Sèries: Wednesday (1a temporada)

La meva relació amb la família Addams no deu ser la que hi teniu vosaltres, potencials interessats i interessades en l'entrada que avui us porto. 

Durant molts anys em frustrava veure anunciada a la tele l'emissió de la segona de les pel·lícules que se n'han fet, però no hi havia manera que emetessin el film de 1991, la que s'anomenava senzillament La família Addams. 

No ha estat fins fa molt pocs anys que l'he pogut veure en una plataforma d'streaming, però sí que en coneixia els personatges i fins a cert punt el lore gràcies a la sèrie de dibuixos animats que es va emetre al canal 33, si no vaig errat, i en menor mesura, perquè en ser en blanc i negre no em cridava gaire l'atenció quan era adolescent, la sèrie d'imatge real dels anys 60, emesa al mateix canal.

Tampoc és que recordés gaire de què anava tot plegat, la meva memòria per als arguments és com és i no n'he fet revisionats, però això no canvia el fet que m'interessava aquesta proposta de Netflix anomenada Wednesday, que a més es pot veure amb subtítols en català, cosa malauradament poc habitual. 

Se n'ha encarregat en Tim Burton, mític director de cinema que va estar a punt, en el seu moment, de dirigir la primera pel·lícula, i que aquí dirigeix quatre dels vuit episodis que conformen la primera temporada d'una sèrie basada en un membre de la família, la Dimecres (Jenna Ortega), per la qual cosa estem parlant d'un spin-off. 

D'acord amb les ara potser ingènues convencions de la franquícia, la Dimecres és una noia sàdica i també masoquista, que comença la sèrie expulsada del seu institut per haver introduït piranyes a la piscina del centre per venjar-se dels assetjadors del seu germà Pugsley.

Els seus pares, en Gómez i la Morticia Addams, interpretats en aquesta sèrie respectivament per en Luís Guzmán (Oz, Shameless...) i la Catherine Zeta-Jones, decideixen matricular-la a l'Acadèmia Mai Més (en anglès Nevermore Academy), que és on ells van estudiar i es van conèixer, i que és un centre d'estudis que acull alumnes marginats per la seva condició de "monstres".

Allà, la Dimecres coneixerà les diferents residències anomenades Gryffind... vull dir assignades a sirenes, gòrgones, licantrops, vampirs, psíquics... 

Són grups que conviuen en harmonia i que es relacionen en les diverses classes i activitats que tenen lloc a l'acadèmia, tot i que a causa dels poders de cadascun d'ells, les friccions són esperables. 

En aquests grups hi ha personatges que destaquen sobre la resta, com la sirena Bianca (Joy Sunday), el psíquic Xavier (Percy Hynes White) o l'Enid (Emma Myers), la licantropa companya d'habitació de la Dimecres que no podria ser més diferent d'ella, cosa que s'expressa visualment en el contrast entre l'explosió de colors de la seva indumentària i la seva meitat de l'habitació i la devoció pel negre que mostra contínuament la protagonista.

Aquesta relació és probablement la més interessant de les que es desenvolupen durant la primera temporada de la sèrie, perquè malgrat el que la Dimecres vol fer creure al món i a si mateixa, no és tan esquerpa, solitària i fins i tot antisocial com sembla al principi.

Evidentment, és violenta i sovint antipàtica, i "rarota" entre "rarots", però sembla més un problema de la fredor que la caracteritza per naturalesa -ho és molt més que els seus pares, que tot i ser tan estranys com sabem, semblen molt més "normals" en les seves relacions socials que no pas la seva filla- que no pas de malícia. I està obligada a anar a teràpia per tot plegat.

Tot i així, li agrada fer bretolades, actes vandàlics fins i tot, que li porten problemes amb la directora del centre, la Larissa Weems (Gwendoline Christie, vista a Game of Thrones), però que solen tenir a veure amb el seu particular sentit de la justícia. 

El cas és que té lloc l'assassinat d'un alumne de Mai Més i la Dimecres duu a terme, fent ús de la seva elevada intel·ligència i les seves capacitats deductives -que se sumen a altres habilitats que té, com el ball, la música o l'esgrima-, una investigació particular en contra del que li aconsellen les persones adultes que té per sobre, i insisteix a col·laborar amb el xèrif Galpin (Jamie McShane) del poble de Jericho al qual pertany l'acadèmia, i on viuen persones sense poders ni característiques sobrenaturals, els "normies", que no acaben de refiar-se dels alumnes d'aquest centre educatiu tan especial que, d'altra banda, és un dels pilars econòmics d'aquest d'altra banda minúscul poble típicament estatunidenc. I el xèrif és, precisament, un dels principals detractors d'aquesta relació.

La sèrie, doncs, combina elements de drama adolescent d'institut amb la part sobrenatural associada al seu alumnat i un misteri que s'anirà resolent a poc a poc a mesura que es descabdellen els vuit episodis que en formen la primera tongada. 

És un còctel d'allò més interessant que fa que aviat oblidem que la Dimecres només és una part de la popular família Addams, perquè els personatges secundaris tenen prou força i interès per suavitzar el possible estigma de l'etiqueta d'spin-off que té aquesta producció.

Sí, la protagonista -molt ben interpretada per l'actriu que li dona vida, per cert, amb una expressivitat ocular tremenda- està acompanyada per la mítica Cosa, la mà amputada i plena de cicatrius que ja coneixíem, però excepte dos episodis en què apareixen els pares i el germà de la Dimecres, la història funciona amb ella i prou, i funciona bé.

Veurem cap a on va la sèrie en la seva futura segona temporada, però la primera ha deixat molt bon gust de boca -i una picada d'ullet amb la presència d'una professora interpretada per la Christina Ricci- i, sens dubte, qualsevol que sortís al carrer durant el darrer Carnestoltes devia constatar que la disfressa de la seva protagonista va ser una de les més vistes. Com a mínim, el que ha fet Wednesday és tornar a posar de moda la família Addams.