Els Bobobobs

Ja els havia esmentat alguna vegada. Per exemple, quan vaig parlar dels meus dibuixos animats preferits de petit. També tinc un record nostàlgic de l'àlbum de cromos en aquell cas no de Panini, sinó patrocinat per Letona, la marca de llet, i que vaig recuperar fa un temps. 

Ara bé, en un moment de certa obscuritat perquè per trobar-ne episodis en català hem de recórrer a l'espeleologia, atès que cap plataforma de streaming els té penjats (Filmin la té, i sol tenir àudios en català quan existeixen, però no en aquest cas) i a YouTube només es troben en castellà -hi ha algun episodi penjat en el nostre idioma, però no sé si duraran gaire perquè no són vídeos oficials com sí que es troben en castellà-, em ve de gust, com vaig fer fa poc amb els Snorkels, documentar-me i alhora escriure una entrada sobre Els Bobobobs.

El cas d'aquesta sèrie és força peculiar, perquè són una creació dels neerlandesos Henk i Nerida Zwart en forma de llibres d'il·lustracions i còmics que van ser adaptats a la sèrie animada que coneixem l'any 1988. 

Com que no se'n troben gaires dades, i algunes són contradictòries (s'arriba a afirmar que els llibres del matrimoni Zwart són l'adaptació de la sèrie de dibuixos, però al llibre Gnomos, Naranjitos y Mosqueperros es diu que els contes il·lustrats eren de mitjan dècada de 1980 i que també se'n van fer còmics per a una revista de la mateixa editorial), ens hem de refiar del que diu l'opening de la sèrie, que reconeix que els personatges són creacions dels citats autors: 

He pensat, veient que alguns episodis en català sí que es troben, encara, a Youtube, que estaria bé incrustar aquí el primer episodi sencer.

Com es pot veure, la sèrie va ser reemesa al K3, però jo de petit l'havia vist a TV3. No és que sigui moderna, vaja. 

En qualsevol cas, es tracta d'una adaptació de la mítica productora catalana BRB Internacional, responsable d'altres títols animats com D'Artacan y los tres Mosqueperros (1981, en col·laboració amb Nippon Animation), La vuelta al mundo de Willy Fog (1983) o David el Gnomo (1985), a més de la també llegendària Història de Catalunya (1988), i encapçalada pel també mític Claudi Biern Boyd.

Va tenir un total de 26 episodis, i es podria considerar una space opera en què els seus bufons personatges, els diminuts humanoides Bobobobs del títol, viatgen a la seva nau, la Bobular, cap a la Terra per tal de salvar els humans dels dinosaures. Pel camí, i en un format episòdic, viuen diverses aventures als planetes per on van passant i amb les espècies alienígenes que van coneixent.

He afegit també el vídeo de la cançó del final, l'ending, que sentint-lo ara sí que ens sona, però que no hi ha dubte que no té la categoria de quasi himne català nostàlgic que té la seva cançó d'entrada.

M'agrada que hi apareguin les veus de doblatge, quelcom que s'ha perdut i que aquí ens permet veure noms de primer ordre també del teatre i la televisió, com Joan Crosas o Margarida Minguillón. Sense menystenir altres veus de doblatge conegudíssimes, encara que el nom no ho sigui tant, com la de la Núria Domènech, que fa de Petit Wouter.

Pel que fa a l'idioma, sembla que són uns dibuixos amb les veus originalment en català, que després van ser doblats al castellà, el gallec, l'anglès i altres idiomes. En castellà es va emetre a Antena 3, he llegit en un lloc, cosa que implicaria que, en haver-se'n iniciat les emissions el 1990, només per això la catalana seria la primera versió que va existir. Aquell any com a moment de la primera emissió castellana de la sèrie estaria reforçat per aquesta pàgina, que la col·loca, tanmateix, a Telemadrid.

No he pogut trobar informació sobre si després de l'èxit de la sèrie els Zwart van continuar publicant contes il·lustrats o còmics dels Bobobobs, però sí que en aquella època vam arribar a veure traduïts, també al català, alguns llibres com El gran llibre dels Bobobobs (a dalt), que no sé fins a quin punt cobreix el material original (podria ser un integral, però no ho sé), així com també còmics:

La sèrie va tenir èxit en diversos països, ja ho he dit abans, i se'n va fer marxandatge divers, i en un procés que malauradament seria impensable a l'actualitat, a casa nostra també en van sortir coses, com les que ja he mostrat però també l'entranyable i ja esmentat àlbum de cromos. 

No recordo si es compraven a les botigues, suposo que sí, perquè a casa meva no compràvem mai llet Letona, però m'agradava molt aquell àlbum, frisava per saber com serien els cromos que em faltaven i és el que més aprecio dels que conservo. 

El que sospito que sí que tenia relació amb la llet són aquestes enganxines, de les quals havia vist alguna, i en vaig tenir una de mida superior sobre el simpàtic Blush, la mascota voladora rosa, enganxada a la carpeta. 

Potser les donaven amb les ampolles, no ho sé, però com dic, no en bevíem, a casa, que jo recordi. Si algú de vosaltres té informació més fefaent al respecte, us convido a corregir-me.

Una altra cosa que malauradament era més pròpia de l'època daurada de la televisió catalana i en català, que ja fa temps que va passar, són aquestes cintes VHS amb capítols de la sèrie. 

No sé si es van arribar a llançar tots, pel metratge sembla que hi havia 2 episodis per cinta, però com tantes altres coses que he mostrat, si no fos perquè algú les ven en pàgines de compravenda de segona mà no sabria ni que existeixen, i és que em podeu creure quan dic que no es troba gaire informació dels Bobobobs, més enllà de les quatre ratlles més o menys repetides als pocs llocs on se'n parla.

Evidentment, no podien faltar els ninots de plàstic, goma, PVC o "de Mona", com els vulgueu anomenar, que es van fer sobre aquests entranyables personatges. No en vaig tenir cap, però, i m'estranya. 

D'altra banda, suposo que tots aquests productes van sortir en el moment àlgid de l'emissió de la sèrie, 1988-1989, i jo en aquella època tenia 6 o 7 anys, així que és normal que en tingui pocs records i encara gràcies que en tinc l'àlbum.

Tot i així, i especialment ara, després d'escriure aquesta entrada, m'han agafat moltes ganes de tornar a veure la sèrie i ser testimoni de les aventures del capità Bob Wouter, el seu fill Petit Wouter (curiós que se'l conegués pel cognom), l'ancià astrònom Cornelius (una mena de Panoràmix-Merlí), la seva mascota Blush i el seu aprenent Pievus, l'entranyable tieta d'aquest, la tia Agatha, el maldestre Wilbur, fill gran del capità, la seva altiva germana (i, per tant, també filla del capità) Petronella, el marit d'aquesta, l'arquitecte A.D., el malhumorat cuiner Fritz, els bessons Odd i Sodd, el desmemoriat Doc Os i la seva sol·lícita infermera Mimi. No oblidem, tampoc, els tripulants genèrics.

En teniu records, vosaltres, dels Bobobobs? Intenteu que els vostres fills i les vostres filles vegin aquests dibuixos animats que formen part del record de la nostra generació? Parleu-me'n als comentaris!

Els meus dibuixos animats preferits de petit

Suposo que més o menys tothom mirava dibuixos animats quan era petit, i fins i tot ara, encara que sigui per acompanyar els fills o en forma de pel·lícules d'animació, ja sense aquella freqüència diària i obsessiva que caracteritzava el nostre consum televisiu a la infantesa.

En el meu cas, he estat pensant en els dibuixos que més m'agradaven i he volgut fer una selecció de només 5 títols, cadascun amb alguna anècdota personal.

D'Artacan y los tres mosqueperros, estrenada al Japó el 1981 per Nippon Animation amb el títol de Wanwan Sanjushi, va arribar a Televisió Espanyola el mateix any que vaig néixer jo, el 1982, i diuen que quan era un bebè ballava al parc -el dels bebès, no l'espai públic- quan en sentia la cançó. Ara em posa la pell de gallina, però no ballo, perquè de fet ja no ballo amb res.

De la sèrie en si en tinc records molt vagues, cares, personatges com la Milady (la gata) o el Cardenal Richelieu, però es basa en la novel·la d'Alexandre Dumas Els tres mosqueters, que és un dels meus llibres preferits. 

Com és natural, es va suavitzar per tal de convertir-la en una sèrie infantil, amb animals antropomòrfics, i com vaig saber en llegir el llibre es van canviar molts elements argumentals per tal de fer-los més "per a tots els públics", ja que a la novel·la hi ha morts, traïcions i infidelitats que haurien estat fora de lloc en uns dibuixos animats.

Els Bobobobs és una sèrie catalana, de BRB Internacional per a TV3, que va constar de 26 episodis emesos el 1988. Es basava en una sèrie de llibres i còmics infantils dels holandesos Henk i Nerida Zwart, i narrava les aventures d'uns éssers que viatjaven per l'espai de camí a la Terra.

Com que ja era més gran la recordo millor, i m'agradava moltíssim. Recordo amb nostàlgia el meu àlbum de cromos de la sèrie, que no era de Panini, sinó que el patrocinava la marca de llet Letona, i em feia una il·lusió tremenda -crec que no m'ha passat amb cap altra col·lecció d'aquest tipus- aconseguir els que em faltaven, després de molt de temps -magnificat per l'edat- imaginant com seria aquell número que no tenia. 

També recordo que amb una nou, plastilina, escuradents i un tros de tela o plàstic la meva mare em va fer una rèplica de la nau dels Bobobobs. Quins records!

Un altre clàssic és David el gnomo, una creació del llegendari Claudio Biern Boyd que es va estrenar el 1985 i es basava en els llibres holandesos d'il·lustracions Die Kabouters. La banda sonora és una de les més populars de la infantesa de la meva generació, i encara ara quan la sento (i l'escolto, perquè normalment ho faig expressament) se'm posa la pell de gallina i un calfred em recorre l'espinada.

No en recordo gran cosa, tampoc, perquè era molt petit quan la mirava, però era una sèrie amb un apartat visual preciós i un missatge de respecte a la natura. Me'n fascinaven l'enorme guineu, les galtes vermelles dels gnoms i els lletjos trols. En tenia ninots de goma, d'aquests dibuixos animats, però el més destacat eren els trols, molt més grans i pesats. Em sona que existia també l'esmentada guineu, però no la vaig tenir mai.

Més conscient de les coses, ja a la preadolescència, em vaig enganxar moltíssim a Musculman, al Japó Kinnikuman. Una sèrie de lluita lliure humorística, surrealista tot sovint i amb moments lacrimògens i tràgics que fomentava valors com l'amistat i l'esforç, més enllà dels prejudicis contra el manga i l'anime.

Amb moments èpics, combats espectaculars, humor, drama i un reguitzell de secundaris interessantíssims, puc afirmar que era el meu anime preferit de petit, i em tenia tan obsessionat que n'escrivia els esdeveniments al meu diari. Anys després en vaig poder llegir la versió original, el còmic.

No sabia si afegir-la, perquè és potser massa òbvia i segur que tothom l'esmentaria, però evidentment Bola de Drac és una de les meves sèries de dibuixos preferides. Ara i sempre.

És innegable que va ser tot un fenomen social també al nostre país -o especialment al nostre país, on va triomfar abans que als Estats Units però també que a la resta de l'estat espanyol-, i jo en vaig viure la febre amb l'anime, els còmics, tot el marxandatge possible i la reproducció de combats a l'escola.

Aventures, humor i sobretot lluita, molta lluita, en una sèrie que amb el temps va evolucionar d'una manera que no va agradar a tothom, però que no va fer que per a mi deixés de ser la Bola de Drac de sempre. 

Malgrat les crítiques dels adults de llavors, també fomentava valors relacionats amb l'amistat, l'esforç i la defensa del Bé contra l'amenaça del Mal, i sens dubte ens va deixar un fotimer de grans moments, cadascú sap quins el van marcar més, personatges, tècniques i escenaris inoblidables.

Com que m'he imposat una llista de 5 sèries he hagut de deixar fora algunes obres que espero tornar a veure algun dia, segurament acompanyat de la meva descendència, i com a mínim vull esmentar títols com La vuelta al mundo de Willy Fog, Captain Tsubasa o la saga Érase una vez... També són alguns dels dibuixos animats que més m'agradaven de petit.