No, no he comès cap error en escriure el títol. És sense hac intercalada. Entenc, doncs, que es tracta de Jonathan, igual que l'amo d'en Garfield, en Jon Arbuckle, ve de Jonathan. En fi, som-hi.
Aquesta és una història de 4 números de l'equip creatiu de 100 Balas, Eduardo Risso dibuixant i Brian Azzarello escrivint, recopilada en un tom únic per Planeta deAgostini. Si us agrada 100 Balas, sens dubte heu de llegir Jonny Double, que és anterior, perquè pertany també al gènere negre que tan bé han demostrat que dominen els senyors Risso i Azzarello, sembla que sigui un entrenament —espectacular, a més— de cara a l'obra que els ha fet famosos, i a sobre és una història completa, que només ens mantindrà en suspens si som capaços de forçar-nos a nosaltres mateixos a llegir el tom en petites dosis.
Passem a la història: Jonny Double és un patètic detectiu privat, retirat de la policia per motius ideològics quan tot just era un agent novell, que té problemes per pagar el lloguer de la seva habitació de mala mort. Un mal dia un grup de joves l'entabana perquè jugui un paper fonamental en una gran estafa que volen dur a terme. Una estafa que sembla fàcil, tant que costa de creure... però com endevinem fàcilment hi haurà complicacions. Moltes complicacions. Si no, no hi hauria còmic. La lectura atrapa des del primer moment, el dibuix és exactament el mateix que veiem a 100 Balas (ni millor ni pitjor), i cap al final no entendrem res, cosa que ens desesperarà, fins que ens ho acabin explicant tot. No crec que faci cap spoiler dient això, al contrari, crec que faig un servei a aquells qui, com jo, sovint ens perdem en les històries de gènere negre i moltes vegades sense la satisfacció d'acabar trobant un sentit a tot plegat. N'hi ha que som curts de gambals i que juguem als escacs sense pensar més enllà d'una jugada, sí, i també tenim dret a que ens expliquin les coses quan ens hem perdut.
Puntuació: 8. No és perfecta, esclar, i trobo que es podria haver allargat una mica més. Molt recomanable, això sí.
Aquesta és una història de 4 números de l'equip creatiu de 100 Balas, Eduardo Risso dibuixant i Brian Azzarello escrivint, recopilada en un tom únic per Planeta deAgostini. Si us agrada 100 Balas, sens dubte heu de llegir Jonny Double, que és anterior, perquè pertany també al gènere negre que tan bé han demostrat que dominen els senyors Risso i Azzarello, sembla que sigui un entrenament —espectacular, a més— de cara a l'obra que els ha fet famosos, i a sobre és una història completa, que només ens mantindrà en suspens si som capaços de forçar-nos a nosaltres mateixos a llegir el tom en petites dosis.
Passem a la història: Jonny Double és un patètic detectiu privat, retirat de la policia per motius ideològics quan tot just era un agent novell, que té problemes per pagar el lloguer de la seva habitació de mala mort. Un mal dia un grup de joves l'entabana perquè jugui un paper fonamental en una gran estafa que volen dur a terme. Una estafa que sembla fàcil, tant que costa de creure... però com endevinem fàcilment hi haurà complicacions. Moltes complicacions. Si no, no hi hauria còmic. La lectura atrapa des del primer moment, el dibuix és exactament el mateix que veiem a 100 Balas (ni millor ni pitjor), i cap al final no entendrem res, cosa que ens desesperarà, fins que ens ho acabin explicant tot. No crec que faci cap spoiler dient això, al contrari, crec que faig un servei a aquells qui, com jo, sovint ens perdem en les històries de gènere negre i moltes vegades sense la satisfacció d'acabar trobant un sentit a tot plegat. N'hi ha que som curts de gambals i que juguem als escacs sense pensar més enllà d'una jugada, sí, i també tenim dret a que ens expliquin les coses quan ens hem perdut.
Puntuació: 8. No és perfecta, esclar, i trobo que es podria haver allargat una mica més. Molt recomanable, això sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada