Sèries: Daredevil (tercera temporada)

Més de 8 anys després de l'entrada que li vaig dedicar a la segona temporada d'aquesta sèrie arriba la tercera. No és que hi hagués cap pausa d'aquelles que de vegades es fan, sinó que a casa ens hem dedicat a altres sèries, tot arraconant les de Marvel per a Netflix, i les hem anat recuperant molt de tant en tant. 

Tant és així, que veient la tercera temporada de Daredevil s'hi feien algunes referències que no recordava, i això és una cosa que em sap greu, però tornar-ne a mirar la segona part no era una possibilitat gaire realista. Però, al capdavall, la història s'ha entès i ha posat fi -almenys de moment- a aquesta cuidada i celebrada adaptació a la televisió d'un dels còmics més populars de Marvel.

Publicada originalment a l'octubre de 2018, la tercera temporada de la sèrie, que acabaria sent l'última, comença amb la presumpció de mort del seu protagonista, tal com van acabar les coses a la sèrie crossover The Defenders (un dels fets que no recordava), almenys per part dels seus amics Foggy Nelson i Karen Page, que li continuen pagant el lloguer amb l'esperança que es faci realitat la llei universal de la ficció: si no hi ha cadàver, la mort no està assegurada.

I és que el cos del seu amic no ha aparegut perquè s'ha estimat més recuperar-se a l'ombra, ajudat pel capellà i la monja que se'n van encarregar després de la mort del seu pare. Tot i així, vol tornar a l'activitat superheroica massa aviat, vol accelerar el seu ressorgiment de les cendres, i les coses no li acaben d'anar bé.

Un dels grans enemics de la ficció televisiva del gènere dels superherois, magníficament interpretat per en Vincent d'Onofrio, torna a agafar protagonisme en aquesta tercera temporada -a la segona movia fils des de la presó i un paper més secundari- amb el seu inoblidable Wilson Fisk, el poderós criminal que ara fa un tracte amb l'FBI per protegir la seva estimada Vanessa i poder continuar la seva condemna en forma d'arrest domiciliari, per a indignació popular.

El cas és que els seus fils de titellaire arriben molt lluny, i els va col·locar fa molt de temps, i és en aquesta temporada que els comença a moure, fent ballar tothom al seu so. Des del punt de vista argumental, és una trama excel·lent i fa admirar encara més aquest dolent formidable.

Perquè no és només que demostri un gran poder amb la seva fortuna econòmica, sinó que exhibeix una gran intel·ligència en fer realitat els seus desitjos i els seus plans a través d'altres persones que té controlades d'una manera o d'una altra, algunes d'elles força elaborades i premeditades. 

En aquest sentit tenim un terrible executor de les seves ordres que fa que en Matt Murdock la balli magra, i provoca, de passada, el descrèdit de la figura d'en Daredevil, acció necessària per als objectius d'en Fisk. 

Això, com és natural, provoca la ira del protagonista, que un cop recuperats tant el cos com la memòria muscular es dedica a repartir llenya per desbaratar els plans de la seva nèmesi, però el camí és dur i exasperant, atès que la via física i la legal -on té l'ajuda del calmat Foggy i la cada cop més descontrolada Karen- no provoquen els resultats desitjats.

La tercera temporada de Daredevil és un gran clímax -quan es va escriure no se sabia que seria l'última, amb el permís de la propera resurrecció de la sèrie a Disney+ amb intenció de reboot però els mateixos intèrprets- per a l'enfrontament entre el superheroi cec i el magnat criminal, amb acció, lluita, sang (molta), renaixements, retrobaments, revelacions de les que canvien la vida i, per als que, a diferència de mi, coneixen bé el personatge dels còmics, picades d'ullet que a mi se m'han escapat en bona part, però que no han fet que gaudís menys d'aquest comiat temporal televisiu d'un personatge que, entre totes les sèries de Marvel per a Netflix, va convèncer prou com per fer-se un lloc a les produccions sota el paraigua de Disney, on ja ha fet algunes aparicions tant al cinema com a la televisió.

Si, per alguna raó, com jo, teniu la sèrie inacabada, feu i feu-vos el favor de recuperar-la, perquè val la pena veure com continua tot plegat. 

Sèries: The Punisher (primera temporada)

Arriba un moment que, si la vida no t'ho permet, has d'admetre que no podràs seguir les sèries de televisió quan estan de moda ni, per tant, participar en les converses que els seus seguidors tenen a les xarxes -o a la vida real, que encara existeix-. 

És per això que a casa ens estem prenent amb calma el visionat, per exemple, de les lloades produccions de Marvel per a Netflix i fa molt de temps que no en parlo al blog. Tant, de fet, que aquelles sèries han anat a parar a Disney+ per fer companyia a les que es van fer directament per a la plataforma, algunes de les quals ja han passat per aquí. 

Estrenada al novembre de 2017 -ja veieu la calma amb què ens ho hem pres- i basada en el personatge del mateix nom dels còmics de Marvel, nascut al número 129 de The Amazing Spider-Man el 1974 si voleu la dada friki, la sèrie The Punisher és, originalment, un spin-off de Daredevil, on el personatge apareixia durant la seva segona temporada, de 2016.

Però hi havia moltes coses per explicar d'aquest antiheroi, i la tragèdia que va viure quan li van matar la família com a conseqüència d'uns fets que són el nucli d'una conspiració al voltant de la qual gira, precisament, la trama de la seva primera temporada.

El cas és que la sèrie comença amb en Frank Castle (Jon Bernthal) oficialment mort i fent-se passar per un tal Pete Castiglione mentre es capbussa en la feina, al món de la construcció, per distreure's del dolor que se'l menja per dins.

Poques persones saben que continua viu, molt poques, entre les quals un altre veterà de la guerra de l'Afganistan que duu unes sessions de teràpia de grup, en Curtis (Jason R. Moore), i el misteriós David "Micro" Lieberman (Ebon Moss-Bachrach, un secundari que ja he vist en uns quants llocs), un expert hacker que té proves del que va passar en realitat al país asiàtic i també és oficialment mort (també de cara a la seva família, que vigila amb unes càmeres ocultes), que malgrat una violenta primera trobada acaba aliant-se amb el protagonista per acabar amb els responsables de tot plegat.

La dinàmica entre aquests dos personatges és força interessant, en alguns moments fins i tot divertida, gràcies a la confrontació entre la manera més directa i violenta d'encarar el problema per part del protagonista, un home acostumat al combat, i en Micro, un home normal però molt poderós amb la tecnologia com a arma.

Una altra persona que està determinada a descobrir la veritat sobre aquells fets en què va morir un amic seu és l'agent de Seguretat Nacional Dinah Madani (Amber Rose Revah), que és un personatge prou interessant perquè no es casa amb ningú i alhora fa el que hagi de fer i utilitza qui hagi d'utilitzar per arribar al fons de tot plegat.

A la part més humana de l'entramat de relacions entre els personatges tenim la Karen Page (Deborah Ann Woll), personatge que ja havíem vist a Daredevil, i que ara es preocupa genuïnament per en Frank, que considera amic seu, i l'ajuda en tot allò que pot.

També tenim en Billy Russo (Ben Barnes), excompany d'en Frank a l'Afganistan i gran amic seu que ara encapçala una empresa dedicada a la formació privada de soldats. Un personatge que no sabem ben bé on situar, i que serà dels més interessants a mesura que avanci la trama.

Amb ell acabo el repàs dels personatges, tot i que n'hi ha alguns més i també alguna cara prou coneguda, com la d'en Paul Schulze (The Sopranos, 24...), la Shohreh Aghdashloo o la Mary Elizabeth Mastrantonio.

Parlar més de l'argument de The Punisher resultaria redundant i avorrit, de manera que només hi afegiré que és una producció amb un ritme pausat -això tampoc ha ajudat a que l'acabéssim gaire ràpid, i en aquest sentit aconsello que no es deixi passar gaire temps entre episodis- i una fotografia particular, amb força gra, que a través d'una trama més aviat densa però interessant parla de venjança, família i amistat, així com de les seqüeles de la guerra. I és una sèrie força violenta, esteu avisats.

M'ha deixat un bon regust i ganes de veure'n la segona i última temporada, així com de repassar les dues primeres de Daredevil per refrescar les relacions creuades entre els protagonistes d'ambdues sèries.