Especial: Portades de capítols de Bola de Drac

Quan no tinc llest algun tema sobre el que vull parlar, en comptes de callar i deixar-vos una mica en pau m'entesto en publicar una entrada per no trencar la meva periodicitat habitual, més o menys setmanal, i Bola de Drac ha estat, és i continuarà sent una font d'idees per a aquesta mena d'entrades.

 

Avui, però, en comptes de fer la meva típica llisteta de 5 elements d'algun tema relacionat amb la llegendària obra, em proposo compartir amb vosaltres un seguit d'imatges, per ordre cronològic, que són portades de capítols del manga, és a dir aquelles il·lustracions que al principi més, i més endavant no tant, constituïen la primera pàgina de l'entrega setmanal de Bola de Drac en la seva publicació original en revista al Japó, i que aquí ens van anar arribant dins dels volums recopilatoris. 

 

 

Comencem amb la del capítol 33 del manga, una il·lustració preciosa i en color en què veiem el Follet Tortuga i un Goku fent el mico en una palmera de l'illa Papaia, amb un estil artístic plenament d'il·lustració feta expressament per a l'ocasió i que no reprodueix cap escena concreta del còmic.

Anem a la del capítol 126, i altre cop al mateix escenari, que ens mostrava en Goku i en Krilín lluitant a l'aire durant el 22è Gran Torneig de les Arts Marcials, un dels meus moments i combats preferits, com he dit ja prou vegades. 

M'encanta l'angle vist des de dalt, però amb els personatges col·locats d'una manera que permet veure'ls les cares a tots dos, i aquest tros de l'illa Papaia que es veu més enllà del recinte de la competició. Sens dubte, una mena de fotografia d'un moment emblemàtic de la sèrie, quan els dos millors amics es van trobar que s'haurien d'enfrontar a les semifinals i un d'ells perdria tot seguit l'oportunitat d'alçar-se amb el títol de campió del món.

A la del capítol 145 tenim un tipus de composició que apareixia amb certa freqüència, i que resumia una mica els esdeveniments que ens havíem de trobar. A la saga d'en Satanàs Cor Petit hi van passar moltes coses, i la tornarem a veure en aquesta entrada, però aquesta m'agrada especialment perquè reflecteix el moment de glòria que va tenir un Mutenrôshi que, per una vegada, no va fer el paper de bufó i va presentar batalla contra l'enemic, tot posant-se seriós i executant una tècnica espectacular.

Ja us he dit que hi tornaríem, i ho fem amb aquesta portada del capítol 160, digna de les mítiques fotocòpies de Bola de Drac, que segurament va existir. Hi veiem en Goku molt emprenyat, decidit a acabar amb l'enemic d'una vegada per totes.

Per a mi il·lustra perfectament el moment crític i, sobretot, el canvi de to que va fer l'obra a partir d'aquesta saga, marcada al seu inici per la mort d'en Krilín i després la d'alguns personatges més, i un enemic que era malvat de debò.

 

Després d'allò, ja al capítol 167, arribaria el tercer torneig que vam veure a la sèrie, quart si comptem el de la Baba la Vident, que va ser el 23è Gran Torneig de les Arts Marcials.

 

Allà s'hi van tornar a trobar els lluitadors protagonistes de la sèrie, ja més grans, alguns havent fet una estirada més notable que altres. Una composició senzilla, però entranyable, amb tots ells mirant "a càmera". M'agrada molt.

 

 

Ja a la part que a la versió animada formava part de Bola de Drac Z, però que és el capítol 220 del manga, tenim altre cop la composició-resum que deia més amunt, i que mostra un personatge més destacat, en aquest cas un Goku que té pressa per ajudar els seus amics, que veiem amb posat de patir, a vèncer els guerrers de l'espai, a la imatge amb somriures malvats i de suficiència.

Una altra portada, la del capítol 233, carn de fotocòpia en aquella febre d'intercanvis i compres fora de la llei que vam tenir a Catalunya a principis dels anys 90, amb un Vegeta transformat en mico gegant oozaru i en Goku, petit en comparació amb ell, però preparant la genkidama, l'atac definitiu.

 

M'agrada l'ús de les ombres que el mestre Toriyama fa aquí, en aquesta etapa que personalment considero el cim del seu estil, abans que passés a apostar per les línies més rectes i un dibuix que destil·lava més pressa per acabar la feina, amb traços simples i poques trames. Aquí els músculs encara eren arrodonits i els dibuixos estaven plens de detalls. 

 

 

Aquesta juraria que l'havia vist en fotocòpia, però bé, ja paro d'esmentar aquells fulls de definició lamentable pels quals pagàvem diners -perquè a més d'intercanviar-se es podien comprar en alguns llocs- i amb els quals flipàvem quan vèiem que tenien imatges de fet que nosaltres encara no coneixíem.

 

A la portada del capítol 263 veiem una escena d'entrenament que prometia, almenys als meus ulls de l'època, quelcom que no es va satisfer. No es va treure gens de suc del fet que en Yamcha, en Ten Shin Han, en Chaoz i en Cor Petit s'entrenessin amb en Kaito. Però aquesta il·lustració m'agrada molt, perquè els podem veure deixant-hi la pell. 

 

 

Avancem només un capítol, perquè el 264 comença amb aquesta portada que no em faria res tenir com a quadre, penjada en una hipotètica habitació personal de l'oci, suposant que em quedés alguna paret lliure, que no és el cas. És un tipus de composició, amb els personatges mig d'esquena mirant-se alguna cosa, que em recorda algun àlbum d'en Tintín -per exemple, Objectiu: La Lluna, o L'illa negra-, i és per això que podria ser perfectament un pòster.

 

El planeta Nàmec no era gaire bonic ni variat, però hi havia una columna de roca altíssima on reposava la casa de l'Ancià de Nàmec, descansi en pau. Les vistes d'aquesta destacada ubicació des de l'aire són corprenedores, i trobo que el mestre hi va fer una gran feina.

 

Acabem tot fent un salt força gran, perquè com he dit al principi aquestes portades van deixar de sovintejar a la part final de la sèrie, i de les poques que es van veure després de l'anterior, la que més m'agrada és aquesta, la del capítol 392 del còmic. 

En plena saga d'en Cèl·lula, veiem com en Goku i en Gohan, amb l'estat de superguerrer permanent, passen uns dies de relax amb la Chichi i se'n van a fer un pícnic amb el cotxe. Una postal familiar entranyable, certament.

I a vosaltres què us semblen? En teniu alguna de preferida, tant si és entre les que he posat com entre les que he descartat? 

 

 

 

Els meus 5 moments preferits d'en Krilín

He dit més d'un cop que en Krilín és, juntament amb en Vegeta i en Cor Petit, el meu personatge preferit de Bola de Drac. Per aquest ordre, tot i que la distància entre ells és poca, em podeu ben creure.

En fi, he pensat que estaria bé fer una petita llista d'aquestes que m'agrada fer en aquest blog, amb cinc elements, com les que vaig fer sobre els meus cinc moments preferits, els meus cinc combats preferits, els cinc moments més sorprenents, les meves tècniques preferides, els cinc moments més violents o, senzillament, els meus cinc personatges preferits de Bola de Drac, però aquest cop amb els meus moments preferits protagonitzats per en Krilín -i deixo per a més endavant les llistes equivalents dels altres dos personatges esmentats-. Comencem? Ah, els comento per ordre cronològic, no pas per preferència. 

Probablement el primer moment en què vaig pensar "com mola, en Krilín!" i vaig començar a respectar-lo molt fort va ser quan va voler provar el Kame Hame Ha i, davant de la sorpresa del seu propi mestre, el Follet Tortuga, li va sortir, i va quedar clar que guanyaria el combat contra aquell misteriós i inquietant Chaoz als quarts de final del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials.

A semifinals, però, es va topar amb en Goku. Ja havia dit que és el meu combat preferit de Bola de Drac, així com el meu moment preferit de l'obra. El cert és que en Krilín no hi va fer un gran paper. Els moments d'avantatge que semblava que havia tingut havien estat mitjançant joc brut -no era el primer cop que el vèiem fer-ne ús, recordem aquell entrenament de buscar la pedra amb el kanji de "tortuga"-, però sabíem que no era mal nano i ens feia gràcia i tot, i si no es devien a això eren a causa del fet que en Goku li estava donant peixet. Quan va voler, va resoldre el combat ben de pressa. Però va estar bé, i des del punt de vista d'en Krilín és un dels seus moments que més m'agraden.

Saltem al següent Gran Torneig de les Arts Marcials, el 23è, i el primer cop que en  Krilín no va passar dels quarts de final: és normal, s'enfrontava al fill-reencarnació d'en Satanàs Cor Petit Gran Rei dels Dimonis. 

Si en Goku li havia donat una mica de peixet, en Cor Petit directament el menyspreava, cosa que li va donar l'oportunitat de demostrar-li, posant tota la carn a la graella, tot el que sabia fer, i va tenir alguns moments sorprenents. Probablement és el combat d'en Krilín amb més mèrit, atesa l'enorme diferència de forces amb el rival.

Després d'aquella edició de la competició ja no en tornaríem a veure cap de digna. L'autor va decidir que Bola de Drac passaria a ser un manga sobre combats èpics pel destí de la Terra i l'Univers i els altres tornejos que hi van sortir van quedar interromputs o van ser una cosa totalment diferent del format que coneixíem.

I en Krilín, a mesura que el nivell dels enemics i el dels seus companys guerrers de l'espai (purs o mestissos) augmentava, anava perdent influència en aquestes batalles llegendàries. Tot i així, va tenir alguns grans moments de contribucions cabdals, com aquesta en què, amb un sol atac motivat per la ràbia per la mort d'en Yamcha, va destruir uns quants saibaimen o homes llavor. En aquella batalla també contribuiria a la derrota d'en Vegeta, tot ajudant un Goku que tècnicament va perdre perquè va quedar-se sense poder-se moure i van haver de ser els seus aliats els qui fessin fora l'invasor.

Per a l'últim moment faig una mica de trampa: no és un moment, sinó una etapa. M'agrada molt com fa el que pot durant la saga de Nàmec, com l'autor l'empra tot fent-lo créixer com a personatge però sense excedir el que es podria esperar d'ell. El repte augmenta, ell és més fort que abans i... com sempre, no és qui resol els combats, però fa petites grans aportacions a les batalles.

Tant si és derrotant uns soldats de l'exèrcit d'en Freezer al costat d'en Son Gohan, com salvant en Dende, futur Déu de la Terra, protegint les boles de drac o col·laborant amb en Vegeta per fer la guitza a les Forces Especials del Capità Ginew i després al mateix Freezer, en Krilín va tenir grans moments en aquella saga per a mi infravalorada, si bé allargassada cap al final. Després d'aquell arc argumental, però, en Krilín esdevindria pràcticament irrelevant, des del punt de vista marcial, a Bola de Drac.

Deixo fora del Top 5 moments emblemàtics com la seva presentació accidentada a cal Follet Tortuga, el pet amb què va derrotar en Bacterian al 21è Gran Torneig de les Arts Marcials, el dia que va fer de substitut de la lluna plena amb la seva calba, el ja mític petó de l'A-18 o el dia que va presentar al món la seva filla. I, si m'ho permeteu, aquell emotiu combat amistós -amb un aspecte més ancià del que li correspondria per l'edat que llavors tenia- contra en Goku que posava el punt final a Bola de Drac GT. Que serveixi d'accèssit compartit, doncs, aquest conjunt de mencions.

Aquest és el meu homenatge a un lluitador estimadíssim pel públic i que es considera el més fort del planeta... entre els humans, i sens dubte un aliat de gran valor per a en Goku, a més del seu millor amic i primer company d'estudis. Llarga vida (o llargues vides) a en Krilín! 

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 19 i 20

Fa unes setmanes, a l'anterior ressenya de l'edició definitiva de Bola de Drac, defensava la saga de Namek com a més interessant del que ens va semblar quan la vam veure a l'anime, però també deia que arrencava una mica a mig gas. 

Avui, en veure què passa als volums 19 i 20 de la mateixa edició, puc afirmar que la cosa s'anima i s'acosta al clímax d'aquesta etapa no sempre tan ben recordada com es mereix.

Perquè als números anteriors vam veure coses interessants, com ara l'aparició dels nameks, tots molt semblants a en Cor Petit i Déu, i de les tropes d'en Frízer, compostes per extraterrestres de diversos planetes i amb diversos nivells de força i habilitats amb què els nous protagonistes (Son Gohan, Krilín i Vegeta) mesuren les seves noves forces. 

Als volums 19 i 20 els combats pugen com a mínim un graó i la cosa es posa seriosa, sobretot amb l'arribada de les Forces Especials d'en Gíneu (sí, així es diu a la traducció que ens ocupa). 

Tot i que en japonès, seguint els jocs de paraules que fa l'autor amb els noms dels personatges, els seus components tenen noms alterats de productes lactis, a la traducció catalana es diuen, d'esquerra a dreta i de dalt a baix, Força Brutal, Força Infernal, Força Animal, Força Pura i, al davant, el Capità Gíneu. 

Des del principi ens els presenten com uns éssers més aviat ridículs, perquè els agrada fer posturetes al més pur estil de les sèries japoneses del gènere super sentai, en què els herois disfressats treballen en grup i fan precisament aquestes postures. Tot i així, els components de les Forces Especials d'en Gíneu són d'allò més temibles, i en Frízer els crida precisament perquè acabin d'una vegada amb els inesperadament forts terrícoles i un Vegeta cada cop més poderós.

En el primer combat els toca enfrontar-se a en Força Animal, que té poders psíquics i pot aturar el temps momentàniament, i encara que en Krilín i en Son Gohan aguanten força bé al final hi ha d'intervenir en Vegeta, que el liquida tot decapitant-lo amb facilitat i, com a efecte col·lateral, ajuda directament els seus vells enemics per primera vegada.

Però després els toca en Força Brutal, que és molt per sobre del seu predecessor i obliga en Vegeta, en Son Gohan i en Krilín a lluitar junts per primera vegada, col·laborant i passant-les magres només per sobreviure. 

El combat val a dir que és força espectacular, amb un Vegeta que té alguns recursos però que aviat és superat àmpliament pel rival, i en Son Gohan i en Krilín que s'ho miren fins que es veuen obligats a ficar-s'hi i, en la jugada més ben coordinada del combat, la que veieu a la imatge, el que aconsegueixen és simplement salvar en Vegeta, que consideren un aliat necessari per a fer front a aquests enemics mentre esperen en Goku. 

En certa manera és un combat que recorda el de la colla contra en Nappa a la Terra, pocs volums enrere, amb la curiositat que aquest cop en Vegeta no s'ho mira des de lluny i amb aire de superioritat, sinó que forma part de la "Resistència". 

La sensació continua i fins i tot creix amb l'arribada providencial i esperadíssima d'en Goku, que recupera el protagonisme que havia cedit temporalment als altres i venç en Força Brutal sense suar gaire, deixant-lo inconscient d'un cop.

Encara més: a continuació es desfà d'en Força Infernal, presumptament el més ràpid de l'univers, de qui no arribem a veure què és capaç de fer perquè en Goku el tomba i també el deixa inutilitzat, amb una escena gairebé calcada d'aquella on sostenia un Nappa ja inservible davant la sorpresa de tothom. 

El desplegament de força i habilitats d'en Goku és, doncs, molt semblant al que va fer a la Terra tot just acabat de ressuscitar, encara que aquest cop el reparteixi en dos enemics. Ara bé, per alguna raó la cessió del protagonisme a en Son Gohan i en Krilín devia agradar o bé als lectors o bé a l'autor, perquè al cap de poc tornaria a passar.

No és perquè en Krilín embogeixi i li clavi una pallissa, encara que aquesta imatge ens agradi als que volíem un altre resultat a la semifinal del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials: el que passa és que en Gíneu, en veure de seguida que la força d'en Goku és superior, recorre a la seva tècnica secreta, el canvi de cos, i es veu que no l'havia provat mai, perquè no s'adona que té un greu punt feble: controlar el cos d'una altra persona no és gens fàcil i no se'n pot treure gaire profit. 

Després de diverses caramboles i en plena desesperació, ja que ha perdut l'últim aliat que li quedava quan en Vegeta s'ha carregat en Força Pura, en Gíneu abusa de la tècnica i té un final més aviat humorístic, però tràgic en si mateix, que tots coneixem i que a l'anime va donar lloc a algun capítol de farciment amb la Bulma implicada.

Exacte: el cos d'en Gíneu passa a ser propietat d'una mena de granota namekiana i ell va a parar al cos d'aquest animal, de manera que està condemnat a quedar-s'hi per sempre. Aquest és el trist i patètic final del Capità Gíneu. En conjunt, les seves forces especials podrien haver donat més de si. 

Suposo —i potser estic donant massa crèdit al reconegudament mandrós Toriyama— que és el típic recurs amb què, davant d'un enemic que ens fan pensar que és molt poderós, els protagonistes se'n surten fàcilment i els percebem com més forts del que crèiem. 

El cas és que el cos d'en Goku queda destrossat pels cops rebuts mentre el controlava en Gíneu i ha de passar "uns 50 minuts" (veurem com és bastant més) en una màquina de curació com la que va fer servir en Vegeta al principi de la saga, i els altres tornen a agafar el testimoni, aquest cop ja amb l'esperada aparició del drac de Namek, en Porunga.

Quan en Krilín i en Son Gohan troben les boles aprofitant que en Vegeta fa una becaina no poden fer-lo aparèixer, de manera que decideixen anar a trobar en Dende, que al seu torn ha rebut el permís del Venerable Ancià per a ajudar-los a demanar els desitjos, que s'han de formular en l'idioma de Namek (però curiosament el drac respon en la llengua de la traducció, i en japonès a l'original). 

Tot plegat agafa desprevinguts tant en Vegeta com en Frízer, que ha anat a veure precisament el Venerable Ancià per saber per què les boles de drac "no funcionen". I ens té en tensió, perquè descobrim que el drac original pot concedir 3 desitjos i sembla que no hagin de tenir temps per a demanar-los tots abans no vingui un dels dos poderosos éssers que volen assolir la vida eterna. De fet, mentre es plantegen concedir-la a en Vegeta com un mal menor per tal de fer front a en Frízer, en Porunga marxa i les boles cauen del cel transformades en pedra: el Venerable Ancià ha mort de vell.

I arriba en Frízer, que evidentment està molt empipat i no li costa gaire dur a terme la seva primera transformació, la que el fa augmentar de mida tot mantenint l'aspecte original, de manera que apallissa fàcilment els seus contrincants en imatges brutals com la que podem veure aquí damunt. 

Encara que poc després sabem que en Dende té poders curatius i en Krilín se salva, veure-ho fa emprenyar en Son Gohan, que ofereix un dels seus esporàdics recitals de força i agafa en Frízer per sorpresa, tot i que de seguida se'n recupera i demostra que està molt per sobre del fill d'en Goku, el seu millor amic i un recentment convertit en aliat Vegeta que comença a comprendre el significat de la paraula "por". 

Ara bé, el volum 20 s'acomiada amb l'arribada d'en Cor Petit, que ha ressuscitat amb el primer desig, ha arribat a Namek amb el segon i ha multiplicat enormement la seva força assimilant en Neil, el namek de raça guerrera més fort que quedava i que estava moribund després d'un combat amb en Frízer en què no havia pogut fer res més que guanyar temps per a en Dende.

A la propera ressenya de Bola de Drac veurem com en Frízer és més terrorífic del que hem vist fins ara, i també com arriba en Goku i per fi s'enfronten, però de moment hem tingut un parell de volums força trepidants, l'aparició del drac de Namek (encara que la recerca de les boles de drac no ha estat tan divertida ni original com la primera de totes), almenys un combat realment interessant contra en Força Brutal i el retorn d'un personatge estimat des de l'Altre Món. I, evidentment, en Frízer en acció.

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 17 i 18

Bon Any Nou a tothom! Encetem el 2014 sense ressaca i amb una nova entrada del bloc, que serà un nou repàs dels volums de l'edició definitiva de Bola de Drac, també de dues entregues, com l'última vegada.

Els volums 17 i 18 d'aquesta edició catalogada com a definitiva però que espero que, pels seus molts errors de traducció i retolació, no sigui l'última en la nostra llengua, marquen el final de la saga dels Guerrers de l'Espai i l'inici de la del planeta Namek. I també la meitat de l'obra, que té un total de 34 entregues en aquest format.

Una etapa que em fa l'efecte que no és especialment popular, perquè es fa una mica pesada, però potser aquesta impressió està afectada per l'allargadíssim combat contra en Frízer, sobretot a la versió animada, amb els famosos 5 últims minuts de vida del planeta, que van durar setmanes. Abans, però, tenim els fets que van conduir a aquell èpic combat, que no són pocs.

El volum anterior ens deixava en un punt de clímax, amb el final del combat contra en Vegeta a punt de produir-se, i és aquí on el veiem després que en Son Gohan li caigui a sobre transformat en mico gegant tot i els esforços del guerrer de l'espai per a evitar-ho.

No em canso ni em cansaré de dir que en Goku va perdre aquell combat, però que la Terra es va salvar gràcies a la intervenció fonamental d'en Son Gohan, en Krilín i en menor mesura en Iajirobai. El segon del que he esmentat, malgrat el nivell de l'enemic, accedia a petició del seu millor amic, el protagonista de Bola de Drac, a deixar-lo marxar viu, cosa que marcaria el destí de la sèrie per sempre i en el futur ens proporcionaria un dels aliats més imprescindibles. En aquest punt encara faltava molt, però, per a tot això.

Fet el recompte de morts i ferits, i com que tant els guerrers de l'espai com els terrícoles havien arribat a la molt casual conclusió que si Déu, el creador de les boles, era d'un altre planeta allà també hi devia haver boles de drac, el pla per tornar a la vida els desapareguts passa per viatjar al planeta Namek i convocar el drac d'allà.

Després de diversos plans descartats, la solució arriba en forma de la nau espacial amb què Déu va arribar a la Terra de petit, enviat pels seus "pares" (tot i que ja sabem que els nameks es reprodueixen de manera asexual, llançant ous per la boca). El cas és que la modifiquen per tal que obeeixi les ordres en japonès (català a la traducció) i cap allà que se'n van la Bulma, en Son Gohan i en Krilín, mentre en Goku es guareix a l'hospital de les greus ferides perquè, ai las, ara mateix no hi ha mongetes màgiques disponibles.

Al cap d'unes setmanes el trio que pren el relleu a en Goku com a protagonista de Bola de Drac de manera temporal (i si em coneixeu sabreu que em sembla una bona idea) arriba al planeta d'origen de Déu i per tant en Cor Petit i emprèn una nova cerca de les boles de drac, quelcom que no passava des de feia molt de temps en aquest còmic, si més no de manera que la recerca esdevingués l'aventura en si mateixa.

I què ha passat amb en Vegeta? Doncs que també es recupera de les seves ferides, i com se'ns comença a explicar d'una manera més aviat repetitiva en ser un guerrer de l'espai cada recuperació després d'estar a prop de la mort li multiplica la força.

I amb la mateixa idea que els terrícoles el príncep dels guerrers també se'n va cap a Namek tan aviat com pot, on comença a buscar les cobdiciades 7 esferes amb l'objectiu d'aconseguir la vida eterna (a la versió catalana sovint mal traduïda com a "joventut eterna", que és diferent) i dominar l'Univers.

No és l'únic que ho ha pensat, perquè com ben aviat descobriran en Krilín i els altres hi ha altres extraterrestres amb el mateix objectiu i la mateixa indumentària que els guerrers de l'espai, sota les ordres d'un personatge molt més temible del que demostra la seva aparença.

Parlem, evidentment, d'en Frízer, el tirà de l'Univers, que tenint en compte la por i el respecte que li tenen els més forts dels seus esbirros (i ho semblen molt, de forts) podem deduir que ell ho és encara més, però d'una manera que quan el vam veure per primera vegada, sense saber què passaria, no ens podíem ni imaginar.

Amb aquesta força i influència es dedica a assaltar poblats nameks on hi ha les boles de drac i assassinar-ne tots els habitants, contribuint així a la disminució sobtada d'una ja de per si minúscula població que fa moltíssims anys va quedar afectada per un fort canvi climàtic al planeta i tot just s'estava recuperant.

Evidentment això és quelcom que en Krilín i en Son Gohan, quan se n'assabenten, no poden tolerar, però mentre el primer actua amb prudència el fill d'en Goku té tendència a empipar-se i, quan això passa, desperta la seva força interior i en aquest cas la demostra fent caure un dels esbirros més poderosos d'en Frízer. Una trobada que, per cert, fa que coneguin en Dende, un nen namek que serà cabdal en el futur.

Com que en Frízer i els seus homes depenen molt del dispositiu detector d'energia, i gràcies al fet que el cap del poble els espatlla abans de ser assassinat, els aventurers de la Terra tenen un cert avantatge a l'hora de moure's, perquè poden fer-ho sense desprendre energia, però en Dodòria els ha vist i els persegueix sense treva.

En canvi en Vegeta, que només de veure que a la Terra els lluitadors ho feien ha après a detectar l'energia per si mateix, no té aquest handicap i aviat es carrega en Dodòria, sense intenció d'ajudar els protagonistes, que havien esquivat el subordinat d'en Frízer amb la destresa tàctica d'en Krilín, que aquí estrena la mossegada del Sol d'en Ten Xin Han per tal de despistar-lo.

En Vegeta sens dubte s'ha tornat molt més fort que no es pensava en Frízer, però contra en Sarbon no ho té tan fàcil i rep la pallissa de la seva vida després que el seu atacant es transformi en un monstre i multipliqui la força.

Mentre se succeeixen els combats i els assassinats de nameks en Son Gohan i en Krilín, que s'esperaven que tot plegat seria una mena d'excursió, fan el que poden i de moment es beneficien de l'amistat amb en Dende: el Venerable Ancià del planeta, el pare de tots els seus habitants actuals, li confia la bola a en Krilín i de pas li desperta la força que té adormida dins, però a la pràctica això és quelcom que només l'ajuda a desplaçar-se a més velocitat, perquè la diferència de nivell amb els enemics encara és abismal.

Com que en Vegeta té una de les boles de drac i en Frízer el necessita viu per tal d'interrogar-lo dóna ordres que el guareixin, però el subestima i aquest li roba les boles que el tirà havia acumulat. I no només això, sinó que les coses li comencen a anar bé quan localitza en Krilín i la Bulma, derrota en Sarbon d'una manera aclaparadora quan aquest el localitza a ell al seu torn i s'endú la bola que en Krilín acabava de rebre del Venerable Ancià.

Però sense que en Vegeta ho sabés en Son Gohan ha anat amb el radar a buscar la bola que ell mateix havia robat i quan el príncep dels guerrers de l'espai comptava amb aconseguir la vida eterna en qüestió de minuts es troba que no les té totes 7, o sigui que clama venjança.

I què fa, en Goku, mentrestant? Recuperat gràcies a les mongetes màgiques (n'han sortit més) va cap a Namek amb una nau fabricada pel pare de la Bulma amb tecnologia inspirada en la de la nau amb què el protagonista va arribar a la Terra quan era un bebè. I mentre viatja s'entrena amb un sistema de control de la gravetat que després seria recurrent a l'obra, perquè ha estat informat de l'existència i els plans d'en Frízer i lluny de seguir les recomanacions d'en Kaito, que li prohibeix que s'hi enfronti, ja frisa pensant en el combat.

Aquesta etapa de l'inici de la saga de Namek, més enllà de començar d'una manera una mica avorrida, sobretot quan veiem pàgines i pàgines de xerrera sobre el viatge en si, és el començament, com deia abans, d'una nova recerca de les boles de drac, que les últimes vegades que havien sortit s'havien reunit en quatre vinyetes perquè es donava molta més importància als combats.

També representa l'aparició d'un munt de personatges d'una raça que fins fa poc ens pensàvem que només compartien en Cor Petit i Déu, i d'enemics de força inimaginable encapçalats pel temible Frízer. A més, l'autor cedeix temporalment el protagonisme a personatges que no són en Goku, incloent-hi un Vegeta que encara percebem com a dolentíssim, perquè es dedica a matar innocents per a aconseguir els seus objectius, però que indirectament està ajudant els bons en carregar-se també la gent d'en Frízer, i que a la propera ressenya veurem com esdevé aliat d'en Son Gohan i en Krilín. Mirada amb bons ulls, trobo que no és una mala etapa.