Menú

diumenge, 11 d’octubre del 2015

Sèries: Sense8

Com suposo que li passa a molta gent en els darrers anys, davant de l'enorme oferta televisiva de qualitat acaba sent un criteri d'elecció, ben sovint, l'aparició d'actors de renom o la implicació en tasques de producció de directors famosos. 

En aquest cas, el que més em va cridar l'atenció de la sèrie de què parlo avui, que pel que fa al repartiment està formada bàsicament per cares poc conegudes, va ser que l'havien creat els germans Wachowski -els de Matrix- i el senyor J. Michael Straczynski, reputat guionista que és també molt conegut i apreciat en el món dels còmics. També que era una producció original de Netflix, que acostuma a ser garantia de qualitat, i que el tema semblava força atractiu.


Abans de res he de dir que recomano molt aquesta primera incursió dels Wachowski a la televisió, tot i que al cinema han presentat treballs molt desiguals, només cal veure la rebuda de la tercera part de la trilogia Matrix, Jupiter Ascending o Cloud Atlas, aquesta última d'aquelles que o t'agraden molt o les odies, o potser totes dues coses alhora. 

Però una de les característiques de les històries dels Wachowski és la presentació d'històries paral·leles, o relacionades, protagonitzades per personatges diferents, i aquí tornen a fer-ho, però veurem com perquè és la gràcia de Sense8. I començarem presentant els personatges i les seves circumstàncies. Abans de res he de dir, però, que sí que hi ha un parell de cares força conegudes, però en papers molt petits: una és la de la Daryl Hannah, i l'altra la d'en Naveen Andrews (el mític Sayid de Lost).


En Capheus (Aml Ameen) viu a Nairobi (Kenya) i condueix un matatu, un minibus privat, i té cura de la seva mare, malalta de sida, mentre no perd el somriure i l'optimisme que el caracteritzen. És fan d'en Jean-Claude van Damme i el seu bus es diu Van Damn per aquest motiu.


La Kala (Tina Desai), de Mumbai, és farmacèutica i una noia hindú practicant. Està promesa amb un noi atractiu i ric, i bona persona, però no n'està enamorada i veu com els preparatius del casament van endavant sense que se li acudeixi com aturar-ho.


La Riley (Tuppence Middleton) és islandesa i ara s'està a Londres, on fa de DJ, però el seu passat és ple de misteris i tragèdies que de moment han quedat no del tot explicades, qui sap si a la segona temporada de la sèrie quedarà tot resolt.


En Lito (Miguel Ángel Silvestre, molt conegut per al públic espanyol per les seves pel·lícules però també per les sèries Sin tetas no hay paraíso o Velvet) és un actor espanyol -diu el personatge que va néixer a Bilbao i va aprendre a ballar flamenc a Barcelona... ugh...- que en el moment de la sèrie està rodant a Ciutat de Mèxic. És un ídol de masses que, per tal de protegir la seva carrera, amaga el petit detall que en realitat és homosexual.


La Nomi (Jamie Clayton), de San Francisco, és transsexual, també ho és la intèrpret que li dóna vida, i la seva tradicional família hi està en contra, fins al punt de voler que li facin una lobotomia per tal de "guarir-la". La seva parella és l'Amanita, o "Neets", una noia, de manera que ens podem imaginar com s'ho pren, a sobre, la família.

Tant el cas d'en Lito com, sobretot, el de la Nomi, són clarament un reflex del procés de reassignació de gènere d'un dels germans Wachowski, que abans es deia Larry i ara, Lana. 


Continuem amb en Will (Brian J. Smith), un policia de Chicago honest i bon paio que està traumatitzat per un assassinat que es va produir quan era petit. 


La Sun (Bae Doona, vista precisament també a Cloud Atlas) és una noia coreana, de Seül, filla d'un important home de negocis i una gran lluitadora de kickboxing, però aviat es veu involucrada en els escàndols de corrupció del seu pare.


Finalment tenim en Wolfgang (Max Riemelt), de Berlín, és especialista en obrir caixes fortes i comet, per tant, delictes. Està involucrat en el crim organitzat, però fins i tot la seva família li va en contra. 


Aquests són els 8 protagonistes de Sense8, els sensates (aquí hi ha el joc de paraules), 8 persones que viuen en diferents parts del món, localitzacions reals de la sèrie, però que descobreixen alhora que es poden comunicar a través de les sensacions. Per exemple, si un d'ells està trist els altres poden trobar-se de sobte que els envaeix la tristesa i no entendre per què. 

Però aviat comencen a veure's, amb l'aparició "astral" d'un d'ells al lloc on hi ha un altre, al principi de manera aleatòria i incontrolada, mentre que a mesura que avança la sèrie tots ells adquireixen un cert control sobre quan i com fer-ho, o convocar aquell altre del grup que necessitin -o a la inversa, apareixen allà on algun dels altres els necessita-.


Per posar un exemple, quan en Capheus es troba en problemes i s'ha d'enfrontar a una perillosa banda, la Sun el "posseix" i li permet tenir, temporalment, les seves habilitats per a la lluita. En d'altres ocasions es tracta de donar consells, o de col·laborar en una investigació.

Quan dos d'ells estan en contacte, les terceres persones els veuen actuar com si estiguessin bojos, parlant a algú invisible o abraçant l'aire. Però aquests contactes sempre tenen un objectiu, primer per solucionar els problemes en què es troba cadascun d'ells i després per tal de protegir-se davant l'amenaça que plana sobre el grup, que una organització que es dedica a destruir sensates té en el punt de mira.


I, és clar, també sorgirà l'amor, perquè es formen almenys dues parelles gràcies a aquestes connexions, cosa que afegeix romanticisme i dramatisme a la història. Alguna escena estranya en uns banys també apareix, amb força quòrum, però això ja pertany al terreny de les excentricitats de la sèrie.

El cas és que Sense8, del gènere de la ciència-ficció, és una sèrie diferent, que aposta per actors i actrius poc coneguts, però que sens dubte ho seran molt més a partir d'ara, amb aquests 12 episodis de la primera temporada i els que hi hagi a la segona. El nivell de producció és altíssim, els recursos visuals per a explicar les connexions estan molt ben aconseguits i les 8 històries s'entrelliguen suaument, sense que calgui forçar res ni esdevingui quelcom previsible. Si els Wachowski us fan tenir reticències, aquesta sèrie és de les seves millors obres, sens dubte.




1 comentari:

  1. You were singing in English and dancing

    xDDD

    Sèrie que val molt la pena, per a molts gustos diferents i que a veure com evoluciona, però esperem que genial! :D

    la recomano totalment!

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails