Avui toca parlar d'una col·lecció mítica dels anys 80 però que jo no seguia quan emetien la seva versió animada a Tele 5. Sabia que existia, però no la veia mai. Tot i així, quan Otakuland va decidir publicar en 11 volums de més de 400 pàgines els 26 toms normals de l'edició japonesa vaig saber que me la faria, perquè sabia que m'agradaria tot i que no tenia cap motiu per pensar-ho. Era un pressentiment. És manga, és dels 80, és un còmic de beisbol i l'estil del senyor Mitsuru Adachi és molt similar al de la Rumiko Takahashi, és a dir, shônen amb molt elements shôjo. Tot això eren ingredients que garantien que Touch m'agradaria. Però eren 11 volums enormes, amb el que comporta econòmicament, i això afegit a la meva mandra a l'hora d'acabar col·leccions va fer que l'abandonés al número 3. Anys després no l'he acabat encara, però a l'últim Saló del Manga vaig poder-me comprar els volums 4 a 6 a un preu molt atractiu, de manera que ara que ja tinc 6 volums (dels 11 que hi ha) he trobat que era un bon moment per rellegir els que ja tenia i llegir per primer cop els 3 nous.
Tornar a llegir el primer volum de la sèrie m'ha recordat com em va agradar, però també els molts defectes de l'edició, com el tipus de lletra inadequat, la pixelació de les línies o la retolació lamentable (globus en blanc, textos mal dividits, mal col·locats, desordenats). Una edició lamentable, vaja, però és la que tenim. També m'ha fet pensar novament en la injustícia que es comet quan es parla de la sinopsi de la sèrie. Per si algú encara és verge en aquest sentit, només diré que es produeix un drama de cal Déu, perquè la sèrie va d'uns germans bessons, en Kazuya i en Tatsuya, i una noia amiga i veïna seva, la Minami, i mentre un dels dos germans és un as del beisbol, l'altre és un mandrós monumental, però arriba un dia que... X XXXX X X X. Aquestes ics són una part que s'hauria d'ometre quan s'explica de què va aquesta mítica i magnífica obra, com he fet jo, però no, s'acostuma a reventar una cosa que si passés al primer tom encara tindria una justificació, però jo he llegit els tres primers volums de més de 400 pàgines i encara no ha succeït. De manera que com que sé el que passarà ja hi vaig predisposat i llegeixo cada pàgina buscant-hi detalls que anuncïin la tragèdia, cosa que seria normal en una segona lectura, però no en la primera.
En fi, tot i així he de dir que m'encanta Touch, el seu dibuix, el seu guió, la seva narrativa més aviat visual i amb poc text, i avui mateix començaré el segon tom. Molt recomanable per a tothom.
Tornar a llegir el primer volum de la sèrie m'ha recordat com em va agradar, però també els molts defectes de l'edició, com el tipus de lletra inadequat, la pixelació de les línies o la retolació lamentable (globus en blanc, textos mal dividits, mal col·locats, desordenats). Una edició lamentable, vaja, però és la que tenim. També m'ha fet pensar novament en la injustícia que es comet quan es parla de la sinopsi de la sèrie. Per si algú encara és verge en aquest sentit, només diré que es produeix un drama de cal Déu, perquè la sèrie va d'uns germans bessons, en Kazuya i en Tatsuya, i una noia amiga i veïna seva, la Minami, i mentre un dels dos germans és un as del beisbol, l'altre és un mandrós monumental, però arriba un dia que... X XXXX X X X. Aquestes ics són una part que s'hauria d'ometre quan s'explica de què va aquesta mítica i magnífica obra, com he fet jo, però no, s'acostuma a reventar una cosa que si passés al primer tom encara tindria una justificació, però jo he llegit els tres primers volums de més de 400 pàgines i encara no ha succeït. De manera que com que sé el que passarà ja hi vaig predisposat i llegeixo cada pàgina buscant-hi detalls que anuncïin la tragèdia, cosa que seria normal en una segona lectura, però no en la primera.
En fi, tot i així he de dir que m'encanta Touch, el seu dibuix, el seu guió, la seva narrativa més aviat visual i amb poc text, i avui mateix començaré el segon tom. Molt recomanable per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada