He escrit diverses entrades, potser massa, sobre coses de Bola de Drac, especialment llistes de moments, personatges, situacions o elements preferits, però m'adono que tot i que vaig publicar, sense adonar-me'n, dues entrades sobre personatges preferits -amb anys de diferència i algun element que canviava-, no n'he fet cap sobre els meus combats preferits, i trobo que ja és hora de reparar aquest greuge.
Malauradament, hi ha una mica de repetició respecte a l'entrada sobre els meus moments preferits de l'obra d'Akira Toriyama, perquè alguns d'aquests són combats, però espero que sapigueu perdonar-me, perquè suposo que en diré coses diferents de l'altra vegada.
Els repassaré per ordre cronològic, i seguint aquest criteri he de començar amb un combat de quarts de final del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials, en què en Yamcha s'enfronta a un rival de poder desconegut, però que fa mala pinta, com és en Ten Shin Han.
Representa el primer enfrontament entre les escoles de la Tortuga i la Grua, i encara que el nou deixeble d'en Mutenrôshi perd el combat, i d'una manera molt impactant en trencar-li la cama expressament el seu rival i quedar inconscient, per una vegada l'antic bandit del desert fa un bon paper, cap ridícul, i és que fins llavors se l'havia associat a això: quedar malament tot i els seus intents de fer-se el xulo. Després d'aquest combat tornaria a perdre a quarts de final al 23è Gran Torneig de les Arts Marcials, i després el veuríem morir en la batalla contra els guerrers de l'espai, i el seu nom és sinònim de fracàs -mania que li devia tenir l'autor-, però aquest combat trobo que està molt bé i és un dels meus preferits.
Al mateix torneig hi tenim el següent combat de la llista, que he esmentat diverses vegades perquè és un dels meus moments preferits absoluts de Bola de Drac. També he dit més d'un cop que, mentre veia la sèrie, no vaig caure en què els tocaria enfrontar-se fins que l'àrbitre els va cridar al ring.
Que en Goku i en Krilín lluitessin entre si no era nou, ja havia passat durant els entrenaments amb el seu mestre, el Follet Tortuga, però la disposició de les eliminatòries del 22è campionat va fer que es trobessin a semifinals, les últimes a les quals arribaria en Krilín, i tot i que en Goku, quan s'hi va posar seriosament, el va derrotar amb facilitat, durant una estona ens van oferir un combat fratricida d'allò més emocionant.
Després d'aquell torneig va venir la saga d'en Satanàs Cor Petit Gran Rei dels Dimonis, el moment en què Bola de Drac va fer un salt notable cap a un to més fosc i dramàtic, amb morts colpidores i una pujada de la violència.
En aquest context, i amb en Goku desaparegut, vam poder veure el Follet Tortuga enfrontant-se, en una batalla real, sense que fos un entrenament ni una competició, sinó en un combat a mort, al terrible malvat de la saga, l'esmentat Satanàs Cor Petit, que a més era un vell conegut seu. El mestre va morir en fracassar la seva espectacular tècnica mafûba o ona de contenció demoníaca ("tornado verd" a la traducció catalana de l'anime), i en realitat no va ser un combat pròpiament dit, perquè no hi va haver cap intercanvi de cops, però veure'l posar-se seriós per primera vegada em va marcar.
.jpg)
Del combat entre en Goku i en Vegeta també n'havia parlat com un dels meus moments preferits de la sèrie, però de totes les vegades que al llarg de l'obra original i també Super en què aquest dos guerrers de l'espai s'han enfrontat, la primera és la més emblemàtica, i segurament el combat més èpic de Bola de Drac juntament amb el d'en Son Gohan contra en Cèl·lula.
Un combat igualadíssim amb el destí de la Terra en joc, i en què veiem tots dos contrincants fent gal·la de tècniques i transformacions espectaculars. Sempre he defensat i defensaré que la victòria pels pèls d'en Goku hauria estat impossible sense la intervenció dels seus companys en moments clau, i que tècnicament la victòria és d'en Vegeta. Estaria disposat a acceptar, molt a contracor, un empat, però no una victòria del protagonista. En qualsevol cas, una batalla memorable entre un Goku que arriba molt més fort de l'Altre Món i un príncep dels guerrers de l'espai que té una força tremenda malgrat el seu físic més aviat petit.
.jpg)
I acabarem a la saga dels androides i en Cèl·lula, on es produeix l'últim dels meus combats preferits, i és el d'en Cor Petit contra l'A-17.
Ja s'havien trobat un cop, a la carretera en què havien lluitat l'A-18 contra en Vegeta, però allò no va ser un combat com a tal, sinó que l'androide el va deixar inconscient per evitar que ataqués la seva companya. Aquí ja s'ha unit al Totpoderós, és molt més fort i el combat amb què pretén acabar amb l'A-17 perquè, entre altres coses, en Cèl·lula no l'absorbeixi, és d'allò més igualat i espectacular, amb un desplegament de tècniques força interessant i l'oportunitat de veure lluitar l'A-17, que fins llavors feia més aviat d'observador. No sabem com hauria acabat el combat, però, perquè allò que el namequià intentava evitar acaba passant malgrat tot.
Què en penseu? Quins són els vostres preferits? Els meus són aquests, que no vol dir que no me n'agradin d'altres, i podria fer una ràpida menció al ja comentat d'en Son Gohan contra en Cèl·lula, el d'en Krilín contra en Chaoz a quarts de final del torneig que ja ha sortit dos cops en aquesta entrada, o el d'en Goku contra el seu avi al torneig de la Baba la Vident, però havia d'escollir i he triat aquests.
