No ens deixem enganyar per la paraula destacada del títol, perquè aquí el subtítol és el més important. Estem davant d'un còmic seriós, amb missatge. Un còmic de conscienciació, basat en una història real que ja coneixia perquè n'havia vist un vídeo d'aquests que de vegades circulen per les xarxes i que pertanyen al programa "Aprendemos juntos" del BBVA.
Subnormal: una historia de acoso escolar és un còmic publicat aquest mateix any, el 2021, amb dibuixos de Miguel Porto i guió de Fernando Llor, basat en la història real de l'exjugador de bàsquet de l'ACB Iñaki Zubizarreta, que va patir un brutal assetjament escolar a principis dels anys 80.
El còmic, buscant un cop d'efecte, comença amb la representació del moment en què el protagonista va estar a punt de saltar d'un penya-segat per acabar amb el seu patiment, encara que fos a canvi de perdre també la vida.
Sabem que no ho va fer -com sí que, per desgràcia, han acabat fent massa adolescents i algú de menys edat i tot-, però l'escena marca el to dramàtic de l'obra, que amb la petita llicència de l'aparició d'smartphones probablement per connectar més amb el públic principal a què s'adreça, a continuació ens posa en antecedents.
L'Iñaki era l'objecte de les befes dels seus companys de classe perquè, amb una estatura extraordinàriament alta als onze anys i un caràcter pacífic, acompanyats d'un alt nivell de tolerància, aquests petits dimonis l'insultaven i el tractaven de "subnormal" i de gegant, i el més greu és que una de les seves professores no només no hi feia res, davant de tot això, sinó que també tenia el costum d'humiliar-lo davant de la classe, cosa que només afegia llenya al foc.
Dels companys de classe en rebia insults i befes, però nanos més grans el maltractaven físicament i les hi van fer passar molt magres, perquè encara que amb el seu cos més gran del que li pertocava per edat podria haver-se plantat -i malgrat el caràcter pacífic que deia més amunt alguna vegada ho havia intentat-, si el superaven en nombre i crueltat poca cosa hi podia fer, fins que va arribar un punt de no retorn en què va decidir, després d'haver estat a punt de morir, que ja n'hi havia prou.
És un còmic sobre una història real i amb missatge pacifista i educatiu, de manera que no veurem que el protagonista es prengui la revenja a la qual és fàcil considerar que té dret, però sí que s'ho planteja. El camí que emprèn a partir de llavors, en canvi, és el de centrar-se en allò que el fa feliç i, ja de gran, com s'encarreguen també de mostrar-nos en unes fotografies i uns textos que les acompanyen al final d'aquest volum de 152 pàgines, dedicar-se a difondre el missatge de la lluita contra l'assetjament escolar.
Personalment em queda un regust amarg de tota aquesta història, perquè encara que el senyor Zubizarreta afirmi que és feliç amb aquesta tasca, potser perquè tinc un caràcter més propens a esclats d'ira m'hauria estimat més que els malparits que el van tractar com el van tractar ho acabessin pagant d'alguna manera. Ens haurem de confirmar amb la solució que el protagonista hi va trobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada