Visionats: Raya i l'últim drac

Ara que per circumstàncies alienes a la voluntat de tots plegats no és tan fàcil anar al cinema, naturalment les entrades de la secció "Cinema" han passat a ser molt testimonials, i quan parlo d'una pel·lícula gairebé sempre és a "Visionats", perquè les he vist a casa.

La crítica d'avui, però, hauria d'haver estat de la primera de les seccions esmentades, perquè quan es va estrenar els cinemes eren oberts (amb restriccions), però no ens podíem desplaçar fora de la comarca, i a la nostra no vam poder gaudir de l'últim film de Disney, atès que la cadena Cinesa va fer boicot a la companyia d'en Mickey Mouse per les seves pràctiques abusives durant la pandèmia, exemplificades en l'estrena de pel·lícules com Mulan directament a Disney+ mentre a les sales se'ls exigien més calés que mai en un moment d'incertesa pel que fa a la recaptació. 

En tot cas, hem hagut d'esperar al llançament del Blu-ray per veure-la, un parell de setmanes abans que arribés a la plataforma d'streaming de la companyia (però tant hi fa, perquè a casa les de Disney es compren, també), i evidentment ho hem fet en català. 

Raya i l'últim drac és el títol del darrer film d'animació de Disney, el primer des de Frozen II (2019), amb direcció de Don Hall i Carlos López Estrada i banda sonora de James Newton Howard (poca broma). 

La pel·lícula té lloc al territori fictici de Kumandra, inspirat en el sud-est asiàtic sense correspondre's amb cap país real, i parteix de la fantàstica premissa que antigament uns esperits malvats anomenats Druun van arrasar el país i l'últim drac, la Sisu, es va sacrificar per derrotar-los i salvar la gent. Com que va concentrar el seu poder en una gemma, les lluites per la seva custòdia van dividir la població en tribus, situació en què es troba 500 anys després.

Coneixem la protagonista, la Raya, quan el seu pare l'entrena perquè en el futur sigui la protectora de la gemma, tot i que ell, en Benja, té la intenció de signar la pau amb totes les altres tribus, i amb aquesta intenció organitza una trobada que, evidentment, acaba malament, amb la gemma trencada, els Druun alliberats i cada cop més gent petrificada per culpa d'aquests.

La seva missió és aplegar els trossos de gemma que s'enduen els representants de cadascuna de les tribus per tal de restaurar la pau, i al cap d'uns anys aconsegueix invocar la Sisu, amb qui emprèn a partir de llavors l'aventura que forma el gruix del film.

No vull revelar res més de la trama, però trobo que calia explicar tot això perquè és el punt de partida, prou complex per ser Disney, d'aquesta pel·lícula d'aventures protagonitzada per una jove guerrera que no sé si s'acabarà considerant "princesa Disney", però que encapçala un repartiment prou divers en una història que fa pensar en una mena de cinema d'animació més allunyat, complex i original del que associem a la companyia del ratolí més famós de la Història, i sens dubte orientada a un públic una mica més juvenil, amb acció, combats, traïcions i dolents que no ho són tant. 

Això no vol dir que no hi hagi humor ni personatges entranyables, començant per la mateixa Sisu, que és el contrapunt de comèdia per a la protagonista, més seriosa i concentrada en la seva missió. També tenim la muntura de la Raya, la mena d'armadillo anomenat Tuk Tuk, en Boun, un nano de 10 anys que té una barca restaurant, el bebè Noi i en Tong, el guerrer d'aspecte temible però de caràcter amable.

La pel·lícula és un viatge ple d'aventures que es resolen amb moments més dramàtics, representats pels combats i les discussions amb els enemics, i d'altres de més divertits en què se succeeixen escenes trepidants. Com deia més amunt, Raya no és un musical, i per tant no ens trobarem aquells moments de calma que busquen oferir un descans argumental i presentar una candidata a cançó clàssica. Però no cal que patim, perquè podrem admirar els impressionants paisatges que hi apareixen malgrat els pocs descansos de què gaudiran els seus personatges. 

Lluny de la típica estructura poca-solta de "princesa" que ha de ser rescatada o que s'enamora d'un home que per algun motiu representa un conflicte, que va quedant cada cop més enrere en la filmografia de Disney en favor d'un estil d'història que fa ben bé dues dècades que triomfa en altres companyies com Dreamworks, i com ja estava fent amb èxit -després de tímids intents com Chicken Little o Bolt- a les dues Frozen -però sense la part de musical d'aquestes-, i en títols com les dues pel·lícules d'en Ralph o la de Big Hero 6, Raya i l'últim drac és, doncs, una pel·lícula força interessant que no crec que assoleixi la popularitat de les esmentades Frozen o de Vaiana, en part també per les circumstàncies en què ha nascut pel que fa a difusió del producte, però que pot apel·lar perfectament a un tipus de públic diferent, que no se senti atret, per sistema, per la imatge que sempre ha donat Disney, però sí per la de Pixar, i és evident que des de fa anys és aquest el referent de la companyia, amb l'avantatge que, en treballar en solitari, pot estampar-hi només el seu logotip.