Continuem amb el repàs de les sèries televisives de l'Univers DC, i concretament de l'anomenat Arrowverse, amb la cinquena tongada d'episodis de la Cosiníssima, després d'una sòlida quarta temporada que reflexionava, a la seva manera i adaptant-se al material amb què treballa, sobre racisme.
Ara, i com ha passat amb les altres sèries d'aquest microunivers televisiu, toca parlar d'una temporada marcada, és clar, per la Crisis on Infinite Earths, tot i que amb una divisió no tan marcada en forma d'abans i després del crossover com sí que passa amb la sisena de The Flash.
La cinquena temporada de Supergirl comença amb un canvi notable en l'aspecte de la protagonista, que abandona la clàssica i políticament incorrecta faldilla i ara duu un uniforme aparentment d'una peça i les cames totalment cobertes per pantalons i no només les botes altes. També aprofita per deixar-se serrell.
En fi, deixem la secció del cor i entrem ja en matèria, tot i que repassava la seva imatge perquè penso que els canvis es van introduir potser per donar frescor simbòlica a la sèrie abans que comencés a estancar-se.
En aquesta temporada els problemes del grup protagonista tenen molt a veure amb dues dones, que són la Lena Luthor, ara enemiga decidida (però inicialment no declarada) de la Supergirl en haver descobert, al final de la temporada anterior, que en realitat és la seva fins ara amiga Kara, i sentir-se traïda per no haver-ne estat informada abans -i justament en aquesta temporada l'afectada l'hi explica, però massa tard-, i l'Andrea Rojas (Julie Gonzalo), empresària que compra CatCo i la converteix en un mitjà sensacionalista, a més de muntar una empresa anomenada Obsidian North, que prepara el llançament d'unes lents de contacte que donen accés a una experiència de realitat virtual avançadíssima.
Resulta que són antigues amigues, però un esdeveniment del passat les va distanciar, i en això hi té a veure la misteriosa organització Leviathan, presentada al final de la temporada anterior i aquí acabant de teixir la teranyina que afecta diverses trames d'aquesta cinquena tongada d'episodis. Una organització, per cert, que en una altra versió s'havia vist en còmics d'en Batman.
Un altre personatge que es presenta és el periodista William Dey (Staz Nair), que comença amb una imatge de complet imbècil, en realitat un paper per distreure l'atenció sobre una investigació que està duent a terme.
De moment secundari, un cop se sap que és un paio íntegre la Kara es fixa en ell i germina la llavor del que sembla que serà una relació sentimental, però en aquesta cinquena temporada no acaba de florir del tot.
Deia més amunt que en aquesta temporada de Supergirl no es podia diferenciar un abans i un després de la Crisi en Terres Infinites, i vull matisar-ho: sí que es pot, però no és que les trames anessin per una banda abans i canviessin després de manera radical.
Abans del gran crossover hi havia històries autoconclusives i també una trama que va durar alguns episodis, i que afectava un dels personatges importants: resulta que en J'onn J'onzz tenia un germà que havia traït els marcians verds a favor dels blancs en la guerra que va eliminar els primers, però la seva existència s'havia esborrat de la ment del Detectiu Marcià i del seu pare. Anomenat Malefic (Phil LaMarr, conegut actor de doblatge amb papers com el d'en Hermes de Futurama), en tornar per venjar-se es produeix un llarg enfrontament i en J'onn ha de descobrir la dolorosa veritat darrere de tot plegat i solucionar el problema.
La Crisi també afecta la realitat de Supergirl, naturalment. Per començar, ja no pertany a Terra-38, sinó que forma part de la nova Terra, que ara sí que comparteix amb els seus col·legues superheroics sense necessitat de viatjar entre universos paral·lels.
Però també, a causa de la resurrecció d'en Lex Luthor -havia mort a la quarta temporada- duta a terme pel Monitor, i la participació de l'arxienemic d'en Superman en els esdeveniments que van salvar l'Univers, ara és percebut com un gran heroi mundial, cosa que li permet desplegar els seus plans amb més llibertat i menys sospites, amb un Premi Nobel de la Pau sota el braç i el Departament d'Operacions Extranormals (D.E.O. en anglès) seu en propietat.
I aquí és on entra la subtrama que es desenvolupa durant tota la temporada i que després de la Crisi esdevé la trama principal, que alhora lliga amb altres subtrames: Leviathan, l'organització secreta que durant tota la Història ha estat extingint parcialment la Humanitat per tal d'evitar-ne l'autodestrucció, prepara un altre esdeveniment d'aquestes característiques i té tentacles que arriben a tot arreu, a través de suborns i extorsions, com passa amb l'Andrea, per exemple, ja que vol aprofitar la tecnologia d'Obsidian per aplegar milions de persones i eliminar-les.
En Lex, que es veu amenaçat i exclòs de tot plegat, vol infiltrar-s'hi i tenir-ho tot controlat altre cop, i és per això que manipula a tort i a dret -sobretot la seva pobra germana- perquè els seus plans es facin realitat. Mentrestant, els altres personatges intenten aturar aquest poderós enemic juntament amb un Lex Luthor que el món continua veient com un heroi, però que ells, que ho recorden tot d'abans de la Crisi, saben que ha de ser aturat.
Qui pateix més és en Brainy, a qui una de les altres Brainiac-5 diu que ha de treballar amb en Lex, encara que això l'allunyi dels seus amics i de la Nia, per tal de derrotar l'enemic.
I després del clímax, però sense que hi hagi temps perquè se'n vegin del tot les conseqüències, s'acaba abruptament una temporada que també ha estat afectada per la pandèmia del COVID-19 i que es queda sense els tres últims episodis. Haurem d'esperar uns mesos, doncs, per veure com acaba tot plegat. En tot cas, el que s'ha vist en aquesta cinquena temporada ha estat molt -la prova és que l'entrada m'ha quedat més llarga del que em pensava-, mogut i interessant, i fins i tot s'hi ha format una mena de Lliga de la Justícia de caràcter local. No ha estat gens malament.
Ara, i com ha passat amb les altres sèries d'aquest microunivers televisiu, toca parlar d'una temporada marcada, és clar, per la Crisis on Infinite Earths, tot i que amb una divisió no tan marcada en forma d'abans i després del crossover com sí que passa amb la sisena de The Flash.
La cinquena temporada de Supergirl comença amb un canvi notable en l'aspecte de la protagonista, que abandona la clàssica i políticament incorrecta faldilla i ara duu un uniforme aparentment d'una peça i les cames totalment cobertes per pantalons i no només les botes altes. També aprofita per deixar-se serrell.
En fi, deixem la secció del cor i entrem ja en matèria, tot i que repassava la seva imatge perquè penso que els canvis es van introduir potser per donar frescor simbòlica a la sèrie abans que comencés a estancar-se.
En aquesta temporada els problemes del grup protagonista tenen molt a veure amb dues dones, que són la Lena Luthor, ara enemiga decidida (però inicialment no declarada) de la Supergirl en haver descobert, al final de la temporada anterior, que en realitat és la seva fins ara amiga Kara, i sentir-se traïda per no haver-ne estat informada abans -i justament en aquesta temporada l'afectada l'hi explica, però massa tard-, i l'Andrea Rojas (Julie Gonzalo), empresària que compra CatCo i la converteix en un mitjà sensacionalista, a més de muntar una empresa anomenada Obsidian North, que prepara el llançament d'unes lents de contacte que donen accés a una experiència de realitat virtual avançadíssima.
Resulta que són antigues amigues, però un esdeveniment del passat les va distanciar, i en això hi té a veure la misteriosa organització Leviathan, presentada al final de la temporada anterior i aquí acabant de teixir la teranyina que afecta diverses trames d'aquesta cinquena tongada d'episodis. Una organització, per cert, que en una altra versió s'havia vist en còmics d'en Batman.
Un altre personatge que es presenta és el periodista William Dey (Staz Nair), que comença amb una imatge de complet imbècil, en realitat un paper per distreure l'atenció sobre una investigació que està duent a terme.
De moment secundari, un cop se sap que és un paio íntegre la Kara es fixa en ell i germina la llavor del que sembla que serà una relació sentimental, però en aquesta cinquena temporada no acaba de florir del tot.
Deia més amunt que en aquesta temporada de Supergirl no es podia diferenciar un abans i un després de la Crisi en Terres Infinites, i vull matisar-ho: sí que es pot, però no és que les trames anessin per una banda abans i canviessin després de manera radical.
Abans del gran crossover hi havia històries autoconclusives i també una trama que va durar alguns episodis, i que afectava un dels personatges importants: resulta que en J'onn J'onzz tenia un germà que havia traït els marcians verds a favor dels blancs en la guerra que va eliminar els primers, però la seva existència s'havia esborrat de la ment del Detectiu Marcià i del seu pare. Anomenat Malefic (Phil LaMarr, conegut actor de doblatge amb papers com el d'en Hermes de Futurama), en tornar per venjar-se es produeix un llarg enfrontament i en J'onn ha de descobrir la dolorosa veritat darrere de tot plegat i solucionar el problema.
La Crisi també afecta la realitat de Supergirl, naturalment. Per començar, ja no pertany a Terra-38, sinó que forma part de la nova Terra, que ara sí que comparteix amb els seus col·legues superheroics sense necessitat de viatjar entre universos paral·lels.
Però també, a causa de la resurrecció d'en Lex Luthor -havia mort a la quarta temporada- duta a terme pel Monitor, i la participació de l'arxienemic d'en Superman en els esdeveniments que van salvar l'Univers, ara és percebut com un gran heroi mundial, cosa que li permet desplegar els seus plans amb més llibertat i menys sospites, amb un Premi Nobel de la Pau sota el braç i el Departament d'Operacions Extranormals (D.E.O. en anglès) seu en propietat.
I aquí és on entra la subtrama que es desenvolupa durant tota la temporada i que després de la Crisi esdevé la trama principal, que alhora lliga amb altres subtrames: Leviathan, l'organització secreta que durant tota la Història ha estat extingint parcialment la Humanitat per tal d'evitar-ne l'autodestrucció, prepara un altre esdeveniment d'aquestes característiques i té tentacles que arriben a tot arreu, a través de suborns i extorsions, com passa amb l'Andrea, per exemple, ja que vol aprofitar la tecnologia d'Obsidian per aplegar milions de persones i eliminar-les.
En Lex, que es veu amenaçat i exclòs de tot plegat, vol infiltrar-s'hi i tenir-ho tot controlat altre cop, i és per això que manipula a tort i a dret -sobretot la seva pobra germana- perquè els seus plans es facin realitat. Mentrestant, els altres personatges intenten aturar aquest poderós enemic juntament amb un Lex Luthor que el món continua veient com un heroi, però que ells, que ho recorden tot d'abans de la Crisi, saben que ha de ser aturat.
Qui pateix més és en Brainy, a qui una de les altres Brainiac-5 diu que ha de treballar amb en Lex, encara que això l'allunyi dels seus amics i de la Nia, per tal de derrotar l'enemic.
I després del clímax, però sense que hi hagi temps perquè se'n vegin del tot les conseqüències, s'acaba abruptament una temporada que també ha estat afectada per la pandèmia del COVID-19 i que es queda sense els tres últims episodis. Haurem d'esperar uns mesos, doncs, per veure com acaba tot plegat. En tot cas, el que s'ha vist en aquesta cinquena temporada ha estat molt -la prova és que l'entrada m'ha quedat més llarga del que em pensava-, mogut i interessant, i fins i tot s'hi ha format una mena de Lliga de la Justícia de caràcter local. No ha estat gens malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada