Sèries: The Flash (setena temporada)

La primera de les sèries de l'anomenat Arrowverse, Arrow -el nom no enganya-, va patir una degeneració visible quan va quedar clar que el seu nombre de temporades començava a ser excessiu, que les idees s'esgotaven. Va tenir una breu i última vuitena temporada que va deixar un regust més bo que si les coses s'haguessin acabat a la setena, però era evident que s'estava allargant de manera artificial. 

Però de totes les sèries d'aquest univers televisiu, la que sempre s'havia dit que era la millor era The Flash, que ja ha vist completada la seva setena part i, havent mostrat senyals de recuperació a la sisena després d'una quarta i una cinquena que van ser normaletes (almenys pel que fa a enemics), veurem com li ha anat la temporada més recent. 

Com que la sisena havia acabat de manera abrupta, sense un final clar, per culpa de la pandèmia de COVID-19, que va afectar als rodatges dels trams finals de moltes sèries, als primers episodis de la setena temporada es resol la trama principal de l'anterior, en què l'enemiga principal era la Mirror Master, i que m'havia agradat sense semblar-me espaterrant. 

A partir del quart episodi es fa net de tot allò, i Central City i els afectats per la crisi del Mirrorverse es comencen a recuperar.

Però, és clar, la pau dura poc. Altrament no hi hauria sèrie. I les coses es compliquen. De fet, es compliquen també des del punt de vista de la comprensió de la història, almenys per a mi, tot i que m'imagino que els seguidors dels còmics en què es basen aquestes trames i subtrames ho deuen veure d'una altra manera. 

En fi, representa que la nova amenaça està repartida en tres nous enemics, forces de la natura similars a la de la velocitat (Speedforce, amb l'aspecte de la difunta mare d'en Barry, la Nora, que ja havia sortit amb aquesta forma) i que van ser creades involuntàriament pel protagonista i l'Iris quan van ressuscitar la Speedforce. 

Són forces que al principi es comporten de manera hostil, però que en Barry i l'Iris consideren fills seus -una terminologia que es prenen seriosament, però que a mi em va resultar ridícula- i en els enfrontaments que es produeixen l'objectiu final és convèncer-les que s'aturin. Finalment, és la Speedforce la més hostil de totes, atès que vol eliminar les altres per no tenir competència i assegurar-se la supervivència.

Mentre passa tot això, i després d'aquesta saga, també es van produint altres canvis, i un dels més importants és el relleu d'en Cisco, que se'n va de Central City i que és substituït per un simpàtic personatge que ja ens havien presentat, que a partir d'ara es farà càrrec de tota la part tecnològica de S.T.A.R. Labs: en Chester P. Runk (Brandon McKnight). Mentre fa equip amb en Cisco, però, ens proporciona moments divertits, com el d'un episodi ambientat als anys 90.

La millor amiga d'en Cisco, la Caitlin, també pateix canvis: com a conseqüència de l'atac que la Frost va rebre de la Mirror Master, ara la Caitlin i l'antiga Killer Frost tenen cossos independents. L'ara superheroïna del gel, però, haurà de fer front a una persecució policial encapçalada per un nou personatge hostil que entra al CCPD, la Kristen Kramer (Carmen Moore), però també la veiem enamorar-se.

L'última part de la temporada té com a protagonista rival l'enèsim velocista del futur, en Godspeed, un enemic de la Nora (filla) de 2049 que ara ha arribat al 2021 amb un exèrcit de clons que el persegueixen. 

Altre cop, el Team Flash es veu àmpliament superat per una nova amenaça, però a la lluita s'hi uniran personatges inesperats, amb alguna primera aparició com és el cas d'en Bart Allen (Jordan Fisher), aquí caracteritzat com el fill d'en Barry i l'Iris, no pas el seu net com als còmics. 

En tot cas, ha estat una temporada que m'ha costat seguir. Conceptes metafísics, repetició d'esquemes i subtrames que no m'han interessat gens (la de l'Allegra) han suposat, per a mi, el contrapès negatiu de coses bones com ara la divisió en arcs argumentals -en comptes d'allargar innecessàriament la guerra contra un enemic durant tota una temporada- i el desenvolupament de personatges coneguts i nous. 

Penso que The Flash mostra símptomes evidents d'un cansament que suposo que farà que no duri gaire més, però llevat de moments puntuals, em sap greu dir que ja no gaudeixo de la sèrie com ho feia durant les primeres temporades.

Sèries: The Flash (sisena temporada)

Com cada any, a mesura que van acabant les temporades de les sèries de superherois en marxa, les repasso, i després que li toqués el torn a Arrow, molt més curta que les altres en el seu comiat, les altres també han anat acabant temporada, tot i que en aquest cas el comiat sigui per uns mesos.

S'ha acabat, per exemple, la sisena de The Flash, i toca repassar-la, avisant com sempre que, naturalment, hi haurà spoilers.

La cinquena temporada acabava amb l'emotiu comiat de la Nora i els seus pares, en Barry i la Iris, perquè la noia del futur desapareixia mentre es fonia en una abraçada amb les versions joves dels seus progenitors.

Van tenir una relació curiosa, perquè la van conèixer directament adulta, però la seva desaparició va ser dura igualment, i és que se la van arribar a estimar de debò.

A partir d'aquí la temporada es divideix en tres parts força clares. La primera, en ple dol de la parella West-Allen, enfronta l'equip protagonista a una amenaça provocada per la perillosa evolució de l'experiment d'un científic i antic amic de la Caitlin.

En Ramsey Rosso (Sendhil Ramamurthy, el mític Mohinder Suresh d'Herois) experimenta amb matèria fosca per guarir una malaltia de la sang, però es descontrola i, amb el nom de dolent de Bloodwork, controla la gent i va adquirint poder, incloent-hi en Flash, per tal de no morir de la malaltia que intentava guarir i que també desenvolupa.

Però al final de les anteriors temporades de l'Arrowverse se'ns anticipava el gran crossover que va tenir lloc fa uns mesos, el projecte comú més ambiciós, la Crisis on Infinite Earths, a la qual vaig dedicar una entrada pròpia i on el protagonista havia de tenir un paper clau que li havia de costar la vida, com se'ns havia anat suggerint en temporades anteriors de The Flash.

La culminació d'aquell gran esdeveniment creuat de les sèries de superherois de DC, prou ben construït adaptant-se a les circumstàncies televisives i reeixit malgrat la immensa popularitat del material original en paper, té unes conseqüències devastadores a la sèrie.

 
S'ha creat una nova realitat en què s'han fusionat tots els universos paral·lels, i la Terra de The Flash ha estat prou afortunada de no patir gaires canvis, però els esdeveniments de Crisis on Infinite Earths han afectat l'anomenada Speed Force, la Força de la Velocitat, que està desapareixent i, per tant, en Flash deixarà de tenir poders tan bon punt se li acabi la reserva d'aquesta força que li permet dur a terme la seva tasca superheroica.

El nou enemic, la misteriosa organització Black Hole, motiva la nova subtrama, que va adquirint més importància fins que esdevé el principal problema d'un Team Flash que aquesta vegada compta amb una versió d'en Harrison Wells que té el sobrenom de Nash i que ve d'una Terra no identificada. Com és habitual en aquestes versions alternatives d'en Wells que veiem a cada temporada, no se'l prenen gaire seriosament i comet alguns errors força greus, però a l'hora de la veritat esdevé un aliat inestimable.

Aquesta part de la temporada també té una subtrama per a en Ralph Dibny, que en la seva faceta de detectiu privat, no tant de superheroi, troba finalment la rica desapareguda Sue Dearbon (Natalie Dreyfuss), que els seus pares li havien encarregat buscar, i s'inicia entre ells una relació d'estira i arronsa perquè ella és una hàbil lladre, força mentidera i amb una actitud imprevisible.

Però els coneixedors d'aquests dos personatges ja sabem més o menys per on aniran les coses, tot i que la Sue sigui una versió particular del personatge dels còmics.

Tornant a l'organització Black Hole, es tracta d'un grup de metahumans assassins liderats pel no metahumà Joseph Carver (Eric Nenninger), president de McCullough Technologies, empresa fabricant d'armament.

El cas és que un perillós experiment va atrapar la seva dona, l'Eva (Efrat Dor) en un univers rere els miralls, batejat com a Mirrorverse, del qual vol escapar per venjar-se del seu marit i al qual va a parar la pobra Iris, que és substituïda en aquesta banda dels miralls per una impostora, fet del qual triguen força a adonar-se. L'Eva és la nova versió de l'enemic Mirror Master, que havia tingut una "identitat civil" masculina a la tercera temporada, però que aquí presenta una nova versió provocada per un dels pocs, però com podem veure decisius, canvis que hi ha hagut a la realitat després de la Crisi.

El tram final de la temporada és força angoixant, amb els protagonistes mancats d'idees vàlides per fer front a la situació i rescatar la Iris i altres personatges que pateixen el mateix destí, i un enemic que els té ben atrapats, sense possibilitat d'ordir cap pla amb cara i ulls.

La situació de pandèmia mundial per culpa del coronavirus COVID-19 va fer que no es rodessin els últims episodis de la temporada, així que aquest cop, i sense que serveixi de precedent, ens quedem amb un "continuarà" en un moment molt fumut i el final provisional el tenim a l'episodi 19, en comptes del 22 com era costum fins ara.

La sisena temporada de The Flash no és, en absolut -almenys per a mi-, una mala temporada. Per fi presenta idees noves i no arrossega una mateixa amenaça durant tots els seus episodis. També aprofundeix en la caracterització dels personatges, sobretot els secundaris que fins ara estaven menys aprofitats, i n'introdueix de nous, com l'Allegra García (Kayla Compton).

Però sí que és cert que és una sèrie que ha deixat de sorprendre i que no sembla que tingui gaires coses més per dir. En el seu moment era, amb diferència, la millor sèrie de l'Arrowverse, però ara més o menys totes mostren símptomes de cansament evidents, amb DC's Legends of Tomorrow en bona forma i Batwoman, la més nova, encara definint què vol ser.

De moment, però, hem de veure com acaba de debò la sisena temporada, cosa que podem suposar que serà en els primers episodis de la setena, i cap a on va a partir de llavors.