Lectures: Space Battleship Yamato

Quan es va morir el mestre Leiji Matsumoto, al febrer, vaig decidir que havia arribat el moment de llegir les poques obres seves que tinc -el relativament poc interès de les editorials del nostre país no hi ha ajudat-, incloent-hi la relectura de Captain Harlock, i començant per la més antiga.  

Aquesta, precisament, l'he llegit en anglès, perquè aquí no la tenim ni tan sols en castellà, però és una de les seves obres més emblemàtiques i feia temps que la tenia a casa, així que ja l'he llegit i espero anar gaudint d'altres obres del desaparegut mestre en els propers mesos.

Space Battleship Yamato, en japonès Uchû senkan Yamato, va ser un projecte multimèdia que va començar a agafar forma el 1973 liderat per Yoshinobu Nishizaki, però la cosa no acabava d'arrencar i, en l'última de les revisions del concepte, va entrar a formar part del projecte en Leiji Matsumoto, mangaka que inicialment havia rebutjat formar-ne part perquè ell volia tenir el control creatiu complet, però va acabar dient que sí.

La sèrie, dirigida pel mestre Matsumoto, va tenir un total de 26 episodis, entre octubre de 1974 i març de 1975, i no va tenir gaire èxit inicialment, però després va esdevenir una obra de culte i va rebre més entregues, a més de diverses pel·lícules, una d'imatge real i tot, spin-offs i fins i tot videojocs, al llarg de les dècades. 

Però aquesta entrada es publica a la secció Lectures, de manera que no parlaré més de les versions animades, que tampoc conec, sinó que toca donar el protagonisme a l'adaptació en paper de la qual es va encarregar el mateix Leiji Matsumoto en paral·lel als altres projectes audiovisuals, amb una serialització que va tenir lloc a la revista Bôken Ô entre 1974 i 1979, amb un total de només -tenint en compte el lapse temporal en què es va editar- 3 volums recopilatoris, que són els que aplega l'edició en anglès de tapa dura que tinc i que es va publicar per primer cop el 2019.

Establert el context de la seva creació amb quatre pinzellades, és l'hora de parlar de l'argument del manga, i aquest ens situa a l'any 2199, en un futur postapocalíptic en què la Terra és un astre erm per culpa dels atacs radioactius que hi llança la raça alienígena dels Gamilas. 

De sobte, al temps afegit, perquè la Humanitat -amagada sota terra- és a punt de desaparèixer, arriba una càpsula des d'un planeta molt llunyà amb un missatge esperançador: hi ha una tecnologia capaç de netejar l'atmosfera terrestre, però el viatge per aconseguir-la és llarg i ple de perills.

Se n'encarregarà el cuirassat espacial Yamato, nascut de les desferres del vaixell del mateix nom que va lluitar a la Segona Guerra Mundial. 

Els valents tripulants del Yamato, liderats pel respectat capità Okita, s'embarquen en aquest perillós viatge i s'hi troben l'enemic, que vol impedir que duguin a terme la seva missió, però també algun aliat inesperat -i que és un exemple del costum que tenia l'autor de fer sortir personatges d'unes obres com a convidats en d'altres- i perills còsmics de diverses naturaleses que ens mantenen, com a lectors, expectants i fascinats amb tot allò que va passant.

Hi reconeixem l'estil i el deliciós traç del mestre, si ja n'havíem llegit Captain Harlock, que és el meu cas, atès que n'havia tingut la primera edició de Glénat, en volums estàndard, i n'havia vist la sèrie de dibuixos al 33, però el que no m'esperava era que un manga de tema bèl·lic em resultés tan amè i trepidant.

He de reconèixer que les escenes de combats siderals, en general, no m'atrauen gaire quan me les trobo en productes audiovisuals, però en el cas de Space Battleship Yamato n'he gaudit de valent, i també de la trama, farcida de moments solemnes, amb temes com el sacrifici, l'honor en la batalla i el sentit del deure com a qüestions principals.

No tot és perfecte, però: per una banda, hi ha algun diàleg masclista que sí, que és producte de l'època, i especialment al Japó, on van una mica més endarrerits que nosaltres en aquests temes, encara ara, però el cas és que fa arrufar el nas. Narrativament parlant, l'obra té dos problemes principals: de vegades hi ha salts temporals en moments clau, com si l'autor hagués volgut estalviar-se la feina, que després es cobreixen amb un fals flashback, i el pitjor de tot, el final del manga és més aviat abrupte, en ple camí a una nova missió, sense que sapiguem com continua tot plegat. 

Suposo que ara tocaria endinsar-me en l'univers de Yamato seguint les diverses produccions animades, que en continuen la història, però em temo que no m'hi veig amb cor ni amb temps per fer-ho, de manera que jo baixo de la nau aquí.

Tanmateix, el que he llegit m'ha agradat molt, ho he trobat força entretingut malgrat els defectes esmentats i m'ha engrescat a continuar llegint coses de l'autor, o com a mínim les que pugui seguir amb les meves limitacions idiomàtiques.