Menú

dilluns, 29 de desembre del 2014

Cinema: Big Hero 6

Disney ho ha tornat a fer. Per tercer any consecutiu ha presentat per Nadal una nova pel·lícula, per tercer any consecutiu ho ha fet amb una intel·ligent aroma a Pixar, i per tercer any consecutiu ha triomfat. Si el 2012 sorprenia amb En Ralph el Destructor i l'any passat aconseguia amb Frozen, el regne del gel un film argumentalment més proper als clàssics de la companyia i el primer èxit rotund en el gènere de les princesetes en molts anys, enguany ha tornat a fer un gir cap al públic d'ambdós sexes i una aventura d'acció trepidant.


Conscient de la necessitat d'aprofitar al màxim allò que funciona, amb Big Hero 6 la companyia del ratolí més famós de la història ha tornat a triomfar amb una barreja intel·ligent d'ingredients que per força havien de triomfar. 

Però no només això, sinó que en esdevenir propietària de Marvel ha tret tot el suc que ha pogut d'aquesta associació amb tot de productes que es beneficien de la tirada que tenen els personatges dels còmics de superherois de la Casa de les Idees, i amb la pel·lícula de 2014 no ha estat diferent. Per començar, es basa en els personatges d'un còmic —bastant desconegut—, tot i que canvia lleugerament alguns noms i altera del tot, això sí, les seves circumstàncies. Tal com li van anar les coses a aquest còmic, que va obligar els seus protagonistes a conformar-se amb aparèixer en d'altres col·leccions de manera molt esporàdica, és el millor que li podria haver passat.


El cas és que Big Hero 6 comença com una entendridora història d'amistat entre el protagonista de 13 anys, el superdotat Hiro Hamada, i l'afable i simpàtic robot assistent mèdic Baymax, creat pel seu germà, que estudia a la Universitat de San Fransokyo, que podem considerar tant un entorn futurista on (sense cap explicació) la cultura japonesa s'ha barrejat al 50-50 amb la californiana, com una ciutat fora de la nostra realitat que agafa elements de tots dos llocs per tal d'atraure el públic nord-americà amb la notable presència d'elements japonesos, sempre de moda. Personalment m'inclino per aquesta segona interpretació.

És un entorn perfecte per a ensenyar l'avançada tecnologia en què es basen les aventures que veurem, al cap i a la fi ja sabem que el Japó domina en aquest aspecte, però no caiguem en l'error de pensar que ens trobem davant d'un llargmetratge que podria ser una sèrie animada de dissabte al matí per a nens de 10 anys.


Disney sempre té algunes capes de profunditat, tendència a introduir moments emotius i fins i tot alguns drames, i Big Hero 6 no n'és una excepció —i és pe això que no revelaré el seu argument més enllà d'això, perquè faria spoilers molt greus—. Hi ha humor, també, i reflexiona sobre temes relacionats amb la formació de la personalitat en l'adolescència i la importància de lluitar sense perdre, siguin quines siguin les circumstàncies, els valors de respecte per la vida que ens diferencien dels dolents, un missatge que s'ha repetit durant dècades als còmics de superherois tant de Marvel com de la Distingida Competència.

Es tracta, doncs, d'una pel·lícula animada de superherois (és inevitable recordar Els increïbles, de Pixar), concretament del subgènere dels que fan servir la tecnologia en comptes de poders màgics o sobrenaturals, com és el cas de l'Iron-man, personatge que no podem evitar veure referit en l'armadura que en Hiro fabrica per al pacífic Baymax per tal de lluitar contra l'enemic. Hi ha moltes més referències, recollides en articles com aquest, però no és ara el moment ni el lloc de parlar-ne. Tot plegat sense deixar de ser, entre altres coses, la història de l'amistat entre un noi i un robot que deia al principi.


Amb un ritme perfecte, ideal per a no avorrir-nos ni un minut, Big Hero 6 sap tocar els botons que cal tocar per tal d'entretenir una àmplia audiència, com acostuma a passar des de fa uns quants anys amb l'animació generada per ordinador, que ja sabem que no és necessàriament infantil. La poden anar a veure els nens —educats a casa de manera que s'estiguin calladets per respecte a la resta del públic, si no és demanar gaire—, però també en podran gaudir els adults, que hi veuran com sempre les coses que als més petits se'ls escapen.

Disney ha sabut combinar el millor (o el més efectiu) del seu caràcter amb el tarannà de Marvel, i els carismàtics personatges (no en tots els casos gaire aprofitats, però), l'ambientació tan marcadament japonesa i la presència d'alta tecnologia ben pròpia de la ciència-ficció acaben d'arrodonir la que és, segurament, la millor pel·lícula d'animació de l'any.


Com que per desgràcia no és una situació normalitzada he de fer esment del fet que es pot veure en català. No és cap novetat en el camp de l'animació, per aquella tendència a doblar per al públic infantil que després, de gran, no troba continuïtat en el doblatge dels films d'imatge real. Entre les moltes barreres que cal superar hi ha la de l'autoodi (fenòmen pel qual es considera que hi ha coses que en català no tenen el mateix valor), i en el cas de Disney és especialment evident. Hi ha qui creu que els films d'aquesta companyia s'han de veure en castellà, tot argumentant que les cançons es coneixeran en aquest idioma. 

És una postura —la dels fans de Disney, no la de l'autoodi en general— que respecto tot i no compartir-la, però sense entrar en això cal recordar que Big Hero 6 no és una pel·lícula musical, no hi canten ni una cançó, de manera que no s'hi aplicaria aquesta reserva. Dit això, m'agrada que als crèdits s'hagi destacat tant el repartiment de veus en català, i en general m'agrada el doblatge que s'ha fet, però demano un cop més que, amb tanta gent com hi ha que es dedica a això, no fitxin protagonistes que tenen tants problemes amb les dobles eles i les os obertes. Han de lluitar, no "iuitar". No ens fem cap favor, així.

  


4 comentaris:

  1. Aquesta peli val molt la pena... realment Disney té de nou una bona ratxa fent pelis, que no passava des de fa molts anys... jo que en sóc molt fan com ja saps, he de dir que des de les últimes bones de quan era petita, només he considerat bones la de Enredados, i després ja aquestes noves dels últims anys que has comentat, ja que ni tan sols la de Tiana y el sapo estaven a l'altura, mentre que seguiré dient que Enredados està molt bé, a nivell d'algunes de les més fluixes de l'època daurada de Disney de quan érem petits...

    Aquesta, per descomptat, té grans ingredients de Disney que sino hi són no et creus que sigui Disney xD
    SPOILER: comença ja amb una tragèdia familiar en si, i després en passa una altra durant la peli... si és que tinc raó que en cap falta tragèdia! XD

    recomano moltíssim la peli a tothom, amb nens i sense! :D

    ResponElimina
  2. A mi m'ha agradat, però exceptuant a l'Stan Lee, no hi veig gaire el segell de marvel. Com has esmentat que et recorda a los increíbles, el veuria més present en aquella que no pas en aquesta.
    Tampoc entenc el fet de que la SPOILER filla del dolent (bastant previsible qui era l'enmascarat, per cert) estigui des de ves a saber quan en aquell món de yupi i no s'hagi mort sense cap aliment ni sobretot aigua per sobreviure. I parlant del món de yupi (em refereixo al que hi ha dins la porta d'Stargate), com pot ser que s'empassés tantes runes i després estant a dins no es veiés res?? On anava a parar tot allò que xuclava?
    Sembla que em queixi però la peli està molt bé, m'ha agradat XD em torno vella i em queixo més d'aquestes coses. O serà que el Xavi m'encomana el seu estat "hater" XD
    Bravo per això que has demanat dels nens al cinema, jo també reivindico, et poden destrossar una estona de cine, que has pagat i tret temps per veure.
    Comentant el que diu la Miriam, opino exactament igual!! Disney sempre té tragèdies, s'han de carregar sempre algú de la familia??!! I crec que cars també va ser bastant exitós, als nens els hi agradava molt. Però suposo que el tema de princeses com enredados o frozen fan més soroll, no sé per què.
    Wall·e i Up es considera Disney o pixar o els dos? Trobo que son grans pel·lícules, també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, Marvel perquè, de fet, els Big Hero 6 són personatges de Marvel, canviats en major o menor mesura per a aquesta pel·lícula. Tot el tema superheroic, com a gènere, també es pot atribuir a la compra de Marvel per part de Disney.

      Sobre Disney i Pixar, no confonguem les coses: Pixar té un estil i Disney l'està imitant des de Ralph, perquè funciona. Ja és capaç de fer pel·lis tipus Pixar i el dia que trenquin relacions (perquè Pixar és una entitat independent que simplement està associada ara amb Disney), la companyia del ratolí serà capaç de tirar endavant tranquil·lament i ho està demostrant.

      Elimina
    2. Eva, les de Wal▪le i Up són pixar, com diu en Toni no té res a veure. Si et fixes la majoria són més unisex i fins i tot més per nens que no nenes. Brave és pixar i Ralph és disney, aquíla van liar xDD

      Però si. Ara disney prova estil pixar perquè tot o casi tot funciona bé.
      Les nenes volen princeses i els nens Cars xD

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails