Els meus 5 escenaris preferits de Bola de Drac

Com que avui no tinc encara la possibilitat de fer una entrada sobre el que pensava fer-la, se m'ha acudit fer una d'aquelles llistes de coses de Bola de Drac que sembla que us agraden, de manera que matem dos ocells d'un tret i, a més, amb una publicació que, si tot va bé, tindrà més repercussió que de costum.

Fins ara he parlat dels meus preferits de la sèrie o el manga en les categories de personatges, tècniques, moments sorprenents, moments més violents, moments d'en Krilín... però he pensat que estaria bé veure quins escenaris, localitzacions o paisatges, com en vulgueu dir, m'agraden més del gruix de l'obra magna d'Akira Toriyama. Com sempre, no estan per ordre, tampoc sabria com decidir les posicions, sinó que en parlo com se'm van acudint.

Aviso que la gran majoria dels exemples seran de l'etapa de Bola de Drac en què en Goku era petit. No soc dels que pensen -o diuen que pensen, perquè també fa ferum de postureig, de vegades- que aquella època va ser la millor de la sèrie, i a sobre amb diferència. 

Però sí que és veritat que tenia un component aventurer molt marcat i la recerca de les boles de drac feia que els protagonistes viatgessin i passessin per llocs d'allò més diversos, abans que a l'autor li anés millor, i alguna vegada ho ha reconegut i tot, fer que els combats es desenvolupessin en escenaris deserts, amb l'excusa que així no es posava en perill la població "civil". 

D'aquella primera cerca de les boles podríem dir que em van agradar tots els escenaris, però un que em ve al cap amb facilitat és el poble dels bolets on en Goku i companyia s'enfronten a la Banda del Conill. Amb una ambientació d'aroma aràbiga, el lloc destaca per la seva flora, formada per bolets de diferents alçades, amb troncs durs -o això sembla- en el cas dels espècimens més alts. Em recorda algunes pantalles del Super Mario Bros.  

La cova pirata, a la saga de la Cinta Vermella, m'encanta. Amb paranys que recorden Indiana Jones: A la recerca de l'arca perduda, l'inoblidable robot pirata, la troballa de tresors, el combat contra el General Blue, i l'escapada al límit de l'esfrondrament de la cova mantenen l'emoció i la tensió durant tota aquesta part. 

Però és clar, potser aquí m'estic deixant endur més per l'aventura en si que per l'escenari. Tot i així, em va agradar molt que hi hagués una construcció d'aquesta mida sota el mar i que fos, gairebé, una ciutat secreta. 

La saga de la Cinta Vermella en general, però, de petit la trobava avorridota. No m'agradava gaire el caràcter militar de l'enemic, tot i que amb els anys he après a apreciar-la com també aprecio, cada cop més, la saga de Nàmec. 

La part que sí que m'agradava molt, juntament amb la de la cova dels pirates, era la de la Torre d'Acer, potser també perquè el seu interior contenia coses que des de fora eren inimaginables, com en el cas de la cova submarina. 

En aquest cas, la diversitat dels escenaris i enemics que en Goku s'hi trobava li donava molta vida, i la seva estructura de videojoc -el mateix Akira Toriyama cita com a influència per a aquest arc el joc Kung Fu Master, en què també cal anar pujant per un edifici a mesura que es derroten enemics- suposo que va acabar de fer-la atractiva per al meu jo d'aleshores.

Una de les parts que més m'agraden de tota Bola de Drac és una saga que, si no sabéssim que també és a l'obra original, podríem pensar que és de farciment, ja que se situa entre la saga de la Cinta Vermella i l'inici del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials, però sigui com sigui a mi m'agrada moltíssim.

I en part és perquè el torneig de la Baba la Vident té lloc en uns rings fora de l'habitual, entre els que estan envoltats d'aigua i el vàter del diable, amb aquelles dues escultures traient la llengua i l'àcid al fons. Els combats en si, llevat dels últims, van ser una mica poca-soltes, però l'arquitectura de ca la Baba em va fascinar. 

Després d'això sí que vam poder veure en Goku visitar pobles en alguns capítols de farciment abans del 23è Gran Torneig de les Arts Marcials, i després, però a partir de llavors Bola de Drac es va enfocar d'una manera força ràpida en els combats, cada cop més violents, i com deia més amunt, l'autor va deixar els escenaris reduïts a la mínima expressió. 

Per tant, no n'hi ha cap més que recordi que m'agradés en excés, potser com a màxim el futur post-apocalíptic d'en Trunks, però hi va haver un episodi de farciment, exclusiu de l'anime, en què en Krilín lluitava contra la primera forma d'en Cèl·lula en un aeroport i arribava un moment que lluitaven sobre l'ala d'un avió en marxa, cosa que em va cridar l'atenció -és possible que en part sigui perquè en Krilín és el meu personatge preferit i em va agradar que li donessin una mica de protagonisme contra un enemic que estava molt per sobre d'ell, ho reconec- i, per això, l'he volgut posar a la llista. 

I a vosaltres? Quins dels escenaris o llocs que van visitar en Goku i els seus amics us agraden més?

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 5

Continuo amb les ressenyes de l'edició definitiva de Bola de Drac i a l'última entrega ens havíem quedat amb la primera part de l'assalt d'en Goku a la Torre d'Acer, petit arc argumental dins la saga de la Cinta Vermella que acaba en aquest cinquè volum. 

Ja he comentat algun cop que tota aquesta aventura de la Cinta Vermella és segurament la part que menys m'agrada de tota l'obra, però tot i així té moments divertits que val la pena llegir, i aquí ens en trobem uns quants, com per exemple el combat entre en Goku i el Sergent Murasaki.

Que no és res més que un combat on predomina l'humor i on el contrincant d'en Goku fa un ridícul força considerable, amb una cagada rere l'altra i en Goku fent servir l'enginy per tal de vèncer sense dedicar-hi, realment, un esforç gaire gran. 

Durant aquest combat és també quan coneixem el Número 8, el primer androide de la Cinta Vermella, un tema que anys després s'aprofitaria per a la saga dels androides, després de la d'en Freezer. L'escena que poso més amunt també us farà pensar, segurament, en aquella en què en Krilin trenca el comandament que ha fabricat la Bulma per tal de destruir l'A-18, oi? 

Després de vèncer-lo en Goku s'ha d'enfrontar a en Boing (així han anomenat en català el monstre Buyon), el rival més tou amb qui ha lluitat el protagonista, que suarà per trobar la manera de fer-li mal, ja que ni tan sols el kamehame-ha li fa pessigolles. 

Superat aquest contrincant després d'aplicar astutament un principi físic après una estona abans, en Goku i el Número 8 s'enfronten a l'últim enemic abans de rescatar l'alcalde del poble, en un combat que resol fàcilment el pacífic androide, que venç d'un sol cop el General Blanc. 

 

Després d'acomiadar-se dels nous amics que ha fet al poble de la Suno, en Goku marxa a la Capital de l'Oest, on viu la Bulma, per tal que li repari el radar de les boles de drac, que se li ha espatllat durant els combats. 

Allà al·lucina amb els avenços tecnològics que a la muntanya i a cal Follet Tortuga no havia pogut conèixer, protagonitza unes quantes escenes divertides en aquest sentit i després que la Bulma li solucioni el problema decideix acompanyar el noi en la cerca de la bola de drac, com en els vells temps. Això fa que la col·lecció recuperi aquell marcat to aventurer de la primera saga, però hi introdueix en Krilín, que fa que la formació sigui diferent de la primera vegada.

Com que l'Exèrcit de la Cinta Vermella ja considera en Goku una amenaça notable, encara que no en conegui ben bé la naturalesa, decideix perseguir-lo i, de pas, descobreix el que interpreta com el petit "quarter general" de la colla, que no és res més que l'illa del Follet Tortuga, on podem veure el mestre repartint com no ho feia des del 21è Gran Torneig de les Arts Marcials, encara que aquí per primer cop ho fa sense disfressa.

El General Blue, el més perillós dels membres de la Cinta Vermella que hem vist fins ara, es presenta en aquest volum i persegueix en Goku, en Krilín i la Bulma a la cova submarina en què s'han ficat per tal d'aconseguir la bola de drac. I aquí ens quedem, perquè la trobada entre aquests 4 personatges no es produeix fins el 6è volum d'aquesta edició definitiva. És ara que la cosa es comença a animar.