Sèries: The Flash (vuitena temporada)

Ja fa un temps que, en publicar entrades sobre les últimes temporades d'aquesta sèrie, dic que mostra símptomes d'esgotament, que ja no em diverteix, etc. 

Tanmateix, no deu ser aquesta l'opinió de l'audiència ni de la cadena The CW, que la mantenen viva i fins i tot l'han renovat per a una novena temporada mentre s'han carregat sèries que a mi m'agradaven més, i a sobre totes juntes, com Batwoman i, de manera molt dolorosa per a mi, Legends of Tomorrow. Amb la finalització natural, fa temps, d'Arrow i la més recent, però ben tancada, de Supergirl, ara del famós Arrowverse només ens queda The Flash, i com és habitual procedeixo a comentar la seva vuitena temporada.

La vuitena temporada de The Flash no m'ha semblat pas un desastre, vull que això quedi clar. El que passa és que les pauses constants, cada cop més aleatòries -almenys per a l'espectador- que es fan en l'emissió de les sèries estatunidenques provoquen que la trama d'aquella mateixa temporada em vagi quedant molt lluny i la percepció global que en tinc estigui marcada pel tram més recent.

Dic això perquè, repassant a la Wikipedia quines han estat les trames i subtrames de la temporada he recordat que hi va haver coses que em van agradar, i m'adono que la temporada en si m'ha cansat una mica -o m'ha continuat cansant com l'últim parell d'anys-, però seria més just considerar que té alts i baixos.

La temporada s'ha dividit en diversos arcs argumentals i el primer comença fortet, almenys a mi em va semblar una innegable millora respecte al que feia temps que s'arrossegava. Es tracta de la saga Armageddon, en què un ésser arribat del futur assegura a en Barry Allen que serà el causant de la fi del món i que ve per eliminar-lo.

Tot plegat té a veure amb una reescriptura de la línia temporal que provoca uns canvis molt específics dels quals només és conscient l'angoixat protagonista, que s'ha convertit, de cop, en un home odiat i el responsable d'una mort important a la família.

Després d'un breu interludi de dos episodis, la nova saga, anomenada Death Revisited, gira al voltant d'una sèrie d'assassinats en què les víctimes apareixen totalment carbonitzades, i té el Team Flash desorientadíssim respecte a les seves motivacions.

En un gir de guió, sembla que el responsable d'aquestes morts és un vell conegut de la sèrie, però el més important de tot plegat és que, després del que és una saga no especialment interessant, tenim, ara sí, una mort a la família.

Ens hem passat uns anys veient créixer una sèrie de personatges i coneixent-los i estimant-los cada cop més, i ara hi ha hagut una mena de relleu amb la marxa d'en Cisco i l'arribada dels interessants, però clarament de menys categoria, Chester i Allegra, que val a dir que la vuitena teKillermporada s'encarrega de caracteritzar i no cauen en absolut malament.

Però jo en Cisco i la Caitlin els duc al cor, i aquesta última en realitat ara ja era la "germana de". La Killer Frost, darrerament Frost a seques, és un d'aquells casos d'enemiga reconvertida en aliada, i s'havia fet estimar moltíssim, però aquesta temporada ens ha deixat, i ara ho dic com a eufemisme de dinyar-la. La qüestió és... per quant de temps?

Després d'un segon interludi en què destaca més que res un episodi en què el cos d'en Barry envelleix a mesura que utilitza la força de la velocitat per culpa de l'artilugi d'un enemic, l'últim arc argumental de la temporada es diu It's All Negative i és, en la meva opinió, molt avorrit i, sobretot, complex, cosa que no hi ajuda.

Les sagues no se succeeixen de manera brusca, sempre hi ha elements que es planten i es van desenvolupant fins que passen al primer pla, i en aquest cas havíem vist l'Iris agafant una misteriosa malaltia temporal -no que duri un temps i prou, sinó que té a veure amb el Temps-. El cas és que arriba un moment que desapareix i es revela que la culpa la tenen les Forces que vam conèixer a la temporada anterior, tot i que en versió negativa i duent a terme un pla de reestructuració dels equilibris després que en Flash prengués a l'Eobard Thawne la seva Força de la Velocitat negativa durant la saga Armageddon. 

Veig que només són 4 episodis, però a mi aquesta saga se m'ha fet massa llarga, i difícil de comprendre i digerir. 

Tot acaba més o menys bé, però de cara a la novena temporada a mi el que em crida l'atenció és si se sabrà l'efecte que ha tingut a la línia temporal l'accidentada i registrada visita que van fer al present els fills d'en Barry i l'Iris. 

Pel que fa la resta, no tinc un interès especial en veure com evolucionen els poders de la Cecile, que en aquesta temporada els ha vist augmentar, ni en el futur d'en Chester i l'Allegra, però demano als guionistes que sàpiguen trobar enemics interessants, que no siguin més del mateix. Aquesta temporada ha sigut, com la setena, un intent d'això, amb diverses trames i no un sol enemic desesperantment invencible com va passar amb alguns de temporades anteriors, però trobo que no han acabat de tenir un interès gaire elevat. Hi ha marge per millorar.

Sèries: The Flash (cinquena temporada)

Continuem amb el repàs de les noves temporades de les sèries de l'Arrowverse, és a dir les adaptacions televisives dels còmics de DC que s'han fet coincidir en un mateix univers i interactuar quan s'ha considerat necessari, amb el repàs de la cinquena temporada de The Flash, per a molts la millor d'aquestes versions televisives.

Com acostuma a passar amb les entrades sobre temporades avançades de sèries, no em preocuparé gaire pels spoilers perquè qui llegeixi això ja deu haver vist aquests capítols, i si no és així queda avisat/a des d'aquest moment.

Vaig dir a l'entrada sobre la quarta temporada que, tot i agradar-me, trobava que repetia idees, concretament la d'un enemic que s'anticipa als moviments dels protagonistes. La tercera, en altres paraules, m'havia agradat més.

A la cinquena, però, em passa que s'assembla a la quarta, però d'una altra manera: l'enemic que ocupa pràcticament tots els episodis no s'anticipa a res, però sí que té el mateix objectiu que en DeVoe: arrabassar els poders dels metahumans.

Es tracta d'en Cicada (en català, "cigala", els insectes que fan tant de soroll a l'estiu), interpretat per en Chris Klein (vist a la saga American Pie), que vol aconseguir això, però no per fer-ne ús, sinó per deixar-los indefensos, atès que el seu objectiu final és matar els metahumans, tot per una venjança nascuda del fet que els considera responsables de l'accident que va deixar la seva neboda en coma.

El cas és que és molt poderós i posa realment contra les cordes el Team Flash, fins a la conclusió de la història al final de la temporada, amb viatges temporals i paradoxes inclosos, com ja comença a ser habitual a The Flash.

A banda d'això, el tema principal de la temporada és que, tal com es va revelar al final de la quarta, la noia misteriosa que ha estat seguint els protagonistes és la Nora West-Allen (Jessica Parker Kennedy), la filla d'en Barry i l'Iris, que ve del futur amb la intenció de trobar la manera d'aturar en Cicada, allà invencible, i evitar que el seu pare desaparegui.

En resulta una dinàmica curiosa, en què la jove parella ha de tractar la seva filla adulta sense haver-la conegut de petita, i durant tots aquests episodis van aprenent a estimar-la i tractar-la, perquè per més entusiasta que sigui li cal un bon entrenament que no ha pogut tenir al futur, cosa que genera conflictes amb els desorientats Barry i Iris, que fan el que poden per evitar que prengui mal tot i els poders de velocista que també té.

El contrapunt humorístic el posa, altre cop, una nova versió d'en Harrison Wells, aquest cop anomenat Harrison "Sherloque" Wells, un detectiu de Terra-221 que parla amb accent francès i que, tot i que els altres no se'l prenen gaire seriosament, poc a poc es va notant com, amb les seves deduccions i els seus consells, ofereix una ajuda inestimable.

A banda d'això, els entranyables secundaris que són la Caitlin i en Cisco continuen creixent, ella acceptant i dominant el seu alter ego, la Killer Frost, que ara ja és definitivament aliada dels bons, i ell intentant dur una vida normal després de superar la seva ruptura amb la Gipsy.

També cal destacar la participació de The Flash al crossover de l'Arrowverse d'aquesta temporada, Elseworlds, en què, com ja vaig explicar a l'entrada sobre la setena temporada d'Arrow, en Barry i l'Oliver es canvien les identitats superheroiques per culpa d'un llibre màgic.

No ha estat malament com a temporada, m'ha agradat més que la quarta, però l'enemic he de confessar que no gaire, i he trobat que la trama s'allargava en excés. M'ha faltat, també, l'aparició d'algun enemic de menys entitat, que durés un o dos episodis. Ara bé, el final és excel·lent, dramàtic com a mi m'agraden, i tal com va passar a Arrow apunta directament al crossover de la propera temporada, basat en Crisis on Infinite Earths.