Menú

dimarts, 20 de setembre de 2022

Sèries: Ms. Marvel

Continuem veient les sèries de Marvel de Disney+ amb l'ordre canviat, per problemes de disponibilitat horària per repassar materials previs i reforçar bagatge, i aquest cop ha estat el torn d'una que va tenir una acollida excel·lent a les xarxes i que ara, saltant-me'n d'altres, he visionat.

En aquest cas l'única referència que tenia del personatge era la de la superheroïna que admira, és impossible no relacionar els dos personatges com a mínim pel nom, però no n'he llegit mai cap còmic i podem dir que m'enfrontava a la sèrie sense cap coneixement ni cap prejudici, ni bo ni dolent, previ.

Ms. Marvel, creada per Bisha K. Ali, es basa en els còmics del mateix nom, en marxa des de 2014, tot i que el personatge va debutar a Captain Marvel el 2013. 

Sens dubte, és un exemple més de l'encertada estratègia de Marvel Studios de donar temps de pantalla a personatges menors per complementar els seus productes estrella, els llargmetratges per al cinema, i en aquest cas estem davant d'una minisèrie -com no podia ser d'una altra manera, tal com hem vist fins ara- de 6 episodis, llançada originalment entre juny i juliol d'aquest mateix 2022 i que destaca, entre altres coses, per l'ús de les animacions de determinats elements de l'escenari i la sobreimpressió d'etiquetes també animades tot imitant les de les xarxes socials del jovent.

Perquè la Kamala Khan (Iman Vellani) és una noia de 16 anys que va a l'institut i que, com gairebé tothom a aquesta edat, lluita per encaixar i per tenir una vida com més normal millor. En el seu cas hi ha un factor afegit, que és el de ser estatunidenca de primera generació, perquè els seus pares van néixer al Pakistan i, per tant, és una noia musulmana.

Aquest fet, que comparteix amb la seva millor amiga, la Nakia (Yasmeen Fletcher) i amb el qual simpatitza el friki del seu millor amic, en Bruno (Matt Lintz), és un element caracteritzador molt present a la sèrie, i s'aprofita per fer-nos un retrat de com és la vida d'una adolescent d'aquesta creença als Estats Units actuals, i en concret en un context de comunitat immigrant pakistanesa. 

És una qüestió que es tracta amb delicadesa, al capdavall a l'equip implicat hi ha gent que sap de què parla, i no cau en les habituals descripcions de racisme, integrisme i marginació, sinó que d'una manera refrescant ens ofereix escenes de la vida quotidiana d'una persona musulmana en aquest context geogràfic i històric i ho amaneix amb una ambientació deliciosa si som amants de la música i la sumptuositat aràbigues. 

Es mereix una menció especial la música de Laura Karpman, a més de les diferents peces dels endings, que excepcionalment -tenint poc temps no solc mirar els muntatges d'entrada i de sortida de les sèries més d'un cop- he volgut mirar en més d'un capítol.

Ara bé, tot i que no és una sèrie de denúncia, també hi veiem xocs culturals i generacionals, i és que la Kamala, que és a tots els efectes una noia de Jersey City del segle XXI, conviu amb uns pares afectuosos però amb el xip propi de la seva cultura, així que una de les seves lluites és aconseguir la llibertat i el respecte de què sí que gaudeix el seu germà gran com a home que és.

Ens podem imaginar l'efecte que provoca a la vida de la Kamala, que fins i tot s'ha d'escapar de casa per anar a una convenció dels Avengers disfressada de la seva admirada Capitana Marvel, descobrir que un artilugi que duu generacions a la família li desperta uns poders que li donen el potencial de ser una superheroïna de debò.

Al principi de manera maldestra, però cada cop més segura de si mateix a mesura que s'enfronta a diverses situacions i gràcies al suport d'en Bruno, la Kamala va dominant cada cop més aquesta mena de diamants que crea del no-res amb les mans i que li permeten arribar a llocs elevats o clavar contundents cops de puny.

Evidentment, aquests poders no serveixen només per omplir les tardes després de l'institut, sinó que atrauen uns éssers màgics de la mitologia islàmica, els djinns, que tenen unes intencions més fosques del que li expliquen inicialment a la protagonista.

Per tant, acabarem veient combats, persecucions i fins i tot viatges, perquè tot plegat enllaça amb el tràgic origen de la família de la Kamala, i l'acció s'arriba a traslladar temporalment fins i tot a Karachi, la capital del Pakistan. Allà, a més d'entrar en detalls sobre la història familiar dels Khan, també veiem, a través del retrobament entre l'àvia i la mare, respectivament interpretades per la Samina Ahmand i la Zenobia Shroff, un canvi en les dinàmiques maternofilials que marquen el conjunt de la sèrie.

En només 6 episodis, la nova superheroïna s'acaba enfrontant a enemics tant a l'estranger com a casa seva, i és que la seva aparició atrau l'atenció, i no només de la seva comunitat, que l'anima i l'admira. Tot plegat acaba donant a la sèrie unes dosis d'acció que semblaven poc probables en els seus primers compassos, i un lore prou ric que espero que es continuï explorant. 

Perquè la sèrie s'acaba aquí, i Marvel Studios no vol fer segones temporades, però en aquest cas també continuarem veient la Kamala Khan: l'any que ve s'estrena The Marvels, on li veurem la cara presumiblement al costat de la de la Capitana Marvel. I és una gran notícia, perquè és un personatge que s'ha fet estimar. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails