Els meus 5 moments preferits d'en Krilín

He dit més d'un cop que en Krilín és, juntament amb en Vegeta i en Cor Petit, el meu personatge preferit de Bola de Drac. Per aquest ordre, tot i que la distància entre ells és poca, em podeu ben creure.

En fi, he pensat que estaria bé fer una petita llista d'aquestes que m'agrada fer en aquest blog, amb cinc elements, com les que vaig fer sobre els meus cinc moments preferits, els meus cinc combats preferits, els cinc moments més sorprenents, les meves tècniques preferides, els cinc moments més violents o, senzillament, els meus cinc personatges preferits de Bola de Drac, però aquest cop amb els meus moments preferits protagonitzats per en Krilín -i deixo per a més endavant les llistes equivalents dels altres dos personatges esmentats-. Comencem? Ah, els comento per ordre cronològic, no pas per preferència. 

Probablement el primer moment en què vaig pensar "com mola, en Krilín!" i vaig començar a respectar-lo molt fort va ser quan va voler provar el Kame Hame Ha i, davant de la sorpresa del seu propi mestre, el Follet Tortuga, li va sortir, i va quedar clar que guanyaria el combat contra aquell misteriós i inquietant Chaoz als quarts de final del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials.

A semifinals, però, es va topar amb en Goku. Ja havia dit que és el meu combat preferit de Bola de Drac, així com el meu moment preferit de l'obra. El cert és que en Krilín no hi va fer un gran paper. Els moments d'avantatge que semblava que havia tingut havien estat mitjançant joc brut -no era el primer cop que el vèiem fer-ne ús, recordem aquell entrenament de buscar la pedra amb el kanji de "tortuga"-, però sabíem que no era mal nano i ens feia gràcia i tot, i si no es devien a això eren a causa del fet que en Goku li estava donant peixet. Quan va voler, va resoldre el combat ben de pressa. Però va estar bé, i des del punt de vista d'en Krilín és un dels seus moments que més m'agraden.

Saltem al següent Gran Torneig de les Arts Marcials, el 23è, i el primer cop que en  Krilín no va passar dels quarts de final: és normal, s'enfrontava al fill-reencarnació d'en Satanàs Cor Petit Gran Rei dels Dimonis. 

Si en Goku li havia donat una mica de peixet, en Cor Petit directament el menyspreava, cosa que li va donar l'oportunitat de demostrar-li, posant tota la carn a la graella, tot el que sabia fer, i va tenir alguns moments sorprenents. Probablement és el combat d'en Krilín amb més mèrit, atesa l'enorme diferència de forces amb el rival.

Després d'aquella edició de la competició ja no en tornaríem a veure cap de digna. L'autor va decidir que Bola de Drac passaria a ser un manga sobre combats èpics pel destí de la Terra i l'Univers i els altres tornejos que hi van sortir van quedar interromputs o van ser una cosa totalment diferent del format que coneixíem.

I en Krilín, a mesura que el nivell dels enemics i el dels seus companys guerrers de l'espai (purs o mestissos) augmentava, anava perdent influència en aquestes batalles llegendàries. Tot i així, va tenir alguns grans moments de contribucions cabdals, com aquesta en què, amb un sol atac motivat per la ràbia per la mort d'en Yamcha, va destruir uns quants saibaimen o homes llavor. En aquella batalla també contribuiria a la derrota d'en Vegeta, tot ajudant un Goku que tècnicament va perdre perquè va quedar-se sense poder-se moure i van haver de ser els seus aliats els qui fessin fora l'invasor.

Per a l'últim moment faig una mica de trampa: no és un moment, sinó una etapa. M'agrada molt com fa el que pot durant la saga de Nàmec, com l'autor l'empra tot fent-lo créixer com a personatge però sense excedir el que es podria esperar d'ell. El repte augmenta, ell és més fort que abans i... com sempre, no és qui resol els combats, però fa petites grans aportacions a les batalles.

Tant si és derrotant uns soldats de l'exèrcit d'en Freezer al costat d'en Son Gohan, com salvant en Dende, futur Déu de la Terra, protegint les boles de drac o col·laborant amb en Vegeta per fer la guitza a les Forces Especials del Capità Ginew i després al mateix Freezer, en Krilín va tenir grans moments en aquella saga per a mi infravalorada, si bé allargassada cap al final. Després d'aquell arc argumental, però, en Krilín esdevindria pràcticament irrelevant, des del punt de vista marcial, a Bola de Drac.

Deixo fora del Top 5 moments emblemàtics com la seva presentació accidentada a cal Follet Tortuga, el pet amb què va derrotar en Bacterian al 21è Gran Torneig de les Arts Marcials, el dia que va fer de substitut de la lluna plena amb la seva calba, el ja mític petó de l'A-18 o el dia que va presentar al món la seva filla. I, si m'ho permeteu, aquell emotiu combat amistós -amb un aspecte més ancià del que li correspondria per l'edat que llavors tenia- contra en Goku que posava el punt final a Bola de Drac GT. Que serveixi d'accèssit compartit, doncs, aquest conjunt de mencions.

Aquest és el meu homenatge a un lluitador estimadíssim pel públic i que es considera el més fort del planeta... entre els humans, i sens dubte un aliat de gran valor per a en Goku, a més del seu millor amic i primer company d'estudis. Llarga vida (o llargues vides) a en Krilín!