Els 5 moments més violents de Bola de Drac

L'obra més coneguda del mestre Akira Toriyama és quelcom que els nostres pares van haver d'acceptar que formaria part de les nostres vides, els agradés o no, perquè era una força imparable dins el món de l'entreteniment, amb una influència que gairebé 30 anys després que es comencés a emetre la sèrie animada a Catalunya encara es nota. 

I el cas és que no els agradava gaire, perquè era una sèrie (i un còmic) amb un cert nivell de violència, que augmentaria a mesura que el seu protagonista anava madurant i seria constant a la seva vida adulta. Doncs bé, avui torno amb una nova llista de Bola de Drac, que ara ja feia més d'un any que no en feia, i la protagonitzaran els moments que a mi em semblen més violents. Els repasso per ordre cronològic.

La mort és una cosa habitual a Bola de Drac, però la innocència de les primeres aventures es va començar a perdre amb la primera que vam veure, la d'en Bora, el pare de l'Upa.

L'estereotípic indi americà que vivia tranquil·lament al peu de la Torre d'en Karin es va enfrontar a en Tao Pai Pai i va ser travessat per la seva pròpia llança en perdre estrepitosament contra l'assassí a sou. Va ser la primera mort que vam veure i la manera com es va produir va contribuir a l'impacte.

Malgrat que l'assassinat del General Blue amb la llengua també va esdevenir un clàssic del palmarès d'en Tao Pai Pai, no em va impactar tant com el trencament intencionat i antiesportiu de la cama d'en Yamcha per part d'en Ten Shin Han al 22è Gran Torneig de les Arts Marcials Tenkaichi Budôkai.

En si, una lesió així no és especialment greu, però el rival l'acabava de deixar inconscient, ell tenia els ulls en blanc i la cama se li va doblegar d'una manera molt lletja.

Saltem al següent campionat, perquè tot i que ja havíem vist morir en Krilín (bé, l'havíem vist mort, i al capdavall va ser d'un cop de peu al cap), i en Goku travessar en Cor Petit per la panxa després d'un violent combat, el que em va fer tornar a estremir va ser el tram final de la final del 23è Gran Torneig de les Arts Marcials.

Allà, el fill-reencarnació del dimoni va aprofitar un moment en què en Goku badava i celebrava la victòria abans d'hora per foradar-li el pit amb un raig llançat amb la boca. Una ferida lletja i gravíssima, que va fer molta sang, a més d'agafar-nos a tots plegats per sorpresa.

No he posat a la llista la primera mort d'en Krilín pels motius ja explicats, però la segona, a mans d'en Freezer, va ser molt desagradable, i un dels moments que més m'han impactat, a mi, de Bola de Drac.

Fent servir els seus poders, el tirà galàctic feia elevar en Krilín des de lluny i, tot tancant el puny, el petit cos del millor amic d'en Goku s'inflava i explotava. Ens va glaçar la sang i va fer que en Goku, de tanta ràbia, es transformés en superguerrer per primera vegada.

En Yamcha torna a protagonitzar un moment dels que considero més violents, perquè quan els primers androides van arribar, el van agafar per sorpresa i l'A-20, en realitat el Doctor Gero, li va travessar el pit amb la mà.

Ja havíem vist parts del cos perforades, és clar, i també havíem vist en Yamcha perdre i fins i tot morir, però aquí, tot i que no va perdre la vida -gràcies al poder de les mongetes senzu-, el vam veure patir de valent amb una perforació que segurament es percep com a més violenta en ser feta amb una mà que no pas si hagués estat la conseqüència d'un raig d'energia.

Aquests són, doncs, els cinc moments que he triat com a més violents de tota la història de Bola de Drac, almenys pel que fa al manga, que és el que més domino. Quins són els vostres?

Els 5 moments més estranys de Bola de Drac

De Bola de Drac se'n pot parlar enfocant-la des de molts punts de vista, i he fet entrades de tota mena al respecte, des de les ressenyes dels volums fins a algun moment mític, passant per errors o incongruències de guió. Però fa un temps em van suggerir, després de publicar l'entrada sobre els meus 5 moments preferits del manga, que en fes una sobre els moments més estranys. Aquelles coses que fan pensar "però què...?", i no tant els errors o les incoherències argumentals, que com he dit ja havia tractat anteriorment.

Aquest cop també em baso en la versió còmic, que és l'original, i no tant en l'animada, tot i que és a l'animada on, als episodis i les escenes de farciment, passen coses més estranyes respecte al to de l'obra o de la saga concreta, sense anar més lluny aquell episodi de farciment en què en Goku i en Cor Petit es treuen el carnet de conduir. Però reconec que la controlo menys i em costaria parlar-ne amb adequació, així que encaro el tema dels what the fuck de Bola de Drac basant-me en el manga i prou.

Per exemple la flipada que representa el moment en què en Tao Pai Pai, sens dubte un dels personatges més forts del món en aquell moment de la història, arrenca un tros de columna i el llança amb força cap a la terra sagrada de Karin, amb la intenció d'enfilar-s'hi i emprar el cilindre rocós (o marmori, vés a saber) com a vehicle atesa la seva incapacitat per volar.

La idea és bona, i no podem entrar, en un cas com el de Bola de Drac, en discussions sobre la versemblança física de tal proesa, però sí que va ser d'aquelles coses que ens van deixar amb un pam de nas. Almenys a mi (en el meu cas, un pam extra, a més a més del que ja tinc). Per no canviar de personatge, però sense que compti com un altre dels 5 moments que he triat, vull esmentar breument l'assassinat del General Blue clavant-li la punta de la llengua a la templa. Increïble.

El primer desig que se li formula al Drac Shenron tant al manga com a l'anime són... les calces d'una noia. I el formula l'Oolong, un porc antropomòrfic que a sobre és capaç de transformar-se en calces, si vol, com queda demostrat uns capítols abans. Aquesta obsessió dels pervertits per la roba interior, sovint per sobre d'allò que amaguen, és recurrent al manga, però a Bola de Drac condueix a reflexions com la que faig ara.

Si l'Oolong és capaç de transformar-se en el que vulgui i fins que en Goku i la Bulma no el van conèixer feia el que li rotava amb aquesta habilitat, necessita que li concedeixin el desig d'unes calces? No podia demanar, per exemple, una noia formosa que estigués enamorada d'ell? D'acord, això ja entra en el camp de les incoherències i els misteris del guió, i he dit que parlaria de moments sorprenents i estranys. Doncs bé, aquest ho és: l'Oolong demanant unes calces per tal d'impedir que en Pilaf demani el seu desig.

Que en Vegeta s'acostumi a la vida a la Terra, s'estovi i es torni pacífic -sense deixar de ser esquerp- és quelcom que ens vam creure, ho vam considerar plausible i el va convertir en un personatge encara més atractiu. Aquesta combinació va fer que esdevingués un dels meus personatges preferits, juntament amb en Cor Petit i en Krilín.

Però per més que tingués l'uniforme de guerrer a la rentadora o destrossat, que s'arribés a posar aquest horrorós conjunt de camisa rosa i pantalons grocs va ser un gran impacte. I encara més que, amb l'arribada d'en Freezer a la Terra, es permetés ser vist en públic amb aquesta indumentària.

Al Gran Torneig de les Arts Marcials Tenkaichi Budôkai hi han passat moltes coses sorprenents, que van més enllà de la competició intrínseca, com ara l'aparent destrucció de la Lluna o l'escampada de la 25a edició, però per a mi el moment més WTF va ser el que es va produir als quarts de final de la 23a. 

En Goku, per un malentès que l'antiquada traducció catalana -ignoro què va passar en castellà- va fer encara més incomprensible, es va veure obligat a casar-se amb la seva contrincant, la Chichi, vella coneguda. A més, l'entranyable àrbitre va anunciar que s'havia produït el casament allà mateix, en aquell moment. Un acord verbal elevat a vinculant que va ser l'únic que es va produir al manga, ja que el casament amb els vestits i la parafernàlia només va sortir als dibuixos animats, i d'una manera tangencial.

Acabo amb un dels més sorprenents i simpàtics: l'arribada d'en Goku a la Vila del Pingüí mentre persegueix el General Blue de la Cinta Vermella. 

L'Akira Toriyama no va inventar el concepte del crossover, però sens dubte el de les seves dues grans obres, Bola de Drac i Dr. Slump, amb regust a episodi de farciment però nascut a la versió original en paper, va ser tota una sorpresa i alhora una cosa ben estranya. 

En podria haver dit més, però em volia limitar a 5. En fer-ho he deixat fora escenes com la unió entre en Krilín i l'A-18, o algun atac com ara el del canvi de cos d'en Ginew. Quins són els vostres?

Els meus 5 moments preferits de Bola de Drac

Bola de Drac segurament no és el meu manga preferit. Bé, ja us ho dic ara: no ho és. Però sí que és un dels que més m'agraden, o si més no un dels que he llegit més vegades (l'última de les quals em va servir per a fer les ressenyes publicades en aquest blog dels 34 volums de la seva edició "definitiva"), i també n'he vist diverses vegades l'adaptació animada i n'he consumit molts productes derivats. 

Puc dir, deixant a part la modèstia, que conec força bé aquest univers creat per l'Akira Toriyama, i de tantes vegades que he acompanyat en Goku i companyia en les seves aventures me les sé de memòria, cosa que m'ha permès entre altres coses tenir uns moments preferits, que ara faig l'esforç de reduir a només 5 i que us presentaré, tot i que sense cap pretensió de posar-hi ordre.  

He dit que no les posaria en ordre, pensava fer-ho tal com em vinguessin al cap, i continuo amb aquesta idea, però si el que més m'agrada de Bola de Drac són els tornejos de les arts marcials Tenkaichi Budôkai i el meu personatge preferit és en Krilín, òbviament el meu moment preferit havia de ser el del combat del lluitador rapat i sense nas contra el seu millor amic i protagonista de l'obra, en Goku.

No serà la primera vegada que ho digui, però sóc home de personatges secundaris, especialment quan els protagonistes són megacracs que tot ho fan bé i que sempre treuen les castanyes del foc als altres, de manera que no m'agrada gens el gokucentrisme de Bola de Drac. En aquest combat, que igual que en Krilín no m'esperava tot i que el disseny de les eliminatòries hi conduïa inexorablement, vam poder veure com lluitaven per primer cop de manera oficial, malgrat que en Goku va donar força peixet a l'esforçat Krilín i això em va fer una mica de ràbia.

M'arrisco a ser monotemàtic perquè un altre dels 5 moments que més m'agraden de tota l'obra és el del combat d'en Krilín contra en Cor Petit (Júnior) al 23è Gran Torneig de les Arts Marcials, l'edició que va després de la que he esmentat abans. 

Per primer cop el personatge quedava eliminat abans de semifinals, però va oferir un combat espectacular tenint en compte les circumstàncies. Aquest cop la diferència amb el rival era molt més gran que quan s'havia enfrontat a en Goku, però es nota que és un combat dissenyat per a fer un homenatge a la força de voluntat i els progressos d'en Krilín, segurament l'humà més fort de Bola de Drac. 

Sense allunyar-nos gaire d'ell -perquè aquell va ser el combat de la seva vida, juntament amb el de Nàmec contra en Freezer-, i tornant al que deia dels personatges secundaris, la batalla contra els Guerrers de l'Espai, abans que arribés en Goku, amb tots els seus companys fent el que van poder contra els invasors, en molts casos donant literalment la vida, és una de les més èpiques i emocionants de Bola de Drac. 

Hi va haver moments terrorífics, perquè ja havíem vist morir personatges a la saga d'en Cor Petit, però aquí en morien molts i molt seguits: alguns per primer cop, com en Yamcha i en Ten Shin Han, però hi perdia la vida també el nou aliat, en Cor Petit fill, en un dels moments més emotius de l'obra, i en Chaoz trobaria la segona de les seves tres morts. 

Això que els secundaris aguantessin com podien perquè després arribés en Goku a salvar-los i derrotar l'enemic seria una constant a Bola de Drac, però passava per primera vegada en aquesta saga. 

En la mateixa línia, i també per sorpresa però aquest cop totalment justificada perquè a tothom li devia passar el mateix en veure aquesta escena per primera vegada a la televisió i sense tenir-ne encara la versió en còmic, quan en Vegeta es va transformar en superguerrer l'impacte va ser brutal.

Havíem vist en Goku i havíem vist en Trunks, que venia del futur i sabíem que era fill d'en Vegeta, i també sabíem que el príncep dels Guerrers de l'Espai feia molt que s'entrenava per a assolir aquest estat, però veure-ho fet realitat va ser apoteòsic. Era la recompensa a l'esforç del personatge, sí, però també es feia justícia perquè ja n'hi havia prou, d'estar sempre una mica per sota d'en Kakarot. 

Va, i perquè no sigui dit que no tinc cap moment preferit en què en Goku sigui el clar protagonista us poso una pàgina del que probablement és el meu combat no competitiu preferit d'aquest manga d'aventures, però sobretot de lluita, que és el que van disputar en Goku i en Vegeta, a continuació de la batalla èpica que deia més amunt.

Em va agradar en bona part perquè, diguin el que diguin els llagoters d'en Goku, és un combat que va perdre. Van haver de ser els seus aliats els que deixessin en Vegeta fet un nyap i l'obliguessin a fugir, perquè sense la intervenció d'en Krilín, en Son Gohan i en Yajirobee en Goku hauria mort. Però al marge d'aquest final de combat força original per als estàndards de Bola de Drac, el cas és que va ser una lluita igualadíssima i espectacular en cadascuna de les seves etapes -la part en què en Vegeta és un mico gegant oozaru ja no és igualada, però és que considero que llavors ja s'havia acabat el combat estrictament Goku vs. Vegeta-, i m'imagino que també és el combat preferit de molts altres seguidors.

Aquests són, doncs, els meus 5 moments preferits de la llegendària, influent i immensament popular història de Bola de Drac, però m'agradaria saber quins són els vostres, encara que no en siguin 5.