Feia molts anys que no agafava cap llibre en préstec, però un dia que vam anar a la biblioteca per primer cop amb la meva filla i li vam agafar uns llibres la meva mirada es va topar amb la recent edició en català per part d'Angle Editorial d'un clàssic de la literatura de ciència-ficció i, malgrat que a casa tinc llibres pendents de llegir i rellegir, i que ja fa temps que prefereixo llegir en anglès aquells llibres que es van escriure en aquest idioma, em va quedar el neguit de llegir, per primer cop, aquest títol que havia tornat a la meva ment perquè se l'esmenta en una sèrie de televisió que, en escriure aquestes línies, estic acabant de mirar (i que tindrà la corresponent entrada en aquest blog d'aquí a no gaire).
El cas és que vaig fer un cop de cap, el vaig reservar i me'l vaig començar a llegir, i ara que me l'he acabat puc fer-ne la ressenya, advertint que és el primer cop que el llegeixo i que, fins ara, només sabia que era un llibre que existia i que se n'havia fet una adaptació cinematogràfica l'any 1996 no gaire reeixida.
L'illa del doctor Moreau, publicada per primera vegada en anglès el 1896 i escrita per H. G. Wells, considerat un dels pares de la ciència-ficció i autor també de La màquina del temps (1895), L'home invisible (1897) i La guerra dels mons (1898) com a obres més destacades, és un fascinant relat que gairebé podríem considerar també de terror.
Narrat com l'experiència traumàtica d'un nàufrag, l'Edward Prendick, recollida en uns escrits que troba i divulga el seu nebot, la novel·la explica com els seus rescatadors el duen a una illa remota, considerada oficialment deserta, en què troba unes criatures abominables i el científic boig, el doctor Moreau del títol, que s'ha encarregat que siguin així.
El punt de vista és el del propi protagonista, que tot desorientat -cosa que es trasllada encertadament al lector- és testimoni d'unes situacions i l'existència d'unes criatures, barreja d'animals i humans, que fan que desitgi amb totes les seves forces sortir d'allà, cosa aparentment impossible.
Però, sobretot, es permet reflexionar sobre l'ètica de l'enginyeria biològica -terme que no fa servir i que suposo que no s'estilava a finals del segle XIX-, així com l'autor aprofita la novel·la per reflectir la polèmica sobre la vivisecció d'animals que hi havia a l'època de la seva publicació. De pas, també, assistim a la creació d'una mena de religió en el petit univers de l'illa, i com els seus responsables s'aprofiten de la inferior intel·ligència dels "creients" per implementar-la.
L'illa del doctor Moreau és el que esperaria d'un llibre de ciència-ficció d'aquells anys: més intriga, ambientació angoixant i fets estrafolaris que no pas plausabilitat científica. De vegades envejo els autors (i les autores, no oblidem Mary Shelley amb Frankenstein) d'aquells temps en què es podia escriure qualsevol cosa sense cenyir al realisme que s'exigeix ara a qualsevol títol del gènere, sigui en el format que sigui, perquè hom se'l prengui seriosament.
En tot cas, és un llibre amè, dels que fan venir ganes de saber què passa després de cada escena que hi llegim, amb una prosa senzilla i directa -o almenys així la transmet la traducció d'Albert Pijuan, que també en fa la introducció-, cosa que en molts clàssics de la literatura costa de trobar independentment de l'interès de la història que expliquen, i no m'estranya que tant per això com per la seva premissa sigui una obra tan influent i tan homenatjada a l'argument o en forma de picades d'ullet en tantes obres literàries, televisives, cinematogràfiques (comptant-hi tres adaptacions, inclosa la molt fallida de 1996) o fins i tot en videojocs des que es va publicar per primer cop.
Sobre adaptacions cinematogràfiques, jo recordo la del 1977, que en les seves emissions per TV3, quan jo era petit o pre-adolescent, no ho recordo del tot, la mirava entre un estrany interès i por. Hi havia escenes força impactants, i més per l'edat en que l'havia mirat.
ResponEliminaDesconeixia l'adaptació del 1996.