El temps no perdona: Big Love

Fa gairebé 5 anys vaig fer una entrada sobre una sèrie que havia descobert mig per casualitat, perdent-me en seguir enllaços de la Wikipedia, i que m'havia agradat molt. Era Big Love, una producció de l'HBO sobre una família poligàmica, i es va emetre originalment entre 2006 i 2011.

Com que han passat més de 7 anys des del seu final, i al seu planter hi havia cares que ja eren força conegudes, però que després en alguns casos ho han estat encara més, em preguntava què se n'havia fet, i vaig veure que era una candidata més que adequada per a una nova entrada d'aquesta secció.

El protagonista de la sèrie era en Bill Henrickson, un polígam integrat a la societat després de marxar de la comuna/secta on s'havia criat, i interpretat per en Bill Paxton, vist en papers a The Terminator (1984), Weird Science (1985), Aliens (1986), Apollo 13 (1995) o Edge of Tomorrow (2014).

Després de la sèrie va coprotagonitzar la minisèrie Hatfields & McCoys (2012) amb en Kevin Costner, va sortir en 6 episodis de Marvel's Agents of S.H.I.E.L.D. (2014) i protagonitzava la versió televisiva de Training Day l'any 2017... però va morir als 61 anys per complicacions després d'una operació coronària. En cinema es va estrenar aquell any, de manera pòstuma, The Circle. 

Pel que fa a les seves dones comencem amb la Jeanne Tripplehorn, que feia de Barbara Henrickson i era la més gran de les tres dones del protagonista, i que ara té 55 anys.

L'havíem vist ja a Instint Bàsic (1992) i a Waterworld (1995), per exemple, però Big Love va ser el paper que li va proporcionar més metratge en pantalla, i tornaria a tocar la televisió a Criminal Minds entre 2012 i 2014, però en general no ha treballat gaire més, tot i que el 2017 es va poder veure a Little Pink House (a la foto) i aquest any ha sortit a Gloria Bell, estrenada al Festival Internacional de Cinema de Toronto, però que arribarà als cinemes l'any vinent. 

Segurament la cara més coneguda del repartiment era la de la Chloë Sevigny (44 anys), habitual de moltes pel·lícules independents -i per això li esqueia aquesta producció de l'HBO que tampoc no era de les sèries més conegudes de la cadena- que podem veure en títols com Kids (1995), Boys don't cry (1999), American Psycho (2000), Dogville (2003), la polèmica The Brown Bunny (2003), Zodiac (2007)...

A Big Love feia de la segona dona d'en Bill, la Nicky Grant (sembla que no es va canviar el cognom en casar-se), i en televisió després d'allò va fer coses com dues temporades d'American Horror Story (2012 i 2015-2016) o 24 episodis de Bloodline (2015-2017), mentre que al cine s'ha inflat a participar en diversos projectes, un dels més recents dels quals aquesta Lizzie (2018) de la foto.

La tercera dona del protagonista era la Margene, interpretada per la Ginnifer Goodwin, ara amb 40 anys, que ja havia fet un paper important a la televisió, a la comèdia Ed (2001-2003), i tant a la petita pantalla com a la gran havia dut a terme diversos rols petits, però sens dubte aquest va ser el més important que havia interpretat fins llavors.

El mateix 2011 va participar en una minisèrie de 5 episodis anomenada Margene's Blog, però el més important que va fer aquell any, el mateix en què va acabar Big Love, va ser entrar com a protagonista a Once Upon a Time, on va fer 135 episodis entre 2011 i 2017, i hi ha tornat com a convidada aquest mateix 2018 per al final de la sèrie (a la dreta de la foto). 

El 2012 va fer també 20 episodis a Electric City, sèrie d'animació en què va proporcionar la veu, cosa que tornaria a fer el 2016 amb Zootopia, al cinema, fent de protagonista femenina. Curiosament, des de llavors no ha tornat a fer cine, i a la televisió després de Once Upon a Time tampoc, però el 2017 es va poder veure al teatre amb Constellation. 

La filla gran d'en Bill, la Sarah, hi feia un paper secundari que després es va anar diluint, però perquè l'actriu que la interpretava es va convertir ràpidament en una estrella de cine. L'Amanda Seyfried, ara amb 33 anys, ja s'havia pogut veure, per exemple, al seu debut cinematogràfic amb Mean Girls (2004), però el 2008 va esclatar amb Mamma Mia!, la seqüela de la qual, Mamma Mia! Here we go again ha fet precisament 10 anys després, aquest 2018 (a la foto).

En televisió ja havia fet, entre 1999 i 2001, As the World Turns, 11 episodis de Veronica Mars entre 2004 i 2006, i hi tornaria després de Big Love per fer Twin Peaks, la seqüela de 2017 de la mítica sèrie dels 90, però sobretot ha fet cine, amb papers tan destacats com Dear John (2010, que és on jo la vaig conèixer, per cert), In Time (2011) o Les Misérables (2012), entre molts altres.

El fill gran del protagonista era en Ben Henrickson, un Douglas Smith que ara té també 33 anys i que no cal dir que no ha adquirit, ni de bon tros, la fama i la influència de la seva germana televisiva, i encara que tenia força experiència en papers en produccions poc conegudes, i després de la sèrie en petits papers en coses de més renom, es podria dir que, tot i treballar força, la seva carrera no ha esclatat com la de l'Amanda.

El més recent és la sèrie The Alienist (a la foto), d'aquest mateix 2018, en què comparteix repartiment amb gent com ara la Dakota Fanning (també a la foto), en Daniel Brühl o en Luke Evans, però abans també se'l va poder a veure a la gran però cancel·lada Vinyl (2015).

El xicot de la Sarah, i un paper força petit però que va aparèixer en 14 episodis, era interpretat per un Aaron Paul que dos anys després de començar Big Love es va fer molt famós de cop com a pràcticament coprotagonista de Breaking Bad, poca broma, on s'hi va estar durant tota la sèrie i, sens dubte, el seu paper més conegut.

Ara té 39 anys i al cinema va veure incrementada la seva feina, amb coses com un paper secundari també a Fathers and Daughters (2015), que esmento perquè va tornar a fer de parella de l'Amanda Seyfried, però en televisió ha continuat fent coses, com la veu del personatge Todd Chávez a BoJack Horseman o l'aparició a la sèrie The Path (a la foto) durant les tres temporades que ha durat des de 2016 fins a aquest 2018. L'any que ve segurament el veurem a la pel·lícula que farà de seqüela de Breaking Bad.

El veterà Bruce Dern, que ara té 82 anys, i que a Big Love feia de Frank, pare d'en Bill, ja tenia una àmplia carrera televisiva, però la sèrie va ser de les últimes coses que va fer a la petita pantalla. En canvi, en cinema, on també tenia una dilatada experiència, li va arribar força més feina.

Se l'ha pogut veure en petits papers de pel·lícules d'en Quentin Tarantino, concretament a Django Unchained (2012) i The Hateful Eight (2015), i hi torna a col·laborar l'any vinent amb Once Upon a Time in Hollywood, però segurament el seu paper més destacat va ser el del protagonista de Nebraska (2013), que li va proporcionar una nominació a l'Oscar al millor actor, entre molts altres reconeixements.

La mare del protagonista es deia Lois i la interpretava la Grace Zabriskie, que ara té 77 anys i que, amb també una llarguíssima carrera, és recordada entre altres coses pel seu paper de mare de l'assassinada Laura Palmer a Twin Peaks, tant a la sèrie original de 1990-91 com a la seqüela de 2017, on va tornar a compartir repartiment amb l'Amanda Seyfried.

I si allà hi va retrobar la neta, actualment es torna a veure les cares amb el net a The Alienist. A banda d'això, en els anys des que va acabar Big Love també ha fet petites estades en sèries com The Killing (2013), Ray Donovan (2015) o Santa Clarita Diet (2017).

La seva candidata a segona nora per part del germà d'en Bill es deia Kathy i la interpretava la Mireille Enos (43 anys), que després va aconseguir un paper protagonista a The Killing (2011-2014), on sortia també la senyora Zabriskie, i a The Catch (2016-17), que només va durar dues temporades però era força entretinguda.

El sogre d'en Bill per part de la seva segona dona, la Nicky, era en Roman Grant, l'autoproclamat profeta de la secta que apareixia a la sèrie i el dolent d'aquesta, podríem dir. La seva inconfusible cara era la d'en Harry Dean Stanton.

Ja tenia una dilatadíssima carrera cinematogràfica i televisiva (on també va fer Twin Peaks), sobretot a la pantalla gran, amb papers en produccions com The Godfather Part II (1974), Alien (1979), Paris, Texas (1984), The Last Temptation of Christ (1988), Fear and Loathing in Las Vegas (1998), entres moltes altres, però cal destacar Lucky (2017), a la foto, l'última estrenada en vida, perquè va morir aquell any a l'edat de 91 anys. Aquest 2018 s'estrenava Frank and Ava, paper pòstum d'aquest senyor.

 
Acabem amb el seu fill, l'Alby Grant, destinat a liderar la comuna poligàmica i amb el rostre i la veu d'en Matt Ross, que ara té 48 anys.

Amb feines esporàdiques i no gaire destacades en cinema, llevat d'alguna excepció com ara el seu paper a Good Night, and Good Luck (2005), va tenir més sort com a director amb la premiada Captain Fantastic (2016) i ha triomfat una mica més a la televisió, amb Big Love, però també Magic City (2013-14), aparicions a American Horror Story el 2011 i el 2015 i, des de 2014, com a "dolent" també de Silicon Valley.

Hem repassat les cares principals d'aquella sèrie que vaig veure quan alguns dels seus intèrprets ja eren coneguts, però trobo que és igualment interessant veure com els va anar, a tots plegats, després d'aquell punt d'inflexió.




 

Pronòstics personals per als Premis de l'Acadèmia (Oscars) 2014

No havia fet mai una entrada sobre aquest tema, però es dóna la circumstància que enguany he vist bona part de les pel·lícules que competeixen en les diverses categories d'aquesta 86a edició dels Premis de l'Acadèmia de Cinema dels Estats Units, popularment coneguts com els Oscars (o els Oscar, que en català potser hauríem d'eliminar aquest plural anglosaxó), abans que tingui lloc la cerimònia, que en aquest cas se celebrarà i es retransmetrà la matinada del 2 al 3 de març (hora catalana).

Sense ser cap expert en cinema i lluny de la capacitat analítica i literària dels que es dediquen professionalment a aquests temes, voldria fer una reflexió i alhora un pronòstic sobre el que crec que passarà en algunes de les categories, a veure si l'encerto ja que, per una vegada, en comptes d'anar al cinema després de saber quins són els guanyadors, ho he fet abans i vull provar sort.

Abans de començar, però, vull aclarir que aquests guardons són els que desperten més interès i els que influeixen més el gran públic a l'hora de considerar si un film i els seus responsables són més o menys vàlids, però sóc plenament conscient que no són els únics premis que existeixen ni els únics que ens han de fer prendre decisions. Simplement són els més populars, els que provoquen més desplegament per part dels mitjans de comunicació i els que generen més debats i converses, i és per això que els dedico una entrada i en faig un pronòstic que, per cert, no amaga dubtes.

Millor pel·lícula

La categoria de millor pel·lícula és, suposo que hi estem d'acord, la més interessant, perquè acostuma a acompanyada d'altres premis o com a mínim nominacions, atès que un film és el resultat de la feina de molta gent en diversos camps.

I aquí introdueixo els meus dubtes, que afecten diverses categories, perquè ja se sap que en aquests premis hi intervenen factors que van més enllà dels mèrits pròpiament dits. 12 anys d'esclavitud em va agradar força, sí, però pel tema que toca té tots els números d'alçar-se amb aquest premi tant si és la millor com si no. Si no és així, la meva segona candidata i la que més m'ha agradat és Her, seguida de molt a prop per Dallas Buyers Club.

Si em pregunteu amb quina m'ho he passat millor, us diria que The Wolf of Wall Street, però és molt Scorsese i els costa molt premiar el seu estil. Nebraska, per la seva banda, probablement s'ho mereixeria, però en tenir aquesta aura de film independent m'estranyaria que guanyés en uns premis tan llepaculs amb la indústria de Hollywood com aquests.

Pel que fa a American Hustle, és d'aquelles pel·lícules que ens fan gaudir sobretot pel seu repartiment. No dic que sigui pas dolenta o mediocre, en absolut, em va agradar força, però m'adono que segurament m'agradaven més els seus actors i les seves actrius que no pas la història que explicava i com l'explicava. Gravity és una pel·lícula entretinguda i fins a cert punt original en la seva premissa, però no diria mai que és una seriosa candidata al guardó. No puc opinar sobre Philomena, que no he vist, però no crec que ens sorprengui. I tampoc no he vist Captain Phillips, perquè en general les bèl·liques no m'interessen, però té prou competència com perquè la descarti.

Millor director

Tot i que em sorprendria que en la categoria de millor pel·lícula guanyés Nebraska, tal com està feta i com ens expliquen la història no em sorprendria tant que Alexander Payne s'endugués l'estatueta de millor director, i confesso que és una categoria que em costa analitzar. En part perquè sol anar associada a la Millor Pel·lícula i, si és així, suposo que el guanyador serà l'Steve McQueen per 12 years a slave. 

Millor actor protagonista

En aquest cas sí que he vist les interpretacions dels 5 nominats, i m'ho posen molt difícil. Pels mateixos motius que crec que 12 anys d'esclavitud guanyarà el de Millor Pel·lícula, crec que el seu protagonista, en Chiwetel Ejiofor, s'endurà l'estatueta de Millor Actor. Agraden les interpretacions sofertes i els drames d'aquest nivell.

Tanmateix té seriosos rivals: a Hollywood li encanta premiar les transformacions, i en Christian Bale torna a modificar el seu cos a American Hustle (aquest cop per a engreixar-se i, a sobre, per decisió pròpia, sense que la seva contrapartida del món real tingués aquest aspecte). Però no crec que la cosa vagi per aquí. Si premien tant la interpretació com la transformació del cos l'Oscar serà per a en Matthew McConaughey per la seva feina a Dallas Buyers Club, que seria la meva segona opció, i si encerto me n'alegraré.

També aplaudiria que premiessin en Leonardo Di Caprio, i no perquè a The Wolf of Wall Street faci res que no hagi estat fent (i molt bé) durant els darrers anys, que és el paper de ric sonat, sinó per acumulació de mèrits, ja que aquesta és la seva cinquena nominació i encara no l'han premiat mai. I si el guardó se l'endú en Bruce Dern per Nebraska a mi no em sentiran queixar-me, però no crec que passi.

Millor actriu protagonista

Pel que fa a les protagonistes femenines, no he vist pas la feina de les veteraníssimes Judi Dench (Philomena) i Meryl Streep (Agost), però la primera ja duu en aquesta categoria 5 nominacions i cap guardó (per tant, ferma candidata), i la segona... bé, és una habitual de les nominacions i a la seva col·lecció té 2 estatuetes com a millor actriu i 1 com a millor actriu secundària. No crec que repeteixi enguany.

En el cas de les que sí que he vist, descartaria la Sandra Bullock (Gravity) perquè el paper que hi fa tampoc no és espectacular, i apostaria per la Cate Blanchett, però si l'escàndol per les renovades acusacions d'abusos sexuals d'en Woody Allen sobre la seva filla adoptiva quan aquesta era menor d'edat esquitxen tot allò que tingui relació amb Blue Jasmine, la senyora Blanchett podria pagar injustament. 

L'Amy Adams aconsegueix amb American Hustle la seva primera nominació en aquesta categoria, però ja en va tenir 4 com a millor actriu secundària en el passat recent (cap d'elles amb premi). Potser ja és hora de donar-li un premi per acumulació de mèrits, com a en Di Caprio, i si és cert que els Globus d'Or acostumen a premiar el que després premia l'Acadèmia podria guanyar-lo. Seria la meva segona opció després de la Judi Dench (que com ja he dit no he vist), però si les votacions són justes amb la Cate Blanchett serà ella qui s'endugui el premi i el sumi al de millor actriu secundària que va obtenir el 2004 amb L'aviador.

Millor actor secundari

Aquí només hi ha una interpretació sobre la que no puc opinar, perquè no l'he vist, que és la d'en Barkhad Abdi (Captain Phillips), però pel que fa a les altres quatre em moc entre en Bradley Cooper (American Hustle), perquè trobo que clava el paper que li van encarregar i potser seria la manera de compensar que l'any passat no s'endugués el de premi al millor actor per La part positiva de les coses, i en Jared Leto, principal candidat per la seva interpretació d'un homosexual transvestit a Dallas Buyers Club, un paper pel qual, com en Matthew McConaughey, també va transformar el cos aprimant-se fins a l'extrem.

Quedarien fora, doncs, en Michael Fassbender, negrer despietat a 12 anys d'esclavitud, i en Jonah Hill, el millor amic del protagonista de The Wolf of Wall Street, que tard o d'hora acabarà premiat perquè ja ha acumulat moltes nominacions pels seus treballs, dues d'elles per als Oscars.

Millor actriu secundària

Faltant-me veure el paper de la Julia Roberts a Agost, no em sorprendria del tot que rebés aquest guardó després d'una llarga i prolífica carrera i molts premis i nominacions, però només un Oscar, el de millor actriu, per Erin Brokovich fa més de 10 anys.

Però crec que l'aposta òbvia és la de la Lupita Nyong'o pel seu paper torturat a 12 anys d'esclavitud. Si no és així podria guanyar la Jennifer Lawrence per American Hustle. Jo l'hi donaria, però l'any passat ja va guanyar el de millor actriu per La part positiva de les coses, encara que molta gent pensa que no n'hi havia per tant (potser és que va caure bé el personatge i tot i que la interpretació era més normaleta va captivar els votants), i dos anys seguits i amb només 23 anys d'edat ho veig complicat. Els Globus d'Or, però, els ha rebut seguits, per tant hi ha aquest precedent.

Crec que, pels motius exposats, altres sòlides interpretacions com són les de la Sally Hawkins (Blue Jasmine) i la June Squibb (Nebraska) tenen poques opcions de guanyar.

Millor pel·lícula d'animació

Només he vist 3 de les pel·lícules nominades en aquesta categoria, no puc opinar sobre Ernest et Célestine ni Kaze Tachinu, de l'Studio Ghibli i aclamada a tot arreu, però penso que la cosa estarà entre aquesta última i Frozen: el Regne del Gel (que crec que és la que guanyarà), mentre que Gru 2: El meu dolent preferit i la més fluixeta Els Croods quedarien fora.

Millor guió original

Les he vist totes (American Hustle, Blue Jasmine, Dallas Buyers Club, Her i Nebraska), i després de fer l'esforç de distingir les pel·lícula en el seu conjunt d'allò que expliquen, crec que la guanyadora serà Her, per una història preciosa i amb diàlegs realistes i intel·ligents. La que estic força segur que no guanyarà és Blue Jasmine, perquè com que el senyor Woody Allen és qui la va escriure i pesa sobre ell l'escàndol abans descrit, no crec que el premiïn per més que aquesta sigui la seva millor pel·lícula en uns quants anys.

Millor guió adaptat

En aquest cas no he vist Captain Phillips ni Philomena, però entre 12 anys d'esclavitud, The Wolf of Wall Street i Before Midnight crec que serà l'última la que guanyi l'estatueta, encara que sigui com a premi a aquesta popular trilogia sobre la relació d'una parella al llarg de 18 anys que ens ha ofert una entrega cada 9 anys des de 1995.

Sobre la resta de categories, és a dir les de documentals, millor pel·lícula en llengua no anglesa, curts d'imatge real i d'animació, maquillatge i vestuari, i els aspectes tècnics (que espero que siguin els únics guardons que s'emporti Gravity), com que no he vist la majoria dels films no gosaria fer cap aposta, però crec que per exemple la cançó Let it go de Frozen és la candidata més ferma a l'Oscar a la Millor Cançó, i no m'estranyaria que Saving Mr. Banks s'endugués el premi a la Millor Banda Sonora, a càrrec del veterà Thomas Newman.

En resum:

Categoria	Aposta	Desig
Millor pel·lícula	12 anys d'esclavitud	Her
Millor director	Steve McQueen	Alexander Payne
Millor actor protagonista	Chiwetel Ejiofor	Matthew McConaughey
Millor actriu protagonista	Judi Dench	Amy Adams / Cate Blanchett
Millor actor secundari	Jared Leto	Jared Leto / Bradley Cooper
Millor actriu secundària	Lupita Nyong'o	Jennifer Lawrence
Millor pel·lícula d'animació	Frozen	Frozen
Millor guió original	Her	Her
Millor guió adaptat	Before Midnight	Before Midnight