Cinema: Bola de Drac Super - El superheroi

Ara feia temps que no escrivia cap entrada d'aquesta secció, i la raó és ben senzilla d'entendre: només hi parlo de pel·lícules que veig al cinema -les altres entren a la secció Visionats-, i com que vaig tenir un fill al mes de maig, no he tornat a anar a cap sala de projeccions...

...Però m'han permès fer una excepció, aprofitant que per horaris i circumstàncies extraescolars havia aparegut un forat, i que es tractava del cas especial d'un film de Bola de Drac, de manera que he fet una incursió inesperada al cinema i ara us en parlaré.

Bola de Drac: El superheroi ha arribat als cinemes en català després d'una campanya de pressió a Twitter per la por que, en tenir-ne els drets la cada cop més gran Crunchyroll en comptes de l'habitual Selecta Visión, només arribés en castellà.

No sé fins a quin punt ha estat la campanya o si l'empresa ja ho tenia previst i vam estar excessivament a la defensiva, seria una imprudència estrenar només en castellà res de Bola de Drac a Catalunya, però el cas és que quan es va saber que s'estrenaria al Japó jo recordo que es va criticar molt l'estil d'animació per ordinador i que la sensació general era que seria una bajanada. Ho és? Parlem-ne.

Dirigida per en Tetsurô Kodama, i amb la implicació de l'autor del manga original de Bola de Drac, l'Akira Toriyama, pel que fa al concepte general i el disseny dels nous personatges, la pel·lícula segueix la tradició dels llargmetrages basats en aquest univers de no encaixar clarament en la cronologia de la història canònica, però presenta una trama que barreja elements nostàlgics amb altres de més refrescants.

Sense voler entrar en gaires detalls, el xiclet de la Cinta Vermella es torna a estirar amb la nova generació tant del seu comandament com del departament científic, i de pas coneixem alguns detalls personals del Dr. Gero, que fan canònic un personatge recent dels videojocs. 

El cas és que l'Exèrcit de la Cinta Vermella es prepara per tornar i ha creat un parell d'androides d'allò més forts, cosa que fa que en Cor Petit, podríem dir que el protagonista d'aquesta pel·lícula, s'infiltri a les seves instal·lacions per saber-ne més.

Dit així pot semblar una premissa poca-solta, però acaba donant lloc a una sèrie de combats nascuts d'una motivació justificada, i el que és més important, amb les dosis d'acció, espectacularitat i humor a què ens té acostumats Bola de Drac.

Com deia més amunt, un tema que es va discutir en el seu moment va ser el de l'estil d'animació, que aquesta vegada ha optat per l'animació per ordinador o CGI, tot fent un efecte com de videojoc amb gràfics cel shading, dels quals la franquícia ha tingut uns quants exemples. 

Per part meva, he de dir que passats els minuts inicials va deixar de distreure'm i fins i tot vaig reconèixer que algunes coses tenien un molt bon acabat, com ara un grau més alt d'animació en els moviments dels personatges.

Anant al més important, que és la història, Bola de Drac Super: El superheroi és divertida i, tal com feia La resurrecció d'en Freezer, dona protagonisme a personatges que normalment no en tenen, tot i que aquesta vegada són de més entitat que el Follet Tortuga i en Ten Shin Han. 

En Goku i en Vegeta hi apareixen, és clar, però no participen en la batalla i això permet que els que llueixen siguin sobretot en Cor Petit i posteriorment en Son Gohan, amb la col·laboració d'altres personatges. Això no fa que la història sigui menys atractiva, per a mi fins i tot és al contrari, perquè és refrescant, ni que es deixin de banda les noves transformacions, que no són un tema exclusiu d'en Kakarot i el príncep dels Guerrers de l'Espai (em nego a anomenar-los "saiyans" per més que els últims productes animats de Bola de Drac en català hagin incorporat el terme). 

Malgrat que la pel·lícula sigui, en teoria, de Bola de Drac Super, no cal en absolut seguir aquesta nova sèrie ni en la seva forma animada ni en la de paper per poder-la entendre, i com a màxim qui no conegui Super no sabrà qui són 3 o 4 personatges que no tenen gaire rellevància aquesta vegada.

Però la nova sèrie de Bola de Drac presenta problemes de congruència respecte a l'obra original, perquè se situa durant els 10 anys que van passar entre la derrota d'en Bû i aquell torneig de les arts marcials que va quedar interromput quan en Goku se'n va anar volant i Bola de Drac s'acabava abruptament, i tot i així no queda clar en quin punt passa tot plegat, sobretot quan comencem a pensar en les edats d'en Goten i en Trunks respecte al naixement i els primers anys de la Pan. Aquesta pel·lícula, però, ens mostra la neta d'en Goku amb 3 anys i escaig, de manera que passaria molt poc abans de l'esmentat torneig que marca el final de l'obra original, on es va dir que en tenia 4.

A banda d'això, també hi ha situacions una mica poca-soltes, com els desitjos que demana la Bulma per evitar que les boles de drac estiguin gaire temps a l'abast de la gent, o el que es demana al drac Shenron en aquesta pel·lícula, que sembla un deus ex machina. I, no ho oblidem, el que anomeno "nostàlgia" no deixa de ser un reciclatge d'idees.

En general, però, trobo que les coses bones pesen més que les dolentes en aquest film, i és que amb mostres de la vida quotidiana dels nostres estimats personatges, combats frenètics, enemics amb grisos, picades d'ullet (alguna fins i tot a una altra obra del mestre Toriyama), l'esmentat protagonisme de personatges fins ara secundaris i, en tot cas, el retorn de Bola de Drac a la gran pantalla, per força m'havia d'agradar.