5 moments en què s'ensuma la tragèdia a Bola de Drac

Ara feia temps que no publicava una entrada d'aquestes de llistes de 5 punts relacionats amb Bola de Drac, i solen tenir més visites del que és habitual -el llistó no està gaire amunt, també us ho dic-, però són entrades que em reservo per quan encara no tinc cap ressenya de cap mena prou a punt.

I ara és una d'aquelles ocasions, i he pensat que estaria bé que veiéssim 5 moments en què s'ensuma la tragèdia a Bola de Drac, moments en què, potser ja llavors, però sobretot ara, que ja ens sabem la història de memòria, veiem i se'ns posa la pell de gallina pel que sabem que passarà a continuació.

Seguirem l'ordre cronològic per veure aquests moments que he triat, i començarem pels moments abans d'una de les imatges més impactants de l'obra, un fet amb què l'autor ens fumia una clatellada i ens avisava que s'havien acabat les ximpleries.

Arribava la primera mort d'un personatge bo, i a mans de l'assassí que s'acabava de carregar inesperadament un altre dolent. Si allò ho havia fet amb la llengua, què no podia fer amb una llança? Cada cop que veiem aquest enfrontament ens té amb l'ai al cor. Sabem com acaba, sabem que va motivar la primera resurrecció gràcies a les boles de drac de la sèrie, però no us passa, que cada cop que la veieu animeu en Bora per si aquesta vegada se'n surt?

Podria haver deixar simplement la vinyeta d'en Goku alçant el polze i segurament hauríeu identificat també el moment, però el que ve a continuació d'aquesta pàgina, sabent-ho, és un dels moments més gore de la sèrie. I havíem vist molts combats, a hores d'ara algunes morts, i no poca sang.

La tremenda perforació del pit d'en Goku amb un raig de boca d'en Cor Petit Jr. quan el protagonista era a punt de proclamar-se, per fi, per primera vegada, en la seva tercera final consecutiva, campió del Gran Torneig de les Arts Marcials, va suposar un impacte molt gran en el públic, tot i que el que després sabríem que era un guerrer de l'espai va aguantar prou per acabar el combat i guanyar-lo legítimament, de manera que tot plegat va acabar bé. 

I què me'n dieu, d'aquesta imatge? A banda de servir per a un bon pòster, ens mostra un Freezer que ja de per si impressiona com n'ha sortit, de bé, de l'impacte de la genkidama, però és que el que faria just a continuació no ho oblidaríem mai: deixaria fora de joc en Cor Petit i faria esclatar a l'aire en Krilín, cosa que provocaria la transformació d'en Goku en superguerrer, moment que va definir per sempre més la sèrie.

Doncs bé, allò passava en un moment tremendament dramàtic, amb en Krilín sumant-se al club dels morts reincidents, i cada cop que veiem el tirà galàctic sortir de l'aigua com si l'atac definitiu d'en Goku no li hagués fet ni pessigolles tremolem perquè sabem el que estem a punt de presenciar.

En Yamcha i la seva mala fortuna, de vegades acompanyada d'una excessiva seguretat en si mateix i les seves possibilitats, són un mem de Bola de Drac. L'hem vist passar-les de tots colors: dents caigudes, cops als testicles, paralització en veure la Bulma... 

Més endavant les coses no li van anar gaire millor, però almenys moria o perdia com un heroi, amb un to molt més dramàtic, fins que va deixar de presentar-se a les batalles un cop apresa la lliçó. En una d'aquestes ocasions, no va ser capaç d'identificar els androides 19 i 20 i li van fer un terrible forat al mig del pit que van solucionar novament les mongetes màgiques, però la imatge va ser també força gore. 

Trobo que restem importància a aquest moment perquè estem guarits d'espant, i sabem que al final sempre s'acaba solucionat tot, però quantes vegades un dolent de ficció ha amenaçat amb carregar-se tothom i ho ha complert? 

Sí, se li van escapar un grapat de persones, però ja m'enteneu. Ara, quan el veiem alçar el braç per fer realitat la seva amenaça, ja sabem que "hem" begut oli. A sobre, més endavant fa esclatar la Terra sencera i tot, un altre tabú trencat a Bola de Drac.

Què us han semblat, aquests moments? Quins són els que us van impactar més en el seu moment? També us passa, que els veieu ara i us situeu una mica en aquella època? Hi ha altres moments en què s'ensuma la tragèdia i no he dit? Compartiu-los als comentaris!

Els meus 5 moments preferits d'en Krilín

He dit més d'un cop que en Krilín és, juntament amb en Vegeta i en Cor Petit, el meu personatge preferit de Bola de Drac. Per aquest ordre, tot i que la distància entre ells és poca, em podeu ben creure.

En fi, he pensat que estaria bé fer una petita llista d'aquestes que m'agrada fer en aquest blog, amb cinc elements, com les que vaig fer sobre els meus cinc moments preferits, els meus cinc combats preferits, els cinc moments més sorprenents, les meves tècniques preferides, els cinc moments més violents o, senzillament, els meus cinc personatges preferits de Bola de Drac, però aquest cop amb els meus moments preferits protagonitzats per en Krilín -i deixo per a més endavant les llistes equivalents dels altres dos personatges esmentats-. Comencem? Ah, els comento per ordre cronològic, no pas per preferència. 

Probablement el primer moment en què vaig pensar "com mola, en Krilín!" i vaig començar a respectar-lo molt fort va ser quan va voler provar el Kame Hame Ha i, davant de la sorpresa del seu propi mestre, el Follet Tortuga, li va sortir, i va quedar clar que guanyaria el combat contra aquell misteriós i inquietant Chaoz als quarts de final del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials.

A semifinals, però, es va topar amb en Goku. Ja havia dit que és el meu combat preferit de Bola de Drac, així com el meu moment preferit de l'obra. El cert és que en Krilín no hi va fer un gran paper. Els moments d'avantatge que semblava que havia tingut havien estat mitjançant joc brut -no era el primer cop que el vèiem fer-ne ús, recordem aquell entrenament de buscar la pedra amb el kanji de "tortuga"-, però sabíem que no era mal nano i ens feia gràcia i tot, i si no es devien a això eren a causa del fet que en Goku li estava donant peixet. Quan va voler, va resoldre el combat ben de pressa. Però va estar bé, i des del punt de vista d'en Krilín és un dels seus moments que més m'agraden.

Saltem al següent Gran Torneig de les Arts Marcials, el 23è, i el primer cop que en  Krilín no va passar dels quarts de final: és normal, s'enfrontava al fill-reencarnació d'en Satanàs Cor Petit Gran Rei dels Dimonis. 

Si en Goku li havia donat una mica de peixet, en Cor Petit directament el menyspreava, cosa que li va donar l'oportunitat de demostrar-li, posant tota la carn a la graella, tot el que sabia fer, i va tenir alguns moments sorprenents. Probablement és el combat d'en Krilín amb més mèrit, atesa l'enorme diferència de forces amb el rival.

Després d'aquella edició de la competició ja no en tornaríem a veure cap de digna. L'autor va decidir que Bola de Drac passaria a ser un manga sobre combats èpics pel destí de la Terra i l'Univers i els altres tornejos que hi van sortir van quedar interromputs o van ser una cosa totalment diferent del format que coneixíem.

I en Krilín, a mesura que el nivell dels enemics i el dels seus companys guerrers de l'espai (purs o mestissos) augmentava, anava perdent influència en aquestes batalles llegendàries. Tot i així, va tenir alguns grans moments de contribucions cabdals, com aquesta en què, amb un sol atac motivat per la ràbia per la mort d'en Yamcha, va destruir uns quants saibaimen o homes llavor. En aquella batalla també contribuiria a la derrota d'en Vegeta, tot ajudant un Goku que tècnicament va perdre perquè va quedar-se sense poder-se moure i van haver de ser els seus aliats els qui fessin fora l'invasor.

Per a l'últim moment faig una mica de trampa: no és un moment, sinó una etapa. M'agrada molt com fa el que pot durant la saga de Nàmec, com l'autor l'empra tot fent-lo créixer com a personatge però sense excedir el que es podria esperar d'ell. El repte augmenta, ell és més fort que abans i... com sempre, no és qui resol els combats, però fa petites grans aportacions a les batalles.

Tant si és derrotant uns soldats de l'exèrcit d'en Freezer al costat d'en Son Gohan, com salvant en Dende, futur Déu de la Terra, protegint les boles de drac o col·laborant amb en Vegeta per fer la guitza a les Forces Especials del Capità Ginew i després al mateix Freezer, en Krilín va tenir grans moments en aquella saga per a mi infravalorada, si bé allargassada cap al final. Després d'aquell arc argumental, però, en Krilín esdevindria pràcticament irrelevant, des del punt de vista marcial, a Bola de Drac.

Deixo fora del Top 5 moments emblemàtics com la seva presentació accidentada a cal Follet Tortuga, el pet amb què va derrotar en Bacterian al 21è Gran Torneig de les Arts Marcials, el dia que va fer de substitut de la lluna plena amb la seva calba, el ja mític petó de l'A-18 o el dia que va presentar al món la seva filla. I, si m'ho permeteu, aquell emotiu combat amistós -amb un aspecte més ancià del que li correspondria per l'edat que llavors tenia- contra en Goku que posava el punt final a Bola de Drac GT. Que serveixi d'accèssit compartit, doncs, aquest conjunt de mencions.

Aquest és el meu homenatge a un lluitador estimadíssim pel públic i que es considera el més fort del planeta... entre els humans, i sens dubte un aliat de gran valor per a en Goku, a més del seu millor amic i primer company d'estudis. Llarga vida (o llargues vides) a en Krilín! 

Els 5 moments més violents de Bola de Drac

L'obra més coneguda del mestre Akira Toriyama és quelcom que els nostres pares van haver d'acceptar que formaria part de les nostres vides, els agradés o no, perquè era una força imparable dins el món de l'entreteniment, amb una influència que gairebé 30 anys després que es comencés a emetre la sèrie animada a Catalunya encara es nota. 

I el cas és que no els agradava gaire, perquè era una sèrie (i un còmic) amb un cert nivell de violència, que augmentaria a mesura que el seu protagonista anava madurant i seria constant a la seva vida adulta. Doncs bé, avui torno amb una nova llista de Bola de Drac, que ara ja feia més d'un any que no en feia, i la protagonitzaran els moments que a mi em semblen més violents. Els repasso per ordre cronològic.

La mort és una cosa habitual a Bola de Drac, però la innocència de les primeres aventures es va començar a perdre amb la primera que vam veure, la d'en Bora, el pare de l'Upa.

L'estereotípic indi americà que vivia tranquil·lament al peu de la Torre d'en Karin es va enfrontar a en Tao Pai Pai i va ser travessat per la seva pròpia llança en perdre estrepitosament contra l'assassí a sou. Va ser la primera mort que vam veure i la manera com es va produir va contribuir a l'impacte.

Malgrat que l'assassinat del General Blue amb la llengua també va esdevenir un clàssic del palmarès d'en Tao Pai Pai, no em va impactar tant com el trencament intencionat i antiesportiu de la cama d'en Yamcha per part d'en Ten Shin Han al 22è Gran Torneig de les Arts Marcials Tenkaichi Budôkai.

En si, una lesió així no és especialment greu, però el rival l'acabava de deixar inconscient, ell tenia els ulls en blanc i la cama se li va doblegar d'una manera molt lletja.

Saltem al següent campionat, perquè tot i que ja havíem vist morir en Krilín (bé, l'havíem vist mort, i al capdavall va ser d'un cop de peu al cap), i en Goku travessar en Cor Petit per la panxa després d'un violent combat, el que em va fer tornar a estremir va ser el tram final de la final del 23è Gran Torneig de les Arts Marcials.

Allà, el fill-reencarnació del dimoni va aprofitar un moment en què en Goku badava i celebrava la victòria abans d'hora per foradar-li el pit amb un raig llançat amb la boca. Una ferida lletja i gravíssima, que va fer molta sang, a més d'agafar-nos a tots plegats per sorpresa.

No he posat a la llista la primera mort d'en Krilín pels motius ja explicats, però la segona, a mans d'en Freezer, va ser molt desagradable, i un dels moments que més m'han impactat, a mi, de Bola de Drac.

Fent servir els seus poders, el tirà galàctic feia elevar en Krilín des de lluny i, tot tancant el puny, el petit cos del millor amic d'en Goku s'inflava i explotava. Ens va glaçar la sang i va fer que en Goku, de tanta ràbia, es transformés en superguerrer per primera vegada.

En Yamcha torna a protagonitzar un moment dels que considero més violents, perquè quan els primers androides van arribar, el van agafar per sorpresa i l'A-20, en realitat el Doctor Gero, li va travessar el pit amb la mà.

Ja havíem vist parts del cos perforades, és clar, i també havíem vist en Yamcha perdre i fins i tot morir, però aquí, tot i que no va perdre la vida -gràcies al poder de les mongetes senzu-, el vam veure patir de valent amb una perforació que segurament es percep com a més violenta en ser feta amb una mà que no pas si hagués estat la conseqüència d'un raig d'energia.

Aquests són, doncs, els cinc moments que he triat com a més violents de tota la història de Bola de Drac, almenys pel que fa al manga, que és el que més domino. Quins són els vostres?

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 23 i 24

Ja torno a ser aquí amb una nova entrega de les ressenyes de l'edició definitiva de Bola de Drac, aquest cop amb un canvi de saga que, per una vegada, es va fer de manera gradual, podríem dir fins i tot que amb superposició.

A la darrera entrada sobre aquest manga vam veure com en Goku acabava amb en Frízer, però no del tot, ja que el paio sobrevivia i s'acostava a la Terra disposat a venjar-se de la humiliació que havia patit a mans del primer superguerrer.

Dic "el primer" perquè, com ja sabeu, aquest epíleg de la saga d'en Frízer ens permetria conèixer en Trancs, el segon superguerrer (almenys cronològicament parlant) que veiem al llarg de Bola de Drac. Amb ell el mestre Toriyama introduïa el tema dels viatges en el temps i, de retruc, una sèrie de paradoxes temporals potser no del tot ben resoltes que acostumen a anar associades a aquests plantejaments que, de moment, només trobem a la ficció.

El cas és que el noi es presenta al lloc on aterra la nau d'en Frízer i el seu pare i els despatxa amb una facilitat extrema, i això que l'amenaça aquest cop és més greu que quan en Goku i el tirà espacial es van enfrontar a Nàmec, atès que en Frízer ha estat remodelat amb implants i ha esdevingut un ciborg.

Doncs resulta que en Trancs el fa trossets amb la seva espasa (des del bastó màgic que no vèiem un personatge dels bons fent servir una arma, i és curiós perquè en realitat no la necessita) i després el fa desaparèixer del tot amb un raig d'energia. El seu pare, el rei Cold, també se'n va a l'altre barri ben ràpidament. 

Al principi no sabem qui és, aquest misteriós superguerrer, però desprès de vèncer els enemics fa coneixença amb la colla, que havia anat a veure què podia fer amb en Frízer, i espera l'arribada d'en Goku, per fi retornat a la Terra, i com apunta encertadíssimament en Llop Segarrenc als comentaris amb una nova tècnica que seria cabdal durant la resta de la història: el canvi de lloc instantani.

Una mica apartat de la resta, en Trancs posa a prova el protagonista de Bola de Drac i després li explica tot el que ens faltava saber: ve del futur, és fill de la Bulma i en Vegeta (!) i ha vingut a anunciar l'arribada, al cap de 3 anys, d'uns temibles androides que pràcticament esborraran la raça humana de la Terra.

Això els dóna l'oportunitat d'entrenar-se de valent, però com sempre en Iamxa serà el primer a caure, tot oferint-nos una de les escenes més violentes i desagradables de l'obra. No morirà, però li quedarà un forat a l'uniforme que després el mestre Toriyama oblidarà esporàdicament, si ens fixem en els dibuixos.

Els temibles androides són l'A-19 (el rodanxó, a l'anime amb la veu d'en Carles Canut) i l'A-20 (el vell, amb la veu del malaguanyat Jordi Dauder), construïts pel Dr. Gero, un científic de la Cinta Vermella (magistral la recuperació del concepte per part de l'autor, per cert) que vol venjar-se d'en Goku.

El cas és que comença el combat entre en Goku i l'A-19, però ben aviat el superguerrer perd pistonada, perquè l'afecta una malaltia del cor que en Trancs li havia anunciat —i per a la qual l'havia preparat tot duent-li un medicament— i que s'ha presentat més tard del que esperava. 

Derrotat, en Goku salva la vida gràcies a la intervenció d'en Vegeta, que ens sorprèn a tots amb la seva desitjada transformació en superguerrer, amb la qual derrota l'A-19 en un tres i no res, després de jugar una mica amb ell.

Prenguem una mica d'aire, perquè malgrat el que diguin tots aquells que repeteixen tòpics com ara "Bola de Drac va deixar de molar quan en Goku es va fer gran" o "Nàmec sobrava", jo trobo que la saga dels androides és interessantíssima i trepidant. Per cert, l'Akira Toriyama ha reconegut sempre que alguns personatges i situacions de l'obra tenen influències cinematogràfiques, i estic segur que la saga dels androides beu en bona part de Terminator (la franquícia en general, en aquell moment formada per 2 pel·lícules), encara que a Bola de Drac els que vénen del futur no siguin els androides, sinó un dels personatges de carn i ossos.

Continuem, ja al volum 24: L'A-20 intenta escapar però els altres l'acorralen i hi intervé en Cor Petit, que afortunadament l'autor encara no ha oblidat i que de tant en tant ofereix una mica d'espectacle. Tot plegat és possible gràcies al deus ex machina que en Toriyama ha introduït amb la malaltia d'en Goku, un cop més apartant del mig el personatge teòricament més poderós i permetent, amb això, que els altres agafin una mica de protagonisme.

Poc després es descobreix que l'androide no és altre que el mateix Dr. Gero, i en una nova visita del Trancs del futur (el del present ja ha nascut i té 6 mesos) es produeix un altre descobriment corprenedor: aquests no són els androides que en Trancs coneixia, sinó uns altres.

El relleu té lloc ràpidament quan l'A-20/Dr. Gero aconsegueix arribar al laboratori secret que té a les muntanyes del Nord i reactiva els adormits A-17 i A-18, que sí que són els que fan estralls al futur d'en Trancs, i aquests se li rebel·len, se'l carreguen i activen un tercer i desconegut androide, l'A-16.

En Vegeta, a continuació, pateix una humiliant derrota a mans de l'A-18, l'androide femenina, evidentment molt superior a l'A-19. La intervenció d'en Cor Petit, en Trancs i en Ten Xin Han no serveix de res (no sembla que en Goku hi hagués pogut fer res, tampoc, encara que no s'hagués posat malalt) i en Krilín s'ho mira astorat mentre els androides marxen a la recerca d'en Goku, el seu objectiu. El cert és que tota la seqüència és espectacular, de les que deixen sense respiració, i un cop més cal reconèixer que una altra cosa no, però l'Akira Toriyama és un mestre de les escenes de combat.

La situació és desesperada i, com se sol dir, demana mesures desesperades, de manera que en Cor Petit pren la decisió, segurament influït per l'assimilació d'en Nail a Nàmec, de tornar a ser un amb el Totpoderós. Això ens permet veure'ls junts per primera vegada des del 23è Gran Torneig de les Arts Marcials, un fet que no deixa de ser curiós.

Déu sap perfectament que com a guerrer ja no aporta res i que el resultat de la unió podria acabar amb l'amenaça que plana sobre la Terra, però vol observar una mica més el que passa, i el que passa no és poc.

Perquè si tot just hem tingut un tast del que poden fer els androides, l'autor complica la trama (i la fa encara més interessant) amb l'aparició d'una segona màquina del temps que resulta que havia vingut abans de la primera visita d'en Trancs. 

Com és possible? Una paradoxa de les que deia al principi. I l'ésser llefiscós que sembla que va fer servir la màquina el coneixerem al proper volum i en parlaré, és clar, a la propera ressenya de Bola de Drac. Sigui com sigui el volum 23 i el 24 són d'allò més amens i presenten una saga que durarà força, de fet és la penúltima de l'obra, però que ha tingut un inici excel·lent.

Per cert, he dit més d'una vegada que aquesta edició definitiva està lluny de ser perfecta, en català, i és que la traducció no només és molt millorable pel que fa al sentit, sinó que sovint hi ha faltes d'ortografia i altres problemes que els suposats revisors (a sobre reconeguts als crèdits, cosa que no es fa mai) van deixar passar. Al volum 24 això és més evident que mai, amb moltíssims accents a l'inrevés ("adèu", "de debó", "aixó") que a més es repeteixen, l'ús de la "b" en comptes de la "v" i viceversa i la insistència en els sintagmes "El A-17 i la A-18" (en comptes dels correctes "L'A-17 i l'A-18"), per exemple. Ràbia i llàstima, és el que sento.

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 21 i 22

A l'anterior ressenya de l'edició definitiva de Bola de Drac deixàvem la història en un punt interessant, després de l'inici una mica insípid de la saga de Namek, i ja s'anunciava que la gran batalla final tindria lloc en aquest parell de volums que repassarem avui, on es posa punt final (o no?) a la tirania d'en Frízer sobre l'univers.

Dins la saga, que com he estat repetint des que faig ressenyes dels còmics que la contenen és percebuda com una etapa una mica pesada de Bola de Drac perquè a la versió televisiva s'allarga en excés per tal de no atrapar el material que llavors se serialitzava a la Shônen Jump, es podria diferenciar una subsaga que és la del combat pròpiament dit contra en Frízer, i s'ha d'admetre que és espectacular i està molt ben aconseguit, com anirem veient.

Ja he dit diverses vegades, i si no ho he fet ho dic ara, que en Cor Petit és un dels meus personatges preferits de tota l'obra, i m'agrada que tingui el seu moment de glòria en el combat contra en Frízer després d'assimilar en Neil, cosa que el fa tornar més fort que el tirà, però després d'un estira i arronsa aquest es transforma per segona vegada i assoleix la seva tercera forma.

Una forma encara més lletja amb què demostra la seva immensa superioritat, deixa en Cor Petit fet una coca i després de rebre una mica per part d'un Son Gohan empipat decideix passar a l'última fase en el que és la seva tercera transformació.

Aquesta impactant imatge ens va deixar a tots garratibats quan la vam veure per primera vegada a les mítiques fotocòpies de Bola de Drac. No en coneixíem el context, però hi vèiem en Krilín disfressat de guerrer de l'espai carregant-se en Vegeta!

No és pas això, com ja sabeu, sinó que el príncep del planeta Vegeta es deixa ferir greument per tal d'aconseguir l'augment brutal de força que obtenen els de la seva raça en recuperar-se després d'haver estat a punt de morir. Una tàctica de què en aquesta etapa l'autor abusa i després no se'n torna a parlar, per cert.

Mentre en Dende es pensa si guarir en Vegeta o no amb els seus poders, els altres tres lluitadors intenten retenir en Frízer per guanyar temps per a en Vegeta, però és debades, ja que el rival és tan poderós que no aconsegueixen ni tocar-lo.

I quan en Vegeta ja està en condicions de lluitar descobreix que no li ha servit de res i les llàgrimes li baixen cara avall, una altra imatge impactant d'aquesta saga. Sense adonar-nos-en ja fa unes quantes pàgines que ens cau simpàtic i el considerem un dels nostres. Altre cop aplaudeixo la manera gradual com el mestre Toriyama l'ha anat convertint en un aliat dels protagonistes.

I el punt àlgid és la seva mort, causada per un dels raigs d'energia típics d'en Frízer, després que en Goku hagi tornat a unir-se al grup ja recuperat de les ferides que s'havia fet en la lluita contra en Gíneu i hagi provocat en Frízer. Un dels moments més mítics de Bola de Drac, del qual ja vaig parlar, per cert.

És un moment també emotiu, perquè en Goku s'identifica amb el fins llavors rival més important que havia tingut i li dóna un enterrament digne tot i les maldats que ha comès i les morts d'amics seus que havia provocat a la Terra. I tot seguit s'enfronta a un enemic encara més formidable.

En Frízer encara té molta força per desplegar, però el cas és que en Goku l'agafa per sorpresa i li fum unes quantes patacades que el malvat no s'esperava.

Aviat queda clar, però, que tal com estan les coses en Frízer té tots els números per guanyar, i és llavors quan en Goku decideix preparar la més mítica de les genkidama que prepararia durant l'obra (en faltaria una, que és la que va vèncer en Bu). Al manga aquesta preparació va més ràpida que a l'anime, on se'ns va fer eterna.

I és molt més gran que la que va executar a la Terra contra en Vegeta, tot i que potser en nombre de pàgines de còmic hauria d'haver estat més gran aquella, i també cal tenir en compte que en aquest moment a Namek pràcticament no hi queda ningú i costa de creure que li sigui tan fàcil reunir energia dels éssers vius de planetes "propers".

Però en fi, va ser espectacular i per fi podíem veure el que donava de si aquesta tècnica d'en Kaito, que en Cor Petit s'encarrega de remarcar que ni a ell, ni als que encara no han ressuscitat i són amb el rei de la galàxia del Nord, els va ensenyar. Què caram hi van aprendre, allà, aquells quatre que van morir durant el combat amb en Nappa i en Vegeta?

Però quan ja celebraven la victòria en Frízer reapareix i en un instant deixa fora de combat en Cor Petit, tot provocant-li una ferida gravíssima al pulmó dret, i fa esclatar en Krilín en un altre dels moments més llegendaris de Bola de Drac i alhora més esgarrifosos, que al seu torn provoca un punt d'inflexió en el conjunt del manga: la transformació d'en Goku en superguerrer de l'espai, que per una vegada i sense que serveixi de precedent prefereixo en versió animada, atès que aquí es produeix en un parell de vinyetes.

Després de tota una saga parlant del llegendari superguerrer, l'aspecte del qual ningú no coneixia, casualment en Goku assoleix aquest estat, cosa que suposadament s'aconsegueix quan un guerrer de l'espai de bon cor esclata de ràbia. Digueu-me paranoic, però la primera vegada que en Krilín va morir a en Goku ja se li van alçar una mica els cabells, sense tornar-se-li rossos, però.

El mateix atac que ha acabat amb en Vegeta el rep, amb la barbeta, un Goku impassible i calmadament orgullós de la seva nova força. En Frízer queda aclaparat davant d'aquest canvi i es veu obligat a posar-se seriós i anar traient cada cop més energia, i el combat s'iguala i es torna trepidant.

Durant aquesta batalla èpica, una de les més importants de Bola de Drac, en Frízer ha llançat una bola d'energia que destruirà el planeta Namek en 5 minuts (que ens fan molta gràcia perquè a l'anime van durar molts episodis) i amb les boles de drac de la Terra, combinades amb el breu retorn del Venerable Ancià de Namek i per tant del drac Porunga amb el desig que li faltava concedir, ressusciten tots els habitants del planeta morts per en Frízer i els seus homes i es trasllada tothom a la Terra, atès que el planeta és a punt de desaparèixer.

Però en Goku es vol quedar perquè vol acabar el combat, no oblidem que és un guerrer de l'espai i la seva sang li demana enfrontar-se als rivals més forts en les condicions més justes. Res a veure amb els culés que volen que al Barça li toquin els rivals més fàcils en els emparellaments de les competicions.

 
Aquest amor per la lluita fa que en Goku permeti al seu enemic treure el 100% de la seva força, però arriba un moment que en Frízer manifesta el seu esgotament i acaba perdent el combat de la manera més imbècil, partit per un disc d'energia que havia llançat ell mateix.

Com que en Goku és un bonifaci cedeix a les seves súpliques de perdonar-li la vida, i a canvi rep un nou atac del tirà, però ja no és rival per al protagonista i aquest el destrossa del tot (o no?). El problema és que ja no té temps de sortir del planeta abans que esclati.

A continuació passa un any durant el qual es ressusciten els morts gràcies al nomenament d'un nou Venerable Ancià de Namek després de la mort natural de l'anterior, i els membres d'aquesta simpàtica raça troben un nou planeta on tornar a començar.

Però en Goku no torna a la Terra ressuscitat per en Xèron, com sí que fa en Krilín, perquè es veu que no és mort, sinó que va trobar la manera de sortir de Namek a temps (agafada pels pèls, ja que la seqüència dels esdeveniments ens deixa ben clar que l'últim que fa és posar-se a cridar de desesperació, no buscar una nau), i el que tampoc no ha mort és en Frízer, que ha estat transformat en ciborg com en Tao Pai Pai i s'apropa a la Terra acompanyat pel seu pare tot buscant venjança.

Al proper volum veurem com aquest epíleg no és gratuït, sinó que després de mostrar-nos com n'arriba a ser de fort i temible en Frízer, el fet que el derrotin amb facilitat és una prova del nou salt de poder que es produeix al manga a partir d'ara.

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 19 i 20

Fa unes setmanes, a l'anterior ressenya de l'edició definitiva de Bola de Drac, defensava la saga de Namek com a més interessant del que ens va semblar quan la vam veure a l'anime, però també deia que arrencava una mica a mig gas. 

Avui, en veure què passa als volums 19 i 20 de la mateixa edició, puc afirmar que la cosa s'anima i s'acosta al clímax d'aquesta etapa no sempre tan ben recordada com es mereix.

Perquè als números anteriors vam veure coses interessants, com ara l'aparició dels nameks, tots molt semblants a en Cor Petit i Déu, i de les tropes d'en Frízer, compostes per extraterrestres de diversos planetes i amb diversos nivells de força i habilitats amb què els nous protagonistes (Son Gohan, Krilín i Vegeta) mesuren les seves noves forces. 

Als volums 19 i 20 els combats pugen com a mínim un graó i la cosa es posa seriosa, sobretot amb l'arribada de les Forces Especials d'en Gíneu (sí, així es diu a la traducció que ens ocupa). 

Tot i que en japonès, seguint els jocs de paraules que fa l'autor amb els noms dels personatges, els seus components tenen noms alterats de productes lactis, a la traducció catalana es diuen, d'esquerra a dreta i de dalt a baix, Força Brutal, Força Infernal, Força Animal, Força Pura i, al davant, el Capità Gíneu. 

Des del principi ens els presenten com uns éssers més aviat ridículs, perquè els agrada fer posturetes al més pur estil de les sèries japoneses del gènere super sentai, en què els herois disfressats treballen en grup i fan precisament aquestes postures. Tot i així, els components de les Forces Especials d'en Gíneu són d'allò més temibles, i en Frízer els crida precisament perquè acabin d'una vegada amb els inesperadament forts terrícoles i un Vegeta cada cop més poderós.

En el primer combat els toca enfrontar-se a en Força Animal, que té poders psíquics i pot aturar el temps momentàniament, i encara que en Krilín i en Son Gohan aguanten força bé al final hi ha d'intervenir en Vegeta, que el liquida tot decapitant-lo amb facilitat i, com a efecte col·lateral, ajuda directament els seus vells enemics per primera vegada.

Però després els toca en Força Brutal, que és molt per sobre del seu predecessor i obliga en Vegeta, en Son Gohan i en Krilín a lluitar junts per primera vegada, col·laborant i passant-les magres només per sobreviure. 

El combat val a dir que és força espectacular, amb un Vegeta que té alguns recursos però que aviat és superat àmpliament pel rival, i en Son Gohan i en Krilín que s'ho miren fins que es veuen obligats a ficar-s'hi i, en la jugada més ben coordinada del combat, la que veieu a la imatge, el que aconsegueixen és simplement salvar en Vegeta, que consideren un aliat necessari per a fer front a aquests enemics mentre esperen en Goku. 

En certa manera és un combat que recorda el de la colla contra en Nappa a la Terra, pocs volums enrere, amb la curiositat que aquest cop en Vegeta no s'ho mira des de lluny i amb aire de superioritat, sinó que forma part de la "Resistència". 

La sensació continua i fins i tot creix amb l'arribada providencial i esperadíssima d'en Goku, que recupera el protagonisme que havia cedit temporalment als altres i venç en Força Brutal sense suar gaire, deixant-lo inconscient d'un cop.

Encara més: a continuació es desfà d'en Força Infernal, presumptament el més ràpid de l'univers, de qui no arribem a veure què és capaç de fer perquè en Goku el tomba i també el deixa inutilitzat, amb una escena gairebé calcada d'aquella on sostenia un Nappa ja inservible davant la sorpresa de tothom. 

El desplegament de força i habilitats d'en Goku és, doncs, molt semblant al que va fer a la Terra tot just acabat de ressuscitar, encara que aquest cop el reparteixi en dos enemics. Ara bé, per alguna raó la cessió del protagonisme a en Son Gohan i en Krilín devia agradar o bé als lectors o bé a l'autor, perquè al cap de poc tornaria a passar.

No és perquè en Krilín embogeixi i li clavi una pallissa, encara que aquesta imatge ens agradi als que volíem un altre resultat a la semifinal del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials: el que passa és que en Gíneu, en veure de seguida que la força d'en Goku és superior, recorre a la seva tècnica secreta, el canvi de cos, i es veu que no l'havia provat mai, perquè no s'adona que té un greu punt feble: controlar el cos d'una altra persona no és gens fàcil i no se'n pot treure gaire profit. 

Després de diverses caramboles i en plena desesperació, ja que ha perdut l'últim aliat que li quedava quan en Vegeta s'ha carregat en Força Pura, en Gíneu abusa de la tècnica i té un final més aviat humorístic, però tràgic en si mateix, que tots coneixem i que a l'anime va donar lloc a algun capítol de farciment amb la Bulma implicada.

Exacte: el cos d'en Gíneu passa a ser propietat d'una mena de granota namekiana i ell va a parar al cos d'aquest animal, de manera que està condemnat a quedar-s'hi per sempre. Aquest és el trist i patètic final del Capità Gíneu. En conjunt, les seves forces especials podrien haver donat més de si. 

Suposo —i potser estic donant massa crèdit al reconegudament mandrós Toriyama— que és el típic recurs amb què, davant d'un enemic que ens fan pensar que és molt poderós, els protagonistes se'n surten fàcilment i els percebem com més forts del que crèiem. 

El cas és que el cos d'en Goku queda destrossat pels cops rebuts mentre el controlava en Gíneu i ha de passar "uns 50 minuts" (veurem com és bastant més) en una màquina de curació com la que va fer servir en Vegeta al principi de la saga, i els altres tornen a agafar el testimoni, aquest cop ja amb l'esperada aparició del drac de Namek, en Porunga.

Quan en Krilín i en Son Gohan troben les boles aprofitant que en Vegeta fa una becaina no poden fer-lo aparèixer, de manera que decideixen anar a trobar en Dende, que al seu torn ha rebut el permís del Venerable Ancià per a ajudar-los a demanar els desitjos, que s'han de formular en l'idioma de Namek (però curiosament el drac respon en la llengua de la traducció, i en japonès a l'original). 

Tot plegat agafa desprevinguts tant en Vegeta com en Frízer, que ha anat a veure precisament el Venerable Ancià per saber per què les boles de drac "no funcionen". I ens té en tensió, perquè descobrim que el drac original pot concedir 3 desitjos i sembla que no hagin de tenir temps per a demanar-los tots abans no vingui un dels dos poderosos éssers que volen assolir la vida eterna. De fet, mentre es plantegen concedir-la a en Vegeta com un mal menor per tal de fer front a en Frízer, en Porunga marxa i les boles cauen del cel transformades en pedra: el Venerable Ancià ha mort de vell.

I arriba en Frízer, que evidentment està molt empipat i no li costa gaire dur a terme la seva primera transformació, la que el fa augmentar de mida tot mantenint l'aspecte original, de manera que apallissa fàcilment els seus contrincants en imatges brutals com la que podem veure aquí damunt. 

Encara que poc després sabem que en Dende té poders curatius i en Krilín se salva, veure-ho fa emprenyar en Son Gohan, que ofereix un dels seus esporàdics recitals de força i agafa en Frízer per sorpresa, tot i que de seguida se'n recupera i demostra que està molt per sobre del fill d'en Goku, el seu millor amic i un recentment convertit en aliat Vegeta que comença a comprendre el significat de la paraula "por". 

Ara bé, el volum 20 s'acomiada amb l'arribada d'en Cor Petit, que ha ressuscitat amb el primer desig, ha arribat a Namek amb el segon i ha multiplicat enormement la seva força assimilant en Neil, el namek de raça guerrera més fort que quedava i que estava moribund després d'un combat amb en Frízer en què no havia pogut fer res més que guanyar temps per a en Dende.

A la propera ressenya de Bola de Drac veurem com en Frízer és més terrorífic del que hem vist fins ara, i també com arriba en Goku i per fi s'enfronten, però de moment hem tingut un parell de volums força trepidants, l'aparició del drac de Namek (encara que la recerca de les boles de drac no ha estat tan divertida ni original com la primera de totes), almenys un combat realment interessant contra en Força Brutal i el retorn d'un personatge estimat des de l'Altre Món. I, evidentment, en Frízer en acció.

Moments inoblidables: la Mort d'en Vegeta

La mort d'en Vegeta és un dels moments inoblidables de Bola de Drac i de l'anime en general. És un personatge que no arriba mai a caure excessivament bé, i que consti que és un dels meus preferits de la sèrie, però mica en mica li vas agafant, més que afecte, respecte. Un aliat de valor incalculable, un esplèndid guerrer que amb el temps va passar a un segon pla, però no tant com els altres amics i aliats d'en Son Goku, a qui per cert va vèncer les dues vegades que van lluitar.

Aquest orgullós guerrer de l'espai va caure davant d'en Freezer, va ser el primer i únic que el va matar. La segona mort del Príncep va ser a causa d'una inútil autoimmolació que pretenia acabar amb en Bu. Però la mítica és aquesta, la primera.

Abans de veure'm obligat a pujar aquest vídeo després de retallar-lo n'hi havia un que tenia un tros en japonès. Jo ho atribueixo al fet que deu ser capturat d'alguna de les últimes emissions, perquè se sap que cada cop que emetien la sèrie censuraven més coses, fins a extrems absurds, i tanta sang i mort devia ser massa difícil de digerir per a vés a saber qui. El cas és que devien muntar el vídeo amb la part que faltava treta d'un tall en japonès, però aquest que he pujat jo deu ser capturat d'un DVD.

El cas és que aquest vídeo ens mostra l'agonia d'un dels personatges més forts de Bola de Drac, un lluitador incansable que, al cap i a la fi, es va deixar guanyar una mica per la bondat i amabilitat dels terrestres que el van acollir, fins al punt de quedar-se amb "la noia de la sèrie", amb qui va tenir dos fills.