Després de veure una temporada més de la sèrie que cada cop més gent reconeix com la més divertida de les de l'anomenat Arrowverse ja no li puc continuar posant aquella etiqueta de "sèrie revelació".
Això es diu quan algú o alguna cosa sorprèn positivament quan no s'ho esperava ningú, però DC's Legends of Tomorrow ja comença a ser veterana, de fet ho és tant com Supergirl, i no sorprèn, però perquè sabem el que ens pot oferir i ens ho continua oferint amb frescor temporada rere temporada.
La quarta temporada acabava amb l'enemic derrotat, però també amb una modificació de la línia temporal que feia desaparèixer la Zari i la substituïa pel seu germà difunt, en Behrad (Shayan Sobhian), atès que els tràgics esdeveniments de 2042 en què moria ja no tenien lloc, de manera que sobrevivia i esdevenia el portador del tòtem de l'aire en comptes de la seva germana gran.
L'existència de la Zari s'esborra dels records dels altres personatges, fins i tot d'en Nate, amb qui feia poc que havia iniciat una relació, però això no vol dir que ella, en si, hagi desaparegut.
La coneixen més endavant a can Behrad com a Zari Tarazi -ja no és "Tomaz", perquè no ha hagut de fugir de la malvada A.R.G.U.S. del futur i no s'ha hagut de crear una nova identitat-, una senyoreta esnob amb milions de seguidors a les xarxes socials perquè, de petita, va domar un drac a Heyworld, el parc temàtic d'animals fantàstics que precisament, en crear-se, va alterar la seva línia temporal.
Es troba a faltar -o almenys jo, perquè era el meu personatge preferit- la Zari de sempre, amb un passat tràgic i una personalitat més escèptica, seriosa i que tocava de peus a terra, però és interessant veure la nova Zari evolucionar i fer-se més empàtica i esforçar-se a mesura que avancen els episodis.
El tema de la temporada, però, és la resurrecció, o més ben dit l'alliberament de l'infern, d'una sèrie de personatges històrics que reapareixen al món dels vius i que no es poden matar fàcilment. Això dona als personatges l'excusa per visitar les èpoques de personalitats com en Rasputin, la Maria Antonieta o en Genghis Khan, que en aquest cas ressorgeix l'any 1990.
Tot plegat està tractat amb l'humor i la teatralitat pròpies de la sèrie, que fins i tot es permet posar en el paper de la reina de França l'actriu Courtney Ford, que normalment fa de Nora Darhk, en aquesta temporada es troba atrapada a la feina de Fada Padrina, element que dona cert joc a la trama...
...I que també condueix a què la veiem casar-se amb en Ray, de bracet del seu pare, un altre personatge ressuscitat, en Damien Darhk, el temible enemic al qual s'havien enfrontat i que també havia fet estralls a Arrow, en un divertit episodi d'embolics i equívocs i final emotiu, incloent-hi el comiat dels noucasats perquè, seguint el consell-advertiment del temible sogre, l'Atom deixa la colla per fer vida civil a la Terra i que la seva dona pugui continuar la seva tasca amb normalitat.
Ella era una dolenta reconvertida per la tenacitat amorosa d'en Ray, i també va ser breument membre dels Legends. El mateix passa amb qui va posar en marxa tot això de les resurreccions.
Es tracta de l'Astra Logue (Olivia Swann), que ha passat anys de la seva vida a l'infern, territori que pretén governar, i ha ordit una venjança contra en John Constantine, l'home que segons ella és la causa de tots els seus mals, quan en realitat tot ve d'un exorcisme que va sortir malament i que va aparèixer -jo no me'n recordava- breument a la quarta temporada, quan ella era petita.
El bruixot de la gavardina es dedicarà en cos i ànima a reparar aquell error i a convèncer-la perquè passi al bàndol dels bons, en un estira i arronsa interessant que beu d'ingredients del còmic Hellblazer.
Tot això va passant alhora que es descabdella una subtrama que a la segona meitat de la sèrie -i aquest cop aquestes meitats no tenen res a veure amb Crisis on Infinite Earths, perquè com de costum aquesta sèrie començava més tard que les altres, i la seva intervenció al crossover va arribar abans del primer episodi- pren tot el protagonisme.
Parlo de la qüestió del Teler del Destí, que les moires de la mitologia grega feien servir per decidir el destí de les persones. La Charlie era una d'elles i va decidir trencar-lo i escampar-ne les peces, i ara les altres dues el volen reconstruir i tornar a prendre les decisions, i persegueixen la que elles anomenen Clotho per obligar-la a posar el teler en marxa.
Això, tot i que és perillós i dramàtic en si mateix, provoca en un parell d'episodis una divertida reescriptura de la realitat en què veiem els Legends formar part de paròdies de sèries de televisió, una de les quals la que podem veure a la foto i que s'anomena Ultimate Buds, una clara referència semàntica i visual a certa sitcom llegendària.
En aquest context torna breument la Zari original, que estava atrapada dins de l'amulet del seu germà, i que coexisteix durant uns episodis amb la nova i pot passar uns moments amb en Nate, però les circumstàncies l'obliguen a tornar a marxar i es produeix un nou i emotiu comiat, no sabem si definitiu, però podria ser perquè el resultat és el desitjable també per a ella, amb son germà viu i, així, la reparació d'allò que sempre l'havia traumatitzat.
Vaig acabant: pel que fa a relacions familiars també tenim la divertida situació que es produeix quan, en visitar l'any 2004, en Mick s'embolica durant una reunió d'exalumnes amb una noia que li havia agradat quan anava a l'institut i conceben, sense que ell ho sàpiga, la seva filla, la Lita (Mina Sundwall), per la qual s'esforça tant com pot, lluitant contra la seva personalitat esquerpa i delictiva, amb la intenció de ser un bon exemple i fer-li de pare. Una relació divertida i alhora bonica.
No em vull estendre més, ja he fet una entrada prou llarga, així que acabaré dient que la cinquena temporada de DC's Legends of Tomorrow és divertida, intel·ligent, amb aventures autoconclusives que responen a una mateixa trama i que transformen els seus personatges, com hem vist de manera metafòrica però, de vegades, també literal.
Declaro sense cap mena de dubte ni vergonya que s'ha convertit en la meva sèrie preferida de l'Univers DC televisiu, tant per demèrit de les altres, que van perdent frescor, com per mèrits propis, ja que aquesta n'ha estat sempre, de divertida.
L'existència de la Zari s'esborra dels records dels altres personatges, fins i tot d'en Nate, amb qui feia poc que havia iniciat una relació, però això no vol dir que ella, en si, hagi desaparegut.
La coneixen més endavant a can Behrad com a Zari Tarazi -ja no és "Tomaz", perquè no ha hagut de fugir de la malvada A.R.G.U.S. del futur i no s'ha hagut de crear una nova identitat-, una senyoreta esnob amb milions de seguidors a les xarxes socials perquè, de petita, va domar un drac a Heyworld, el parc temàtic d'animals fantàstics que precisament, en crear-se, va alterar la seva línia temporal.
Es troba a faltar -o almenys jo, perquè era el meu personatge preferit- la Zari de sempre, amb un passat tràgic i una personalitat més escèptica, seriosa i que tocava de peus a terra, però és interessant veure la nova Zari evolucionar i fer-se més empàtica i esforçar-se a mesura que avancen els episodis.
El tema de la temporada, però, és la resurrecció, o més ben dit l'alliberament de l'infern, d'una sèrie de personatges històrics que reapareixen al món dels vius i que no es poden matar fàcilment. Això dona als personatges l'excusa per visitar les èpoques de personalitats com en Rasputin, la Maria Antonieta o en Genghis Khan, que en aquest cas ressorgeix l'any 1990.
Tot plegat està tractat amb l'humor i la teatralitat pròpies de la sèrie, que fins i tot es permet posar en el paper de la reina de França l'actriu Courtney Ford, que normalment fa de Nora Darhk, en aquesta temporada es troba atrapada a la feina de Fada Padrina, element que dona cert joc a la trama...
...I que també condueix a què la veiem casar-se amb en Ray, de bracet del seu pare, un altre personatge ressuscitat, en Damien Darhk, el temible enemic al qual s'havien enfrontat i que també havia fet estralls a Arrow, en un divertit episodi d'embolics i equívocs i final emotiu, incloent-hi el comiat dels noucasats perquè, seguint el consell-advertiment del temible sogre, l'Atom deixa la colla per fer vida civil a la Terra i que la seva dona pugui continuar la seva tasca amb normalitat.
Ella era una dolenta reconvertida per la tenacitat amorosa d'en Ray, i també va ser breument membre dels Legends. El mateix passa amb qui va posar en marxa tot això de les resurreccions.
Es tracta de l'Astra Logue (Olivia Swann), que ha passat anys de la seva vida a l'infern, territori que pretén governar, i ha ordit una venjança contra en John Constantine, l'home que segons ella és la causa de tots els seus mals, quan en realitat tot ve d'un exorcisme que va sortir malament i que va aparèixer -jo no me'n recordava- breument a la quarta temporada, quan ella era petita.
El bruixot de la gavardina es dedicarà en cos i ànima a reparar aquell error i a convèncer-la perquè passi al bàndol dels bons, en un estira i arronsa interessant que beu d'ingredients del còmic Hellblazer.
Tot això va passant alhora que es descabdella una subtrama que a la segona meitat de la sèrie -i aquest cop aquestes meitats no tenen res a veure amb Crisis on Infinite Earths, perquè com de costum aquesta sèrie començava més tard que les altres, i la seva intervenció al crossover va arribar abans del primer episodi- pren tot el protagonisme.
Parlo de la qüestió del Teler del Destí, que les moires de la mitologia grega feien servir per decidir el destí de les persones. La Charlie era una d'elles i va decidir trencar-lo i escampar-ne les peces, i ara les altres dues el volen reconstruir i tornar a prendre les decisions, i persegueixen la que elles anomenen Clotho per obligar-la a posar el teler en marxa.
Això, tot i que és perillós i dramàtic en si mateix, provoca en un parell d'episodis una divertida reescriptura de la realitat en què veiem els Legends formar part de paròdies de sèries de televisió, una de les quals la que podem veure a la foto i que s'anomena Ultimate Buds, una clara referència semàntica i visual a certa sitcom llegendària.
En aquest context torna breument la Zari original, que estava atrapada dins de l'amulet del seu germà, i que coexisteix durant uns episodis amb la nova i pot passar uns moments amb en Nate, però les circumstàncies l'obliguen a tornar a marxar i es produeix un nou i emotiu comiat, no sabem si definitiu, però podria ser perquè el resultat és el desitjable també per a ella, amb son germà viu i, així, la reparació d'allò que sempre l'havia traumatitzat.
Vaig acabant: pel que fa a relacions familiars també tenim la divertida situació que es produeix quan, en visitar l'any 2004, en Mick s'embolica durant una reunió d'exalumnes amb una noia que li havia agradat quan anava a l'institut i conceben, sense que ell ho sàpiga, la seva filla, la Lita (Mina Sundwall), per la qual s'esforça tant com pot, lluitant contra la seva personalitat esquerpa i delictiva, amb la intenció de ser un bon exemple i fer-li de pare. Una relació divertida i alhora bonica.
No em vull estendre més, ja he fet una entrada prou llarga, així que acabaré dient que la cinquena temporada de DC's Legends of Tomorrow és divertida, intel·ligent, amb aventures autoconclusives que responen a una mateixa trama i que transformen els seus personatges, com hem vist de manera metafòrica però, de vegades, també literal.
Declaro sense cap mena de dubte ni vergonya que s'ha convertit en la meva sèrie preferida de l'Univers DC televisiu, tant per demèrit de les altres, que van perdent frescor, com per mèrits propis, ja que aquesta n'ha estat sempre, de divertida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada