dimecres, 22 de maig de 2019

Sèries: Game of Thrones

Els que em coneixen saben com els odio, els spoilers. Alguna vegada he notat que em bullia la sang en sentir com algú parlava tranquil·lament sobre esdeveniments que em rebentaven alguna sorpresa d'un producte de ficció, i reconec que soc molt sensible amb això, fins al punt que em molesta fins i tot que em diguin si alguna cosa val la pena o no, abans de poder-ho comprovar jo mateix. Em condiciona, em predisposa.

Doncs bé, la sèrie de què vull parlar avui, que ja ha acabat, la vaig començar a veure molt abans que no em pensava, com també vaig decidir llegir els llibres en què es basa abans -en aquest cas podem treure el "molt"- del que tenia previst, precisament perquè en vaig sentir uns spoilers terribles en un curs per a aturats que feia. I amb els anys, especialment a la recta final, he vist que mai un producte audiovisual havia estat tan perillós per als que odiem que ens rebentin els arguments.


Parlo de Game of Thrones, segurament la sèrie més mainstream que s'ha emès mai, tot i que parteix d'una sèrie de novel·les que inicialment eren "de nínxol", per a frikis, i gosaria dir que aquesta evolució equival a la que en el seu moment van viure els llibres de la saga d'El senyor dels anells i les seves corresponents adaptacions cinematogràfiques. 

Que gent amb poca cultura de sèries faci spoilers és comprensible -no perdonable-, i amb una producció amb tants milions de seguidors juguem amb foc, però m'ha decebut veure gent amb més bagatge deixant anar coses a primera hora del dia després d'emetre's els episodis, com si tothom pogués -i volgués- quedar-se despert de matinada veient els capítols en directe.

En fi, feta la meva llarga queixa inicial, començo a parlar d'aquesta obra que, sens dubte, és ja Història de la Televisió, un altre gran èxit de la cadena HBO, que ara sembla que no tingui res més, però que no hauríem d'oblidar que és responsable de coses com The Sopranos, Six Feet Under, Sex and the City, Boardwalk Empire, The WireDeadwood i moltes altres.


Em resulta difícil parlar d'aquesta sèrie sense fer spoilers, tot i que a aquestes alçades no sé si això encara té cap importància, però almenys no vull que sigui una simple sinopsi, així que no m'endinsaré en una descripció dels personatges més importants com altres vegades. Senzillament donaré una visió general de l'obra, del que representa i de l'impacte que ha tingut no sé si a tot el món, però almenys a Occident.

Tot ve de la saga de novel·les escrites per en George R. R. Martin anomenada Cançó de gel i foc, en marxa des de 1996 i amb 5 llibres publicats fins ara, que n'han de ser 7, però aquests dos últims es retarden un i altre cop, i no sembla que l'autor tingui cap pressa per fer-los realitat. Un fenomen de masses sens dubte impulsat per aquesta adaptació televisiva, que va començar el 2011 i que hem d'atribuir, com a creadors, als senyors David Benioff i D. B. Weiss.


Considerades del gènere de la fantasia èpica, amb una ambientació d'estil medieval sense correspondre a cap país del món real, i per importància i alt nivell de descripció -densitat del text, si voleu- de persones, fets i llocs, similar -però molt més violenta, pujada de to i cruel- a l'esmentada trilogia del mestre J. R. R. Tolkien, que evidentment és una influència per a Martin, aquestes novel·les narren la lluita de diverses famílies per l'anomenat Tron de Ferro, amb enfrontaments constants siguin en forma de maniobres polítiques o de combats reals als camps de batalla.

Amb un nombre de personatges immens ja en la categoria de principals, però encara més gran en el de secundaris, el punt de vista de la narració va canviant de persona i se'n va construint el perfil, de manera que el lector es pot posicionar perfectament amb uns o altres, o també -suposo que és el més habitual- tenir un grup de preferits i un altre d'odiats. Tanmateix, l'obra sembla orientada a fer que simpatitzem amb la Casa Stark i, de manera individual, amb la Daenerys Targaryen, que és l'hereva legítima al tron, però que viu a l'altra punta del món perquè a la seva família l'hi van usurpar.


És, sens dubte, el personatge que més crida l'atenció, especialment perquè a partir d'un moment determinat l'acompanyen uns dracs, espècie considerada extingida quan comença la història. I aquest és l'únic spoiler que faré.

Doncs bé, la lectura dels llibres és tan densa com fascinant, amb unes descripcions riquíssimes en tota mena de detalls, i mestria a l'hora de mostrar els fets de manera que sempre volem saber-ne més. Com han de ser els bons llibres, vaja. De fet, tot plegat està tan ben pensat i lligat que l'autor ha escrit altres llibres basats en aquest univers, amb llegendes i històries a les quals a l'obra principal només es fan referències.


L'adaptació televisiva, per força, canvia aquesta estructura de mostrar el punt de vista d'un sol personatge cada cop, però tant se val, perquè construeix els personatges amb prou solidesa i aconsegueix el mateix efecte de generar simpaties i antipaties, i alhora dosificar cadascuna de les trames de manera que no arribem mai a avorrir-nos de cap d'elles.

I, és clar, és una producció espectacular, amb uns estàndards de qualitat propis del cinema -res que no sigui habitual, però, en tantíssimes sèries de l'actualitat- i uns efectes visuals, per altra banda, que poques vegades es veuen a la "petita" pantalla.


Té l'interès de veure, també, com s'han adaptat en imatges i sons coses que fins llavors només coneixíem en forma de text, així com gaudir de les interpretacions per part d'actrius i actors que, en aquests 8 anys, ens han regalat unes actuacions esplèndides.

El problema és que quan la sèrie va atrapar els llibres va haver de començar a "inventar" -ho poso entre cometes perquè l'autor de les novel·les ha treballat a la sèrie i sempre ha dit que tenia pensat més o menys com acabava tot plegat-, i especialment a l'última temporada ha sorgit una legió d'indignats amb com estaven anant els esdeveniments.

Personalment, trobo que l'únic que passa és que s'han explicat ràpidament, en comptes d'amb el ritme pausat -de vegades, molt- de temporades anteriors, però crec que això és més un problema de voler acabar la sèrie que no pas de la qualitat de la història, i que els esdeveniments finals han sorprès de manera negativa molta gent que es posicionava amb un personatge que ha tingut un gir de guió brutal que no ha agradat. Respecto totes les opinions, però sembla que està de moda afirmar que la 8a temporada és una porqueria i, posats a fer, que les dues anteriors, també. I com que ja no estaven basades en cap novel·la, la crítica ferotge estava servida.

 
Sigui com sigui, Game of Thrones ha estat, no crec que sigui exagerat dir-ho, una de les sèries de televisió més importants de la història, com a mínim del que portem de segle de ben segur, i ha generat una quantitat de productes paral·lels, marxandatge, homenatges i tota mena de referències, com ara els mems, que no ens els acabaríem mai.

Amb uns personatges magníficament construïts, una ambientació tòpica però efectiva, sorpreses argumentals -ningú està completament salvat, ningú!- i moments inoblidables fets realitat per interpretacions excel·lents -amb alguna cara coneguda i d'altres que ho són per sempre gràcies a la sèrie-, ha estat un fenomen social amb un impacte que no crec que ara mateix puguem calcular. Totalment recomanable, i això que no és una de les meves sèries preferides.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails