Feia temps que no llegia res de l'Inio Asano (Solanin, El barrio de la luz, El fin del mundo y antes del amanecer) però també és veritat que, ara que no tinc gaire temps i llegeixo menys en general, i això inclou els còmics, és un dels autors als que acostumo a recórrer. De moment, però, en històries d'un volum, autoconclusives, com és el cas de la que vull ressenyar avui.
Reiraku, una de les obres més recents de l'autor (la va dibuixar durant 2017 i es va recopilar en un volum que Norma ens va portar a l'abril d'aquest 2019, té aquell regust que fa evident que ens trobem davant d'un còmic del mestre Asano, amb aquell retrat de la joventut adulta que li hem vist diverses vegades i un realisme gràfic i narratiu que caracteritzen les seves propostes.
En aquest cas el protagonista de la història és un dibuixant de manga, un mangaka, que finalitza una obra d'èxit, però es troba que no sap com arrencar-ne una de nova en una indústria que pressiona els autors des de les editorials però també des de la massa de fans.
Davant del risc d'esdevenir irrellevant en un sector en què es pot triomfar durant un llarg període de temps però també desaparèixer de la nit al dia, en Kaoru Fukazawa, que és com es diu, reflexiona a través dels seus pensaments i els diàlegs amb altres personatges sobre qüestions relacionades amb la mateixa indústria, especialment el desencís en què es troba per la manca de llibertat creativa que hi detecta.
Un desencís que s'estén a la vida en general, com hem vist en altres títols de l'autor, i que altre cop ens permet veure com retrata els dubtes existencials d'aquest grup d'edat, que es troba com la societat li gira l'esquena.
No hi podia faltar l'element sentimental, romàntic i sexual, clàssics del senyor Asano -tot i que, evidentment, no exclusius d'ell-: en aquest cas, el protagonista és casat, però la seva dona és editora d'una revista de manga -no el porta a ell, però- i viuen en un conflicte permanent causat per les incompatibilitats horàries i la lluita d'egos, cosa que evidentment desgasta el matrimoni.
Ell, cansat de tot plegat, contracta diverses prostitutes fins que en coneix una amb qui s'implica més i que li recorda una fallida relació de joventut de la qual se'ns parla al pròleg i l'epíleg d'aquest llibre. Una relació i unes escenes que val a dir que m'han recordat una mica les novel·les del gran Haruki Murakami.
Un còmic costumista, amb un to malencònic i inconfusiblement "asanià", i amb elements que és fàcil sospitar que són autobiogràfics atesa la professió del protagonista, però que també ens deixa amb gust de poc, sense que hagin passat gaires coses, i amb alguna conversa un pèl massa filosòfica per al meu gust que m'ha fet sentir desconnectat, cosa que també m'ha passat en algun diàleg recarregat i amb contradiccions, que no sempre he sabut veure si eren pròpies d'un personatge o simplement errors meus de comprensió.
No és el més memorable dels mangues que he llegit de l'Inio Asano, però està prou bé i no decep, de manera que el recomano a qualsevol dels seus seguidors. Espero poder-me posar aviat a llegir Buenas noches, Punpun, probablement la seva obra més coneguda i, aquest cop sí, de múltiples volums.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada