Lectures: Héroes

L'aparició d'un nou manga de l'Inio Asano, autor que he ressenyat diverses vegades en aquest blog (Solanin, Antología de Inio Asano, El barrio de la luz, El fin del mundo y antes del amanecer, Reiraku...), sempre és excitant, i quan en rebo algun volum no trigo a llegir-me'l -excepte en el cas de les seves obres més llargues, que pel que sigui tinc pendents-, i aquest nou tom únic no ha estat pas l'excepció, si bé ha trencat la meva predicció, feta a l'entrada sobre Antología, que la següent entrada d'un manga d'aquest autor seria sobre un altre recull d'històries curtes, que de fet encara tinc pendent i que, ara sí, serà el proper que en llegeixi.

Ja avanço, però, que no té res a veure amb els altres còmics d'ell de què he parlat, i no entraria a la categoria d'obres seves sobre la societat japonesa actual que fan que se'l consideri, sovint, "la veu d'una generació". No, el còmic d'avui és una cosa més aviat estranya. 

Héroes, en japonès Yûsha-tachi, és un relat que ocupa tot el volum, es va publicar al seu país d'origen el 2018 i en 176 pàgines en format A5 de tapa tova i pàgines en bitò, i ens explica de manera cíclica els moments posteriors a la derrota del malvat Tenebrós per part d'un conjunt d'herois improbables.

Éssers que semblen rescatats de mangues infantils, alguns d'ells animals antropomòrfics, d'altres criatures d'aparença monstruosa, i que comencen cada capítol lamentant (o no) la mort d'un d'ells en l'enèsim combat contra un enemic incorpori que per una raó o altra s'allibera del seu segell al final de cadascun d'aquests capítols. 

Entre aquesta defunció i l'alliberament del malvat -curiosament, un moment sempre elidit- tenen lloc algunes converses que defineixen les relacions entre els personatges o ens mostren les opinions i els sentiments que desperten entre els altres, però el cas és que aquesta estructura es va repetint, amb algunes vinyetes pràcticament calcades, i la plantilla d'herois es va reduint. 

Al tram final hi ha un estrany -des del punt de vista argumental- relleu de personatges on el guió pren força més interès, però com que ja és un epíleg tot plegat acaba sense que ens quedi un regust de satisfacció gaire notable. 

Héroes és una obra curiosa, estranya com ja he dit, i allunyada de l'Inio Asano que jo coneixia fins ara. El reconec en la mala bava que hi ha en alguns diàlegs, però no és un tipus d'història que m'hagi omplert, i sens dubte és, amb diferència, el còmic seu que menys m'ha agradat. 

Probablement m'ha faltat trobar-li lectures subjacents, o no m'ha convençut aquesta paròdia estranya del concepte d'herois, però el cas és aquest: sense trobar-lo dolent com per treure-me'l de sobre, sí que és cert que ocuparia l'última posició entre tot el que he llegit de l'autor.