Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 12

Ho he dit diversos cops, i no sé si em cansaré de repetir-ho, però m'encanten els Grans Torneigs de les Arts Marcials, concretament els d'abans del que popularment es coneix com a Bola de Drac Z, i al volum 12 de l'edició definitiva de Bola de Drac tenim el començament de la 23a edició, la tercera que vam veure.

És un volum que, per tant, m'ha agradat especialment. A més, tot i que això es veurà sobretot al 13è llibre, el torneig recupera la saga prèvia, la d'en Cor Petit, i s'hi barreja, amb la presència del fill-reencarnació de l'enemic més temible que en Goku havia tingut mai i que havia derrotat al volum anterior.

Abans, però, cal fer front a les conseqüències d'aquella aventura i com que el protagonista ha arribat al palau flotant de Nostre Senyor ha aconseguit que el creador del drac Shenron ressuscités aquest ésser i, amb ell, les boles de drac que permeten —sense que ningú l'hagi de formular, doncs el drac també és savi— fer realitat el desig de ressuscitar tots aquells que van morir a mans del dimoni o els seus acòlits.

I amb un salt temporal considerable, que a la versió televisiva es va omplir amb una tongada més d'episodis de farciment, al manga se'ns omet l'entrenament amb Déu i passem al preludi del 23è Gran Torneig de les Arts Marcials, que també representa el retrobament dels nostres amics, amb canvis físics el més destacable dels quals l'estirada d'en Goku, que ja no és un tap de bassa com el seu amic Krilín (que, al seu torn, sí que s'ha fet més alt que en Chaos) i que ja no té ni tornarà a tenir cua, com ens recorda el Llop Segarrenc als comentaris, perquè Déu així ho decideix.

A la fase preliminar en Goku i en Ten Shin Han hi troben en Cor Petit Júnior, que per un dels molts errors de traducció que té aquesta edició (o que no es va arreglar respecte l'única que hi havia hagut fins llavors en català) s'anomena "Cor Petit Júnior" en comptes de "Júnior", nom que servia per a evitar que el públic general l'associés al seu pare. Només en Goku i en Ten Shin Han, dos dels pocs que havien vist directament el dimoni, el poden reconèixer, però als llistats i a les paraules de l'àrbitre-narrador és clarament el fill d'en Cor Petit. 

Un altre retrobament amb un enemic, sorprenent quan el vam veure per primer cop, és el retorn d'en Tao Pai Pai, convertit en un cyborg a causa de les ferides que li va provocar el combat amb en Goku i després del qual el consideraven mort. 

El destí vol que s'enfronti a en Chaos a la fase preliminar i el derroti fàcilment, i que a la fase final, la que es disputa davant del públic i comença als quarts de final, es creui amb en Ten Shin Han, l'altre deixeble del seu germà, en Tsuru Sennin o Crane (que és l'altre que reapareix en aquest torneig). Reconvertit en bo des del final del torneig anterior, en Ten Shin Han derrota amb extrema facilitat el trampós Tao Pai Pai, que havia estat desqualificat per l'ús d'armes i deixa al lluitador dels tres ulls la cicatriu en diagonal que l'acompanyarà durant la resta de la sèrie.

Continuem amb els retrobaments, perquè a en Goku li ha tocat enfrontar-se a una lluitadora que es fa dir Anònima (és una dona i, tot i així, a la traducció s'insisteix en anomenar-la "Anònim" o "lluitador anònim") i que està enfadada amb el protagonista perquè no la recorda: és la Xixi, la filla d'en Gyûma, que no vèiem des del principi de la col·lecció.

Ara s'ha fet gran i està irreconeixible, però solucionat el malentès el que la manté enfadada és que en Goku no recorda haver-li promès que s'hi casaria aquella única vegada que es van veure. És una escena que tots recordem, però que també té problemes de traducció: a la versió japonesa, que veieu a dalt, encara que no domineu l'idioma es pot veure que al flaixbac fan servir un verb (yome morau, o "prendre com a esposa") que es repeteix a la vinyeta de baix a l'esquerra, mentre que en català el que fan és això:

En Goku, segons el flaixbac, diu "he de demanar alguna cosa?", sense comprometre's a res, mentre que al present diu "sí que vaig dir que demanaria la teva mà". Segons el flaixbac en català, repeteixo, és mentida, mentre que en japonès hi ha coherència. Un altre problema, doncs, de la traducció. Total, que en Goku accepta casar-s'hi i es considera que amb això la cerimònia és vàlida, perquè a la versió en paper no els veurem mai vestits de nuvis.

El meu combat preferit és el que disputen en Cor Petit Jr. i en Krilín, els dos dels personatges que més m'agraden si repasso la història de Bola de Drac. Sabíem que el fill del dimoni s'enfrontaria a en Goku a la gran final, estava cantat, i que per tant en Krilín aquest cop no arribaria a semifinals, però el mestre Toriyama el va fer quedar bé amb un paper més que meritori en un combat que li anava molt gran. Inoblidable.

No podem dir el mateix d'en Yamcha, personatge a qui decididament l'autor no tenia gaire estima, perquè encara que s'enfronti (ho sabrem després) a Déu en el cos d'un civil i, per tant, sigui lògic que perdi, ho fa amb algunes escenes que el deixen en ridícul, de manera que sense cap mena de dubte el seu únic paper digne a la història dels torneigs de les arts marcials el vam trobar a la 22a edició, quan va lluitar contra en Ten Shin Han.

El volum acaba amb la primera semifinal, amb un combat que per primer cop a la història d'aquesta competició enfronta dos personatges que ja havien lluitat abans (curiositat que també s'esdevé a la fase preliminar, amb en Goku lluitant altre cop amb el Rei Xapa): el guanyador de l'anterior torneig, en Ten Shin Han, s'enfronta al protagonista del còmic.

Aquesta vegada, tot i que en Goku ho fa durar, queda clar que els temps en què les forces de tots dos estaven igualades han passat, i venç amb facilitat tot assegurant-se un lloc a la final. A l'altra semifinal, que veurem al 13è volum, en Cor Petit Júnior s'enfrontarà al senyor Shen, que no és altre que Déu, com se'ns explica en aquest tom un ésser lligat al dimoni des del seu origen.