Sèries: The Punisher (segona temporada)

Sempre comento que, a casa, les sèries de Marvel que va produir Netflix -i que van acabar a Disney+ poc després d'inaugurar-se- s'han vist amb calma, i amb anys de retard, perquè tenen un ritme de desenvolupament dels episodis que no és gaire del gust del 50% dels que la mirem.

He de reconèixer que la primera temporada de The Punisher és especialment lenta, tot i que a mi em va agradar força, però és hora de veure com va ser la segona i última, que també tanca, si es miren en l'ordre d'aparició original, el cicle de Marvel a Netflix.

La segona tongada de 13 episodis de The Punisher es va estrenar originalment al gener de 2019, ja ha plogut força, i tot i que ja he dit que a mi la primera em va agradar força malgrat la seva densitat i un ritme no especialment àgil, la segona trobo que és millor.

Argumentalment connectada amb la primera, ja que el tema principal de la sèrie és la venjança, aquest cop l'objectiu de la venjança és el mateix protagonista. Ja ho diuen, que la violència genera més violència, i la crueltat -justificada- amb què en Frank Castle va castigar el responsable de l'assassinat de la seva família provoca una de les dues trames d'aquesta segona part.

En Billy Russo va sobreviure a la tremenda pallissa que va significar el clímax de la primera temporada, però n'ha perdut els records. Ara bé, ha quedat psicològicament tocat en molts sentits, i està seguint un tractament amb la terapeuta assignada, la doctora Krista Dumont (Floriana Lima), un personatge interessant en si mateix perquè evoluciona d'una manera ben curiosa.

Per la seva banda, en Frank ha començat una nova vida en un altre lloc, però coneix una adolescent perseguida per uns assassins temibles i decideix, a contracor, protegir-la. Aquesta trama és paral·lela a l'altra, i personalment trobo que no és tan interessant i és més aviat una mica massa enrevessada i exagerada en el balanç causa-conseqüència, però tot plegat acaba fent tornar el Castigador a Nova York.

Tenim, doncs, els merders propis del protagonista i, afegits, els de la seva protegida, amb qui estableix, a mesura que avancen els episodis, una dinàmica que evoluciona en una mena de relació paternofilial postissa.

En Frank Castle és un home profundament traumatitzat, i amb raó, però això no vol dir que no pugui establir nous vincles, i en aquesta temporada el veiem fer-ho amb aquesta noia, l'Amy (Giorgia Whigham, filla del Shea Whigham, vist a Boardwalk Empire), però també reforçar les aliances amb el seu amic Curtis (Jason R. Moore) i la federal Dinah Madani (Amber Rose Revah).  

Els fronts oberts del Castigador arrosseguen els altres a l'espiral de violència desfermada en aquesta temporada que tampoc s'està de res en aquest sentit, ara amb escenes de combat en espais oberts i a plena llum del dia, i una fotografia que no és la granulosa de la temporada anterior.

El final, que queda ben tancat, és satisfactori tenint en compte les circumstàncies del llop solitari que és el personatge interpretat per en Jon Bernthal, que és un dels actors afortunadament recuperats per a l'Univers Cinematogràfic Marvel en contínua expansió, de manera que el continuarem veient en aquest paper.

 

Sèries: The Punisher (primera temporada)

Arriba un moment que, si la vida no t'ho permet, has d'admetre que no podràs seguir les sèries de televisió quan estan de moda ni, per tant, participar en les converses que els seus seguidors tenen a les xarxes -o a la vida real, que encara existeix-. 

És per això que a casa ens estem prenent amb calma el visionat, per exemple, de les lloades produccions de Marvel per a Netflix i fa molt de temps que no en parlo al blog. Tant, de fet, que aquelles sèries han anat a parar a Disney+ per fer companyia a les que es van fer directament per a la plataforma, algunes de les quals ja han passat per aquí. 

Estrenada al novembre de 2017 -ja veieu la calma amb què ens ho hem pres- i basada en el personatge del mateix nom dels còmics de Marvel, nascut al número 129 de The Amazing Spider-Man el 1974 si voleu la dada friki, la sèrie The Punisher és, originalment, un spin-off de Daredevil, on el personatge apareixia durant la seva segona temporada, de 2016.

Però hi havia moltes coses per explicar d'aquest antiheroi, i la tragèdia que va viure quan li van matar la família com a conseqüència d'uns fets que són el nucli d'una conspiració al voltant de la qual gira, precisament, la trama de la seva primera temporada.

El cas és que la sèrie comença amb en Frank Castle (Jon Bernthal) oficialment mort i fent-se passar per un tal Pete Castiglione mentre es capbussa en la feina, al món de la construcció, per distreure's del dolor que se'l menja per dins.

Poques persones saben que continua viu, molt poques, entre les quals un altre veterà de la guerra de l'Afganistan que duu unes sessions de teràpia de grup, en Curtis (Jason R. Moore), i el misteriós David "Micro" Lieberman (Ebon Moss-Bachrach, un secundari que ja he vist en uns quants llocs), un expert hacker que té proves del que va passar en realitat al país asiàtic i també és oficialment mort (també de cara a la seva família, que vigila amb unes càmeres ocultes), que malgrat una violenta primera trobada acaba aliant-se amb el protagonista per acabar amb els responsables de tot plegat.

La dinàmica entre aquests dos personatges és força interessant, en alguns moments fins i tot divertida, gràcies a la confrontació entre la manera més directa i violenta d'encarar el problema per part del protagonista, un home acostumat al combat, i en Micro, un home normal però molt poderós amb la tecnologia com a arma.

Una altra persona que està determinada a descobrir la veritat sobre aquells fets en què va morir un amic seu és l'agent de Seguretat Nacional Dinah Madani (Amber Rose Revah), que és un personatge prou interessant perquè no es casa amb ningú i alhora fa el que hagi de fer i utilitza qui hagi d'utilitzar per arribar al fons de tot plegat.

A la part més humana de l'entramat de relacions entre els personatges tenim la Karen Page (Deborah Ann Woll), personatge que ja havíem vist a Daredevil, i que ara es preocupa genuïnament per en Frank, que considera amic seu, i l'ajuda en tot allò que pot.

També tenim en Billy Russo (Ben Barnes), excompany d'en Frank a l'Afganistan i gran amic seu que ara encapçala una empresa dedicada a la formació privada de soldats. Un personatge que no sabem ben bé on situar, i que serà dels més interessants a mesura que avanci la trama.

Amb ell acabo el repàs dels personatges, tot i que n'hi ha alguns més i també alguna cara prou coneguda, com la d'en Paul Schulze (The Sopranos, 24...), la Shohreh Aghdashloo o la Mary Elizabeth Mastrantonio.

Parlar més de l'argument de The Punisher resultaria redundant i avorrit, de manera que només hi afegiré que és una producció amb un ritme pausat -això tampoc ha ajudat a que l'acabéssim gaire ràpid, i en aquest sentit aconsello que no es deixi passar gaire temps entre episodis- i una fotografia particular, amb força gra, que a través d'una trama més aviat densa però interessant parla de venjança, família i amistat, així com de les seqüeles de la guerra. I és una sèrie força violenta, esteu avisats.

M'ha deixat un bon regust i ganes de veure'n la segona i última temporada, així com de repassar les dues primeres de Daredevil per refrescar les relacions creuades entre els protagonistes d'ambdues sèries.

Sèries: Daredevil (2a temporada)

La primera temporada de Daredevil, llançada a la plataforma Netflix i per tant amb tots els episodis de cop, va meravellar el món amb una proposta superheroica seriosa, fosca (en to i fotografia), que buscava el realisme malgrat poders especials i combats espectaculars que no trobaríem mai pel carrer i presentava actuacions sòlides i un ritme gairebé noir.

Una sèrie més de l'enorme Univers Cinemàtic Marvel (MCU), però que agafava un personatge que havia tingut una odiada pel·lícula el 2003 i el tornava a posar de moda, ara amb un producte aclamat de manera unànime per crítica i públic per la gran qualitat de tots els seus aspectes. Al seu torn seria la primera llavor de la futura sèrie dedicada als Defenders, amb la segona a Jessica Jones, una altra sèrie excel·lent, i aviat Luke Cage, però en qualsevol cas era probablement la millor sèrie de televisió que s'havia fet mai sobre un còmic del gènere dels superherois, i havia posat el llistó altíssim, també per a ella mateixa de cara a la segona temporada.

Aquest és el que penso que ha estat el seu principal problema, i em sembla que és un sentiment generalitzat o, si més no, és un punt feble que altres crítics, aquests sí, bons en la seva feina, li han trobat.

Però no exactament pels mateixos motius: diuen que els nous secundaris, els antiherois Punisher i Elektra, no aconsegueixen omplir el buit deixat per aquell meravellós dolent que representava el personatge d'en Wilson "Kingpin" Fisk, però tot i estar d'acord amb aquesta afirmació, no trobo que siguin personatges amb poca força. Al contrari, crec que el problema és que en aquesta segona temporada el protagonista queda afeblit per aquestes presències, aquests enemics-aliats, una figura típica dels còmics no només de superherois, sinó també del manga d'aventures.

Per una banda tenim en Frank "Punisher" Castle (John Bernthal), que arrel de la guerra de bandes que ha començat a Hell's Kitchen amb la desaparició d'en Wilson Fisk, aprofita per a combatre aquests grups criminals amb uns mètodes definitius que ja li coneixem dels còmics i que cap superheroi acceptaria, en la innocència habitual del gènere.

És un personatge tràgic que trenca la barrera de l'assassinat per tal de venjar la seva família i que no ens pot provocar sinó simpatia, mentre que els esforços d'en Daredevil per convèncer-lo de seguir el "bon" camí no ens semblen tan atractius com en d'altres ocasions. De fet, té tanta força que Netflix ja n'ha encarregat una sèrie en solitari.

Per si el protagonista no estigués prou ocupat amb això, reapareix a la seva vida l'Elektra Natchios (Élodie Yung), un antic amor de qui es va distanciar per diferències sobre això mateix: l'estreta línia entre acabar definitivament amb els enemics o derrotar-los sense caure en l'homicidi. I la seva tornada també revifa el component romàntic de la sèrie, amb un interessant estira-i-arronsa.

També és interessant el personatge en si, sobretot perquè està construïda de manera que passem d'odiar-la a simpatitzar amb ella. Però és la porta d'entrada a una trama de yakuza que ocupa la segona meitat de la temporada i que a mi, personalment, no em sembla tan atractiva com la potser més lenta, però més original, de la primera temporada.

D'aquells primers episodis recuperem els companys "Foggy" Nelson (Elden Henson) i Karen Page (Deborah Ann Woll), que creixen professionalment i ens impressionen amb les seves noves habilitats -no superheroiques, però-, i atès que en Matt (Charlie Cox) té el plat tan ple, comença a ser incapaç de compaginar les nits de Daredevil i els dies de superadvocat cec, cosa que el fa equivocar-se i el distancia dels seus companys d'una manera aparentment irreparable.

Daredevil continua amb l'estil que la va fer triomfar a la primera temporada, però tot i que la segona també m'ha agradat molt, trobo que té febleses, si comparem les dues tongades d'episodis: dos nous personatges que sense arribar a ser en Wilson Fisk -ni ho han de ser, perquè tampoc no juguen el mateix paper- es mengen el protagonista, gens afavorit en aquesta temporada; un canvi de rumb aproximadament a la meitat de la temporada cap a una trama més típica i tòpica, i evidentment la desaparició de l'efecte sorpresa d'aquells primers episodis.

Ja sabíem el que Daredevil ens podia oferir, i amb quina qualitat ho feia. El problema és que, com que ho sabíem, ja no ens impressiona tant, i el guió, en conjunt, tampoc no acaba d'estar a l'alçada de la primera temporada. Per a mi. Tanmateix, en una sèrie tan bona això significa que en comptes d'un 10 pot tenir un 8,5 o un 9, no ens enganyem. Les interpretacions són tan bones com sempre, i les referències a Jessica Jones i les connexions amb l'Univers Marvel hi són, cosa que ens recorda que aquesta sèrie és una part d'un tot.

No ha estat cap decepció, no vull transmetre aquesta idea, però com deia al principi, la sèrie s'havia posat el llistó massa alt amb els seus primers episodis. A veure què ens espera al futur.