Relectures?: Bateadores (Touch) número 3

Sí, el títol té un interrogant i és intencionat. Em pensava que el megavolum número 3 de Touch ja l'havia llegit, però no. Durant el primer terç de suposada relectura les històries no em sonaven de res, però creia que era per culpa de la meva mala memòria, que em permet rellegir llibres i còmics i tornar a veure pel·lícules gairebé amb la mateixa innocència que la primera vegada. Per confirmar sospites vaig fullejar el que em faltava del tom i vaig descobrir que l'anunciat drama es produeix no al quart tom, com hauria jurat fins ara, sinó al tercer. I no vull destrossar res, però he de dir que és un moment de gran càrrega dramàtica, que suposo que es viu diferent si no se sap, però que, en el meu cas, tot i que la tragèdia l'ensumava, l'impacte ha estat igualment gran. És un moment que canvia les coses que fins ara seguien una evolució i provoca un canvi d'actitud en els personatges, malgrat que en un primer moment sembla que tothom s'ho pren amb força serenitat. Espero que el dolor vagi per dins o que sigui cosa dels japonesos, però m'hauria agradat veure més mostres de patiment. De tota manera és una bona galleda d'aigua freda per als lectors, i suposo que mig Japó va plorar amb un esdeveniment que no s'espera d'un manga romàntic amb tocs esportius on no hi ha personatges malvats i qualsevol actitud poc considerada dels protagonistes o secundaris acaba sempre en penediment i disculpa per coherència amb el to amable de l'obra.

A partir d'ara els ingredients continuaran sent els mateixos, però la proporció, almenys de moment, per força s'inclina a favor del beisbol. I com que Touch és un dels manga més importants dels anys 80 i un referència del seu gènere m'imagino que la resta de l'obra és igual de bona, però em té molt encuriosit saber com s'ho va fer Mitsuru Adachi per mantenir el nivell en els 8 volums de més de 400 pàgines que encara em falta llegir.