Lectures: 1984

Últimament estic fent moltes relectures. Si hom pensa que tenir llibres és un error perquè ocupen espai i no tornaran a ser llegits... bé, en el meu cas no és així, i em permet tornar a gaudir de textos que havia oblidat pràcticament del tot, i sobretot que no van produir el mateix impacte en mi quan tenia 20 anys que ara que en tinc 35.

M'alegro d'haver fet una segona lectura, 15 anys després, del clàssic de la literatura del segle XX anomenat 1984 i escrit per en George Orwell, tot i que no he pogut aconseguir la portada de l'edició de Destino en català, de 2002, del llibre que he fet servir els dos cops.

Per si hi ha cap despistat que ni tan sols sap de què va, 1984 és una novel·la distòpica que retrata el que llavors (l'any 1949) era el futur 1984, en què el món està dividit en tres supraestats, concretament Oceania, Euràsia i Àsia Oriental, permanentment en una guerra equilibradíssima i destinada a no acabar mai -ni els interessa-.

  

L'acció se situa a Oceania, que seria l'equivalent als Estats Units, el Regne Unit, Austràlia i altres territoris, i el protagonista de la història és en Winston Smith, funcionari del Ministeri de la Veritat, on es dedica a manipular la informació per ordre del Partit, que basa la seva estratègia per mantenir-se en el poder en aquesta manipulació del poble i en la por, però que també té efectivíssims sistemes de càstig a la més lleugera dissidència.

Per prevenir-la, però, compta amb el Gran Germà, el fundador del Partit, que tot ho vigila i que ha viscut sempre i viurà sempre. Sospitem que és una figura inventada, però tant li fa, perquè els instruments de vigilància són les anomenades telepantalles, que el públic mira per rebre la manipulada informació però que sobretot serveixen per vigilar la gent durant les 24 hores del dia, de manera que qualsevol comportament o fins i tot gest facial considerat inadequat suposarà la fi d'aquella persona.

El que en altres circumstàncies podria semblar una predicció naïf típica de les novel·les i obres futuristes en general, en el cas de 1984 és esgarrifós comprovar com, deixant de banda l'estètica, els noms de les coses i la creació d'una llengua, la Novoparla, pensada per a simplificar l'idioma fins a tal punt que sigui impossible concebre idees herètiques, hi ha coses que s'han fet realitat d'una manera o d'una altra, i no parlo del programa de televisió Big Brother, que és una perversió lúdica del concepte orwellià.

Coses com que ens controlin i sàpiguen el que fem, el que llegim o el que veiem -només cal adonar-se de la publicitat personalitzada en llocs com Facebook, per exemple- o la manipulació de les notícies per tal de crear opinió o amagar fets que no perdonaríem a un govern, i fins i tot ambdues coses alhora perquè ni tan sols calgui amagar aquests fets altrament execrables, com hem pogut veure, per desgràcia, en els anys més recents.

George Orwell (1903-1950) va fer aquesta predicció -per a ell segurament més exagerada que no ha estat en realitat- en veure la manipulació de la informació durant la Guerra Civil Espanyola (per cert, tinc pendent de llegir Homenatge a Catalunya, també d'ell, que hi va lluitar al bàndol republicà, cosa que faré properament), i li va donar una forma que critica aparentment els totalitarismes d'esquerres, les traïcions dins les revolucions, cosa que ja havia fer a Animal Farm (1945), però que en realitat podem extrapolar a qualsevol mena de dictadura. 

1984 és un relat interessant per si mateix, tot i que dens en alguns trams, però si ens anem fixant en les coses que s'han fet realitat, en unes altres circumstàncies, en uns altres anys i en uns altres països, el cert és que pot ser esgarrifós. Com ho podem saber, que allò que ens diuen que passa succeeix de debò? Com sabem que no s'estan traient les coses de context en un món en què qualsevol pot gravar vídeos i fer-los córrer per internet? Com podem estar segurs que el que llegim als llibres d'Història és cert i no una manipulació escrita pels vencedors dels conflictes? Doncs no ho sabem, no.