Fa uns mesos, comprant llibres (o còmics) a la Fnac per valor diria que de 20 euros, hi havia una promoció amb la qual la cadena regalava llibres, i un d'ells va ser un còmic del qual no coneixia l'existència, amb una enquadernació molt senzilla que lliga amb el caràcter gratuït de la seva mateixa existència, atès que l'autor l'havia dibuixat expressament per l'ocasió.
No tenia pensat llegir-lo a curt ni mitjà termini, no són pas poques les lectures que tinc pendents, però un dia m'hi vaig posar i em va atrapar prou com per llegir-me'l abans del que em pensava, i tot i que ja no es pot comprar fora del mercat de segona mà, he trobat que estaria bé fer-ne una ressenya.
El Rascayú, una historia del más allá, escrit i dibuixat per Kim (Barcelona, 1941), nom llegendari de la revista El Jueves, de la qual va ser membre fundador i on dibuixa, des del principi, la tira Martínez el facha, i entre altres coses dibuixant del còmic llarg El arte de volar, Premi Nacional del Còmic el 2010, és el títol d'aquesta història de 32 pàgines i format gran -tot i que, insisteixo, enquadernat de manera molt senzilla-.
Del personatge anomenat Rascayú només en sabia que provenia d'una cançó antiga, i com que no em fa vergonya reconèixer la meva profunda ignorància, ans al contrari, m'agrada aprendre coses noves cada dia, per fer aquesta ressenya he llegit algun article sobre tot plegat, i adjunto aquí la cançoneta, prou interessant i inquietant:
En fi, inspirant-se en aquella llegenda de principis del segle XX, i fent referència a l'esmentada cançó, el còmic de Kim ens presenta un nen, en Julián, nascut a la Barcelona de la postguerra com a nadó més aviat lleig, que després adquireix uns trets més agradables, però que tot i així és un infant solitari i marginat pels altres -per això el seu sobrenom, Rascayú- en una escola d'aquelles tan típiques del franquisme, religiosa i opressiva.
Amb un to costumista que sovint ens fa oblidar el subtítol del còmic veiem con en Julián passa la infantesa i l'adolescència, treballant en una adrogueria i amb uns pares que, com acostumava a passar, no el coneixien gaire, com a mínim no tant com l'amo de la botiga, que li fa de figura paterna malgrat algunes "lliçons" de discutible ètica i l'ajuda a obrir-se i espavilar-se.
Ja em perdonareu el tipus d'imatge que adjunto, que és extreta d'un article de la mateixa web de la Fnac, perquè a causa de les característiques de distribució d'aquest còmic no n'he trobat res de digitalitzat.
En fi, a mesura que passen els anys veiem com el protagonista s'enamora i, llavors sí, entrem en matèria sobrenatural, perquè tot i que semblava que havia de ser una història inquietant des del principi -i si algú desitjava que fos així se'n devia decebre al cap de poques pàgines-, l'habilitat narrativa de l'autor ens enganxa amb un relat del franquisme d'allò més interessant, un retrat de la societat de l'època ben realista, però tard o d'hora s'havia de justificar el nom de l'obra i és quan en Julián entra a l'edat adulta que el veiem viure, i patir, un amor tràgic amb elements de fantasia.
No entraré en detalls sobre tot plegat, però he de dir que El Rascayú, una historia del más allá és una lectura entretinguda i amena, que arrenca algun somriure culpable i condescendent envers una època clarament pitjor. El dibuix, ple de detalls, també és fascinant.
Ara bé, com a punt negatiu i que no he acabat d'entendre tenim una estranya cronologia: ja al principi es fa alguna referència a la Guerra Civil com si hagués tingut lloc als anys 50, però el cas és que podem deduir que la infantesa del protagonista té lloc als anys 50 i 60, i a partir d'això veiem elements que no acaben d'encaixar amb el ritme de creixement d'en Julián. Per exemple, quan encara és molt jove arriben els Jocs Olímpics de 1992, i després, sense haver crescut gaire més, el veiem amb un smartphone.
Ignoro si aquest desgavell temporal era quelcom intencionat per la naturalesa de la història, però no s'explica i em despista i, per tant, em treu una mica de la per altra banda agradable experiència. Malgrat això, trobo que per 0 euros no està gens malament, aquest còmic, i que si el vau aconseguir no l'hauríeu de descartar com el típic regal promocional al qual no es fa gaire cas o, pitjor encara, s'acaba llençant. Seria un error.
Del personatge anomenat Rascayú només en sabia que provenia d'una cançó antiga, i com que no em fa vergonya reconèixer la meva profunda ignorància, ans al contrari, m'agrada aprendre coses noves cada dia, per fer aquesta ressenya he llegit algun article sobre tot plegat, i adjunto aquí la cançoneta, prou interessant i inquietant:
En fi, inspirant-se en aquella llegenda de principis del segle XX, i fent referència a l'esmentada cançó, el còmic de Kim ens presenta un nen, en Julián, nascut a la Barcelona de la postguerra com a nadó més aviat lleig, que després adquireix uns trets més agradables, però que tot i així és un infant solitari i marginat pels altres -per això el seu sobrenom, Rascayú- en una escola d'aquelles tan típiques del franquisme, religiosa i opressiva.
Amb un to costumista que sovint ens fa oblidar el subtítol del còmic veiem con en Julián passa la infantesa i l'adolescència, treballant en una adrogueria i amb uns pares que, com acostumava a passar, no el coneixien gaire, com a mínim no tant com l'amo de la botiga, que li fa de figura paterna malgrat algunes "lliçons" de discutible ètica i l'ajuda a obrir-se i espavilar-se.
Ja em perdonareu el tipus d'imatge que adjunto, que és extreta d'un article de la mateixa web de la Fnac, perquè a causa de les característiques de distribució d'aquest còmic no n'he trobat res de digitalitzat.
En fi, a mesura que passen els anys veiem com el protagonista s'enamora i, llavors sí, entrem en matèria sobrenatural, perquè tot i que semblava que havia de ser una història inquietant des del principi -i si algú desitjava que fos així se'n devia decebre al cap de poques pàgines-, l'habilitat narrativa de l'autor ens enganxa amb un relat del franquisme d'allò més interessant, un retrat de la societat de l'època ben realista, però tard o d'hora s'havia de justificar el nom de l'obra i és quan en Julián entra a l'edat adulta que el veiem viure, i patir, un amor tràgic amb elements de fantasia.
No entraré en detalls sobre tot plegat, però he de dir que El Rascayú, una historia del más allá és una lectura entretinguda i amena, que arrenca algun somriure culpable i condescendent envers una època clarament pitjor. El dibuix, ple de detalls, també és fascinant.
Ara bé, com a punt negatiu i que no he acabat d'entendre tenim una estranya cronologia: ja al principi es fa alguna referència a la Guerra Civil com si hagués tingut lloc als anys 50, però el cas és que podem deduir que la infantesa del protagonista té lloc als anys 50 i 60, i a partir d'això veiem elements que no acaben d'encaixar amb el ritme de creixement d'en Julián. Per exemple, quan encara és molt jove arriben els Jocs Olímpics de 1992, i després, sense haver crescut gaire més, el veiem amb un smartphone.
Ignoro si aquest desgavell temporal era quelcom intencionat per la naturalesa de la història, però no s'explica i em despista i, per tant, em treu una mica de la per altra banda agradable experiència. Malgrat això, trobo que per 0 euros no està gens malament, aquest còmic, i que si el vau aconseguir no l'hauríeu de descartar com el típic regal promocional al qual no es fa gaire cas o, pitjor encara, s'acaba llençant. Seria un error.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada