Pronòstics personals per als Premis de l'Acadèmia (Oscars) 2014

No havia fet mai una entrada sobre aquest tema, però es dóna la circumstància que enguany he vist bona part de les pel·lícules que competeixen en les diverses categories d'aquesta 86a edició dels Premis de l'Acadèmia de Cinema dels Estats Units, popularment coneguts com els Oscars (o els Oscar, que en català potser hauríem d'eliminar aquest plural anglosaxó), abans que tingui lloc la cerimònia, que en aquest cas se celebrarà i es retransmetrà la matinada del 2 al 3 de març (hora catalana).

Sense ser cap expert en cinema i lluny de la capacitat analítica i literària dels que es dediquen professionalment a aquests temes, voldria fer una reflexió i alhora un pronòstic sobre el que crec que passarà en algunes de les categories, a veure si l'encerto ja que, per una vegada, en comptes d'anar al cinema després de saber quins són els guanyadors, ho he fet abans i vull provar sort.

Abans de començar, però, vull aclarir que aquests guardons són els que desperten més interès i els que influeixen més el gran públic a l'hora de considerar si un film i els seus responsables són més o menys vàlids, però sóc plenament conscient que no són els únics premis que existeixen ni els únics que ens han de fer prendre decisions. Simplement són els més populars, els que provoquen més desplegament per part dels mitjans de comunicació i els que generen més debats i converses, i és per això que els dedico una entrada i en faig un pronòstic que, per cert, no amaga dubtes.

Millor pel·lícula

La categoria de millor pel·lícula és, suposo que hi estem d'acord, la més interessant, perquè acostuma a acompanyada d'altres premis o com a mínim nominacions, atès que un film és el resultat de la feina de molta gent en diversos camps.

I aquí introdueixo els meus dubtes, que afecten diverses categories, perquè ja se sap que en aquests premis hi intervenen factors que van més enllà dels mèrits pròpiament dits. 12 anys d'esclavitud em va agradar força, sí, però pel tema que toca té tots els números d'alçar-se amb aquest premi tant si és la millor com si no. Si no és així, la meva segona candidata i la que més m'ha agradat és Her, seguida de molt a prop per Dallas Buyers Club.

Si em pregunteu amb quina m'ho he passat millor, us diria que The Wolf of Wall Street, però és molt Scorsese i els costa molt premiar el seu estil. Nebraska, per la seva banda, probablement s'ho mereixeria, però en tenir aquesta aura de film independent m'estranyaria que guanyés en uns premis tan llepaculs amb la indústria de Hollywood com aquests.

Pel que fa a American Hustle, és d'aquelles pel·lícules que ens fan gaudir sobretot pel seu repartiment. No dic que sigui pas dolenta o mediocre, en absolut, em va agradar força, però m'adono que segurament m'agradaven més els seus actors i les seves actrius que no pas la història que explicava i com l'explicava. Gravity és una pel·lícula entretinguda i fins a cert punt original en la seva premissa, però no diria mai que és una seriosa candidata al guardó. No puc opinar sobre Philomena, que no he vist, però no crec que ens sorprengui. I tampoc no he vist Captain Phillips, perquè en general les bèl·liques no m'interessen, però té prou competència com perquè la descarti.

Millor director

Tot i que em sorprendria que en la categoria de millor pel·lícula guanyés Nebraska, tal com està feta i com ens expliquen la història no em sorprendria tant que Alexander Payne s'endugués l'estatueta de millor director, i confesso que és una categoria que em costa analitzar. En part perquè sol anar associada a la Millor Pel·lícula i, si és així, suposo que el guanyador serà l'Steve McQueen per 12 years a slave. 

Millor actor protagonista

En aquest cas sí que he vist les interpretacions dels 5 nominats, i m'ho posen molt difícil. Pels mateixos motius que crec que 12 anys d'esclavitud guanyarà el de Millor Pel·lícula, crec que el seu protagonista, en Chiwetel Ejiofor, s'endurà l'estatueta de Millor Actor. Agraden les interpretacions sofertes i els drames d'aquest nivell.

Tanmateix té seriosos rivals: a Hollywood li encanta premiar les transformacions, i en Christian Bale torna a modificar el seu cos a American Hustle (aquest cop per a engreixar-se i, a sobre, per decisió pròpia, sense que la seva contrapartida del món real tingués aquest aspecte). Però no crec que la cosa vagi per aquí. Si premien tant la interpretació com la transformació del cos l'Oscar serà per a en Matthew McConaughey per la seva feina a Dallas Buyers Club, que seria la meva segona opció, i si encerto me n'alegraré.

També aplaudiria que premiessin en Leonardo Di Caprio, i no perquè a The Wolf of Wall Street faci res que no hagi estat fent (i molt bé) durant els darrers anys, que és el paper de ric sonat, sinó per acumulació de mèrits, ja que aquesta és la seva cinquena nominació i encara no l'han premiat mai. I si el guardó se l'endú en Bruce Dern per Nebraska a mi no em sentiran queixar-me, però no crec que passi.

Millor actriu protagonista

Pel que fa a les protagonistes femenines, no he vist pas la feina de les veteraníssimes Judi Dench (Philomena) i Meryl Streep (Agost), però la primera ja duu en aquesta categoria 5 nominacions i cap guardó (per tant, ferma candidata), i la segona... bé, és una habitual de les nominacions i a la seva col·lecció té 2 estatuetes com a millor actriu i 1 com a millor actriu secundària. No crec que repeteixi enguany.

En el cas de les que sí que he vist, descartaria la Sandra Bullock (Gravity) perquè el paper que hi fa tampoc no és espectacular, i apostaria per la Cate Blanchett, però si l'escàndol per les renovades acusacions d'abusos sexuals d'en Woody Allen sobre la seva filla adoptiva quan aquesta era menor d'edat esquitxen tot allò que tingui relació amb Blue Jasmine, la senyora Blanchett podria pagar injustament. 

L'Amy Adams aconsegueix amb American Hustle la seva primera nominació en aquesta categoria, però ja en va tenir 4 com a millor actriu secundària en el passat recent (cap d'elles amb premi). Potser ja és hora de donar-li un premi per acumulació de mèrits, com a en Di Caprio, i si és cert que els Globus d'Or acostumen a premiar el que després premia l'Acadèmia podria guanyar-lo. Seria la meva segona opció després de la Judi Dench (que com ja he dit no he vist), però si les votacions són justes amb la Cate Blanchett serà ella qui s'endugui el premi i el sumi al de millor actriu secundària que va obtenir el 2004 amb L'aviador.

Millor actor secundari

Aquí només hi ha una interpretació sobre la que no puc opinar, perquè no l'he vist, que és la d'en Barkhad Abdi (Captain Phillips), però pel que fa a les altres quatre em moc entre en Bradley Cooper (American Hustle), perquè trobo que clava el paper que li van encarregar i potser seria la manera de compensar que l'any passat no s'endugués el de premi al millor actor per La part positiva de les coses, i en Jared Leto, principal candidat per la seva interpretació d'un homosexual transvestit a Dallas Buyers Club, un paper pel qual, com en Matthew McConaughey, també va transformar el cos aprimant-se fins a l'extrem.

Quedarien fora, doncs, en Michael Fassbender, negrer despietat a 12 anys d'esclavitud, i en Jonah Hill, el millor amic del protagonista de The Wolf of Wall Street, que tard o d'hora acabarà premiat perquè ja ha acumulat moltes nominacions pels seus treballs, dues d'elles per als Oscars.

Millor actriu secundària

Faltant-me veure el paper de la Julia Roberts a Agost, no em sorprendria del tot que rebés aquest guardó després d'una llarga i prolífica carrera i molts premis i nominacions, però només un Oscar, el de millor actriu, per Erin Brokovich fa més de 10 anys.

Però crec que l'aposta òbvia és la de la Lupita Nyong'o pel seu paper torturat a 12 anys d'esclavitud. Si no és així podria guanyar la Jennifer Lawrence per American Hustle. Jo l'hi donaria, però l'any passat ja va guanyar el de millor actriu per La part positiva de les coses, encara que molta gent pensa que no n'hi havia per tant (potser és que va caure bé el personatge i tot i que la interpretació era més normaleta va captivar els votants), i dos anys seguits i amb només 23 anys d'edat ho veig complicat. Els Globus d'Or, però, els ha rebut seguits, per tant hi ha aquest precedent.

Crec que, pels motius exposats, altres sòlides interpretacions com són les de la Sally Hawkins (Blue Jasmine) i la June Squibb (Nebraska) tenen poques opcions de guanyar.

Millor pel·lícula d'animació

Només he vist 3 de les pel·lícules nominades en aquesta categoria, no puc opinar sobre Ernest et Célestine ni Kaze Tachinu, de l'Studio Ghibli i aclamada a tot arreu, però penso que la cosa estarà entre aquesta última i Frozen: el Regne del Gel (que crec que és la que guanyarà), mentre que Gru 2: El meu dolent preferit i la més fluixeta Els Croods quedarien fora.

Millor guió original

Les he vist totes (American Hustle, Blue Jasmine, Dallas Buyers Club, Her i Nebraska), i després de fer l'esforç de distingir les pel·lícula en el seu conjunt d'allò que expliquen, crec que la guanyadora serà Her, per una història preciosa i amb diàlegs realistes i intel·ligents. La que estic força segur que no guanyarà és Blue Jasmine, perquè com que el senyor Woody Allen és qui la va escriure i pesa sobre ell l'escàndol abans descrit, no crec que el premiïn per més que aquesta sigui la seva millor pel·lícula en uns quants anys.

Millor guió adaptat

En aquest cas no he vist Captain Phillips ni Philomena, però entre 12 anys d'esclavitud, The Wolf of Wall Street i Before Midnight crec que serà l'última la que guanyi l'estatueta, encara que sigui com a premi a aquesta popular trilogia sobre la relació d'una parella al llarg de 18 anys que ens ha ofert una entrega cada 9 anys des de 1995.

Sobre la resta de categories, és a dir les de documentals, millor pel·lícula en llengua no anglesa, curts d'imatge real i d'animació, maquillatge i vestuari, i els aspectes tècnics (que espero que siguin els únics guardons que s'emporti Gravity), com que no he vist la majoria dels films no gosaria fer cap aposta, però crec que per exemple la cançó Let it go de Frozen és la candidata més ferma a l'Oscar a la Millor Cançó, i no m'estranyaria que Saving Mr. Banks s'endugués el premi a la Millor Banda Sonora, a càrrec del veterà Thomas Newman.

En resum:

Categoria	Aposta	Desig
Millor pel·lícula	12 anys d'esclavitud	Her
Millor director	Steve McQueen	Alexander Payne
Millor actor protagonista	Chiwetel Ejiofor	Matthew McConaughey
Millor actriu protagonista	Judi Dench	Amy Adams / Cate Blanchett
Millor actor secundari	Jared Leto	Jared Leto / Bradley Cooper
Millor actriu secundària	Lupita Nyong'o	Jennifer Lawrence
Millor pel·lícula d'animació	Frozen	Frozen
Millor guió original	Her	Her
Millor guió adaptat	Before Midnight	Before Midnight

Cinema: The Dark Knight Rises

Ja està, ja l'he vist. He vist el final de la trilogia de Batman d'en Christopher Nolan (sense oblidar el guionista David S. Goyer). I ja havia decidit no deixar passar ni 24 hores després de veure la pel·lícula per tal de fer-ne la ressenya. Naturalment, però, l'havia de pair, ja ha arribat el moment d'escriure sobre el tema i faré el mínim d'spoilers possible.

The Dark Knight Rises (2012) és la tercera i última part de la trilogia encetada amb Batman Begins (2005) i continuada amb The Dark Knight (2008). Ja va dir el seu director, en Christopher Nolan, que seria la seva última aproximació a l'univers Batman i així serà, perquè ara la seva relació amb DC Comics és la de productor del nou film d'en Superman que arribarà el 2013. O sigui que algun dia hi tornarà a haver pel·lícules d'en Batman, però ja podem esperar asseguts i sense garanties que arribin al nivell d'aquesta trilogia, que ha acabat per al meu gust d'una manera gairebé perfecta.

Recordem que la segona pel·lícula va acabar amb en Batman desapareixent i sacrificant la seva imatge pel bé de l'ànim del poble de Gotham, de manera que l'idolatrat fiscal Harvey Dent, transformat en Dues Cares sense que ho sabés la gent, moria presumptament a mans del Cavaller Fosc. El comissari James Gordon (Gary Oldman) seguia el corrent al seu aliat i la cosa quedava així. 

8 anys després no s'ha tornat a veure el justicier pels carrers de la ciutat, una ciutat en aparent pau que encara recorda i homenatja el senyor Dent, insistència que jo interpreto com la compensació pel relativament poc metratge que té aquest magnífic dolent de l'univers Batman en una segona part dominada per en Joker. Però cal passar pàgina, també d'això, i presentar una nova història, una nova amenaça que obligui en Bruce Wayne a treure la pols a l'uniforme.

Aquesta amenaça duu el nom de Bane (un musculat Tom Hardy que tot i així no arriba a la imponent mida del Bane dels còmics i, ja que en parlem, té un origen diferent) i arriba a Gotham amb la intenció de sembrar el caos. Un enemic que, amb una manera de parlar ben curiosa que segurament divideix les opinions, està per sobre del que pot arribar a combatre en Batman, cosa que comprovarà un cop surti del seu retir, desentrenat i arrossegant lesions mal guarides (referència a l'obra de Frank Miller The Dark Knight Returns, per cert).

Però els malvats plans d'en Bane, que bàsicament consisteixen en destruir Gotham City després d'uns quants dies de caos que pensa gaudir de valent (i que estan trets de la macrosaga de 1999-2000 No Man's Land), no són els únics maldecaps d'un Bruce Wayne que es veu obligat a tornar a l'acció, sinó que també veurà com l'ataquen en el pla econòmic mentre, per acabar-ho d'adobar, coneix dues misterioses dones.

Una d'elles és la Selina Kyle (Anne Hathaway), que com tots sabem és la Catwoman, tot i que la caracterització no acaba d'assemblar-se gaire a la que estem acostumats a veure en aquest personatge ambigu de l'univers Batman. En canvi celebro l'actuació de la senyoreta Hathaway, força adequada, i reconec que la meva primera reacció en saber que ella faria de Catwoman no va ser gaire positiva i que estava equivocat. L'únic que lamento és que li hagin deixat els cabells llargs quan el personatge els duu curts gairebé sempre i, a sobre, l'actriu de vegades també.

En fi, la Selina es dedica a robar joies, com la seva contrapartida del còmic, però ocasionalment s'aliarà amb el Cavaller Fosc en un interessant estira i arronsa entre dues persones que s'atrauen malgrat els seus oposats camins respecte el Bé i el Mal. O potser no són tan oposats, però sí que els veuen des de punts de vista radicalment diferents perquè, al cap i a la fi, tenen motivacions diferents.

L'altra és la Miranda Tate (Marion Cotillard), una dona que ha estat finançant l'únic projecte d'Empreses Wayne que no s'ha tancat per manca de fons i amb qui el protagonista també té una curiosa història. Naturalment, a la trama hi té molt més pes del que ens volen fer pensar al principi i jugarà un paper clau en tot plegat.

Els esdeveniments del principi de la pel·lícula tindran apartat l'entranyable comissari Gordon durant una bona estona, però en Batman comptarà amb un nou aliat dins un cos de policia que encara el té en cerca i captura per la mort d'en Harvey Dent. És l'agent Blake (Joseph Gordon-Levitt), personatge inèdit que comparteix ideals amb el Cavaller Fosc i tindrà més importància a la trama i al final de la pel·lícula del que al principi ens pensem.

Amb ell es completa un trio d'actors que el 2010 vam poder veure a Origen, també d'en Christopher Nolan, i no hem d'oblidar que en aquella pel·lícula també hi sortien en Ken Watanabe (el fals Ra's al Ghul de Batman Begins), en Michael Caine i en Cyllian Murphy. Ja que estem parlant de cares conegudes podrem veure en petits papers dos actors de Prison Break (a The Dark Knight en sortia un altre), un de Grey's Anatomy i un de Dexter.

Evidentment també hi tenim secundaris imprescindibles com en Lucius Fox (Morgan Freeman) i l'Alfred Pennyworth (Michael Caine), que tenen en aquesta tercera part potser un paper més petit que mai, però és que també li passa això a en Batman. Sí, encara que sembli mentida és una pel·lícula d'en Batman amb relativament poca presència del Cavaller Fosc.

Tot i així, el que alguns consideren una mancança del film per a mi és una oportunitat per a que els altres personatges, sobretot els nous, es llueixin. I no només els nous, sinó que en Gary Oldman pot tornar a clavar en Jim Gordon en el que, per al meu gust, és el paper més fidel al caràcter dels personatges segons les seves versions en paper de tots els que s'han vist durant la trilogia. 

El cas és que el film va tirant endavant sense entrebancs, ni tan sols és un problema que tingui una trama més complicada del que és habitual en el cinema comercial, ensenyant-nos un Batman més destrossat que mai (en tots els sentits) i encaminant-se cap a un clímax espectacular en més d'un aspecte que no podria haver tancat millor la trilogia.

A més ho fa sense oblidar d'on ve, amb unes quantes escenes de flaixbac de les dues pel·lícules anteriors i alguna aparició estel·lar que no revelarem, però també picades d'ullet als fans com la que té lloc en les paraules del comissari quan és rescatat de les clavegueres (o com les que es poden llegir aquí en anglès, algunes de les quals no m'havien cridat l'atenció), i amb alguns cops d'efecte finals que ens deixen amb un somriure a la cara, tant als que saben de què va tot plegat com als que no.

S'ha de dir, però, que haver llegit massa informació en aquests anys que s'ha estat parlant tant de la pel·lícula farà que alguna revelació d'identitats sigui previsible i es perdi l'efecte sorpresa, però l'espectador ideal, que seria un expert en Batman que no hagi llegit res sobre el film, no existeix.

The Dark Knight Rises, on molts han volgut veure una crítica al capitalisme però també als mètodes radicals per a eliminar-lo, posa el punt final a la història del Cavaller Fosc tal com se la van imaginar Nolan i Goyer basant-se en l'esperit de Batman: Year One però afegint-hi tota mena de coses i barrejant els ingredients per tal de crear un relat nou que donés una visió fidel del personatge i el seu món als no lectors de còmics i alhora satisfés els que coneixem bé en Batman de la seva versió en paper. 

En altres paraules i com ja vaig dir en veure la segona pel·lícula, TDKR és el que considero que ha de ser un film basat en un còmic: respectar, sí, però també innovar, prendre's llicències per tal de sorprendre i tenir-nos a la butaca cavil·lant sobre quan i com passaran les coses que esperem i si, de fet, passaran, a més d'oferir petits detalls que els experts detectaran i als neòfits no els impedirà entendre el que passa.

Així doncs, el tancament de la saga és excel·lent, malgrat algunes coses poc creïbles i alguns moments excessivament teatrals (petons en moments en què el temps no sobra? No ho veig clar...). Sé que hi ha moltes opinions contràries al que diré ara, però per a mi la tercera part és una mica millor que la segona (molt bona, però per al meu gust sobrevalorada), sense cap mena de dubte, i fins i tot puc dir el mateix de l'esplèndida banda sonora d'en Hans Zimmer, que a la segona pel·lícula em va agradar una mica menys.