Lectures: Marvel Gold Capitán América - La leyenda viviente

És gairebé una llàstima que sigui molt més aficionat a DC que a Marvel. Tot i que també tinc unes quantes coses de la Casa de les Idees, la gran majoria dels meus còmics de superherois pertany a la companyia d'en Batman, en Superman i la Wonder Woman, no precisament ben tractada per les editorials que n'han publicat les edicions en castellà, fins al punt que ja fa uns anys que només els compro en versió original.

Però sense ser-ne client habitual puc veure que Panini fa una bona feina amb el material de Marvel, amb diverses línies per a diversos tipus de públic i formats per a totes les butxaques. Un dels formats que més m'atrauen és el de llibre de tapa dura i moltes pàgines, i l'exemple més clar d'això són els volums més gruixuts de Marvel Gold -línia que també té volums gruixudets de tapa tova-, també coneguts com a Omnigold. 

Són llibres molt gruixuts i cars, normalment a 39,95 € cadascun, però al 32è Saló del Còmic de Barcelona (2014) vaig tenir la sort de trobar el primer dels dedicats al Capità Amèrica a meitat de preu (se'm va escapar, mentre m'ho pensava, el dels 4 Fantàstics) i és així com m'he estrenat en el format.

Com que és un dels personatges de Marvel dels que tinc més coses (repeteixo, no són gaires) i un dels que més m'agraden juntament amb l'Spider-man, m'interessava tenir aquest recopilatori on es recullen les primeres aventures del Capità des de la seva resurrecció durant els primers anys de l'editorial.

Aquest llibre conté, doncs, els números 58 a 99 de Tales of Suspense, el 100 de Captain America -que és on es rebateja la col·lecció que fins llavors oferia 10 pàgines del Capità i 10 de l'Iron Man-, el 114 de Strange Tales, el 13 de Sgt. Fury and His Howling Commandos i el 4 de Avengers, tot plegat publicat originalment entre novembre de 1963 i abril de 1968 i amb un total, portades i algun article explicatiu inclosos, de 568 pàgines.

En aquest recopilatori conegut com a La leyenda viviente -curiosament el títol es repeteix d'un altre material clàssic que Panini ja havia tret, però no hi té res a veure més enllà del protagonista- se'ns explica la recuperació d'un personatge que s'havia creat el 1940 amb intenció propagandística en un moment en què els Estats Units sabien que haurien d'acabar participant a la Segona Guerra Mundial.

Aquells anys de propaganda bèl·lica pura i dura i del Sentinella de la Llibertat atonyinant nazis al camp de batalla van ser tot un èxit, però la idea es va anar gastant, més endavant ja no funcionava de la mateixa manear i la periodicitat de la primera Captain America es va anar estirant, de manera que al final es va cancel·lar la col·lecció als anys 50. Amb el sorgiment de Marvel com a tal es van recuperar alguns personatges de feia dècades, i el venjador de les barres i estrelles va ser un dels escollits, però primer es van fer provatures per tal d'estudiar la reacció dels lectors.

Després de presentar un impostor al 114 de Strange Tales es va decidir recuperar l'autèntic Steve Rogers, tot inventant el seu conegut renaixement causat per la descongelació del bloc de gel on havia passat 20 anys en animació suspesa, i va viure una primera aventura amb els Avengers al número 4 de la col·lecció del grup de superherois més forts del planeta.

I, ara sí, va estrenar col·lecció, tot i que aquesta afirmació té uns matisos: no la va estrenar, sinó que s'hi va ficar al número 58, i a més no n'era l'únic protagonista, ja que la meitat de cada número era per a pàgines de les aventures de l'Iron Man, fins que va arribar el que seria el número 100, que com he dit més amunt va significar un canvi de nom de la revista, des de llavors Captain America.

Què és el que ens trobem en aquest fotimer de números (que semblen més dels que són en realitat, perquè com he dit molts d'ells són "mitjos números")? Doncs al principi aventures contemporànies i autoconclusives del Capità Amèrica en què se'ns explica un cop rere l'altre la seva enorme habilitat en la lluita cos a cos i les meravelles del seu llegendari escut, però després comencen altres històries de més durada, amb trames de 2 o 3 entregues, i més interès argumental.

En aquestes ens trobem dos tipus d'història: les que permeten als seus responsables, l'Stan Lee i en Jack Kirby (amb alguna substitució esporàdica en el dibuix), explicar aventures de la Segona Guerra Mundial amb les més digeribles tècniques narratives del present dels anys 60, on coneixerem el gran enemic del protagonista, en Red Skull, però també algun futur aliat com en Nick Fury; i les que se situen a l'època en què el Capità ja havia superat la congelació, amb nous enemics -sovint vinculats a les missions de S.H.I.E.L.D.- com en Batroc o el Superadaptoide o el ressorgiment d'organitzacions i personatges dels anys de glòria de l'Steve Rogers, com el mateix Red Skull, que curiosament també es va saltar 20 anys sense envellir-ne ni un.

Grans valors universals i absoluts (tot és blanc o negre) en unes propostes sovint ingènues, amb molt de text en què una veu en off ens narra en to altisonant el que de fet ja podem veure a les vinyetes, o els mateixos personatges expliquen en veu alta cadascun dels passos que fan, típic de l'època i hereu de les dècades anteriors, que es començaria a superar als anys 70 a favor d'una manera de narrar més centrada en l'acció i el poder de la part visual dels còmics.

És un material clarament passat de moda si el comparem amb els còmics actuals, però té un innegable valor històric que seria més gran, segons el meu parer, amb la inclusió no de la setantena de números de la segurament insuportable obra original, però sí almenys el número 1 de Captain America, de 1940, tal com es va fer anys enrere a la primera entrega de la Biblioteca Marvel de Planeta DeAgostini, en blanc i negre.

Però si deixem de banda aquest problema, Capitán América: La leyenda viviente m'ha semblat sorprenentment amè, sobretot avançat el llibre, gràcies a la relativa suavitat amb què enllaça el passat i el present del personatge i la profunditat de la caracterització del protagonista, proporcionada pels seus dubtes, remordiments i traumes per la desaparició en combat del seu estimat company Bucky Barnes 20 anys abans, a més de l'inevitable xoc psicològic de viure en un món que ha avançat dues dècades sense ell i al qual, per tant, li costa adaptar-se.

Febleses afegides per l'Stan Lee en un personatge que quan va néixer havia de ser perfecte, però que als anys 60, i seguint la línia marcada pel mateix guionista en tants personatges i grups, havia de ser humanitzat per tal de fer-lo més proper als lectors.

Són aventures d'acció, de recerca de respostes, d'intriga, amb un to com deia abans ingenu i propi del gènere i l'època, plenes de deus ex machina i tecnologia inexistent i insatisfactòriament justificada, i de tòpics gastadíssims sobre la manera de parlar dels estrangers, amb aquells accents exagerats i gens naturals, però que val la pena llegir perquè són històries entretingudes i també perquè representen l'origen del Capità Amèrica tal i com el coneixem.

Tenint en compte això i que l'edició és prou satisfactòria, amb material restaurat, paper blanc i net -tot i que no satinat, o sortiria massa car-, una bona retolació i una traducció no del tot dolenta -però sí amb unes quantes traduccions literals i l'odiós ús relativament freqüent del pretèrit perfet simple per a accions del mateix dia-, espero poder adquirir a bon preu, en algun moment, els altres dos Omnigold del personatge que han sortit fins ara i anar omplint, així, forats a la col·lecció per tal d'aprofundir en la història de l'Steve Rogers al llarg de les dècades.