Cinema: Doctor Strange

Si em coneixeu i/o llegiu aquest blog regularment ja deveu saber que m'agraden els còmics i que em miro totes les pel·lícules que els adapten. També és possible que sapigueu que sóc més de DC que no pas de Marvel, i per tant conec molt més l'univers de ficció d'en Batman, en Superman, la Wonder Woman, en Green Arrow o en Flash que no pas el de l'Spider-man, el Capità Amèrica, els X-Men, els Avengers i companyia.

Dic això perquè la pel·lícula de la qual faig la crítica avui era evident que l'aniria a veure, però m'interessava menys que altres, no coneixia gens el seu protagonista -més enllà d'haver-ne vist alguna aparició estel·lar en còmics protagonitzats per altres personatges- i, per això, no necessitava veure-la en versió original -vivint a Mataró això s'ha convertit en un problema logístic- ni pensava que en parlaria al blog, però al final m'ha vingut de gust. 

Tingueu en compte, doncs, que l'únic que sé del personatge és d'aquesta pel·lícula i que no puc jutjar, per manca de coneixements, si se l'ha retratat bé ni amb quin grau de fidelitat al material original.

El cas és que Doctor Strange, a més, és d'aquelles pel·lícules de superherois que no acaben de ser superherois segons la concepció tradicional de la paraula. N'hem vist de molt diferents, amb diversos graus de moralitat, amb orígens més o menys tràgics i amb poders de tota mena, però particularment quan la màgia o les arts místiques (o la mitologia nòrdica, com en el cas de Thor) apareixen en aquest gènere de còmics no m'acostuma a agradar gaire o, com a mínim, no desperta el meu interès.

Per tot plegat es pot pensar que anava a veure aquesta pel·lícula per "complir", i potser és veritat, però resulta que em va agradar més que no em pensava.

La pel·lícula està protagonitzada pel cada cop més famós i popular Benedict Cumberbatch (Sherlock, The Imitation Game...), que dóna vida al neurocirurgià Stephen Strange, un metge genial i arrogant com ell sol que a causa d'un gir en la seva vida es veu obligat a acceptar que hi ha alguna cosa més enllà de la ciència i, com que s'hi aferra per tornar a ser el que era -altrament no seria gaire creïble- de sobte hi creu i resulta que és un alumne avantatjat de les arts místiques.

I hi creu perquè només conèixer l'Anciana (Una gairebé entranyable Tilda Swinton) s'adona que tota aquesta parafernàlia semibudista que es troba al Nepal quan la busca, tot pensant que seria una metgessa dotada d'habilitats extraordinàries, és real i amb aplicacions pràctiques, i que existeixen diverses dimensions paral·leles.

Però encara que l'objectiu inicial és aprendre a fer màgia per tal de guarir-se, com va fer un home que va conèixer i que li va donar les referències de l'Anciana, s'esvaeix parcialment quan s'assabenta que el món està sota una greu amenaça i ell és, gràcies als coneixements adquirits, és una de les persones que la podrien impedir.

Es tracta d'en Kaecilius (Mads Mikkelsen), un exalumne de l'Anciana que es va deixar seduir per les arts fosques i és a punt de deixar entrar a la Terra un ésser d'una altra dimensió que es dedica a consumir universos.

Juntament amb els seus partidaris va acumulant un gran poder, capaç de rivalitzar amb el de l'Anciana, i això fa que se'ns ofereixin uns espectaculars enfrontaments en què l'apartat dels efectes especials es llueix d'una manera extraordinària -i sovint reminiscent de la pel·lícula Inception, cosa que qualsevol que l'hagi vist notarà-.

Sense adonar-me'n la pel·lícula m'havia absorbit, m'havia deixat de fer mandra i fins i tot ja no em feia res estar-la veient en castellà. Per tant, m'havia convençut tot i que el tema, a priori, no em deia res en absolut.

Doctor Strange, dirigida per l'Scott Derrickson, és una pel·lícula d'acció, efectes especials convincents i molt entretinguda. No li falten defectes, és clar. Res no és perfecte. Com que és un film d'orígens podríem esperar que el desenvolupament fos lent, que li costés arrencar, com li passa fins i tot a la mítica Batman Begins, però no és així. Aquesta no triga gaire a agafar bon ritme... i potser aquest és un dels seus defectes.

Hi ha massa moments en què les coses passen amb una facilitat excessiva, per exemple el que he dit més amunt, el fet que el doctor Strange accepti sense discutir gaire tot el món místic amb què es troba, tenint en compte la seva trajectòria i la seva manera de ser. Podríem dir que és pragmàtic i que això ho explica tot, però la sensació roman.

També em sap greu que actors com la Rachel McAdams (doctora Christine Palmer) i en Michael Stuhlbarg (doctor Nicodemus West) tinguin papers tan petits, gairebé decoratius, i el d'en Chiwetel Ejiofor (el mag Karl Mordo) triga a adquirir pes, però espero que a la seqüela -perquè també n'hi haurà, com se suggereix a les escenes dels crèdits, que com a bona pel·lícula de Marvel en té- aquest problema se solucioni.


A favor

-Entretinguda, amena i espectacular

-Han trobat la manera d'introduir suaument el personatge a l'Univers Cinemàtic Marvel (MCU), amb un parell de picades d'ullet també durant la pel·lícula...

-...I tanmateix es tracta d'un film independent i probablement també ho serà la seva seqüela         

-Té petits tocs d'humor que sembla que trenquin el seu to més dramàtic i fosc que el d'altres pel·lícules, però són benvinguts


En contra

-Si som molt tradicionals pel que fa al concepte de superheroi i/o odiem tot això de la màgia i les altres dimensions ens pot resultar poc atractiva

-Alguns personatges desaprofitats, però segurament perquè és una pel·lícula d'orígens

-El ritme es percep com a massa ràpid, potser, a la primera part


 

Pronòstics personals per als Premis de l'Acadèmia (Oscars) 2014

No havia fet mai una entrada sobre aquest tema, però es dóna la circumstància que enguany he vist bona part de les pel·lícules que competeixen en les diverses categories d'aquesta 86a edició dels Premis de l'Acadèmia de Cinema dels Estats Units, popularment coneguts com els Oscars (o els Oscar, que en català potser hauríem d'eliminar aquest plural anglosaxó), abans que tingui lloc la cerimònia, que en aquest cas se celebrarà i es retransmetrà la matinada del 2 al 3 de març (hora catalana).

Sense ser cap expert en cinema i lluny de la capacitat analítica i literària dels que es dediquen professionalment a aquests temes, voldria fer una reflexió i alhora un pronòstic sobre el que crec que passarà en algunes de les categories, a veure si l'encerto ja que, per una vegada, en comptes d'anar al cinema després de saber quins són els guanyadors, ho he fet abans i vull provar sort.

Abans de començar, però, vull aclarir que aquests guardons són els que desperten més interès i els que influeixen més el gran públic a l'hora de considerar si un film i els seus responsables són més o menys vàlids, però sóc plenament conscient que no són els únics premis que existeixen ni els únics que ens han de fer prendre decisions. Simplement són els més populars, els que provoquen més desplegament per part dels mitjans de comunicació i els que generen més debats i converses, i és per això que els dedico una entrada i en faig un pronòstic que, per cert, no amaga dubtes.

Millor pel·lícula

La categoria de millor pel·lícula és, suposo que hi estem d'acord, la més interessant, perquè acostuma a acompanyada d'altres premis o com a mínim nominacions, atès que un film és el resultat de la feina de molta gent en diversos camps.

I aquí introdueixo els meus dubtes, que afecten diverses categories, perquè ja se sap que en aquests premis hi intervenen factors que van més enllà dels mèrits pròpiament dits. 12 anys d'esclavitud em va agradar força, sí, però pel tema que toca té tots els números d'alçar-se amb aquest premi tant si és la millor com si no. Si no és així, la meva segona candidata i la que més m'ha agradat és Her, seguida de molt a prop per Dallas Buyers Club.

Si em pregunteu amb quina m'ho he passat millor, us diria que The Wolf of Wall Street, però és molt Scorsese i els costa molt premiar el seu estil. Nebraska, per la seva banda, probablement s'ho mereixeria, però en tenir aquesta aura de film independent m'estranyaria que guanyés en uns premis tan llepaculs amb la indústria de Hollywood com aquests.

Pel que fa a American Hustle, és d'aquelles pel·lícules que ens fan gaudir sobretot pel seu repartiment. No dic que sigui pas dolenta o mediocre, en absolut, em va agradar força, però m'adono que segurament m'agradaven més els seus actors i les seves actrius que no pas la història que explicava i com l'explicava. Gravity és una pel·lícula entretinguda i fins a cert punt original en la seva premissa, però no diria mai que és una seriosa candidata al guardó. No puc opinar sobre Philomena, que no he vist, però no crec que ens sorprengui. I tampoc no he vist Captain Phillips, perquè en general les bèl·liques no m'interessen, però té prou competència com perquè la descarti.

Millor director

Tot i que em sorprendria que en la categoria de millor pel·lícula guanyés Nebraska, tal com està feta i com ens expliquen la història no em sorprendria tant que Alexander Payne s'endugués l'estatueta de millor director, i confesso que és una categoria que em costa analitzar. En part perquè sol anar associada a la Millor Pel·lícula i, si és així, suposo que el guanyador serà l'Steve McQueen per 12 years a slave. 

Millor actor protagonista

En aquest cas sí que he vist les interpretacions dels 5 nominats, i m'ho posen molt difícil. Pels mateixos motius que crec que 12 anys d'esclavitud guanyarà el de Millor Pel·lícula, crec que el seu protagonista, en Chiwetel Ejiofor, s'endurà l'estatueta de Millor Actor. Agraden les interpretacions sofertes i els drames d'aquest nivell.

Tanmateix té seriosos rivals: a Hollywood li encanta premiar les transformacions, i en Christian Bale torna a modificar el seu cos a American Hustle (aquest cop per a engreixar-se i, a sobre, per decisió pròpia, sense que la seva contrapartida del món real tingués aquest aspecte). Però no crec que la cosa vagi per aquí. Si premien tant la interpretació com la transformació del cos l'Oscar serà per a en Matthew McConaughey per la seva feina a Dallas Buyers Club, que seria la meva segona opció, i si encerto me n'alegraré.

També aplaudiria que premiessin en Leonardo Di Caprio, i no perquè a The Wolf of Wall Street faci res que no hagi estat fent (i molt bé) durant els darrers anys, que és el paper de ric sonat, sinó per acumulació de mèrits, ja que aquesta és la seva cinquena nominació i encara no l'han premiat mai. I si el guardó se l'endú en Bruce Dern per Nebraska a mi no em sentiran queixar-me, però no crec que passi.

Millor actriu protagonista

Pel que fa a les protagonistes femenines, no he vist pas la feina de les veteraníssimes Judi Dench (Philomena) i Meryl Streep (Agost), però la primera ja duu en aquesta categoria 5 nominacions i cap guardó (per tant, ferma candidata), i la segona... bé, és una habitual de les nominacions i a la seva col·lecció té 2 estatuetes com a millor actriu i 1 com a millor actriu secundària. No crec que repeteixi enguany.

En el cas de les que sí que he vist, descartaria la Sandra Bullock (Gravity) perquè el paper que hi fa tampoc no és espectacular, i apostaria per la Cate Blanchett, però si l'escàndol per les renovades acusacions d'abusos sexuals d'en Woody Allen sobre la seva filla adoptiva quan aquesta era menor d'edat esquitxen tot allò que tingui relació amb Blue Jasmine, la senyora Blanchett podria pagar injustament. 

L'Amy Adams aconsegueix amb American Hustle la seva primera nominació en aquesta categoria, però ja en va tenir 4 com a millor actriu secundària en el passat recent (cap d'elles amb premi). Potser ja és hora de donar-li un premi per acumulació de mèrits, com a en Di Caprio, i si és cert que els Globus d'Or acostumen a premiar el que després premia l'Acadèmia podria guanyar-lo. Seria la meva segona opció després de la Judi Dench (que com ja he dit no he vist), però si les votacions són justes amb la Cate Blanchett serà ella qui s'endugui el premi i el sumi al de millor actriu secundària que va obtenir el 2004 amb L'aviador.

Millor actor secundari

Aquí només hi ha una interpretació sobre la que no puc opinar, perquè no l'he vist, que és la d'en Barkhad Abdi (Captain Phillips), però pel que fa a les altres quatre em moc entre en Bradley Cooper (American Hustle), perquè trobo que clava el paper que li van encarregar i potser seria la manera de compensar que l'any passat no s'endugués el de premi al millor actor per La part positiva de les coses, i en Jared Leto, principal candidat per la seva interpretació d'un homosexual transvestit a Dallas Buyers Club, un paper pel qual, com en Matthew McConaughey, també va transformar el cos aprimant-se fins a l'extrem.

Quedarien fora, doncs, en Michael Fassbender, negrer despietat a 12 anys d'esclavitud, i en Jonah Hill, el millor amic del protagonista de The Wolf of Wall Street, que tard o d'hora acabarà premiat perquè ja ha acumulat moltes nominacions pels seus treballs, dues d'elles per als Oscars.

Millor actriu secundària

Faltant-me veure el paper de la Julia Roberts a Agost, no em sorprendria del tot que rebés aquest guardó després d'una llarga i prolífica carrera i molts premis i nominacions, però només un Oscar, el de millor actriu, per Erin Brokovich fa més de 10 anys.

Però crec que l'aposta òbvia és la de la Lupita Nyong'o pel seu paper torturat a 12 anys d'esclavitud. Si no és així podria guanyar la Jennifer Lawrence per American Hustle. Jo l'hi donaria, però l'any passat ja va guanyar el de millor actriu per La part positiva de les coses, encara que molta gent pensa que no n'hi havia per tant (potser és que va caure bé el personatge i tot i que la interpretació era més normaleta va captivar els votants), i dos anys seguits i amb només 23 anys d'edat ho veig complicat. Els Globus d'Or, però, els ha rebut seguits, per tant hi ha aquest precedent.

Crec que, pels motius exposats, altres sòlides interpretacions com són les de la Sally Hawkins (Blue Jasmine) i la June Squibb (Nebraska) tenen poques opcions de guanyar.

Millor pel·lícula d'animació

Només he vist 3 de les pel·lícules nominades en aquesta categoria, no puc opinar sobre Ernest et Célestine ni Kaze Tachinu, de l'Studio Ghibli i aclamada a tot arreu, però penso que la cosa estarà entre aquesta última i Frozen: el Regne del Gel (que crec que és la que guanyarà), mentre que Gru 2: El meu dolent preferit i la més fluixeta Els Croods quedarien fora.

Millor guió original

Les he vist totes (American Hustle, Blue Jasmine, Dallas Buyers Club, Her i Nebraska), i després de fer l'esforç de distingir les pel·lícula en el seu conjunt d'allò que expliquen, crec que la guanyadora serà Her, per una història preciosa i amb diàlegs realistes i intel·ligents. La que estic força segur que no guanyarà és Blue Jasmine, perquè com que el senyor Woody Allen és qui la va escriure i pesa sobre ell l'escàndol abans descrit, no crec que el premiïn per més que aquesta sigui la seva millor pel·lícula en uns quants anys.

Millor guió adaptat

En aquest cas no he vist Captain Phillips ni Philomena, però entre 12 anys d'esclavitud, The Wolf of Wall Street i Before Midnight crec que serà l'última la que guanyi l'estatueta, encara que sigui com a premi a aquesta popular trilogia sobre la relació d'una parella al llarg de 18 anys que ens ha ofert una entrega cada 9 anys des de 1995.

Sobre la resta de categories, és a dir les de documentals, millor pel·lícula en llengua no anglesa, curts d'imatge real i d'animació, maquillatge i vestuari, i els aspectes tècnics (que espero que siguin els únics guardons que s'emporti Gravity), com que no he vist la majoria dels films no gosaria fer cap aposta, però crec que per exemple la cançó Let it go de Frozen és la candidata més ferma a l'Oscar a la Millor Cançó, i no m'estranyaria que Saving Mr. Banks s'endugués el premi a la Millor Banda Sonora, a càrrec del veterà Thomas Newman.

En resum:

Categoria	Aposta	Desig
Millor pel·lícula	12 anys d'esclavitud	Her
Millor director	Steve McQueen	Alexander Payne
Millor actor protagonista	Chiwetel Ejiofor	Matthew McConaughey
Millor actriu protagonista	Judi Dench	Amy Adams / Cate Blanchett
Millor actor secundari	Jared Leto	Jared Leto / Bradley Cooper
Millor actriu secundària	Lupita Nyong'o	Jennifer Lawrence
Millor pel·lícula d'animació	Frozen	Frozen
Millor guió original	Her	Her
Millor guió adaptat	Before Midnight	Before Midnight