Ja ho vaig dir quan vaig fer la ressenya, fa un any, de la setena temporada de How I met your mother: la sèrie s'està allargant innecessàriament. Si tota la sèrie és un gran flaixbac, trobo que és innecessari que dins les temporades n'hi hagi encara més, i això ja va passar a la setena, que començava i acabava amb escenes del casament d'en Barney.
Al final d'aquella temporada vèiem qui era la núvia, i en aquesta vuitena pràcticament no hem avançat gens, perquè tot el que se'ns explica és anterior al dia del casament, que només s'acosta al final de la temporada.
Per tant el casament entre en Barney i (ho sabem des del final de la setena temporada, repeteixo) la Robin s'està ajornant des de ja fa dues temporades, cosa que comença a fer-nos pujar la mosca al nas. Però és clar, per a arribar a aquest punt hem de veure com el nuvi se separa de la que fins ara semblava que havia de ser la seva mitja taronja, la Quinn, amb qui de fet arriba a estar a punt de casar-se abans que tot se'n vagi a fer punyetes.
Per la seva banda l'altra interessada, la Robin, té una relació amb en Nick (Michael Trucco, vist a Battlestar Galactica) que també s'acaba i després de molts estires i arronses la parella Robin-Barney per fi reprèn la seva relació.
I d'un prometatge passem al següent, perquè en Barney està més que disposat a casar-se, però s'havia equivocat de dona i ara, per fi, torna a estar amb qui havia d'estar, encara que això no agradi al protagonista, en Ted, que ja fa anys que ens va dir que la Robin no era la mare dels seus fills, però de tant en tant es torna a penjar d'ella i mareja la perdiu.
Una de les proves d'aquest marejament de la perdiu havia estat la reaparició, al final de la temporada anterior, de la Victoria, amb qui en aquesta vuitena té una relació de pocs mesos que ens deixa amb la sensació que tot plegat ha estat una pèrdua de temps fruit de la manca d'idees dels guionistes o la cada cop més evident prolongació innecessària de la sèrie.
Per la seva banda, en Marshall i la Lily havien estat pares i com és natural el bebè, en Marvin (batejat així en honor al difunt pare d'en Marshall) agafa bona part del protagonisme de les trames que tenen a veure amb aquest matrimoni, com ara una en què se celebra un concurs per tal de decidir qui seria el padrí del nen en cas que els seus pares faltessin.
Paradoxalment també veiem com les seves carreres professionals evolucionen: per una banda veurem un cas cabdal per a en Marshall per tal d'afermar-se en la seva feina d'advocat, una tendència ascendent que donarà problemes al final de la temporada, i per l'altra la Lily, malgrat que ha estat mare, decideix no tornar a fer de professora de llar d'infants, sinó dedicar-se a allò que li agrada de debò.
És gràcies a una reaparició que sí que és benvinguda, perquè el paio ens cau bé i la història té sentit: parlem de The Captain, interpretat per l'entranyable Kyle MacLachlan, aquesta vegada sense la Zoey com a acompanyant, de manera que si en veure'l pensàvem que la rossa (tenyida) protagonista de Once Upon a Time seria una de les exs d'en Ted que es recuperarien per a allargar encara més la trama, excepcionalment ens equivocàvem de mig a mig.
El cas és que l'extravagant personatge ofereix a la Lily una feina com a assessora d'art, una oportunitat que il·lusiona la pèl-roja i que després l'enviarà a Roma durant un any, tan bon punt hagi tingut lloc el casament dels Stinson-Scherbatsky. Una gran oportunitat de feina per a en Marshall que té lloc al final de la temporada posa en perill aquest il·lusionant i alhora trist trasllat, però haurem d'esperar a la novena temporada si volem saber com acaba tot plegat.
Encara que hi ha episodis que per les seves característiques podrien tenir lloc en qualsevol temporada, en general hi ha uns temes constants d'aquesta vuitena fornada de capítols, el més important dels quals, a banda del bebè Marvin, els preparatius per al casament que porten tant de temps anunciant-nos.
Un d'ells, evidentment, és el comiat de solter d'en Barney, un festaire empedreït que no es podia imaginar de cap de les maneres la celebració que li preparen els seus amics, un caos absolut que ens ofereix un dels episodis més bojos de la temporada.
La vuitena temporada de How I met your mother té bons moments i és divertida, però si no s'hagués plantejat la sèrie amb en Ted com a protagonista per sobre dels altres i amb la cerca de la mare dels seus fills com a tema principal no tindríem la sensació que el gran punt feble d'aquests últims 24 episodis ha estat precisament en Ted Mosby.
El protagonista ha començat amb una relació que sabíem que no tenia res a veure amb la cerca de la seva futura muller, i després ha tingut alguna petita relació que tampoc no havia de prosperar (la més divertida de les quals amb la sonada de la Jeanette), però el pitjor de tot ha estat la seva recaiguda pel que fa als sentiments per la Robin. De debò, és un tema que ja cansa.
Només la breu aparició, per fi, de la mare dels seus fills, interpretada per la Cristin Milioti, ens deixa un bon regust després de veure el final de la temporada, però en general ha quedat clar que han estat 24 episodis dedicats a en Barney i la Robin i, en segon terme, el matrimoni Eriksen.
Ara ens queda només la novena temporada, l'última com ja s'ha dit oficialment, i s'entén que serà quan en Ted —segurament no des del primer episodi però pel bé de la popularitat de la sèrie sí en un dels primers— vagi coneixent aquesta noia després de trobar-se-la al casament dels seus amics. Esperem que no s'allargui com un xiclet i que tot plegat no esdevingui un cúmul de situacions sense cap relació amb la missió del protagonista com sembla que ha estat la vuitena temporada.
Al final d'aquella temporada vèiem qui era la núvia, i en aquesta vuitena pràcticament no hem avançat gens, perquè tot el que se'ns explica és anterior al dia del casament, que només s'acosta al final de la temporada.
Per tant el casament entre en Barney i (ho sabem des del final de la setena temporada, repeteixo) la Robin s'està ajornant des de ja fa dues temporades, cosa que comença a fer-nos pujar la mosca al nas. Però és clar, per a arribar a aquest punt hem de veure com el nuvi se separa de la que fins ara semblava que havia de ser la seva mitja taronja, la Quinn, amb qui de fet arriba a estar a punt de casar-se abans que tot se'n vagi a fer punyetes.
Per la seva banda l'altra interessada, la Robin, té una relació amb en Nick (Michael Trucco, vist a Battlestar Galactica) que també s'acaba i després de molts estires i arronses la parella Robin-Barney per fi reprèn la seva relació.
I d'un prometatge passem al següent, perquè en Barney està més que disposat a casar-se, però s'havia equivocat de dona i ara, per fi, torna a estar amb qui havia d'estar, encara que això no agradi al protagonista, en Ted, que ja fa anys que ens va dir que la Robin no era la mare dels seus fills, però de tant en tant es torna a penjar d'ella i mareja la perdiu.
Una de les proves d'aquest marejament de la perdiu havia estat la reaparició, al final de la temporada anterior, de la Victoria, amb qui en aquesta vuitena té una relació de pocs mesos que ens deixa amb la sensació que tot plegat ha estat una pèrdua de temps fruit de la manca d'idees dels guionistes o la cada cop més evident prolongació innecessària de la sèrie.
Per la seva banda, en Marshall i la Lily havien estat pares i com és natural el bebè, en Marvin (batejat així en honor al difunt pare d'en Marshall) agafa bona part del protagonisme de les trames que tenen a veure amb aquest matrimoni, com ara una en què se celebra un concurs per tal de decidir qui seria el padrí del nen en cas que els seus pares faltessin.
Paradoxalment també veiem com les seves carreres professionals evolucionen: per una banda veurem un cas cabdal per a en Marshall per tal d'afermar-se en la seva feina d'advocat, una tendència ascendent que donarà problemes al final de la temporada, i per l'altra la Lily, malgrat que ha estat mare, decideix no tornar a fer de professora de llar d'infants, sinó dedicar-se a allò que li agrada de debò.
És gràcies a una reaparició que sí que és benvinguda, perquè el paio ens cau bé i la història té sentit: parlem de The Captain, interpretat per l'entranyable Kyle MacLachlan, aquesta vegada sense la Zoey com a acompanyant, de manera que si en veure'l pensàvem que la rossa (tenyida) protagonista de Once Upon a Time seria una de les exs d'en Ted que es recuperarien per a allargar encara més la trama, excepcionalment ens equivocàvem de mig a mig.
El cas és que l'extravagant personatge ofereix a la Lily una feina com a assessora d'art, una oportunitat que il·lusiona la pèl-roja i que després l'enviarà a Roma durant un any, tan bon punt hagi tingut lloc el casament dels Stinson-Scherbatsky. Una gran oportunitat de feina per a en Marshall que té lloc al final de la temporada posa en perill aquest il·lusionant i alhora trist trasllat, però haurem d'esperar a la novena temporada si volem saber com acaba tot plegat.
Encara que hi ha episodis que per les seves característiques podrien tenir lloc en qualsevol temporada, en general hi ha uns temes constants d'aquesta vuitena fornada de capítols, el més important dels quals, a banda del bebè Marvin, els preparatius per al casament que porten tant de temps anunciant-nos.
Un d'ells, evidentment, és el comiat de solter d'en Barney, un festaire empedreït que no es podia imaginar de cap de les maneres la celebració que li preparen els seus amics, un caos absolut que ens ofereix un dels episodis més bojos de la temporada.
La vuitena temporada de How I met your mother té bons moments i és divertida, però si no s'hagués plantejat la sèrie amb en Ted com a protagonista per sobre dels altres i amb la cerca de la mare dels seus fills com a tema principal no tindríem la sensació que el gran punt feble d'aquests últims 24 episodis ha estat precisament en Ted Mosby.
El protagonista ha començat amb una relació que sabíem que no tenia res a veure amb la cerca de la seva futura muller, i després ha tingut alguna petita relació que tampoc no havia de prosperar (la més divertida de les quals amb la sonada de la Jeanette), però el pitjor de tot ha estat la seva recaiguda pel que fa als sentiments per la Robin. De debò, és un tema que ja cansa.
Només la breu aparició, per fi, de la mare dels seus fills, interpretada per la Cristin Milioti, ens deixa un bon regust després de veure el final de la temporada, però en general ha quedat clar que han estat 24 episodis dedicats a en Barney i la Robin i, en segon terme, el matrimoni Eriksen.
Ara ens queda només la novena temporada, l'última com ja s'ha dit oficialment, i s'entén que serà quan en Ted —segurament no des del primer episodi però pel bé de la popularitat de la sèrie sí en un dels primers— vagi coneixent aquesta noia després de trobar-se-la al casament dels seus amics. Esperem que no s'allargui com un xiclet i que tot plegat no esdevingui un cúmul de situacions sense cap relació amb la missió del protagonista com sembla que ha estat la vuitena temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada