Els meus dibuixos animats preferits de petit

Suposo que més o menys tothom mirava dibuixos animats quan era petit, i fins i tot ara, encara que sigui per acompanyar els fills o en forma de pel·lícules d'animació, ja sense aquella freqüència diària i obsessiva que caracteritzava el nostre consum televisiu a la infantesa.

En el meu cas, he estat pensant en els dibuixos que més m'agradaven i he volgut fer una selecció de només 5 títols, cadascun amb alguna anècdota personal.

D'Artacan y los tres mosqueperros, estrenada al Japó el 1981 per Nippon Animation amb el títol de Wanwan Sanjushi, va arribar a Televisió Espanyola el mateix any que vaig néixer jo, el 1982, i diuen que quan era un bebè ballava al parc -el dels bebès, no l'espai públic- quan en sentia la cançó. Ara em posa la pell de gallina, però no ballo, perquè de fet ja no ballo amb res.

De la sèrie en si en tinc records molt vagues, cares, personatges com la Milady (la gata) o el Cardenal Richelieu, però es basa en la novel·la d'Alexandre Dumas Els tres mosqueters, que és un dels meus llibres preferits. 

Com és natural, es va suavitzar per tal de convertir-la en una sèrie infantil, amb animals antropomòrfics, i com vaig saber en llegir el llibre es van canviar molts elements argumentals per tal de fer-los més "per a tots els públics", ja que a la novel·la hi ha morts, traïcions i infidelitats que haurien estat fora de lloc en uns dibuixos animats.

Els Bobobobs és una sèrie catalana, de BRB Internacional per a TV3, que va constar de 26 episodis emesos el 1988. Es basava en una sèrie de llibres i còmics infantils dels holandesos Henk i Nerida Zwart, i narrava les aventures d'uns éssers que viatjaven per l'espai de camí a la Terra.

Com que ja era més gran la recordo millor, i m'agradava moltíssim. Recordo amb nostàlgia el meu àlbum de cromos de la sèrie, que no era de Panini, sinó que el patrocinava la marca de llet Letona, i em feia una il·lusió tremenda -crec que no m'ha passat amb cap altra col·lecció d'aquest tipus- aconseguir els que em faltaven, després de molt de temps -magnificat per l'edat- imaginant com seria aquell número que no tenia. 

També recordo que amb una nou, plastilina, escuradents i un tros de tela o plàstic la meva mare em va fer una rèplica de la nau dels Bobobobs. Quins records!

Un altre clàssic és David el gnomo, una creació del llegendari Claudio Biern Boyd que es va estrenar el 1985 i es basava en els llibres holandesos d'il·lustracions Die Kabouters. La banda sonora és una de les més populars de la infantesa de la meva generació, i encara ara quan la sento (i l'escolto, perquè normalment ho faig expressament) se'm posa la pell de gallina i un calfred em recorre l'espinada.

No en recordo gran cosa, tampoc, perquè era molt petit quan la mirava, però era una sèrie amb un apartat visual preciós i un missatge de respecte a la natura. Me'n fascinaven l'enorme guineu, les galtes vermelles dels gnoms i els lletjos trols. En tenia ninots de goma, d'aquests dibuixos animats, però el més destacat eren els trols, molt més grans i pesats. Em sona que existia també l'esmentada guineu, però no la vaig tenir mai.

Més conscient de les coses, ja a la preadolescència, em vaig enganxar moltíssim a Musculman, al Japó Kinnikuman. Una sèrie de lluita lliure humorística, surrealista tot sovint i amb moments lacrimògens i tràgics que fomentava valors com l'amistat i l'esforç, més enllà dels prejudicis contra el manga i l'anime.

Amb moments èpics, combats espectaculars, humor, drama i un reguitzell de secundaris interessantíssims, puc afirmar que era el meu anime preferit de petit, i em tenia tan obsessionat que n'escrivia els esdeveniments al meu diari. Anys després en vaig poder llegir la versió original, el còmic.

No sabia si afegir-la, perquè és potser massa òbvia i segur que tothom l'esmentaria, però evidentment Bola de Drac és una de les meves sèries de dibuixos preferides. Ara i sempre.

És innegable que va ser tot un fenomen social també al nostre país -o especialment al nostre país, on va triomfar abans que als Estats Units però també que a la resta de l'estat espanyol-, i jo en vaig viure la febre amb l'anime, els còmics, tot el marxandatge possible i la reproducció de combats a l'escola.

Aventures, humor i sobretot lluita, molta lluita, en una sèrie que amb el temps va evolucionar d'una manera que no va agradar a tothom, però que no va fer que per a mi deixés de ser la Bola de Drac de sempre. 

Malgrat les crítiques dels adults de llavors, també fomentava valors relacionats amb l'amistat, l'esforç i la defensa del Bé contra l'amenaça del Mal, i sens dubte ens va deixar un fotimer de grans moments, cadascú sap quins el van marcar més, personatges, tècniques i escenaris inoblidables.

Com que m'he imposat una llista de 5 sèries he hagut de deixar fora algunes obres que espero tornar a veure algun dia, segurament acompanyat de la meva descendència, i com a mínim vull esmentar títols com La vuelta al mundo de Willy Fog, Captain Tsubasa o la saga Érase una vez... També són alguns dels dibuixos animats que més m'agradaven de petit.