Menú

dijous, 2 de setembre de 2021

Visionats: Onward

Fa algunes entrades parlava de Luca, la darrera pel·lícula de Pixar, que vam veure tan bon punt es va estrenar directament a la plataforma Disney+, però amb aquell visionat no completava la filmografia de Pixar: el 2020 es va estrenar, als cinemes perquè va ser abans de Tot Plegat, un film que per diverses circumstàncies no vaig poder veure quan tocava. I durant més d'un any de disponibilitat a la plataforma de streaming, tampoc. 

Ara, per fi, l'he vist, i em sap greu no haver-ho fet abans, però per alguna raó em feia una mica de mandra. No sabria explica per què. Estava equivocat.

Onward, estrenada fatídicament -perquè es va convertir en un fracàs de recaptació per motius aliens a la seva qualitat- pocs dies abans que comencés el confinament de la població mundial per causa de la pandèmia de la COVID-19, és una pel·lícula dirigida per Dan Scanlon (Monsters University) i situada en un món de fantasia, amb elfs, trols i altres criatures mítiques... només que ja sense l'existència de la màgia, que s'ha perdut perquè ha estat substituïda per la tecnologia en un context contemporani.

El protagonista de la història és l'Ian Lightfoot, un elf adolescent tímid i insegur que intenta maldestrament fer amics i que fa 16 anys el dia que comença el relat. 

Viu amb la seva mare, la Laurel (a l'esquerra) i el seu germà gran, en Barley (a la dreta), un flipat dels jocs de rol, i com que és l'aniversari del protagonista, la mare li entrega un regal, que en realitat és per als dos fills però que se'ls havia d'entregar quan el petit fes els 16 anys, de part del seu difunt pare. 

Resulta que és un bastó màgic i una carta amb instruccions per fer-lo anar. I el regal emociona especialment en Barley, que a causa de les seves aficions (o potser aquestes en deriven) sempre ha cregut en l'existència de la màgia i ha desitjat que tornés al món, però a l'hora de la veritat qui l'activa és l'Ian, molt més escèptic.

L'objectiu del regal era la tornada, durant un sol dia, del pare. Un desig que ressona a l'interior de tots dos, que van créixer sense ell, i en el cas de l'Ian ni tan sols el va conèixer, perquè n'és fill pòstum. La cosa, però, surt malament a causa de la lògica inexperiència del nano amb la màgia, i només torna la meitat inferior del seu progenitor, tot i que per sort no dona lloc a cap escena gore, sinó que és més aviat còmic.

Presentada la premissa i amb la voluntat de no rebentar res més, només diré que Onward és l'aventura de dos germans per tal de poder tenir una estona amb el seu difunt pare, un desig lògic per a qualsevol que estigui en una situació semblant.

Tot plegat és un maldecap per a l'Ian, que no estava gens interessat en la màgia i té un caràcter més aviat poruc, mentre que per a en Barley és una gran alegria, atès que pot viure en persona -si bé, per desgràcia per a ell, sense saber emprar la màgia- una d'aquestes aventures a les que dedica tant de temps lliure com a jugador. 

La col·laboració dels germans Lightfoot, un amb coneixements i l'altre amb les capacitats naturals que se li han despertat, és imprescindible en aquest trepidant viatge en què els veurem, també, interactuar amb alguns personatges entranyables, com ara la retirada Mantícora o el cap de policia que els persegueix, el centaure Colt Bronco, que no és altre que la parella actual de la seva mare, que al seu torn és qui li ha demanat que els trobi perquè no són conscients que al final de l'aventura els espera un gran perill del quan no han estat avisats. 

Però sobretot els veurem sols (bé, acompanyats per mig pare), i és que al capdavall és un viatge en què la seva relació es farà més profunda, s'entendran millor que fins ara i reforçarà els seus lligams fraternals.

Onward és un film amb moments de tensió, d'humor i també de més emotius, sobretot al final, i és que, com és habitual en Pixar, trobem diferents lectures per al públic més jove i per a l'adult, a més que el perfil de cadascú fa que s'hi identifiqui més o menys i d'una manera o d'una altra.

És una pel·lícula amb bon ritme, i amb missatge sobre la família, què la conforma i els rols que s'hi duen a terme en cas d'absència d'algun dels seus membres. Per al públic més petit i menys susceptible a aquestes lectures, però per al més gran també, es tracta d'una aventura molt divertida i un film d'aquells que valdrà la pena anar repassant de tant en tant.

I com que abans de la pandèmia la intenció era que s'estrenés als cinemes i que es pogués veure amb normalitat, com és costum des de fa uns anys sí que va ser doblada al català, a diferència de Luca, que es va estrenar directament a Disney+, i podem trobar-la en la nostra llengua a la plataforma de streaming, malauradament sense els rètols traduïts, que ens haurem d'empassar en castellà llevat que optem per comprar-la en format físic, on sí que es pot gaudir dels textos en pantalla en català.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails