort, que llegirà aquesta entrada.

Mare of Easttown és, doncs, una minisèrie de 7 episodis produïda per la pròpia HBO que es va llançar el 2021 i que té com a protagonista la Kate Winslet, actriu de contrastada experiència cinematogràfica però que també havia passat per la televisió, per exemple a Mildred Pierce (2011).

Creada per Brad Ingelsby i dirigida per Craig Zobel, la sèrie té lloc al municipi d'Easttown, a Filadèlfia, una comunitat de classe treballadora i amb certa tendència als embarassos adolescents on tothom es coneix i comparteix un passat recent comú.

La història gira al voltant de la Marianne "Mare" Sheehan, inspectora sergent de la policia d'Easttown que fa 25 anys va liderar l'equip de bàsquet del seu institut en una important victòria, però que actualment no gaudeix de tanta popularitat arrel de la incapacitat per resoldre la desaparició de la filla d'una de les seves excompanyes d'equip.

La seva vida personal tampoc no han estat flors i violes: no fa gaire el seu fill gran es va suïcidar, i ara està intentant que la mare del seu net -sí, ja hem parlat de la precocitat dels embarassos al poble-, una drogoaddicta, no aconsegueixi la custòdia del nen, que viu amb la seva mare i la seva besàvia, la mare d'aquesta. Per la seva banda, com a conseqüència de la mort del seu fill es va acabar divorciant, i el seu ex, amb qui té bona relació, tot s'ha de dir, viu a la casa del darrer de la seva.

En qualsevol cas, ella s'enterra en la feina per fugir dels seus problemes personals, i al principi de la sèrie es produeix un assassinat que li permetrà encarregar-se de casos més importants que el d'un paio sospitós que volta pel barri de nit i altres coses amb les quals l'empipen els veïns més aprensius.

A partir d'aquí es desenvolupa aquest thriller criminal en què la trama consisteix a resoldre la identitat de l'assassí, i Mare of Easttown ens porta d'aquí cap allà amb pistes més òbvies o més subtils per fer que posem en marxa les nostres capacitats deductives, com correspon a aquesta mena de productes de ficció.

Per tal d'allargar-ho en la mesura justa, i sense que sigui una cosa tan exagerada com a la sèrie The Killing, la Mare anirà seguint pistes i fent-se encara més enemics en interrogar gent propera que podria tenir motius per haver comès el crim. 

Ho farà amb l'ajuda d'un inspector del comtat que li envien atès el seu fracàs anterior, en Colin Zabel (Evan Peters, vist a Dahmer, de la qual parlava fa poc), amb qui estableix una interessant relació i que és un paper que es va endur un Emmy al millor actor de repartiment en una minisèrie. 

També se'n va endur un, en aquest cas com a protagonista, la Kate Winslet, i tot i que reconec que no és una actriu de la qual hagi vist gaires obres, m'ha semblat que aquesta interpretació és excel·lent i, pel que he llegit, està considerada com una de les millors de la seva carrera. 

Trobo que transmet amb versemblança l'actitud d'una persona destrossada però que ha decidit tirar endavant pel que li queda de família (té una mare i també una altra filla, la Siobhan (Angourie Rice)) i dedicar-se en cos i ànima a la seva feina. 

A més, encara que com a persones no angloparlants probablement no ho puguem apreciar amb facilitat ni tan sols mirant la sèrie en versió original, se li va lloar la rèplica convincent de l'accent regional d'aquella zona, considerat especialment difícil, i cal tenir en compte que és britànica.

Com a thriller tampoc no podem esperar-ne res d'extremament sorprenent: sabem que ens faran pensar teories i que després ens les desmuntaran, és un fet habitual, quan se sàpiga que el culpable és algú proper però inesperat. La resolució, però, és una mica recargolada, per al meu gust.

Tampoc m'acaba d'agradar que alguns personatges tinguin subtrames que sembla que han d'anar cap a alguna banda i que al final no vagin enlloc, però en conjunt trobo que és una sèrie d'allò més recomanable, com a mínim per les interpretacions i l'ambientació realista -per exemple, s'ha volgut representar l'interior de les cases lluny de la perfecció de les revistes i amb el desordre que trobaríem un dimarts al vespre en una llar d'aquesta mena-, i el seu format limitat, de pocs episodis, és ideal per a la mena d'història que ens explica.

 

Cinema: Titanic 3D

Avui fa exactament 100 anys de l'enfonsament del Titanic, i aprofito per parlar de la pel·lícula que vaig anar a veure amb la meva noia fa exactament 7 dies: parlo evidentment de Titanic, d'en James Cameron, de 1997 i reestrenada ara en 3D aprofitant que fa 15 anys de la seva estrena original i 100 dels esdeveniments que tenen lloc al film.

No sóc partidari de les 3D al cinema, no em criden gens i trobo que les apliquen en pel·lícules on no s'aprofita. A més, acostumat des de fa poc a les que ofereix la Nintendo 3DS amb els seus jocs m'he adonat que no hi ha res que "surti" de la pantalla, sinó que l'efecte és el de diversos nivells de profunditat, però sempre "cap a dins" de la pantalla. Això fa que sigui ridícul i provoqui vergonya aliena veure els nens que aixequen les mans com si poguessin agafar les coses que en realitat no surten de la pantalla ni ho sembla, però què hi farem...

Això de les 3D ho aprofita Cameron per tal de guanyar més diners amb un film que va costar originalment 200 milions de dòlars i en va recaptar 2.000, una jugada comercial que incrementarà els seus calés i permetrà que dugui a terme els seus futurs projectes, entre els quals Avatar 2 i l'adaptació del manga Gunmm (Alita) per al 2016.

En realitat, però, les 3D s'aprofiten millor en unes escenes que en d'altres (per exemple, no són necessàries durant els àpats que veiem a la pel·lícula), de manera que amb la remasterització del film trobo que n'hi havia prou, però són els temps que són i ara està de moda això, i ja que anava a veure-la al cine ho volia fer bé.

He dit moltes vegades que Titanic no m'agradava, perquè la vaig veure en VHS, llogada i quan era relativament nova, quan jo tenia una edat en què aquesta mena de pel·lícules no em deien res, i a sobre em queia malament en DiCaprio, ídol adolescent de l'època, després de veure'l a l'estranya Romeo + Juliet, però igual que tornar a veure la pel·lícula de Baz Luhrmann ja de gran i entenent el seu estil gràcies a Moulin Rouge em va fer gaudir del segon visionat de l'adaptació moderna de l'obra de Shakespeare, ara amb 30 anys he gaudit més del film d'en James Cameron. A més, ara en Leonardo DiCaprio és probablement el meu actor preferit.

Sí, hi vaig anar d'"acompanyant", però amb un nou punt de vista i per primera vegada en una pantalla de cinema he de dir que està força bé, aquesta pel·lícula, si bé no forma part del meu Top 20. Un film que no és res més que una història personal de les moltes que devien tenir lloc en aquell vaixell que es va enfonsar en el seu viatge inaugural, i a sobre al voltant d'un grup de personatges ficticis, però al cap i a la fi una bona història amb moments trepidants, romàntics, tràgics i espectaculars. Llarga, de 194 minuts, però no es fa gens pesada. Encara que tots dos protagonistes, la Kate Winslet i en Leo DiCaprio, la considerin una pel·lícula amb què van guanyar molts calés i molta fama, però que si no fos per això no posarien al seu currículum.

Estic content d'haver-li donat una segona oportunitat i em convenço encara més que hi ha coses que es veuen de manera diferent segons l'edat que hom té. Clarament Titanic no és una pel·lícula per a nois de 15-18 anys amb ganes de cinema de comèdia o acció, però sí per a homes de 30 amb sensibilitat. I, naturalment, per a noies de totes les edats.