Adeu a Kevin Conroy, la veu del Batman animat

És normal que actors i actrius que eren referents nostres, o fins i tot dels nostres pares, vagin desapareixent d'aquest mon per causes naturals, n'hi ha fins i tot que ens sorprenen en arribar a una edat de tres xifres. Però en general no ens hauria de xocar -sí saber greu- que ens deixés, per exemple, fa uns anys, el mític Adam West, el Batman de la sèrie televisiva dels anys 60.

El que no podíem esperar, llevat que tinguéssim coneixement que patia un càncer intestinal, era que es morís a la prematura edat de 66 anys en Kevin Conroy, la veu del Batman animat.

Nascut a Westbury (Nova York), als Estats Units, un 30 de novembre de 1955, als 18 anys se'n va anar a la ciutat de Nova York a estudiar art dramàtic, on sembla que va compartir habitació amb uns tals Robin Williams i Kelsey Grammer.

Un cop graduat, va fer teatre i el 1980 va debutar a la televisió, al culebrot Another World, amb uns quants capítols. Durant els anys 80 va anar compaginant el teatre amb aparicions televisives, per exemple a la cèlebre Dinastia. 

I el 1992 va trobar la feina que li canviaria la carrera per sempre: es va presentar a l'audició de la sèrie animada d'en Batman, considerada la millor sèrie de dibuixos animats sobre superherois que s'ha fet mai, i va convèncer amb la seva proposta, com s'explica al principi del vídeo.

Aquella sèrie es va emetre originalment entre 1992 i 1995, però després va tenir una continuació a The New Batman Adventures entre 1997 i 1999, període en què també va interpretar el Cavaller Fosc quan apareixia a Superman: The Animated Series. Posteriorment, entre 1999 i 2001, va repetir el paper a Batman: Beyond, a Justice League (2001-2004), a Justice League Unlimited (2004-2006), a Justice League Action (2006-2008) i en diversos productes on apareixia el personatge de manera ocasional, a més que també va arribar a fer la veu d'en John Grayson, el pare del primer Robin, en un capítol de The Batman, i va reprendre el paper de Cavaller Fosc en un episodi de Teen Titans Go! de 2018. 

S'espera que el 2023 s'estreni la sèrie Batman: Cape Crusader, on va arribar a gravar la veu d'en Thomas Wayne, precisament el pare del personatge que li va canviar la vida.

A banda de tot això, també va fer el personatge en llargmetratges animats, no sempre, suposo que per problemes d'agenda, però sí força vegades. Com a curiositat, el 2019 va sortir en un episodi de Batwoman fent d'un envellit Bruce Wayne de Terra-99 al crossover de Crisis on Infinite Earths. 

Era la primera vegada que se li permetia interpretar el personatge, encara que fos en una versió diferent de l'estàndard, no només posant-li la veu, sinó també la cara i els moviments. Tot un homenatge tant a ell com als fans.

En aquest clip de vídeo el veiem parlant, amb altres companys com el mitiquíssim Mark Hamill -que si al cinema és conegut per fer de Luke Skywalker de la saga Star Wars a la televisió ho és per la seva inconfusible veu d'en Joker-, de la participació en els videojocs de la saga Batman: Arkham, una de les meves preferides, amb productes espectaculars i molt ben cuidats en aspectes com aquest, recuperar les veus emblemàtiques de les sèries animades per als videojocs, principalment les d'en Batman i en Joker. 

S'atribueix al senyor Hamill l'afirmació que quan li oferien fer de Joker, sempre preguntava si "en Kevin" hi seria, i en cas afirmatiu no necessitava llegir el guió i acceptava el paper de seguida.

No era el primer videojoc d'en Batman on posava la veu el mestre Conroy, però: ho havia fet per primer cop al The Adventures of Batman & Robin de Mega-CD (1994), al Batman: Vengeance (2001), al Batman: Rise of Sun Tzu (2003) i, ja amb Arkham iniciada, va participar també a DC Universe Online (2011), els jocs de lluita Injustice: Gods Among Us (2013) i Injustice 2 (2017), Lego DC Super-Villains (2018) i MultiVersus (2022).

Se n'ha anat la veu del Batman animat, la d'un home que gaudia anant a les convencions de còmics per tal de poder interactuar amb els fans, per als quals la seva veu era indiscutiblement la del superheroi de Gotham, però que poques vegades podien veure mostrant el rostre per la naturalesa de la seva feina. Descansi en pau.

 

 

Sèries: Supergirl (cinquena temporada)

Continuem amb el repàs de les sèries televisives de l'Univers DC, i concretament de l'anomenat Arrowverse, amb la cinquena tongada d'episodis de la Cosiníssima, després d'una sòlida quarta temporada que reflexionava, a la seva manera i adaptant-se al material amb què treballa, sobre racisme.

Ara, i com ha passat amb les altres sèries d'aquest microunivers televisiu, toca parlar d'una temporada marcada, és clar, per la Crisis on Infinite Earths, tot i que amb una divisió no tan marcada en forma d'abans i després del crossover com sí que passa amb la sisena de The Flash.

La cinquena temporada de Supergirl comença amb un canvi notable en l'aspecte de la protagonista, que abandona la clàssica i políticament incorrecta faldilla i ara duu un uniforme aparentment d'una peça i les cames totalment cobertes per pantalons i no només les botes altes. També aprofita per deixar-se serrell.

En fi, deixem la secció del cor i entrem ja en matèria, tot i que repassava la seva imatge perquè penso que els canvis es van introduir potser per donar frescor simbòlica a la sèrie abans que comencés a estancar-se.

En aquesta temporada els problemes del grup protagonista tenen molt a veure amb dues dones, que són la Lena Luthor, ara enemiga decidida (però inicialment no declarada) de la Supergirl en haver descobert, al final de la temporada anterior, que en realitat és la seva fins ara amiga Kara, i sentir-se traïda per no haver-ne estat informada abans -i justament en aquesta temporada l'afectada l'hi explica, però massa tard-, i l'Andrea Rojas (Julie Gonzalo), empresària que compra CatCo i la converteix en un mitjà sensacionalista, a més de muntar una empresa anomenada Obsidian North, que prepara el llançament d'unes lents de contacte que donen accés a una experiència de realitat virtual avançadíssima.

Resulta que són antigues amigues, però un esdeveniment del passat les va distanciar, i en això hi té a veure la misteriosa organització Leviathan, presentada al final de la temporada anterior i aquí acabant de teixir la teranyina que afecta diverses trames d'aquesta cinquena tongada d'episodis. Una organització, per cert, que en una altra versió s'havia vist en còmics d'en Batman.

Un altre personatge que es presenta és el periodista William Dey (Staz Nair), que comença amb una imatge de complet imbècil, en realitat un paper per distreure l'atenció sobre una investigació que està duent a terme.

De moment secundari, un cop se sap que és un paio íntegre la Kara es fixa en ell i germina la llavor del que sembla que serà una relació sentimental, però en aquesta cinquena temporada no acaba de florir del tot.

Deia més amunt que en aquesta temporada de Supergirl no es podia diferenciar un abans i un després de la Crisi en Terres Infinites, i vull matisar-ho: sí que es pot, però no és que les trames anessin per una banda abans i canviessin després de manera radical.

Abans del gran crossover hi havia històries autoconclusives i també una trama que va durar alguns episodis, i que afectava un dels personatges importants: resulta que en J'onn J'onzz tenia un germà que havia traït els marcians verds a favor dels blancs en la guerra que va eliminar els primers, però la seva existència s'havia esborrat de la ment del Detectiu Marcià i del seu pare. Anomenat Malefic (Phil LaMarr, conegut actor de doblatge amb papers com el d'en Hermes de Futurama), en tornar per venjar-se es produeix un llarg enfrontament i en J'onn ha de descobrir la dolorosa veritat darrere de tot plegat i solucionar el problema.

La Crisi també afecta la realitat de Supergirl, naturalment. Per començar, ja no pertany a Terra-38, sinó que forma part de la nova Terra, que ara sí que comparteix amb els seus col·legues superheroics sense necessitat de viatjar entre universos paral·lels.

Però també, a causa de la resurrecció d'en Lex Luthor -havia mort a la quarta temporada- duta a terme pel Monitor, i la participació de l'arxienemic d'en Superman en els esdeveniments que van salvar l'Univers, ara és percebut com un gran heroi mundial, cosa que li permet desplegar els seus plans amb més llibertat i menys sospites, amb un Premi Nobel de la Pau sota el braç i el Departament d'Operacions Extranormals (D.E.O. en anglès) seu en propietat.

I aquí és on entra la subtrama que es desenvolupa durant tota la temporada i que després de la Crisi esdevé la trama principal, que alhora lliga amb altres subtrames: Leviathan, l'organització secreta que durant tota la Història ha estat extingint parcialment la Humanitat per tal d'evitar-ne l'autodestrucció, prepara un altre esdeveniment d'aquestes característiques i té tentacles que arriben a tot arreu, a través de suborns i extorsions, com passa amb l'Andrea, per exemple, ja que vol aprofitar la tecnologia d'Obsidian per aplegar milions de persones i eliminar-les.

En Lex, que es veu amenaçat i exclòs de tot plegat, vol infiltrar-s'hi i tenir-ho tot controlat altre cop, i és per això que manipula a tort i a dret -sobretot la seva pobra germana- perquè els seus plans es facin realitat. Mentrestant, els altres personatges intenten aturar aquest poderós enemic juntament amb un Lex Luthor que el món continua veient com un heroi, però que ells, que ho recorden tot d'abans de la Crisi, saben que ha de ser aturat.

Qui pateix més és en Brainy, a qui una de les altres Brainiac-5 diu que ha de treballar amb en Lex, encara que això l'allunyi dels seus amics i de la Nia, per tal de derrotar l'enemic.

I després del clímax, però sense que hi hagi temps perquè se'n vegin del tot les conseqüències, s'acaba abruptament una temporada que també ha estat afectada per la pandèmia del COVID-19 i que es queda sense els tres últims episodis. Haurem d'esperar uns mesos, doncs, per veure com acaba tot plegat. En tot cas, el que s'ha vist en aquesta cinquena temporada ha estat molt -la prova és que l'entrada m'ha quedat més llarga del que em pensava-, mogut i interessant, i fins i tot s'hi ha format una mena de Lliga de la Justícia de caràcter local. No ha estat gens malament.




 

Sèries: The Flash (sisena temporada)

Com cada any, a mesura que van acabant les temporades de les sèries de superherois en marxa, les repasso, i després que li toqués el torn a Arrow, molt més curta que les altres en el seu comiat, les altres també han anat acabant temporada, tot i que en aquest cas el comiat sigui per uns mesos.

S'ha acabat, per exemple, la sisena de The Flash, i toca repassar-la, avisant com sempre que, naturalment, hi haurà spoilers.

La cinquena temporada acabava amb l'emotiu comiat de la Nora i els seus pares, en Barry i la Iris, perquè la noia del futur desapareixia mentre es fonia en una abraçada amb les versions joves dels seus progenitors.

Van tenir una relació curiosa, perquè la van conèixer directament adulta, però la seva desaparició va ser dura igualment, i és que se la van arribar a estimar de debò.

A partir d'aquí la temporada es divideix en tres parts força clares. La primera, en ple dol de la parella West-Allen, enfronta l'equip protagonista a una amenaça provocada per la perillosa evolució de l'experiment d'un científic i antic amic de la Caitlin.

En Ramsey Rosso (Sendhil Ramamurthy, el mític Mohinder Suresh d'Herois) experimenta amb matèria fosca per guarir una malaltia de la sang, però es descontrola i, amb el nom de dolent de Bloodwork, controla la gent i va adquirint poder, incloent-hi en Flash, per tal de no morir de la malaltia que intentava guarir i que també desenvolupa.

Però al final de les anteriors temporades de l'Arrowverse se'ns anticipava el gran crossover que va tenir lloc fa uns mesos, el projecte comú més ambiciós, la Crisis on Infinite Earths, a la qual vaig dedicar una entrada pròpia i on el protagonista havia de tenir un paper clau que li havia de costar la vida, com se'ns havia anat suggerint en temporades anteriors de The Flash.

La culminació d'aquell gran esdeveniment creuat de les sèries de superherois de DC, prou ben construït adaptant-se a les circumstàncies televisives i reeixit malgrat la immensa popularitat del material original en paper, té unes conseqüències devastadores a la sèrie.

 
S'ha creat una nova realitat en què s'han fusionat tots els universos paral·lels, i la Terra de The Flash ha estat prou afortunada de no patir gaires canvis, però els esdeveniments de Crisis on Infinite Earths han afectat l'anomenada Speed Force, la Força de la Velocitat, que està desapareixent i, per tant, en Flash deixarà de tenir poders tan bon punt se li acabi la reserva d'aquesta força que li permet dur a terme la seva tasca superheroica.

El nou enemic, la misteriosa organització Black Hole, motiva la nova subtrama, que va adquirint més importància fins que esdevé el principal problema d'un Team Flash que aquesta vegada compta amb una versió d'en Harrison Wells que té el sobrenom de Nash i que ve d'una Terra no identificada. Com és habitual en aquestes versions alternatives d'en Wells que veiem a cada temporada, no se'l prenen gaire seriosament i comet alguns errors força greus, però a l'hora de la veritat esdevé un aliat inestimable.

Aquesta part de la temporada també té una subtrama per a en Ralph Dibny, que en la seva faceta de detectiu privat, no tant de superheroi, troba finalment la rica desapareguda Sue Dearbon (Natalie Dreyfuss), que els seus pares li havien encarregat buscar, i s'inicia entre ells una relació d'estira i arronsa perquè ella és una hàbil lladre, força mentidera i amb una actitud imprevisible.

Però els coneixedors d'aquests dos personatges ja sabem més o menys per on aniran les coses, tot i que la Sue sigui una versió particular del personatge dels còmics.

Tornant a l'organització Black Hole, es tracta d'un grup de metahumans assassins liderats pel no metahumà Joseph Carver (Eric Nenninger), president de McCullough Technologies, empresa fabricant d'armament.

El cas és que un perillós experiment va atrapar la seva dona, l'Eva (Efrat Dor) en un univers rere els miralls, batejat com a Mirrorverse, del qual vol escapar per venjar-se del seu marit i al qual va a parar la pobra Iris, que és substituïda en aquesta banda dels miralls per una impostora, fet del qual triguen força a adonar-se. L'Eva és la nova versió de l'enemic Mirror Master, que havia tingut una "identitat civil" masculina a la tercera temporada, però que aquí presenta una nova versió provocada per un dels pocs, però com podem veure decisius, canvis que hi ha hagut a la realitat després de la Crisi.

El tram final de la temporada és força angoixant, amb els protagonistes mancats d'idees vàlides per fer front a la situació i rescatar la Iris i altres personatges que pateixen el mateix destí, i un enemic que els té ben atrapats, sense possibilitat d'ordir cap pla amb cara i ulls.

La situació de pandèmia mundial per culpa del coronavirus COVID-19 va fer que no es rodessin els últims episodis de la temporada, així que aquest cop, i sense que serveixi de precedent, ens quedem amb un "continuarà" en un moment molt fumut i el final provisional el tenim a l'episodi 19, en comptes del 22 com era costum fins ara.

La sisena temporada de The Flash no és, en absolut -almenys per a mi-, una mala temporada. Per fi presenta idees noves i no arrossega una mateixa amenaça durant tots els seus episodis. També aprofundeix en la caracterització dels personatges, sobretot els secundaris que fins ara estaven menys aprofitats, i n'introdueix de nous, com l'Allegra García (Kayla Compton).

Però sí que és cert que és una sèrie que ha deixat de sorprendre i que no sembla que tingui gaires coses més per dir. En el seu moment era, amb diferència, la millor sèrie de l'Arrowverse, però ara més o menys totes mostren símptomes de cansament evidents, amb DC's Legends of Tomorrow en bona forma i Batwoman, la més nova, encara definint què vol ser.

De moment, però, hem de veure com acaba de debò la sisena temporada, cosa que podem suposar que serà en els primers episodis de la setena, i cap a on va a partir de llavors.

Sèries: Arrow (vuitena temporada)

La sèrie que va començar el que es coneix com a "Arrowverse", és a dir l'univers DC en versió televisiva, força ben lligat però totalment independent del DC Extended Universe cinematogràfic, ha arribat enguany al seu final, i com que he fet entrades sobre cadascuna de les seves temporades no podia deixar la seva conclusió sense un article.

Vaig voler publicar primer, però, l'entrada sobre el gran crossover de les sèries de la temporada actual, no només perquè l'encreuament era prou important com per tractar-lo de manera individual, sinó també perquè l'última temporada d'Arrow no s'entén sense ell, està condicionada pels seus esdeveniments, i parlar-ne en un altre ordre no tindria gaire sentit.

Amb 10 episodis en comptes dels 23 (22 a la setena) habituals, i per tant amb la sensació que li haurien clavat la tisorada abans, però que han allargat la història perquè pogués acabar en plena Crisis on Infinite Earths i deixant un bon regust, la vuitenta temporada d'Arrow és certament més interessant que les anteriors, o almenys que algunes de les anteriors, perquè com ja vaig comentar la setena m'havia acabat avorrint, mentre que la sisena havia representat, per al meu gust, una remuntada.

En aquesta continuen els flashforwards que ens expliquen les aventures dels fills adults de l'Oliver Queen, i continuen sense entretenir-me gaire, però per sort el pes el duu el present.

Un present excepcional en què el protagonista ha d'acceptar que morirà i ho ha de fer entendre als altres, que tot i així -i com es podia esperar- no el pensen deixar sol en les missions que li encarrega el Monitor i que el duen a situacions estranyes com ara reviure un mateix dia diverses vegades per tal que en tregui un aprenentatge o conèixer els esmentats fills del futur, portats al present pel misteriós ésser còsmic.

Al final, la temporada situa l'Oliver i els seus aliats fora de la zona de comfort, i l'excusa argumental permet que revisitin escenaris i es retrobin amb personatges del conjunt de la sèrie, en el que acaba sent un comiat que l'espectador fidel agraeix.

També se li pot agrair el to lleugerament èpic que impregna la breu temporada, si bé hi ha algunes situacions més aviat aleatòries que es justifiquen amb l'element fantàstic que forma part de la Crisi, i que aquí explica resurreccions i altres girs de guió.

Arrow, aquest cop, és probablement la sèrie més afectada pel crossover i més lligada als seus esdeveniments, i -si esteu llegint això ja no crec que puguem parlar d'spoilers- la profecia es compleix i el protagonista cau tot fent un paper heroic que el redimeix de tots els seus errors passats, tant de quan era un noi ric i despreocupat com de la seva primera i sanguinària etapa com a justicier.

El vuitè dels deu episodis és on s'acaba la connexió de la sèrie amb l'encreuament i on l'Oliver troba el seu final, i els dos capítols que queden ens mostren les conseqüències del final de la Crisi.

Tanmateix, el més important de la temporada és el sacrifici del primer superheroi de la DC televisiva unificada, i un comiat emotiu per a aquesta sèrie, la més veterana de l'Arrowverse, que ha tingut alts i baixos, però que ha acabat amb un registre satisfactori.

Sèries: Crisis on Infinite Earths

Ja fa anys que segueixo les sèries televisives basades en còmics de DC, i en vaig ressenyant les temporades a mesura que acabo de veure-les. I ja s'ha convertit en costum que en algun moment diverses d'aquestes sèries es creuin per oferir-nos l'esperat crossover anual, amb més o menys encert i interès.

Tard o d'hora, però, havia d'arribar el gran crossover, el que duu el nom del que probablement és el crossover més famós de la història dels còmics, encara que argumentalment s'hi basi d'una manera força superficial perquè les circumstàncies de les trames de cadascuna de les sèries són diferents de les versions en paper de 1985-1986. I com que ha estat més important i impactant que les altres vegades, tot i que no és una sèrie en si mateix es mereixia una entrada pròpia al blog, en comptes de l'habitual menció als articles sobre cadascuna de les temporades de les sèries.

Crisis on Infinite Earths ha marcat els inicis de les temporades d'Arrow (que ja acabava l'anterior amb una clara orientació a l'esdeveniment), The Flash i Supergirl, mentre que DC's Legends of Tomorrow bàsicament començava durant el crossover i Batwoman es troba en la seva primera temporada, de manera que abans de veure's afectada per Crisis on Infinite Earths havia pogut desenvolupar-se força.

 

Ja ens en donaven pistes a les acaballes de les respectives anteriors temporades, però el cas és que un ésser anomenat Monitor (LaMonica Garrett) arriba per avisar que la realitat és a punt de desaparèixer, i que per tal d'evitar-ho hauran de morir en Flash i en Green Arrow.

L'Oliver Queen està obligat a ajudar en Monitor, atès que precisament al crossover anterior, Elseworlds, va demanar-li ajuda perquè no morissin en Barry i la Kara (Supergirl), i a canvi el misteriós ésser li va dir que un dia li hauria de tornar el favor. Doncs bé, ha arribat el moment.

Mentrestant, en Flash pot veure milers de milions de possibles futurs i l'únic en què no desapareix la realitat és aquell en què ell mor, s'hi resigna i intenta preparar els seus éssers estimats per a aquesta certesa i per a la defensa de Central City quan ell no hi sigui.

L'onada d'antimatèria va esborrant terres del multivers i això tard o d'hora s'acaba sabent a les diferents sèries, algunes de les quals situades en universos paral·lels, amb personatges que es troben només de tant en tant, precisament als crossovers, i per tal de fer front a l'Anti-Monitor, l'ésser contrari a en Monitor, han d'unir forces els Models ("Paragons" en anglès) dels valors Coratge, Honor, Humanitat, Esperança, Destí, Veritat i Amor, que són òbviament personatges que ja coneixem, almenys en la seva majoria.

 

No cal entrar en gaires detalls més perquè no es tracta de fer un resum de tot això, que a més té una certa complexitat, però a partir d'aquí els herois i les heroïnes el que fan és seguir les directrius del Monitor, tot qüestionant allò que no els sembla bé i salvant tanta gent, sigui de l'univers que sigui, com poden.

 

 

Això, i les escenes de destrucció en els casos que no es poden evitar, dona l'oportunitat de mostrar breument terres que no s'havien vist fins ara, i esdevé un festival del fanservice que fa caure la bava a qualsevol amb un mínim coneixement de DC Comics i les seves adaptacions prèvies. 

Voleu un Superman interpretat per en Brandon Routh (que a l'Arrowverse és en Ray Palmer) com va fer a la pel·lícula Superman Returns (2006)? Aquí el trobareu. O veure quina fila fa actualment en Tom Welling, en Clark Kent de Smalville (2001-2011)? I no molaria que sortís el ja ancià Burt Ward, el Robin de la sèrie Batman de 1966, en una Terra-66? O veure, per fi, en Kevin Conroy, la veu del Batman de la sèrie animada i de molts videojocs, interpretant el personatge també amb el cos i la cara? I què us semblaria, la primera connexió oficial (ja era hora, tot i que és molt poc i massa tard) entre l'Univers DC televisiu i el cinematogràfic?

 

 

Tot això i molt més, incloent-hi cameos del guionista del còmic original, en Marv Wolfman, i d'altres personatges televisius de DC del passat i del present -perquè ara també hi ha sèries de DC que no formen part de l'Arrowverse, com per exemple Black Lightning, Titans o la futura Stargirl, és el que trobem en aquest gran encreuament de personatges, vides i universos que s'han anat formant durant anys i que ara han confluït en una gran festa televisiva basada en les creacions de la rival de Marvel. 

La història com a tal probablement té llacunes i l'execució dels efectes especials té el nivell habitual en aquestes sèries televisives que no destil·len -no ho han fet mai- qualitat cinematogràfica, però el crossover és trepidant i un plaer per als coneixedors del material amb què treballa. Es pot veure sol? Suposo que sí, però aquells que no estaven veient almenys les tres sèries principals de l'Arrowverse (Arrow, The Flash i Supergirl) es perdran coses, o no entendran per què els personatges que sí que segueixen es troben momentàniament en una trama que interromp la seva. 

 

 

Així, Crisis on Infinite Earths és un premi a la fidelitat dels seguidors d'aquestes sèries, i si se'n veuen d'altres i es coneixen coses que faciliten el reconeixement dels convidats i les picades d'ullet, encara millor. Exactament com quan hi ha encreuaments als còmics.

Sèries: The Flash (cinquena temporada)

Continuem amb el repàs de les noves temporades de les sèries de l'Arrowverse, és a dir les adaptacions televisives dels còmics de DC que s'han fet coincidir en un mateix univers i interactuar quan s'ha considerat necessari, amb el repàs de la cinquena temporada de The Flash, per a molts la millor d'aquestes versions televisives.

Com acostuma a passar amb les entrades sobre temporades avançades de sèries, no em preocuparé gaire pels spoilers perquè qui llegeixi això ja deu haver vist aquests capítols, i si no és així queda avisat/a des d'aquest moment.

Vaig dir a l'entrada sobre la quarta temporada que, tot i agradar-me, trobava que repetia idees, concretament la d'un enemic que s'anticipa als moviments dels protagonistes. La tercera, en altres paraules, m'havia agradat més.

A la cinquena, però, em passa que s'assembla a la quarta, però d'una altra manera: l'enemic que ocupa pràcticament tots els episodis no s'anticipa a res, però sí que té el mateix objectiu que en DeVoe: arrabassar els poders dels metahumans.

Es tracta d'en Cicada (en català, "cigala", els insectes que fan tant de soroll a l'estiu), interpretat per en Chris Klein (vist a la saga American Pie), que vol aconseguir això, però no per fer-ne ús, sinó per deixar-los indefensos, atès que el seu objectiu final és matar els metahumans, tot per una venjança nascuda del fet que els considera responsables de l'accident que va deixar la seva neboda en coma.

El cas és que és molt poderós i posa realment contra les cordes el Team Flash, fins a la conclusió de la història al final de la temporada, amb viatges temporals i paradoxes inclosos, com ja comença a ser habitual a The Flash.

A banda d'això, el tema principal de la temporada és que, tal com es va revelar al final de la quarta, la noia misteriosa que ha estat seguint els protagonistes és la Nora West-Allen (Jessica Parker Kennedy), la filla d'en Barry i l'Iris, que ve del futur amb la intenció de trobar la manera d'aturar en Cicada, allà invencible, i evitar que el seu pare desaparegui.

En resulta una dinàmica curiosa, en què la jove parella ha de tractar la seva filla adulta sense haver-la conegut de petita, i durant tots aquests episodis van aprenent a estimar-la i tractar-la, perquè per més entusiasta que sigui li cal un bon entrenament que no ha pogut tenir al futur, cosa que genera conflictes amb els desorientats Barry i Iris, que fan el que poden per evitar que prengui mal tot i els poders de velocista que també té.

El contrapunt humorístic el posa, altre cop, una nova versió d'en Harrison Wells, aquest cop anomenat Harrison "Sherloque" Wells, un detectiu de Terra-221 que parla amb accent francès i que, tot i que els altres no se'l prenen gaire seriosament, poc a poc es va notant com, amb les seves deduccions i els seus consells, ofereix una ajuda inestimable.

A banda d'això, els entranyables secundaris que són la Caitlin i en Cisco continuen creixent, ella acceptant i dominant el seu alter ego, la Killer Frost, que ara ja és definitivament aliada dels bons, i ell intentant dur una vida normal després de superar la seva ruptura amb la Gipsy.

També cal destacar la participació de The Flash al crossover de l'Arrowverse d'aquesta temporada, Elseworlds, en què, com ja vaig explicar a l'entrada sobre la setena temporada d'Arrow, en Barry i l'Oliver es canvien les identitats superheroiques per culpa d'un llibre màgic.

No ha estat malament com a temporada, m'ha agradat més que la quarta, però l'enemic he de confessar que no gaire, i he trobat que la trama s'allargava en excés. M'ha faltat, també, l'aparició d'algun enemic de menys entitat, que durés un o dos episodis. Ara bé, el final és excel·lent, dramàtic com a mi m'agraden, i tal com va passar a Arrow apunta directament al crossover de la propera temporada, basat en Crisis on Infinite Earths.