Menú

dilluns, 4 d’agost de 2008

Visionats: Futurama. Bender's Big Score


Després de tant de temps sense escriure, ara que tinc temps el primer que vull comentar és la primera pel·lícula de Futurama, la coneguda sèrie de Matt Groening (creador d'Els Simpson) que la FOX va cancel·lar fa dos anys perquè, malgrat un humor que rivalitzava amb el dels millors temps d'Els Simpson (és a dir, ni les primeres dues temporades, d'humor més aviat infantil, ni les últimes, que directament no fan gaire gràcia), amb l'afegit de les situacions ambientades al segle XXX, les dades d'audiència no eren tan bones com les de la família més famosa d'Springfield. Ep, no és que no fossin bones, sinó que la FOX no va voler aguantar més temps una sèrie que no tenia l'èxit de la primera, encara que fos una cosa gairebé impossible d'aconseguir pel grau d'arrelament i la veterania d'Els Simpson i, per tant, una exigència injusta.

L'any 2007, finalment, va aparèixer al mercat nord-americà la culminació de la idea que en Groening i el seu equip van tenir: continuar la sèrie en forma de 4 llargmetratges pensats per a la venda directa en DVD, i a veure què passa. Bender's Big Score (El gran golpe de Bender en castellà) és la primera de les quatre entregues, i considero que manté el nivell de qualitat humorística de la curta sèrie (recordem que van ser 5 temporades d'irregular nombre de capítols que en DVD es van vendre com a 4), i a sobre durant l'hora i vint minuts que dura aproximadament. Al contrari que passa amb la pel·lícula d'Els Simpson, que tot i ser bona en la meva opinió no arriba al nivell dels millors capítols de la sèrie, la primera de Futurama presenta una història divertida, sorprenent i amb tots els elements ben lligats, cosa que veurem al final. Pel que fa a la sinopsi del film, uns extraterrestres estafadors es fan amb el control de la Terra i obliguen els protagonistes Fry, Leela, Bender i els excel·lents secundaris de Futurama a buscar-hi una solució, mentre un misteriós personatge roba el cor de la Leela i provoca d'aquesta manera la gelosia del Fry.

El millor de la pel·lícula, almenys segons el meu parer, són els viatges temporals i les paradoxes que comporten, perquè és una cosa que sempre m'ha agradat i m'ha fascinat, malgrat que per una altra banda em fa sentir imbècil davant la desorientació que provoquen sempre les paradoxes temporals. I, com he dit abans, està molt ben lligat, tot encaixa al final i ens obliga a somriure davant l'habilitat dels pares de Futurama a l'hora de cuidar tots els detalls, fins i tot referències a un capítol de la sèrie que ja comentaré algun dia perquè, i això ja és més personal, precisament és el meu preferit. En resum, una pel·lícula recomanable per als que veien ocasionalment la sèrie, i imprescindible per als seguidors que, com jo, estaven esperant la continuació d'uns dibuixos animats amb un humor intel·ligent i adult que va més enllà d'Els Simpson. Nota: un 8,5.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails