Continuem amb el repàs de les noves temporades de les sèries de l'Arrowverse, és a dir les adaptacions televisives dels còmics de DC que s'han fet coincidir en un mateix univers i interactuar quan s'ha considerat necessari, amb el repàs de la cinquena temporada de The Flash, per a molts la millor d'aquestes versions televisives.
Com acostuma a passar amb les entrades sobre temporades avançades de sèries, no em preocuparé gaire pels spoilers perquè qui llegeixi això ja deu haver vist aquests capítols, i si no és així queda avisat/a des d'aquest moment.
Vaig dir a l'entrada sobre la quarta temporada que, tot i agradar-me, trobava que repetia idees, concretament la d'un enemic que s'anticipa als moviments dels protagonistes. La tercera, en altres paraules, m'havia agradat més.
A la cinquena, però, em passa que s'assembla a la quarta, però d'una altra manera: l'enemic que ocupa pràcticament tots els episodis no s'anticipa a res, però sí que té el mateix objectiu que en DeVoe: arrabassar els poders dels metahumans.
Es tracta d'en Cicada (en català, "cigala", els insectes que fan tant de soroll a l'estiu), interpretat per en Chris Klein (vist a la saga American Pie), que vol aconseguir això, però no per fer-ne ús, sinó per deixar-los indefensos, atès que el seu objectiu final és matar els metahumans, tot per una venjança nascuda del fet que els considera responsables de l'accident que va deixar la seva neboda en coma.
El cas és que és molt poderós i posa realment contra les cordes el Team Flash, fins a la conclusió de la història al final de la temporada, amb viatges temporals i paradoxes inclosos, com ja comença a ser habitual a The Flash.
A banda d'això, el tema principal de la temporada és que, tal com es va revelar al final de la quarta, la noia misteriosa que ha estat seguint els protagonistes és la Nora West-Allen (Jessica Parker Kennedy), la filla d'en Barry i l'Iris, que ve del futur amb la intenció de trobar la manera d'aturar en Cicada, allà invencible, i evitar que el seu pare desaparegui.
En resulta una dinàmica curiosa, en què la jove parella ha de tractar la seva filla adulta sense haver-la conegut de petita, i durant tots aquests episodis van aprenent a estimar-la i tractar-la, perquè per més entusiasta que sigui li cal un bon entrenament que no ha pogut tenir al futur, cosa que genera conflictes amb els desorientats Barry i Iris, que fan el que poden per evitar que prengui mal tot i els poders de velocista que també té.
El contrapunt humorístic el posa, altre cop, una nova versió d'en Harrison Wells, aquest cop anomenat Harrison "Sherloque" Wells, un detectiu de Terra-221 que parla amb accent francès i que, tot i que els altres no se'l prenen gaire seriosament, poc a poc es va notant com, amb les seves deduccions i els seus consells, ofereix una ajuda inestimable.
A banda d'això, els entranyables secundaris que són la Caitlin i en Cisco continuen creixent, ella acceptant i dominant el seu alter ego, la Killer Frost, que ara ja és definitivament aliada dels bons, i ell intentant dur una vida normal després de superar la seva ruptura amb la Gipsy.
També cal destacar la participació de The Flash al crossover de l'Arrowverse d'aquesta temporada, Elseworlds, en què, com ja vaig explicar a l'entrada sobre la setena temporada d'Arrow, en Barry i l'Oliver es canvien les identitats superheroiques per culpa d'un llibre màgic.
No ha estat malament com a temporada, m'ha agradat més que la quarta, però l'enemic he de confessar que no gaire, i he trobat que la trama s'allargava en excés. M'ha faltat, també, l'aparició d'algun enemic de menys entitat, que durés un o dos episodis. Ara bé, el final és excel·lent, dramàtic com a mi m'agraden, i tal com va passar a Arrow apunta directament al crossover de la propera temporada, basat en Crisis on Infinite Earths.
A la cinquena, però, em passa que s'assembla a la quarta, però d'una altra manera: l'enemic que ocupa pràcticament tots els episodis no s'anticipa a res, però sí que té el mateix objectiu que en DeVoe: arrabassar els poders dels metahumans.
Es tracta d'en Cicada (en català, "cigala", els insectes que fan tant de soroll a l'estiu), interpretat per en Chris Klein (vist a la saga American Pie), que vol aconseguir això, però no per fer-ne ús, sinó per deixar-los indefensos, atès que el seu objectiu final és matar els metahumans, tot per una venjança nascuda del fet que els considera responsables de l'accident que va deixar la seva neboda en coma.
El cas és que és molt poderós i posa realment contra les cordes el Team Flash, fins a la conclusió de la història al final de la temporada, amb viatges temporals i paradoxes inclosos, com ja comença a ser habitual a The Flash.
A banda d'això, el tema principal de la temporada és que, tal com es va revelar al final de la quarta, la noia misteriosa que ha estat seguint els protagonistes és la Nora West-Allen (Jessica Parker Kennedy), la filla d'en Barry i l'Iris, que ve del futur amb la intenció de trobar la manera d'aturar en Cicada, allà invencible, i evitar que el seu pare desaparegui.
En resulta una dinàmica curiosa, en què la jove parella ha de tractar la seva filla adulta sense haver-la conegut de petita, i durant tots aquests episodis van aprenent a estimar-la i tractar-la, perquè per més entusiasta que sigui li cal un bon entrenament que no ha pogut tenir al futur, cosa que genera conflictes amb els desorientats Barry i Iris, que fan el que poden per evitar que prengui mal tot i els poders de velocista que també té.
El contrapunt humorístic el posa, altre cop, una nova versió d'en Harrison Wells, aquest cop anomenat Harrison "Sherloque" Wells, un detectiu de Terra-221 que parla amb accent francès i que, tot i que els altres no se'l prenen gaire seriosament, poc a poc es va notant com, amb les seves deduccions i els seus consells, ofereix una ajuda inestimable.
A banda d'això, els entranyables secundaris que són la Caitlin i en Cisco continuen creixent, ella acceptant i dominant el seu alter ego, la Killer Frost, que ara ja és definitivament aliada dels bons, i ell intentant dur una vida normal després de superar la seva ruptura amb la Gipsy.
També cal destacar la participació de The Flash al crossover de l'Arrowverse d'aquesta temporada, Elseworlds, en què, com ja vaig explicar a l'entrada sobre la setena temporada d'Arrow, en Barry i l'Oliver es canvien les identitats superheroiques per culpa d'un llibre màgic.
No ha estat malament com a temporada, m'ha agradat més que la quarta, però l'enemic he de confessar que no gaire, i he trobat que la trama s'allargava en excés. M'ha faltat, també, l'aparició d'algun enemic de menys entitat, que durés un o dos episodis. Ara bé, el final és excel·lent, dramàtic com a mi m'agraden, i tal com va passar a Arrow apunta directament al crossover de la propera temporada, basat en Crisis on Infinite Earths.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada