Menú

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris death. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris death. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de febrer del 2011

Lectures: Death Note

Ahir vaig acabar la lectura d'aquest manga que fa uns anys va assolir una popularitat destacable, un dels de més èxit dels últims anys, dit d'una altra manera. I afortunadament l'he pogut fer bastant seguida, perquè no la vaig començar a llegir fins que la vaig tenir sencera, cosa que per altra banda no em va costar gaire perquè me n'havien regalat la meitat.


I aquesta matinada l'he acabat. No m'hi estendré gaire, més o menys tothom deu saber de què va Death Note, del guionista Tsugumi Ohba i el dibuixant Takeshi Obata, autors d'una altra obra que  actualment està triomfant tant al Japó com aquí i que es diu Bakuman

Death Note és la història d'en Light Yagami, un adolescent que es troba una llibreta que serveix ni més ni menys que per a acabar amb la vida de qualsevol persona de qui escriguem el nom, sempre que tinguem present també la seva cara. Les complicades normes de funcionament de l'artilugi són explicades a en Light per en Ryuk, el shinigami (déu de la mort) que n'és el propietari original.


I què fa, en Light, davant de les possibilitats que se li ofereixen? Doncs decideix fer servir la llibreta per a una "bona causa", que consisteix en carregar-se criminals i aconseguir d'aquesta manera un món millor, lliure de delictes i males accions. 

Naturalment, això genera polèmica, no és un tema fàcil ni ens hi podem posicionar a favor o en contra d'una manera clara i sense dubtar, perquè tant fer una cosa així com no fer-la té coses positives i d'altres de negatives. Al cap i a la fi, constitueix una mena de dictadura. Així és com s'ho prenen les autoritats al principi, que decideixen acabar amb el que es bateja com a "Kira", i curiosament qui s'encarrega de liderar la policia japonesa en aquest cas és el pare del mateix Light. 


Però de seguida es troben amb la necessitat d'acceptar l'ajuda del misteriós L, un altre adolescent considerat el millor detectiu del món (que no era en Batman?), de manera que es produeix un interessant i trepidant estira i arronsa intel·lectual entre en Kira (Light) i l'L, en què el segon intenta acorralar el primer i el primer sempre troba la manera de sortir-se'n. Un duel que, personalment, m'ha fet sentir bastant curt de gambals. No és com quan no sé anticipar-me a una novel·la, un còmic o una pel·lícula de detectius, sinó que directament em perdia en molts dels seus raonaments. I deu ser cosa meva, perquè confio plenament en la traducció d'en Marc Bernabé, precisament qui em va donar la meitat dels còmics. 

Death Note es va publicar originalment a la Shônen Jump entre 2003 i 2006, amb un total de 12  volums recopilatoris (aquí publicats per Glénat), i va ser adaptada a una sèrie animada de 37 episodis (emesa en català al canal 3XL), dues novel·les (també publicades per Glénat), videojocs per a la Nintendo DS i diverses pel·lícules d'imatge real. 


El seu èxit és indiscutible, i la seva influència també (fins i tot hi ha hagut polèmiques per la possessió de rèpliques de la llibreta per part d'estudiants, que hi havien escrit noms de companys seus i el ridícul pànic davant la irreal amenaça ha dut a nombroses expulsions). Però tornant als motius de l'èxit, no és per a menys. S'ha de dir que és una obra molt interessant, amb un punt de partida molt morbós, uns personatges secundaris amb carisma (tot i que no m'agrada com els minimitzen els autors un cop han fet la funció que havien de fer), com la Misa, en Near, en Mello i d'altres que aniran circulant; i té girs bastant emocionants. 

Però sempre hi ha un "però". Crec, i ja m'ho havien advertit, que durant la primera meitat hi ha una escalada que manté l'interès, però després baixa de cop i jo, a banda de poder seguir menys que mai els raonaments (i mira que n'hi ha, en aquest manga, que té més text que cap altre que hagi llegit mai), em vaig avorrir una mica durant tres o quatre volums de la segona meitat. Cap al final, però, i sobretot al darrer tom, hi ha un clímax que com a mínim ens deixa amb bon gust de boca. En recomano la lectura, com me la van recomanar a mi, però també aviso que la sensació que transmet és que es va estirar massa. També m'ho havien dit. 




dijous, 23 de desembre del 2010

Lectures: Batman - Life after Death

Tenia el bloc una mica abandonat i no hi escrivia des de feia 6 dies. Això no pot ser, però en la meva defensa he de dir que últimament he dedicat força temps als videojocs, tant pel que fa al bloc com en la vida real. La típica oscil·lació entre les meves dues grans passions, que encara que no ho sembli intento mantenir equilibrada. No hi perdem més temps. Avui toca comentar una de les meves lectures més recents. 


És el Batman: Life after Death, que recopila els números 692 a 699 (desembre 2009 - juliol 2010) de Batman i que va després del volum Long Shadows (687-681). Per tant, és el segon de la col·lecció (que no de l'Univers Batman) en narrar les aventures del nou Cavaller Fosc, i aquest cop se n'encarrega com a autor complet en Tony S. Daniel, que havia il·lustrat els guions d'en Grant Morrison a Batman R.I.P.

Però aquest volum, que novament surt molt més barat en versió original, i que a sobre és en tapa dura i amb paper de qualitat, no està format només per l'etapa que correspon a l'arc argumental que dóna nom al llibre, sinó que acaba amb una història de dues entregues, Riddle me this, on Daniel es dedica exclusivament a escriure mentre que els dibuixos els fa el mallorquí Guillem March i on, per cert, vaig trobar les referències a la cultura catalana que vaig comentar fa poc.


El primer arc continua on ho havia deixat en Judd Winick i ens porta una nova aventura d'en Dick Grayson com a Batman, en què s'ha de continuar enfrontant a la guerra entre bandes que castiga Gotham. Un nou Màscara Negra, el Pingüí i la tornada de la família Falcone li compliquen la vida a un exNoi Meravella i exNightwing que es va fent seu l'uniforme d'en Batman però que encara troba que li va gran, i és que l'ombra d'en Bruce Wayne és allargada, com suggeria el títol de l'anterior recopilatori. 

El dibuix de Daniel és més que notable i hi ha alguna escena memorable, com la de la imatge que he posat, però el guió, una mica confús probablement per reforçar la desorientació d'en Batman i per això segurament intencionat, no em va acabar d'atrapar. M'ho vaig passar bé i prou, podríem dir. No quedarà com una de les històries que més recordo, vaja. Però he de fer una mica d'advocat del Diable i dir que pot ser un problema personal, ja que l'enigma que es destapa aquí, la identitat del nou Màscara Negra, me l'havia rebentat jo mateix en una de les meves moltes exploracions d'articles de la Wikipedia que faig quan m'avorreixo. Un spoiler no volgut, un accident, la curiositat que mata el gat. 


Tot i que més curta i menys rellevant, Riddle me this em va agradar més. Hi trobem un Batman que s'enfronta a un assassí que es dedica a cometre crims temàtics basats en alguns dels enemics clàssics del justicier, i comptarà amb l'ajuda d'en Riddler (també conegut com a E. Nigma), precisament un d'aquests dolents, però que fa un parell d'anys que s'ha reformat i s'ha convertit en un aliat d'en Batman des de la seva posició de detectiu privat. 

Dues històries entretingudes que recuperen el gènere detectivesc sovint enyorat a la col·lecció d'un personatge nascut com a detectiu, i que continuen donant forma al nou Batman, que confesso que no em desagrada gens. M'agradava el to fosc d'en Bruce Wayne, però el seu cinisme de vegades és excessiu i fa venir ganes de dir-li que gaudeixi una mica de la vida, cosa que va fer excepcionalment en unes vacances d'un any que mai no se'ns han arribat a explicar del tot. En Dick Grayson també és orfe per circumstàncies terribles i també és un personatge torturat, però sap gaudir del seu temps lliure i cultivar les relacions amb els altres membres de l'Univers DC, com vèiem al petó de la imatge. 


El proper recopilatori abarcarà des del número rodó 700 fins al 703 i serà el retorn d'en Grant Morrison a la col·lecció, amb el títol global de Time and the Batman. Però el retorn del guionista no serà l'única reaparició. Espero amb candeletes la sortida d'aquest volum el proper febrer.




Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails